Quants de vosaltres viviu diàriament mirant enrera i/o cap endavant? Tastar un vi demana viure en l’Ara. Si us ha d’ajudar, feu un compte enrere fins a tornar al moment present. Feu un countdown!

Ens eduquen des de petits sota emblemes tals com “aprèn dels errors del passat”, “sigues previsor”, “pensa si vas fer bé”, “no ho tornis a fer”, “tot anirà millor”, “no hauries d’haver…”, etc. I això cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, …

Quan viviu conscientment l’Ara? Sí, ara mentre llegeixes això, tens el cap a algun altre lloc? Estàs pensant en quelcom que has fet o que hauràs de fer? Tens el cap en el passat, en el futur o…en l’Ara?

Tan real com el text que tens davant teu és el fet que normalment les persones no són conscients del que estant vivint en cada instant de les seves vides. La llosa del passat imperfecte i del futur incert els pesa massa. Les responsabilitats laborals, familiars, socials, legals i de qualsevol mena les abstreuen intermitentment del present.

Activitats que requereixen certa concentració i relaxació demanen ser presents en l’Ara.

En nombroses ocasions en les que he dirigit sessions de tast he conegut persones que només hi eren físicament. Hi ha qui arriba tard perquè surt de pressa i corrents de la feina, així que durant la sessió de tast va recordant tots els minúsculs detalls de les gestions fetes abans. Hi ha qui va a un tast un divendres al vespre i sovint acompanyat d’amics amb els qui han reservat taula per un sopar que vindrà just en acabar la sessió. Així que van fen broma i afamats miren el rellotge desitjant que es tasti l’últim vi i puguin marxar pitant. D’altres senzillament no saben que estan fent en un tast de vins al que hi han anat mig enganyats perquè la parella, un familiar o un amic els han arrossegat fins allí prometent-los una experiència divertida. I és clar, per divertir-se és millor explicar acudits, per posar un exemple. I bé, cada persona que no hi és present té la seva particular història que, en qualsevol cas, l’abdueix fins ben lluny de la sala on hi són els vins, els companys i l’enòleg.

I tant se val si els vins no paguen la pena, si venen amb maldecaps o tenen coses per després del tast, o si l’enòleg no els sap captivar o fer-se entendre, o si… Tant se val! Cadascú de nosaltres és responsable de viure conscientment en l’Ara.

Sovint el no-aprenentatge del tast de vins està causat per una manca de consciència.

Cada dia quan us desperteu compteu enrera i en acabar digueu-vos: “l’ahir va ser ahir, l’avui tot just comença ara mateix”. I per dolent que fos l’ahir no permeteu que us condicioni l’avui. No ho permeteu!

Des de que us lleveu  per anar a treballar fins que us aneu a dormir: tasteu! Oloreu tot i tot allò que us envolti. Tot! Ho repeteixo per deixar-ho ben clar: tot! Quan pareu per fer qualsevol dels àpats del dia, feu un compte enrere dient-vos: “ara vaig a nodrir-me gaudint”. I feu-ho siguent-hi presents!

Molts de vosaltres anireu de vacances fora de Catalunya on, de ben segur, se us brindarà la possibilitat de tastar vins propis d’aquella regió. Feu-ho! Tasteu-los conscientment, siguent-hi presents. És possible que compartiu el tast amb estrangers amb els qui l’idioma vehicular serà l’anglès. Arrossegueu-los també a ells al moment present. Ajudeu-los a tastar els vins conscientment. I si us ha d’ajudar, abans de degustar-los, feu un countdown.