Mireu, penso que estem tant capficats en tastar i tastar i retastar i després, doncs seguir tastant, que finalment focalitzem tot el nostre interès en ampliar la nostra biblioteca mental d’aromes i de vins degustats. Doncs bé, ens interessa com s’han fet aquests vins?

Alguns de nosaltres, dels que ens trobem asseguts en aquesta taula podria respondre negativament… Pels qui n’estem il·lusionadament interessats, llanço una altra pregunta: ens importa l’ètica d’elaboració? Que què vull dir? Fàcil, doncs que si la “fi justifica els mitjans”. O en termes vinícoles: si el vi justifica els mitjans?

A veure, alceu la mà aquells a qui no us treuria la son un vi que en boca ens provoqués una sensació orgàsmica i que ha estat dissenyat en un laboratori afegint tot el que us vingui de gust imaginar… Pensem en les begudes refrescants. Les begudes de cola, per exemple. Si tinguessiu accés al mètode d’elaboració d’un vi, d’un vi que us agradés, i el mètode no us semblés políticament correcte, us canviaria la opinió del vi?

Acotant tot l’imaginari de possibilitats a un exemple, un de sol, real i actual. Un cas amb el que la vella i bella Europa es veu enfrontada amb bona part del nou món vinícola; l’alcohol del vi ha de ser endògen o exògen? M’explico. A casa nostra, vosaltres, imagineu que sou enòlegs, sí, sí, que feu vi. Imagineu doncs, que esteu treballant al vostre celler i us ve a veure un amic. Sí, sí, un amic que viu a Andorra i com a obsequi us regala una bosseta de sucre. Bé, una gran bossa de sucre. De fet, una megabossa!

Doncs, imagineu que aquella mateixa tarda us arriba una inspecció. Imagineu que el senyor inspector veu el regalet del vostre amic andorrà allí, recolzat en un dipòsit de vi. Sabeu que us podrien “tancar el xiringuito”? Bé, estem entre companys parlant de tot i de res. No ho prengueu en un sentit literal. És una forma de parlar. Tot i que s’hi acostaria….

A casa nostra, l’addició de sucre al most/vi està totalment prohibida. L’alcohol del vi no pot provindre de sucre afegit. S’addcionen d’altres substàncies permeses legalment (most concentrat i etc) que contenen sucre, però no pas sucre en estat pur.

I en canvi, sabeu que a Nova Zelanda és legal afegir-n’hi? I sabeu que Nova Zelanda elabora uns dels millors Pinot Noir i Sauvignon Blanc del món? En una vinateria, quina cara posarieu si estiguessiu apunt de delectar-vos amb un delicat elixir i el cambrer us preguntés: el vi com el voldrà, amb un o dos terrossos de sucre?

Etiquetes: Sucre, Vins

Entrada publicada a Elaboració de vi el divendres, 23/04/2010 a les 07:26.
Subscriu-te a l'RSS de comentaris d'aquesta entrada.
Deixa-hi el teu comentari o fes-ne referència al teu blog personal.