Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) el consum mundial de vi va disminuir en un 3’6 % l’any passat.

Un estudi realizat per Socidrogalcohol (http://www.socidrogalcohol.org/) assegura que l’edat a la que els adolescents s’inicien en el botellón ha baixat fins als 13 anys, consumint el mateix volum d’alcohol que els joves de 18.

Es beu menys vi mentres que els adolescents s’inicien més prematurament en un consum desmesurat i no pas centrat en el vi.

Divagant sobre les diferents raons que justifiquen la minva progressiva del consum de vi entre els joves, segur que convindríem que el motiu econòmic afecta i en gran mesura. Als joves els preocupa quantes peles costa això o allò. Ara bé, no només és un tema de pasta! I el factor cultural, què? Recordo que des de petit, a casa havia vist beure vi. No era només un beuratge reservat pels grans tiberis, per les ocasions especials, no. Era un fet quotidià!

Pares i mares, pedagogs, governants i ciutadans en general, caldria que tots plegats reflexionessim menys i actuessim més entorn a l’educació dels joves en el consum d’alcohol. Primerament, discernir entre alcohol com a concepte genèric i vi. Segon, valorar la importància que entenem té el fet històric vitivinícola a nivell, ja no local, sinó global. Això ens permetrà tot seguit preguntar-nos quin llegat cultural vitivinícola volem traspassar a les futures generacions.

“Pares i mares, pedagogs (…)”, sí,  ja sé…sona a tòpic. Doncs aquí està el moll de l’os. Com podem educar si no és amb l’exemple. És clar que si no ens creiem el que ensenyem als més menuts. Si en les situacions quotidianes abusem fins a trascolar… Si volem que els joves entenguin que beure vi no és veure alcohol i prou, si volem que ho facin amb moderació i sabent que davant seu tenen un fet cultural i històric que els sobreviurà a ells… Si no ens ho creiem nosaltres mateixos, com volem que ells ho entenguin?

Predicar amb l’exemple…