Arxiu de la categoria ‘Vida i vi’

Countdown

diumenge, 18/07/2010

Quants de vosaltres viviu diàriament mirant enrera i/o cap endavant? Tastar un vi demana viure en l’Ara. Si us ha d’ajudar, feu un compte enrere fins a tornar al moment present. Feu un countdown!

Ens eduquen des de petits sota emblemes tals com “aprèn dels errors del passat”, “sigues previsor”, “pensa si vas fer bé”, “no ho tornis a fer”, “tot anirà millor”, “no hauries d’haver…”, etc. I això cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, …

Quan viviu conscientment l’Ara? Sí, ara mentre llegeixes això, tens el cap a algun altre lloc? Estàs pensant en quelcom que has fet o que hauràs de fer? Tens el cap en el passat, en el futur o…en l’Ara?

Tan real com el text que tens davant teu és el fet que normalment les persones no són conscients del que estant vivint en cada instant de les seves vides. La llosa del passat imperfecte i del futur incert els pesa massa. Les responsabilitats laborals, familiars, socials, legals i de qualsevol mena les abstreuen intermitentment del present.

Activitats que requereixen certa concentració i relaxació demanen ser presents en l’Ara.

En nombroses ocasions en les que he dirigit sessions de tast he conegut persones que només hi eren físicament. Hi ha qui arriba tard perquè surt de pressa i corrents de la feina, així que durant la sessió de tast va recordant tots els minúsculs detalls de les gestions fetes abans. Hi ha qui va a un tast un divendres al vespre i sovint acompanyat d’amics amb els qui han reservat taula per un sopar que vindrà just en acabar la sessió. Així que van fen broma i afamats miren el rellotge desitjant que es tasti l’últim vi i puguin marxar pitant. D’altres senzillament no saben que estan fent en un tast de vins al que hi han anat mig enganyats perquè la parella, un familiar o un amic els han arrossegat fins allí prometent-los una experiència divertida. I és clar, per divertir-se és millor explicar acudits, per posar un exemple. I bé, cada persona que no hi és present té la seva particular història que, en qualsevol cas, l’abdueix fins ben lluny de la sala on hi són els vins, els companys i l’enòleg.

I tant se val si els vins no paguen la pena, si venen amb maldecaps o tenen coses per després del tast, o si l’enòleg no els sap captivar o fer-se entendre, o si… Tant se val! Cadascú de nosaltres és responsable de viure conscientment en l’Ara.

Sovint el no-aprenentatge del tast de vins està causat per una manca de consciència.

Cada dia quan us desperteu compteu enrera i en acabar digueu-vos: “l’ahir va ser ahir, l’avui tot just comença ara mateix”. I per dolent que fos l’ahir no permeteu que us condicioni l’avui. No ho permeteu!

Des de que us lleveu  per anar a treballar fins que us aneu a dormir: tasteu! Oloreu tot i tot allò que us envolti. Tot! Ho repeteixo per deixar-ho ben clar: tot! Quan pareu per fer qualsevol dels àpats del dia, feu un compte enrere dient-vos: “ara vaig a nodrir-me gaudint”. I feu-ho siguent-hi presents!

Molts de vosaltres anireu de vacances fora de Catalunya on, de ben segur, se us brindarà la possibilitat de tastar vins propis d’aquella regió. Feu-ho! Tasteu-los conscientment, siguent-hi presents. És possible que compartiu el tast amb estrangers amb els qui l’idioma vehicular serà l’anglès. Arrossegueu-los també a ells al moment present. Ajudeu-los a tastar els vins conscientment. I si us ha d’ajudar, abans de degustar-los, feu un countdown.

Per exemple…

dijous, 8/07/2010

Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) el consum mundial de vi va disminuir en un 3’6 % l’any passat.

Un estudi realizat per Socidrogalcohol (http://www.socidrogalcohol.org/) assegura que l’edat a la que els adolescents s’inicien en el botellón ha baixat fins als 13 anys, consumint el mateix volum d’alcohol que els joves de 18.

Es beu menys vi mentres que els adolescents s’inicien més prematurament en un consum desmesurat i no pas centrat en el vi.

Divagant sobre les diferents raons que justifiquen la minva progressiva del consum de vi entre els joves, segur que convindríem que el motiu econòmic afecta i en gran mesura. Als joves els preocupa quantes peles costa això o allò. Ara bé, no només és un tema de pasta! I el factor cultural, què? Recordo que des de petit, a casa havia vist beure vi. No era només un beuratge reservat pels grans tiberis, per les ocasions especials, no. Era un fet quotidià!

Pares i mares, pedagogs, governants i ciutadans en general, caldria que tots plegats reflexionessim menys i actuessim més entorn a l’educació dels joves en el consum d’alcohol. Primerament, discernir entre alcohol com a concepte genèric i vi. Segon, valorar la importància que entenem té el fet històric vitivinícola a nivell, ja no local, sinó global. Això ens permetrà tot seguit preguntar-nos quin llegat cultural vitivinícola volem traspassar a les futures generacions.

“Pares i mares, pedagogs (…)”, sí,  ja sé…sona a tòpic. Doncs aquí està el moll de l’os. Com podem educar si no és amb l’exemple. És clar que si no ens creiem el que ensenyem als més menuts. Si en les situacions quotidianes abusem fins a trascolar… Si volem que els joves entenguin que beure vi no és veure alcohol i prou, si volem que ho facin amb moderació i sabent que davant seu tenen un fet cultural i històric que els sobreviurà a ells… Si no ens ho creiem nosaltres mateixos, com volem que ells ho entenguin?

Predicar amb l’exemple…

Cava i Revetlla baixos en calories

dimecres, 23/06/2010

Revetlla de Sant Joan és…nit breu, alegria, soroll, llum, sensualitat, calor, compartir, … La revetlla és definitivament ubicar-se mentalment en l’estiu.

Ara que la calor comença a apretar, tenim clar que ensenyem més. Ens capfiquem en lluir un cos ben esculpit. Ens capfiquem més que mai, més que en la resta de l’any en els greixos i sucres de la nostra dieta. I això ens condueix, de vegades, a situacions còmiques.

A veure, pensant en la revetlla de Sant Joan. Coques, coques i més coques. Ja sabeu tots que n’hi ha diverses i totes elles típiques i ben populars. Molts les acostumem a maridar amb cava. Bé, només cal veure les vendes anuals de cava.

I quin cava comprem? Els motius de compra són diversos. Algú a l’hora de triar el tipus de cava té en compte la seva dieta estiuenca baixa en calories? Algú pensa en aquells quilets que després s’hauran de cremar? Algú pensa en la quantitat de sucre que consumirà aquesta nit?

Mireu, per a que ens situem una mica aquí teniu una relació de la tipologia de cava que podeu trobar per arreu segons la concentració de sucre:

Cava Concentració màxima de sucre

(g sucre/L vi)

Brut Nature 3
Extra Brut 6
Brut 15

s

Segons l’OMS el consum moderat de cava per persona i dia és de com a molt 2 i 3 copes (de 10 cL cadascuna), en dones i homes respectivament. Així doncs, estem dient que en una mo-de-ra-da revetlla de Sant Joan, elles i ells consumirien:

Cava Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)

Brut Nature 0.6/0.9
Extra Brut 1.2/1.8
Brut 3.0/4.5

F

Finalment, i per a que tots vosaltres pogueu fer la vostra valoració personal, aquí teniu una relació d’allò que podrieu arribar a consumir una nit de revetlla:

Aliment Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)

Coca de Sant Joan (1 ració) 25.0
Cava Brut Nature 0.6/0.9
Cava Extra Brut 1.2/1.8
Cava Brut 3.0/4.5
Tallat (llet + 1 terròs de sucre) 9.0
Café (1 terròs de sucre) 4.5
Beguda energètica (25 cL) 27.5
Refresc de cola (33 cL) 35.0

e

El tall de coca de revetlla, pel cap baix porta uns 25 grams de sucre. El tallat del final del sopar que molts prenen religiosament està pensant preparant-lo a partir de 100 mL d’una llet que conté 4.5 g de sucre en aquest volum i endolçint-lo amb un terròs de sucre (4.5 g). El café…doncs acompanyat amb un terròs. I pels més joves que sortiran de marxa i faran el seu cubata i voldran aguantar força temps desperts, aquí tenen la seva ració de sucre d’una beguda vigoritzant i d’un refresc de cola.

I per acabar, només descarregar-vos de qualsevol càrrec de consciència a l’hora de comprar cava per allò dels “quilets de més” que a partir del 25 de juny s’hauran de començar a cremar. Bebeu cava ben tranquils, sigui quin sigui el que trieu i…bona revetlla i bon Sant Joan!

Perifèrics de vi. Capítol I: el “què”

dilluns, 14/06/2010

Nosaltres decidim què, quan, on, amb qui i com bebem…i per on ho fem. No…no es tracta de llegir entrelínies. No és pas cap joc eròtic.

El què

Per molts de nosaltres el “què” ho és tot. Per molts de nosaltres tot el que no és la teca queda en un segon terme, fins i tot carent d’importància. El “què”.

Exemple 1

Al final de la lliga de clubs es troben per fer un partidet en plan “costellada”. Ja sabeu, per cremar calories, que just després es reponen amb una costellada. I d’aquí ve “partit de costellada”…

Exemple 2

Arriba tard, molt tard de la feina. L’únic alicient és la dutxa d’aigua bullint i el sopar que ve darrere. Amb la panxa plena, i prop de la una de la matinada, va a dormir. L’endemà ben d’hora es desperta amb la motivació de l’esmorzar que l’espera. A partir de llavors, la jornada laboral esdevé estimulant i dura, molt dura.

Exemple 3

Cada primer divendres de cada estació es troben per sopar. Parlen de “les seves coses”. Això vol dir parelles, amants i conquestes sexuals. També parlen de quelcom que transcendeix. I entre converses superflues, acudits cínics i divagacions metafísiques, pasen les vetllada. Abans no demanen els primers plats passa estona. El cambrer ve, torna i torna a venir preguntant el “què” volen demanar. Dins del grupet n’hi ha qui es neguiteja i prefereix deixar tanta broma per després de començar a “picar alguna cosa”. Hi ha qui entén aquestes trobades trimestrals com reunions gastronòmiques, principalment.

Nota: com d’important és el vostre “què”?

Fruir de la fruita. Capítol II: el maridatge.

dijous, 3/06/2010

Vint minuts i una dutxa més tard, és davant d’una ultramoderna cuina de vitroceràmica. “Carai amb aquests paios, que resulta que tenen un piset de disseny, reformat i en el bell mig de la ciutat”, pensa. No ha tingut temps de comprar res per sopar. Damunt del marbre de la cuina però, hi ha una nota que diu: “tot el que necessites per aquesta nit ho trobaràs dins la nevera…”. La nevera, recoberta d’un material antiditades, és d’aquelles on hi podries guardar una vaca si volguessis tenir llet fresca cada matí. Obre la porta. És completament buida. Bé, només hi ha una ampolla de vi i un bol enorme de fruita. El pren. “Fruita i vi?”, es pregunta. “Aquests paios estan sonats!”, remuga.

Pren vi i fruita i s’asseu al sofà. Sofà…de disseny, és clar. Però còmode, molt còmode. Davant d’ella, la llar de foc s’encèn automàticament. Ella es queda bo-ca-ba-da-da. Comença a sonar música d’ambient. Al·lucina. Abaixa la mirada i veu una altra nota sobre la taula. En ella hi llegeix: “el pis és domotitzat, no t’espantis, ja t’hi acostumaràs”.

Aboca el vi dins la copa. De cristall i…de disseny. Pren una poma. La mossssseeegaaa. La troba exquisida. Pren la copa i fa un glopet. Torna a mossegar la poma. Al·ucina. Ara és més saborosa. L’exhaureix afamada. Pren un maduixot. Li clava caixalada. Fa un glopet. Al·lucina. El vi esdevé més expressiu i el maduixot més carnós. Rossega un kiwi. Fa un glopet… El vi esdevé lleugerament més vegetal, que no pas herbaci i el kiwi es torna tant refrescant com la menta. Una pera d’aigua, una aranja, un plàtan, un tall de pinya, un albercoc, … Buida el vol fins observar el reflexe del seu rostre en el fons del mateix. El vi està a la meitat. La combinació de sabors que té en el paladar li talla la respiració. Cítrics, mentolats, vegetals, anissats, sotabosc, especiats, … Una amalgama de flavors li saturen l’olfacte. Li costa respirar, doncs l’experiència és nova per a ella. Intenta entendre el que està experimentant. Cartesiana, molt cartesiana, va raonant… El llaaaaaaaarg postgust li interromp tantes cabòries. Pren aire i segueix olorant tota la fruita que encara s’expressa en boca. Una llàgrima d’emoció vessa per sobre una parpella i s’arrossega i cau i li humiteja la galta càlida escalfada pel foc… Apreta l’entrecuix, s’acomoda cargolant-se i allargant la manta de llana i s’adorm en un profund dolç son després d’un inesperat maridatge…de disseny, és clar.

Fruir de la fruita. Capítol I: l’arribada.

divendres, 28/05/2010

És nouvinguda a la ciutat. L’empresa li va concedir el trastllat que va sol•licitar. I ara palplantada davant del número 378, amb una maleta a cada mà i una bossa de viatge creuada des de l’espatlla esquerra, espera que algú contesti… Ha trucat dues vegades i amb aquesta ja en van tres.

Després d’hores de vol va anar des de l’aeroport directament a l’oficina. Ja sabeu, per conèixer els seus nous col•legues, ubicar-s’hi. No pensava pas però que “ubicar-se” es convertiria en una e-ter-na jornada laboral. Donat que li van donar el “sí” a última hora, disposà de poc temps per organitzar-ho tot. Rellogar el seu pis, fer l’equipatge, comprar el bitllet d’avió i, és clar, trobar on viure.

El 378 és un d’aquells edificis antics, antics, antics. Fou construït durant el principi de la democràcia. Sortosament és un dels pocs que no va patir d’al•luminosi. En el 378 hi viuen, entre molts altres veïns, un parell de joves propietaris d’una agència de viatges.

Algú li pica l’espatlla mentre diu “tu ets la…” quan ella, intuïnt qui, talla i contesta “sí, la vostra nova companya de pis, que fa una bona estona que us espera…”. Ella no és pas antipàtica de mena, només està baldada. Aquest parell d’impuntuals s’excusen de nou per no poder donar-li la benvinguda com cal, doncs han de prendre un avió ja. Així que li donen un sobre amb quatre indicacions escrites per tal de facilitar-li els seus primers dies a la seva nova llar. S’acomiaden abans que ella pugui dir res, entren dins d’un cotxe esportiu i se’n van pitant. I ella, palplantada, incredula, al•lucinada segons la seva ortodoxia protocol·lària, obre el sobre…

Connexions

dijous, 20/05/2010

La palpes. És molt humida, més aviat xopa! Encara. La mires i remires mentre apartes la mà i penses… Penses que com pot ser que estigui així. Encara… És clar que feia temps que res no havia estat com aquesta nit. Quina nit! Tot tremolava! I el confort del llit et feia sentir segur. A les fosques. I és que la punyetera pluja de primavera t’ha deixat tota la roba molla.

Ara davant de la roba estesa, bades… I badant, badant, les gotes cauen damunt teu empeses pel vent. “Quin fred què fa!”, penses i se’t posa la pell de gallina. I quatre gotes esdevenen un principi de tempesta i deixes anar un “cagu’n dena“. I ara què? Què faràs avui? El planing d’activitats esportives a l’aire lliure queda anul·lat. No has esmorzat i la gana t’apreta. La nevera es buida, és clar, com que ets jove i treballes tant… Total, que afamat vas cap a la dutxa quan “ostia, quina ostia”, crides. Estès al terra enmig del rebedor, entre el balcó i la cambra de bany, palpes buscant un culpable. Una ampolla de vi? T’has ensopegat amb una ampolla de vi? I què hi feia al terra?  “Hi què hi feia al terra”, penses ara. Això ja t’ho havia preguntat jo, que sóc el narrador. Mires l’ampolla fixament. T’embadaleixes amb la seva etiqueta de fons blanc i els detalls caobes. Les lletres en cursiva et criden l’atenció. L’escriptura inclinada et recorda la lletra de la mare.

T’incorpores lentament amb la mirada fixada en l’etiqueta blanca. Sense adonarte’n comences a caminar cap al menjador. Ara ja hi ets. Abaixes la mirada cercant la manta de cuadres que et va fer l’àvia. T’asseus…no, no…et vasss assseient leeen-taa-ment. Deixes l’ampolla sobre la tauleta de fusta de pi i et cobreixes amb la manta.

Tombes el cap a la dreta i estàs davant d’un forn de vidre. La teva amiga del poble d’estiueig, l’artista del vidre, et somriu. Està donant forma a un cos encès. L’incadescència del material t’hipnotitza. Allargues el braç fins a tocar la matèria vermella amorfa. És calenta però menys del que et pensaves. De fet, la seva calidesa et reconforta. Esperes. El material es refreda i es torna incolor. No, pren una tonalitat blavosa. És una ampolla de vi!

Obres els ulls i estàs a casa teva. Reps un missatge de text. Tombes el cap a l’esquerra. Veus el mòbil sobre la tauleta, l’ampolla blava encetada i una copa de vi tenyida de vermell. “He estat jo?”, et preguntes. No recordes haver-ne pres. Llegeixes el missatge: “avui estaré aprop del teu poble. Quedem per dinar? La teva amiga del vidre.”

Quantes vegades una ampolla de vi ens transporta fins ben lluny. El seu disseny, l’etiqueta, la informació i, és clar, el vi… Quantes vegades la casualitat o la causalitat ens fan ensopegar amb persones o retrobar-nos amb elles. I quantes vegades agraïm viure aquestes situacions.

Un vinet, una crema, un diari i un mòbil

dimecres, 5/05/2010

Un mes i mig enrera, al celler esperaven impacients la programada arribada del raïm. Desitjaven repetir amb la menció de millor vi de l’any. Les tasques de preverema com són la neteja, la revisió de la maquinària, el proveïment de productes d’addició, …, donaven pas a la verema pròpiament dita. I aquesta, al celler, comença amb l’entrada de raïm.

A l’empresa de cosmètics estan contents per haver sobrepassat la previsió de vendes del seu últim súperproducte: la crema de mans extrahidratant i d’acció ultraràpida! Després d’estudis comparatius, és considerada pel consumidor com el millor producte dins la seva categoria.

Ell, enòleg incansable i professional fins la mèdul·la, des de que la verema va començar porta un mes i mig visquent pràcticament al celler.

A l’editorial estant tancant amb presses. Els ha costat molt aconseguir la notícia estrella. Trucades, corredisses amunt i avall, reunions, e-mails, …

Ell no volia pas un mòbil d’última generació. El seu millor amic, que és cap d’I+D+I d’una important companyia de telefonia mòbil, el va convèncer perquè se’n comprés un. Sap que el seu mòbil serà l’única finestra de comunicació amb el seu entorn professional i familiar.

Un mes i mig després de començar la verema, ell es troba assegut a la terrassa del bar del poble. Un poble petit, petit, petit, perdut enmig del no res. Avui ha pogut robar una estona, breu, breu, breu, dins de la bogeria que la feina li suposa. Avui és el seu sant. Per celebrar-lo ha pensat en obsequiar-se amb el bé més preuat; temps. I vi, és clar!

Té les mans reseques, esquerdades, tallades, malferides, brutes, … i cansades. Sort que la seva cosina li ha regalat la millor crema hidratant de mans i d’acció ultraràpida. Li ha enviat per correu certificat. El regal més encertat que li podia fer, pensava ella.

 Avui rebrà moltes trucades. Sort en té del seu mòbil. Sort del seu amic, que va convence’l per tal d’estar comunicat amb la resta del món. Un mes i mig de verema treballant tantes hores és molt de temps sense vida social.

Ha demanat una copeta de vi. Fulleja el diari. Sí, sí, aquell que va ser anomenat el millor del 2009 amb la notícia estrella a primera plana. El mòbil el té a mà dreta, doncs és esquerrà i es reserva l’altra part de la taula pel vi. Mentre es frega les mans, llegeix la contraetiqueta de la crema. No ho pot evitar, defecte professional. El diari enmig. El vi ja arriba. Ja és sobre la taula. A l’esquerra. I eus aquí, com un vinet, una crema, un diari i un mòbil es troben reunits al voltant d’una taula.

 I doncs, has compartit taula amb personatges tan i tan diferents de tu i amb el vi com a denominador comú?