Arxiu de la categoria ‘General’

L’últim llevataps. Capítol I: l’expedició

dimarts , 8/06/2010

Enmig de la foscor el jove corre i corre esquivant les arrels dels arbres, evitant la molsa humida i les pedres punxagudes. Còrrer i còrrer. Es sent el seu propi alé. Pren aire, l’expulsa. En pren de nou, el torna a treure. Inspira, expira. I un altre cop. I un altre. Pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm… El cor li batega amb força. I còrrer i còrrer i ja arriba. Creua l’entrada al poblat Petit vigil·lada per les dues sequoies. Darrera d’ell van arribant la resta dels participants. Aquesta estació ell és el vencedor. Ha estat el primer en arribar. Tothom pica de mans i canta i salta i salta. Aixequen els braços i celebren l’arribada dels corredors. Ha estat un esforç immens i merescut, doncs hi ha un trofeu molt preuat.

Porten cinc dies de caminada. La llum del dia no els deixa alçar el cap. És blanca, intensa i calenta, molt calenta. Els crema la pell. Així que han d’anar trobant les ombres dels arbres per protegir-se. Finalment, a l’horitzó veuen l’altre poblat. Apreten el pas animats per la idea d’arribar-hi. A mitja tarda, després de deixar enrere els Set Turons entren al poblat Gran. El jove guanyador de la cursa entra primer.

El banquet és apunt per estalviar temps. És un dels bens d’aquesta gent. El valoren com qui ho fa amb l’or. Cada segon malgastat els altera la planificació de la cincmana (una setmana de cinc dies). No tenen temps lliure, no tenen caps de set…de cincmana. Així que treballen cada dia. Per ells, fer festa, fer celebració és extraordinari. Així que cada segon compta. El banquet és apunt i tothom ja va seient al volta de la foguera. El cap de tribu porta sostingut amb les seves mans una caixeta de fusta. Camina cap al jove guanyador de la cursa. Li ofereix la caixeta i el jove l’accepta.

Al poblat Gran hi ha molta gent pels carrers. És un poblat on els comerciants hi van a vendre els deus productes. És un mercat especialitzat en ampolles de vidres i tota mena d’artilugis per la degustació de vi.

Degustes o trascoles?

diumenge, 25/04/2010

blog matallana1.bmp

Recordeu la gran nevada d’enguany. Penso que va ser, quan? El dilluns 8 de març? Si fa, no fa… La gran nevada!

Alguns dels que estem en aquesta taula podem trobar que el temps (metereològic), de vegades ens convida a quedar-nos a casa, tapadets amb una manteta, després d’una dutxa d’aigua bollint, llegint un llibre maridat amb una tassa de xocolata calenta o una copa de vi!

Sabeu que a Suïssa, país de fred i neu… Val, val, i de moltes altres coses…, però és que ara m’ho havia de fer venir bé per enllaçar temes (aparentment inconnexos) i seguir amb l’explicació. Doncs a Suïssa, als Alps suïssos, als restaurants és habitual servir-hi vi calent.

Deixant a part si el nostre paladar l’acceptaria o no, el cas és que penso que ens posaríem d’acord en que una copeta d’un vi negre seria d’agraïr, en una dia d’aquests.

El cas és que vosaltres, tu per exemple, estàs assegut al sofà de casa, amb la teva música de fons, tapadet amb la manteta i amb el teu llibre… Vaja, una imatge de pel·lícula! I esgotes la copa, perquè, en fi, el temps (metereològic) acompanya.

I darrera d’aquesta segona copa i després d’engolir unes quantes pàgines més del llibre tan bo que teniu entre les mans i recolzat sobre les cames, decidiu que una tercera copa arrodoniria la vesprada. I així anar fent… Passeu d’assaborir a trascolar! De valorar la qualitat o prioritzar la quantitat.

Sou gurmets o gormands? No s’hi val respondre que a mitges! No home. Vinga va, mulleu-vos una mica! Què us satisfà més, la qualitat o els litres de vi? El gurmet es preocupa més per la qualitat i el gormand, tot i que la sap apreciar, en gaudeix més si hi ha força fato.

Ara faré allò que els psicòlegs en diuen “induir una persona a donar una determinada resposta”: els metges recomanen menjar poc, bo, variat i sovint. Je, je, je… Ho tornaré a fer: la percepció sensorial disminueix de forma proporcional amb l’augment d’alcohol en sang, o sigui, amb cada copeta que aneu incorporant al cos.

Je, je, je… Va, ho tornaré a provar: les empreses alimentàries realitzen estudis per determinar la quantitat mínima que el consumidor ha d’ingerir d’un aliment per tenir una sensació de satisfacció. I també n’estudien el punt de saturació, és a dir, a partir de quina quantitat el consumidor rebutja l’aliment per esgotament… Ufff, val, val, deixem-ho aquí. Je, je, je… Ara, què en penseu? Assaborir o trascolar?