Arxiu del mes: juny 2010

Cava i Revetlla baixos en calories

dimecres, 23/06/2010

Revetlla de Sant Joan és…nit breu, alegria, soroll, llum, sensualitat, calor, compartir, … La revetlla és definitivament ubicar-se mentalment en l’estiu.

Ara que la calor comença a apretar, tenim clar que ensenyem més. Ens capfiquem en lluir un cos ben esculpit. Ens capfiquem més que mai, més que en la resta de l’any en els greixos i sucres de la nostra dieta. I això ens condueix, de vegades, a situacions còmiques.

A veure, pensant en la revetlla de Sant Joan. Coques, coques i més coques. Ja sabeu tots que n’hi ha diverses i totes elles típiques i ben populars. Molts les acostumem a maridar amb cava. Bé, només cal veure les vendes anuals de cava.

I quin cava comprem? Els motius de compra són diversos. Algú a l’hora de triar el tipus de cava té en compte la seva dieta estiuenca baixa en calories? Algú pensa en aquells quilets que després s’hauran de cremar? Algú pensa en la quantitat de sucre que consumirà aquesta nit?

Mireu, per a que ens situem una mica aquí teniu una relació de la tipologia de cava que podeu trobar per arreu segons la concentració de sucre:

Cava Concentració màxima de sucre

(g sucre/L vi)

Brut Nature 3
Extra Brut 6
Brut 15

s

Segons l’OMS el consum moderat de cava per persona i dia és de com a molt 2 i 3 copes (de 10 cL cadascuna), en dones i homes respectivament. Així doncs, estem dient que en una mo-de-ra-da revetlla de Sant Joan, elles i ells consumirien:

Cava Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)

Brut Nature 0.6/0.9
Extra Brut 1.2/1.8
Brut 3.0/4.5

F

Finalment, i per a que tots vosaltres pogueu fer la vostra valoració personal, aquí teniu una relació d’allò que podrieu arribar a consumir una nit de revetlla:

Aliment Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)

Coca de Sant Joan (1 ració) 25.0
Cava Brut Nature 0.6/0.9
Cava Extra Brut 1.2/1.8
Cava Brut 3.0/4.5
Tallat (llet + 1 terròs de sucre) 9.0
Café (1 terròs de sucre) 4.5
Beguda energètica (25 cL) 27.5
Refresc de cola (33 cL) 35.0

e

El tall de coca de revetlla, pel cap baix porta uns 25 grams de sucre. El tallat del final del sopar que molts prenen religiosament està pensant preparant-lo a partir de 100 mL d’una llet que conté 4.5 g de sucre en aquest volum i endolçint-lo amb un terròs de sucre (4.5 g). El café…doncs acompanyat amb un terròs. I pels més joves que sortiran de marxa i faran el seu cubata i voldran aguantar força temps desperts, aquí tenen la seva ració de sucre d’una beguda vigoritzant i d’un refresc de cola.

I per acabar, només descarregar-vos de qualsevol càrrec de consciència a l’hora de comprar cava per allò dels “quilets de més” que a partir del 25 de juny s’hauran de començar a cremar. Bebeu cava ben tranquils, sigui quin sigui el que trieu i…bona revetlla i bon Sant Joan!

Perifèrics de vi. Capítol I: el “què”

dilluns, 14/06/2010

Nosaltres decidim què, quan, on, amb qui i com bebem…i per on ho fem. No…no es tracta de llegir entrelínies. No és pas cap joc eròtic.

El què

Per molts de nosaltres el “què” ho és tot. Per molts de nosaltres tot el que no és la teca queda en un segon terme, fins i tot carent d’importància. El “què”.

Exemple 1

Al final de la lliga de clubs es troben per fer un partidet en plan “costellada”. Ja sabeu, per cremar calories, que just després es reponen amb una costellada. I d’aquí ve “partit de costellada”…

Exemple 2

Arriba tard, molt tard de la feina. L’únic alicient és la dutxa d’aigua bullint i el sopar que ve darrere. Amb la panxa plena, i prop de la una de la matinada, va a dormir. L’endemà ben d’hora es desperta amb la motivació de l’esmorzar que l’espera. A partir de llavors, la jornada laboral esdevé estimulant i dura, molt dura.

Exemple 3

Cada primer divendres de cada estació es troben per sopar. Parlen de “les seves coses”. Això vol dir parelles, amants i conquestes sexuals. També parlen de quelcom que transcendeix. I entre converses superflues, acudits cínics i divagacions metafísiques, pasen les vetllada. Abans no demanen els primers plats passa estona. El cambrer ve, torna i torna a venir preguntant el “què” volen demanar. Dins del grupet n’hi ha qui es neguiteja i prefereix deixar tanta broma per després de començar a “picar alguna cosa”. Hi ha qui entén aquestes trobades trimestrals com reunions gastronòmiques, principalment.

Nota: com d’important és el vostre “què”?

L’últim llevataps. Capítol I: l’expedició

dimarts , 8/06/2010

Enmig de la foscor el jove corre i corre esquivant les arrels dels arbres, evitant la molsa humida i les pedres punxagudes. Còrrer i còrrer. Es sent el seu propi alé. Pren aire, l’expulsa. En pren de nou, el torna a treure. Inspira, expira. I un altre cop. I un altre. Pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm… El cor li batega amb força. I còrrer i còrrer i ja arriba. Creua l’entrada al poblat Petit vigil·lada per les dues sequoies. Darrera d’ell van arribant la resta dels participants. Aquesta estació ell és el vencedor. Ha estat el primer en arribar. Tothom pica de mans i canta i salta i salta. Aixequen els braços i celebren l’arribada dels corredors. Ha estat un esforç immens i merescut, doncs hi ha un trofeu molt preuat.

Porten cinc dies de caminada. La llum del dia no els deixa alçar el cap. És blanca, intensa i calenta, molt calenta. Els crema la pell. Així que han d’anar trobant les ombres dels arbres per protegir-se. Finalment, a l’horitzó veuen l’altre poblat. Apreten el pas animats per la idea d’arribar-hi. A mitja tarda, després de deixar enrere els Set Turons entren al poblat Gran. El jove guanyador de la cursa entra primer.

El banquet és apunt per estalviar temps. És un dels bens d’aquesta gent. El valoren com qui ho fa amb l’or. Cada segon malgastat els altera la planificació de la cincmana (una setmana de cinc dies). No tenen temps lliure, no tenen caps de set…de cincmana. Així que treballen cada dia. Per ells, fer festa, fer celebració és extraordinari. Així que cada segon compta. El banquet és apunt i tothom ja va seient al volta de la foguera. El cap de tribu porta sostingut amb les seves mans una caixeta de fusta. Camina cap al jove guanyador de la cursa. Li ofereix la caixeta i el jove l’accepta.

Al poblat Gran hi ha molta gent pels carrers. És un poblat on els comerciants hi van a vendre els deus productes. És un mercat especialitzat en ampolles de vidres i tota mena d’artilugis per la degustació de vi.

Fruir de la fruita. Capítol II: el maridatge.

dijous, 3/06/2010

Vint minuts i una dutxa més tard, és davant d’una ultramoderna cuina de vitroceràmica. “Carai amb aquests paios, que resulta que tenen un piset de disseny, reformat i en el bell mig de la ciutat”, pensa. No ha tingut temps de comprar res per sopar. Damunt del marbre de la cuina però, hi ha una nota que diu: “tot el que necessites per aquesta nit ho trobaràs dins la nevera…”. La nevera, recoberta d’un material antiditades, és d’aquelles on hi podries guardar una vaca si volguessis tenir llet fresca cada matí. Obre la porta. És completament buida. Bé, només hi ha una ampolla de vi i un bol enorme de fruita. El pren. “Fruita i vi?”, es pregunta. “Aquests paios estan sonats!”, remuga.

Pren vi i fruita i s’asseu al sofà. Sofà…de disseny, és clar. Però còmode, molt còmode. Davant d’ella, la llar de foc s’encèn automàticament. Ella es queda bo-ca-ba-da-da. Comença a sonar música d’ambient. Al·lucina. Abaixa la mirada i veu una altra nota sobre la taula. En ella hi llegeix: “el pis és domotitzat, no t’espantis, ja t’hi acostumaràs”.

Aboca el vi dins la copa. De cristall i…de disseny. Pren una poma. La mossssseeegaaa. La troba exquisida. Pren la copa i fa un glopet. Torna a mossegar la poma. Al·ucina. Ara és més saborosa. L’exhaureix afamada. Pren un maduixot. Li clava caixalada. Fa un glopet. Al·lucina. El vi esdevé més expressiu i el maduixot més carnós. Rossega un kiwi. Fa un glopet… El vi esdevé lleugerament més vegetal, que no pas herbaci i el kiwi es torna tant refrescant com la menta. Una pera d’aigua, una aranja, un plàtan, un tall de pinya, un albercoc, … Buida el vol fins observar el reflexe del seu rostre en el fons del mateix. El vi està a la meitat. La combinació de sabors que té en el paladar li talla la respiració. Cítrics, mentolats, vegetals, anissats, sotabosc, especiats, … Una amalgama de flavors li saturen l’olfacte. Li costa respirar, doncs l’experiència és nova per a ella. Intenta entendre el que està experimentant. Cartesiana, molt cartesiana, va raonant… El llaaaaaaaarg postgust li interromp tantes cabòries. Pren aire i segueix olorant tota la fruita que encara s’expressa en boca. Una llàgrima d’emoció vessa per sobre una parpella i s’arrossega i cau i li humiteja la galta càlida escalfada pel foc… Apreta l’entrecuix, s’acomoda cargolant-se i allargant la manta de llana i s’adorm en un profund dolç son després d’un inesperat maridatge…de disseny, és clar.