Arxiu del mes: abril 2010

Degustes o trascoles?

diumenge, 25/04/2010

blog matallana1.bmp

Recordeu la gran nevada d’enguany. Penso que va ser, quan? El dilluns 8 de març? Si fa, no fa… La gran nevada!

Alguns dels que estem en aquesta taula podem trobar que el temps (metereològic), de vegades ens convida a quedar-nos a casa, tapadets amb una manteta, després d’una dutxa d’aigua bollint, llegint un llibre maridat amb una tassa de xocolata calenta o una copa de vi!

Sabeu que a Suïssa, país de fred i neu… Val, val, i de moltes altres coses…, però és que ara m’ho havia de fer venir bé per enllaçar temes (aparentment inconnexos) i seguir amb l’explicació. Doncs a Suïssa, als Alps suïssos, als restaurants és habitual servir-hi vi calent.

Deixant a part si el nostre paladar l’acceptaria o no, el cas és que penso que ens posaríem d’acord en que una copeta d’un vi negre seria d’agraïr, en una dia d’aquests.

El cas és que vosaltres, tu per exemple, estàs assegut al sofà de casa, amb la teva música de fons, tapadet amb la manteta i amb el teu llibre… Vaja, una imatge de pel·lícula! I esgotes la copa, perquè, en fi, el temps (metereològic) acompanya.

I darrera d’aquesta segona copa i després d’engolir unes quantes pàgines més del llibre tan bo que teniu entre les mans i recolzat sobre les cames, decidiu que una tercera copa arrodoniria la vesprada. I així anar fent… Passeu d’assaborir a trascolar! De valorar la qualitat o prioritzar la quantitat.

Sou gurmets o gormands? No s’hi val respondre que a mitges! No home. Vinga va, mulleu-vos una mica! Què us satisfà més, la qualitat o els litres de vi? El gurmet es preocupa més per la qualitat i el gormand, tot i que la sap apreciar, en gaudeix més si hi ha força fato.

Ara faré allò que els psicòlegs en diuen “induir una persona a donar una determinada resposta”: els metges recomanen menjar poc, bo, variat i sovint. Je, je, je… Ho tornaré a fer: la percepció sensorial disminueix de forma proporcional amb l’augment d’alcohol en sang, o sigui, amb cada copeta que aneu incorporant al cos.

Je, je, je… Va, ho tornaré a provar: les empreses alimentàries realitzen estudis per determinar la quantitat mínima que el consumidor ha d’ingerir d’un aliment per tenir una sensació de satisfacció. I també n’estudien el punt de saturació, és a dir, a partir de quina quantitat el consumidor rebutja l’aliment per esgotament… Ufff, val, val, deixem-ho aquí. Je, je, je… Ara, què en penseu? Assaborir o trascolar?

Sucre endògen o exògen?

divendres, 23/04/2010

Mireu, penso que estem tant capficats en tastar i tastar i retastar i després, doncs seguir tastant, que finalment focalitzem tot el nostre interès en ampliar la nostra biblioteca mental d’aromes i de vins degustats. Doncs bé, ens interessa com s’han fet aquests vins?

Alguns de nosaltres, dels que ens trobem asseguts en aquesta taula podria respondre negativament… Pels qui n’estem il·lusionadament interessats, llanço una altra pregunta: ens importa l’ètica d’elaboració? Que què vull dir? Fàcil, doncs que si la “fi justifica els mitjans”. O en termes vinícoles: si el vi justifica els mitjans?

A veure, alceu la mà aquells a qui no us treuria la son un vi que en boca ens provoqués una sensació orgàsmica i que ha estat dissenyat en un laboratori afegint tot el que us vingui de gust imaginar… Pensem en les begudes refrescants. Les begudes de cola, per exemple. Si tinguessiu accés al mètode d’elaboració d’un vi, d’un vi que us agradés, i el mètode no us semblés políticament correcte, us canviaria la opinió del vi?

Acotant tot l’imaginari de possibilitats a un exemple, un de sol, real i actual. Un cas amb el que la vella i bella Europa es veu enfrontada amb bona part del nou món vinícola; l’alcohol del vi ha de ser endògen o exògen? M’explico. A casa nostra, vosaltres, imagineu que sou enòlegs, sí, sí, que feu vi. Imagineu doncs, que esteu treballant al vostre celler i us ve a veure un amic. Sí, sí, un amic que viu a Andorra i com a obsequi us regala una bosseta de sucre. Bé, una gran bossa de sucre. De fet, una megabossa!

Doncs, imagineu que aquella mateixa tarda us arriba una inspecció. Imagineu que el senyor inspector veu el regalet del vostre amic andorrà allí, recolzat en un dipòsit de vi. Sabeu que us podrien “tancar el xiringuito”? Bé, estem entre companys parlant de tot i de res. No ho prengueu en un sentit literal. És una forma de parlar. Tot i que s’hi acostaria….

A casa nostra, l’addició de sucre al most/vi està totalment prohibida. L’alcohol del vi no pot provindre de sucre afegit. S’addcionen d’altres substàncies permeses legalment (most concentrat i etc) que contenen sucre, però no pas sucre en estat pur.

I en canvi, sabeu que a Nova Zelanda és legal afegir-n’hi? I sabeu que Nova Zelanda elabora uns dels millors Pinot Noir i Sauvignon Blanc del món? En una vinateria, quina cara posarieu si estiguessiu apunt de delectar-vos amb un delicat elixir i el cambrer us preguntés: el vi com el voldrà, amb un o dos terrossos de sucre?

Benvinguts a taula. Demanem vi?

dimarts , 20/04/2010

Hola a tots! Aquest blog pretén ser un espai… Com us ho diria?! Imagineu que cada cop que hi entreu ens truquem per trobar-nos en una cafeteria o millor encara, en una vinateria. Voltats de copes de vi i ambientats en companyonia.

Imagineu que cada vegada que hi entreu estem asseguts al voltant d’aquesta taula i ens diem “hola, com estàs” i en un tres i no res ja estem parlant tot i de res.

I d’això es tracta; de xerrar de tot allò que ens vingui de gust, preferentment enraonar de temes referenciats al món vitivinícola. I dic “viti” i “vini”, perquè voldria donar-li importància al treball que els pagesos, viticultors i enòlegs realitzen al vinyar. El vi es fa a la vinya…

Doncs el que us deia, xerrar de tot allò relacionat amb el vi…o no?! Vicissituts! Penso que els diversos trams de les nostres vides es succeeixen alternativament i de vegades, sense un aparent nexe. I sabeu què? Doncs que només en aparença es tracta de petites històries desinterconnectades. Perquè, sabeu què? El fil conductor sou cadascun de vosaltres. Tu ets el nexe de totes les experiències que s’han succeït i que s’esdevindran a la teva vida. Tu ets el centre de la teva vida. Així que en aquesta taula, reunit amb la resta de companys que ens hi retrobem, com pots parlar de tot i de res? Com pot no tenir relació aparent parlar ara de vi i demà de la nevada del segle? Com pots anar fent el teu camí parlant avui de gastronomia i demà de tecnologia?

Doncs així és com un viador va caminant pel seu vial, pensant avui en una vianda i demà en un videòfon…

Benvinguts a la taula! Demanen el vi?