La palpes. És molt humida, més aviat xopa! Encara. La mires i remires mentre apartes la mà i penses… Penses que com pot ser que estigui així. Encara… És clar que feia temps que res no havia estat com aquesta nit. Quina nit! Tot tremolava! I el confort del llit et feia sentir segur. A les fosques. I és que la punyetera pluja de primavera t’ha deixat tota la roba molla.

Ara davant de la roba estesa, bades… I badant, badant, les gotes cauen damunt teu empeses pel vent. “Quin fred què fa!”, penses i se’t posa la pell de gallina. I quatre gotes esdevenen un principi de tempesta i deixes anar un “cagu’n dena“. I ara què? Què faràs avui? El planing d’activitats esportives a l’aire lliure queda anul·lat. No has esmorzat i la gana t’apreta. La nevera es buida, és clar, com que ets jove i treballes tant… Total, que afamat vas cap a la dutxa quan “ostia, quina ostia”, crides. Estès al terra enmig del rebedor, entre el balcó i la cambra de bany, palpes buscant un culpable. Una ampolla de vi? T’has ensopegat amb una ampolla de vi? I què hi feia al terra?  “Hi què hi feia al terra”, penses ara. Això ja t’ho havia preguntat jo, que sóc el narrador. Mires l’ampolla fixament. T’embadaleixes amb la seva etiqueta de fons blanc i els detalls caobes. Les lletres en cursiva et criden l’atenció. L’escriptura inclinada et recorda la lletra de la mare.

T’incorpores lentament amb la mirada fixada en l’etiqueta blanca. Sense adonarte’n comences a caminar cap al menjador. Ara ja hi ets. Abaixes la mirada cercant la manta de cuadres que et va fer l’àvia. T’asseus…no, no…et vasss assseient leeen-taa-ment. Deixes l’ampolla sobre la tauleta de fusta de pi i et cobreixes amb la manta.

Tombes el cap a la dreta i estàs davant d’un forn de vidre. La teva amiga del poble d’estiueig, l’artista del vidre, et somriu. Està donant forma a un cos encès. L’incadescència del material t’hipnotitza. Allargues el braç fins a tocar la matèria vermella amorfa. És calenta però menys del que et pensaves. De fet, la seva calidesa et reconforta. Esperes. El material es refreda i es torna incolor. No, pren una tonalitat blavosa. És una ampolla de vi!

Obres els ulls i estàs a casa teva. Reps un missatge de text. Tombes el cap a l’esquerra. Veus el mòbil sobre la tauleta, l’ampolla blava encetada i una copa de vi tenyida de vermell. “He estat jo?”, et preguntes. No recordes haver-ne pres. Llegeixes el missatge: “avui estaré aprop del teu poble. Quedem per dinar? La teva amiga del vidre.”

Quantes vegades una ampolla de vi ens transporta fins ben lluny. El seu disseny, l’etiqueta, la informació i, és clar, el vi… Quantes vegades la casualitat o la causalitat ens fan ensopegar amb persones o retrobar-nos amb elles. I quantes vegades agraïm viure aquestes situacions.

Etiquetes: ampolla, coincidència, somni

Entrada publicada a Vida i vi el dijous, 20/05/2010 a les 01:24.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.