Arxiu del mes: juliol 2010

Countdown

diumenge, 18/07/2010

Quants de vosaltres viviu diàriament mirant enrera i/o cap endavant? Tastar un vi demana viure en l’Ara. Si us ha d’ajudar, feu un compte enrere fins a tornar al moment present. Feu un countdown!

Ens eduquen des de petits sota emblemes tals com “aprèn dels errors del passat”, “sigues previsor”, “pensa si vas fer bé”, “no ho tornis a fer”, “tot anirà millor”, “no hauries d’haver…”, etc. I això cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, …

Quan viviu conscientment l’Ara? Sí, ara mentre llegeixes això, tens el cap a algun altre lloc? Estàs pensant en quelcom que has fet o que hauràs de fer? Tens el cap en el passat, en el futur o…en l’Ara?

Tan real com el text que tens davant teu és el fet que normalment les persones no són conscients del que estant vivint en cada instant de les seves vides. La llosa del passat imperfecte i del futur incert els pesa massa. Les responsabilitats laborals, familiars, socials, legals i de qualsevol mena les abstreuen intermitentment del present.

Activitats que requereixen certa concentració i relaxació demanen ser presents en l’Ara.

En nombroses ocasions en les que he dirigit sessions de tast he conegut persones que només hi eren físicament. Hi ha qui arriba tard perquè surt de pressa i corrents de la feina, així que durant la sessió de tast va recordant tots els minúsculs detalls de les gestions fetes abans. Hi ha qui va a un tast un divendres al vespre i sovint acompanyat d’amics amb els qui han reservat taula per un sopar que vindrà just en acabar la sessió. Així que van fen broma i afamats miren el rellotge desitjant que es tasti l’últim vi i puguin marxar pitant. D’altres senzillament no saben que estan fent en un tast de vins al que hi han anat mig enganyats perquè la parella, un familiar o un amic els han arrossegat fins allí prometent-los una experiència divertida. I és clar, per divertir-se és millor explicar acudits, per posar un exemple. I bé, cada persona que no hi és present té la seva particular història que, en qualsevol cas, l’abdueix fins ben lluny de la sala on hi són els vins, els companys i l’enòleg.

I tant se val si els vins no paguen la pena, si venen amb maldecaps o tenen coses per després del tast, o si l’enòleg no els sap captivar o fer-se entendre, o si… Tant se val! Cadascú de nosaltres és responsable de viure conscientment en l’Ara.

Sovint el no-aprenentatge del tast de vins està causat per una manca de consciència.

Cada dia quan us desperteu compteu enrera i en acabar digueu-vos: “l’ahir va ser ahir, l’avui tot just comença ara mateix”. I per dolent que fos l’ahir no permeteu que us condicioni l’avui. No ho permeteu!

Des de que us lleveu  per anar a treballar fins que us aneu a dormir: tasteu! Oloreu tot i tot allò que us envolti. Tot! Ho repeteixo per deixar-ho ben clar: tot! Quan pareu per fer qualsevol dels àpats del dia, feu un compte enrere dient-vos: “ara vaig a nodrir-me gaudint”. I feu-ho siguent-hi presents!

Molts de vosaltres anireu de vacances fora de Catalunya on, de ben segur, se us brindarà la possibilitat de tastar vins propis d’aquella regió. Feu-ho! Tasteu-los conscientment, siguent-hi presents. És possible que compartiu el tast amb estrangers amb els qui l’idioma vehicular serà l’anglès. Arrossegueu-los també a ells al moment present. Ajudeu-los a tastar els vins conscientment. I si us ha d’ajudar, abans de degustar-los, feu un countdown.

Per exemple…

dijous, 8/07/2010

Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) el consum mundial de vi va disminuir en un 3’6 % l’any passat.

Un estudi realizat per Socidrogalcohol (http://www.socidrogalcohol.org/) assegura que l’edat a la que els adolescents s’inicien en el botellón ha baixat fins als 13 anys, consumint el mateix volum d’alcohol que els joves de 18.

Es beu menys vi mentres que els adolescents s’inicien més prematurament en un consum desmesurat i no pas centrat en el vi.

Divagant sobre les diferents raons que justifiquen la minva progressiva del consum de vi entre els joves, segur que convindríem que el motiu econòmic afecta i en gran mesura. Als joves els preocupa quantes peles costa això o allò. Ara bé, no només és un tema de pasta! I el factor cultural, què? Recordo que des de petit, a casa havia vist beure vi. No era només un beuratge reservat pels grans tiberis, per les ocasions especials, no. Era un fet quotidià!

Pares i mares, pedagogs, governants i ciutadans en general, caldria que tots plegats reflexionessim menys i actuessim més entorn a l’educació dels joves en el consum d’alcohol. Primerament, discernir entre alcohol com a concepte genèric i vi. Segon, valorar la importància que entenem té el fet històric vitivinícola a nivell, ja no local, sinó global. Això ens permetrà tot seguit preguntar-nos quin llegat cultural vitivinícola volem traspassar a les futures generacions.

“Pares i mares, pedagogs (…)”, sí,  ja sé…sona a tòpic. Doncs aquí està el moll de l’os. Com podem educar si no és amb l’exemple. És clar que si no ens creiem el que ensenyem als més menuts. Si en les situacions quotidianes abusem fins a trascolar… Si volem que els joves entenguin que beure vi no és veure alcohol i prou, si volem que ho facin amb moderació i sabent que davant seu tenen un fet cultural i històric que els sobreviurà a ells… Si no ens ho creiem nosaltres mateixos, com volem que ells ho entenguin?

Predicar amb l’exemple…