Perifèrics de vi. Capítol I: el “què”

Nosaltres decidim què, quan, on, amb qui i com bebem…i per on ho fem. No…no es tracta de llegir entrelínies. No és pas cap joc eròtic.

El què

Per molts de nosaltres el “què” ho és tot. Per molts de nosaltres tot el que no és la teca queda en un segon terme, fins i tot carent d’importància. El “què”.

Exemple 1

Al final de la lliga de clubs es troben per fer un partidet en plan “costellada”. Ja sabeu, per cremar calories, que just després es reponen amb una costellada. I d’aquí ve “partit de costellada”…

Exemple 2

Arriba tard, molt tard de la feina. L’únic alicient és la dutxa d’aigua bullint i el sopar que ve darrere. Amb la panxa plena, i prop de la una de la matinada, va a dormir. L’endemà ben d’hora es desperta amb la motivació de l’esmorzar que l’espera. A partir de llavors, la jornada laboral esdevé estimulant i dura, molt dura.

Exemple 3

Cada primer divendres de cada estació es troben per sopar. Parlen de “les seves coses”. Això vol dir parelles, amants i conquestes sexuals. També parlen de quelcom que transcendeix. I entre converses superflues, acudits cínics i divagacions metafísiques, pasen les vetllada. Abans no demanen els primers plats passa estona. El cambrer ve, torna i torna a venir preguntant el “què” volen demanar. Dins del grupet n’hi ha qui es neguiteja i prefereix deixar tanta broma per després de començar a “picar alguna cosa”. Hi ha qui entén aquestes trobades trimestrals com reunions gastronòmiques, principalment.

Nota: com d’important és el vostre “què”?

Comparteix
  • Facebook
  • Twitter
  • Google Bookmarks
  • Yahoo! Bookmarks
  • LaTafanera
  • Meneame
  • del.icio.us
  • Technorati
  • Digg

Etiquetes: ,

Comentaris

Escriu un comentari

(*) Camps obligatoris

Normes d'ús