Un mes i mig enrera, al celler esperaven impacients la programada arribada del raïm. Desitjaven repetir amb la menció de millor vi de l’any. Les tasques de preverema com són la neteja, la revisió de la maquinària, el proveïment de productes d’addició, …, donaven pas a la verema pròpiament dita. I aquesta, al celler, comença amb l’entrada de raïm.

A l’empresa de cosmètics estan contents per haver sobrepassat la previsió de vendes del seu últim súperproducte: la crema de mans extrahidratant i d’acció ultraràpida! Després d’estudis comparatius, és considerada pel consumidor com el millor producte dins la seva categoria.

Ell, enòleg incansable i professional fins la mèdul·la, des de que la verema va començar porta un mes i mig visquent pràcticament al celler.

A l’editorial estant tancant amb presses. Els ha costat molt aconseguir la notícia estrella. Trucades, corredisses amunt i avall, reunions, e-mails, …

Ell no volia pas un mòbil d’última generació. El seu millor amic, que és cap d’I+D+I d’una important companyia de telefonia mòbil, el va convèncer perquè se’n comprés un. Sap que el seu mòbil serà l’única finestra de comunicació amb el seu entorn professional i familiar.

Un mes i mig després de començar la verema, ell es troba assegut a la terrassa del bar del poble. Un poble petit, petit, petit, perdut enmig del no res. Avui ha pogut robar una estona, breu, breu, breu, dins de la bogeria que la feina li suposa. Avui és el seu sant. Per celebrar-lo ha pensat en obsequiar-se amb el bé més preuat; temps. I vi, és clar!

Té les mans reseques, esquerdades, tallades, malferides, brutes, … i cansades. Sort que la seva cosina li ha regalat la millor crema hidratant de mans i d’acció ultraràpida. Li ha enviat per correu certificat. El regal més encertat que li podia fer, pensava ella.

 Avui rebrà moltes trucades. Sort en té del seu mòbil. Sort del seu amic, que va convence’l per tal d’estar comunicat amb la resta del món. Un mes i mig de verema treballant tantes hores és molt de temps sense vida social.

Ha demanat una copeta de vi. Fulleja el diari. Sí, sí, aquell que va ser anomenat el millor del 2009 amb la notícia estrella a primera plana. El mòbil el té a mà dreta, doncs és esquerrà i es reserva l’altra part de la taula pel vi. Mentre es frega les mans, llegeix la contraetiqueta de la crema. No ho pot evitar, defecte professional. El diari enmig. El vi ja arriba. Ja és sobre la taula. A l’esquerra. I eus aquí, com un vinet, una crema, un diari i un mòbil es troben reunits al voltant d’una taula.

 I doncs, has compartit taula amb personatges tan i tan diferents de tu i amb el vi com a denominador comú?

Etiquetes: Vins

Entrada publicada a Vida i vi el dimecres, 5/05/2010 a les 13:00.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.