Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) el consum mundial de vi va disminuir en un 3’6 % l’any passat.
Un estudi realizat per Socidrogalcohol (http://www.socidrogalcohol.org/) assegura que l’edat a la que els adolescents s’inicien en el botellón ha baixat fins als 13 anys, consumint el mateix volum d’alcohol que els joves de 18.
Es beu menys vi mentres que els adolescents s’inicien més prematurament en un consum desmesurat i no pas centrat en el vi.
Divagant sobre les diferents raons que justifiquen la minva progressiva del consum de vi entre els joves, segur que convindrÃem que el motiu econòmic afecta i en gran mesura. Als joves els preocupa quantes peles costa això o allò. Ara bé, no només és un tema de pasta! I el factor cultural, què? Recordo que des de petit, a casa havia vist beure vi. No era només un beuratge reservat pels grans tiberis, per les ocasions especials, no. Era un fet quotidià !
Pares i mares, pedagogs, governants i ciutadans en general, caldria que tots plegats reflexionessim menys i actuessim més entorn a l’educació dels joves en el consum d’alcohol. Primerament, discernir entre alcohol com a concepte genèric i vi. Segon, valorar la importà ncia que entenem té el fet històric vitivinÃcola a nivell, ja no local, sinó global. Això ens permetrà tot seguit preguntar-nos quin llegat cultural vitivinÃcola volem traspassar a les futures generacions.
“Pares i mares, pedagogs (…)”, sÃ, ja sé…sona a tòpic. Doncs aquà està el moll de l’os. Com podem educar si no és amb l’exemple. És clar que si no ens creiem el que ensenyem als més menuts. Si en les situacions quotidianes abusem fins a trascolar… Si volem que els joves entenguin que beure vi no és veure alcohol i prou, si volem que ho facin amb moderació i sabent que davant seu tenen un fet cultural i històric que els sobreviurà a ells… Si no ens ho creiem nosaltres mateixos, com volem que ells ho entenguin?
Predicar amb l’exemple…
Etiquetes: Alcohol, Consum de vi, Exemple, Joves
Xavier Matallana i Julià , (Mataró, 1976) és llicenciat en QuÃmica per l'Institut QuÃmic de Sarrià (URL) i en Enologia per la Facultat d'Enologia de Tarragona (URV). Ha treballat en diverses empreses vinculades al sector vinÃcola i també en tasques d'elaboració de vins (tranquils i escumosos). Actualment treballa a Indevin, a Nova Zelanda.
sara
09/07/2010 - 10:15
Estic totalment d’ acord amb que caldria fer alguna cosa per a transmetre el vi com un fet cultural i social . Cal fer un salt qualitatiu en le vi i la seva cultura. Penso que en un païs productor com som, de vins de qualitat, no existeix aquesta perspectiva. No es fan campanyes des de l’ administració, no es programen visites a cellers o a fires regsionals relacionades amb el vi com a part de l’ educació escolar.
La famÃlia hi té molt a dir, però jo em trobo que molta gent de la meva generació, amb fills petits tampoc no han rebut aquesta educació enològica i llavosr dificilment podran transmetre- la .
Cal fer un esforç colectiu per desalcoholitzar la joventut i fomentar-ne el consum responsable i cultural, el gust de tastar novetats i establir el costum d’ anar de vins amb els amics.
Xavier Matallana
14/07/2010 - 07:45
Benvolguda Sara,
D’entrada grà cies per participar del blog.
És bo saber que hi ha pares inquiets vers aquest tema i més si són pares joves. Tots podem autoeducar-nos, és a dir, nodrir-nos de cultura que perfeccioni els nostres pensaments i accions. I no si val allò de que “és que jo ja tinc certa edat i no canviaré (…)”. És qüestió de voluntat! És ben cert que no tothom ha pogut gaudir des de menut d’una cultura vitivinÃcola i que ara, enmig d’aquest boja neocultura del vi seguida per molts à vids selectes consumidors, els que en teniu un interès molt més profund i amb finalitats pedagògiques voleu saber a quines portes picar.
Jo, d’entrada, habituaria als fills a que entenguin com a normal veure (amb “b” baixa) vi a la taula i no pas mantenir-los allunyats com si d’una droga es tractès. També els prendria a visitar cellers alguns caps de setmana i intentar trobar contes que parlin de la vinya i el vi. Seria un molt bon començament!
Jo, per la meva part, estaré encantat de facilitar-vos més informació en aquest sentit.
Xavier