Countdown

diumenge, 18/07/2010 (Xavier Matallana)

Quants de vosaltres viviu diàriament mirant enrera i/o cap endavant? Tastar un vi demana viure en l’Ara. Si us ha d’ajudar, feu un compte enrere fins a tornar al moment present. Feu un countdown!

Ens eduquen des de petits sota emblemes tals com “aprèn dels errors del passat”, “sigues previsor”, “pensa si vas fer bé”, “no ho tornis a fer”, “tot anirà millor”, “no hauries d’haver…”, etc. I això cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, …

Quan viviu conscientment l’Ara? Sí, ara mentre llegeixes això, tens el cap a algun altre lloc? Estàs pensant en quelcom que has fet o que hauràs de fer? Tens el cap en el passat, en el futur o…en l’Ara?

Tan real com el text que tens davant teu és el fet que normalment les persones no són conscients del que estant vivint en cada instant de les seves vides. La llosa del passat imperfecte i del futur incert els pesa massa. Les responsabilitats laborals, familiars, socials, legals i de qualsevol mena les abstreuen intermitentment del present.

Activitats que requereixen certa concentració i relaxació demanen ser presents en l’Ara.

En nombroses ocasions en les que he dirigit sessions de tast he conegut persones que només hi eren físicament. Hi ha qui arriba tard perquè surt de pressa i corrents de la feina, així que durant la sessió de tast va recordant tots els minúsculs detalls de les gestions fetes abans. Hi ha qui va a un tast un divendres al vespre i sovint acompanyat d’amics amb els qui han reservat taula per un sopar que vindrà just en acabar la sessió. Així que van fen broma i afamats miren el rellotge desitjant que es tasti l’últim vi i puguin marxar pitant. D’altres senzillament no saben que estan fent en un tast de vins al que hi han anat mig enganyats perquè la parella, un familiar o un amic els han arrossegat fins allí prometent-los una experiència divertida. I és clar, per divertir-se és millor explicar acudits, per posar un exemple. I bé, cada persona que no hi és present té la seva particular història que, en qualsevol cas, l’abdueix fins ben lluny de la sala on hi són els vins, els companys i l’enòleg.

I tant se val si els vins no paguen la pena, si venen amb maldecaps o tenen coses per després del tast, o si l’enòleg no els sap captivar o fer-se entendre, o si… Tant se val! Cadascú de nosaltres és responsable de viure conscientment en l’Ara.

Sovint el no-aprenentatge del tast de vins està causat per una manca de consciència.

Cada dia quan us desperteu compteu enrera i en acabar digueu-vos: “l’ahir va ser ahir, l’avui tot just comença ara mateix”. I per dolent que fos l’ahir no permeteu que us condicioni l’avui. No ho permeteu!

Des de que us lleveu  per anar a treballar fins que us aneu a dormir: tasteu! Oloreu tot i tot allò que us envolti. Tot! Ho repeteixo per deixar-ho ben clar: tot! Quan pareu per fer qualsevol dels àpats del dia, feu un compte enrere dient-vos: “ara vaig a nodrir-me gaudint”. I feu-ho siguent-hi presents!

Molts de vosaltres anireu de vacances fora de Catalunya on, de ben segur, se us brindarà la possibilitat de tastar vins propis d’aquella regió. Feu-ho! Tasteu-los conscientment, siguent-hi presents. És possible que compartiu el tast amb estrangers amb els qui l’idioma vehicular serà l’anglès. Arrossegueu-los també a ells al moment present. Ajudeu-los a tastar els vins conscientment. I si us ha d’ajudar, abans de degustar-los, feu un countdown.

Tags: , , , ,
Publicat a Personal, Vida i vi | 7 comentaris »

Per exemple…

dijous, 8/07/2010 (Xavier Matallana)

Segons l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) el consum mundial de vi va disminuir en un 3’6 % l’any passat.

Un estudi realizat per Socidrogalcohol (http://www.socidrogalcohol.org/) assegura que l’edat a la que els adolescents s’inicien en el botellón ha baixat fins als 13 anys, consumint el mateix volum d’alcohol que els joves de 18.

Es beu menys vi mentres que els adolescents s’inicien més prematurament en un consum desmesurat i no pas centrat en el vi.

Divagant sobre les diferents raons que justifiquen la minva progressiva del consum de vi entre els joves, segur que convindríem que el motiu econòmic afecta i en gran mesura. Als joves els preocupa quantes peles costa això o allò. Ara bé, no només és un tema de pasta! I el factor cultural, què? Recordo que des de petit, a casa havia vist beure vi. No era només un beuratge reservat pels grans tiberis, per les ocasions especials, no. Era un fet quotidià!

Pares i mares, pedagogs, governants i ciutadans en general, caldria que tots plegats reflexionessim menys i actuessim més entorn a l’educació dels joves en el consum d’alcohol. Primerament, discernir entre alcohol com a concepte genèric i vi. Segon, valorar la importància que entenem té el fet històric vitivinícola a nivell, ja no local, sinó global. Això ens permetrà tot seguit preguntar-nos quin llegat cultural vitivinícola volem traspassar a les futures generacions.

“Pares i mares, pedagogs (…)”, sí,  ja sé…sona a tòpic. Doncs aquí està el moll de l’os. Com podem educar si no és amb l’exemple. És clar que si no ens creiem el que ensenyem als més menuts. Si en les situacions quotidianes abusem fins a trascolar… Si volem que els joves entenguin que beure vi no és veure alcohol i prou, si volem que ho facin amb moderació i sabent que davant seu tenen un fet cultural i històric que els sobreviurà a ells… Si no ens ho creiem nosaltres mateixos, com volem que ells ho entenguin?

Predicar amb l’exemple…

Tags: , , ,
Publicat a Vida i vi | 2 comentaris »

Cava i Revetlla baixos en calories

dimecres, 23/06/2010 (Xavier Matallana)

Revetlla de Sant Joan és…nit breu, alegria, soroll, llum, sensualitat, calor, compartir, … La revetlla és definitivament ubicar-se mentalment en l’estiu.

Ara que la calor comença a apretar, tenim clar que ensenyem més. Ens capfiquem en lluir un cos ben esculpit. Ens capfiquem més que mai, més que en la resta de l’any en els greixos i sucres de la nostra dieta. I això ens condueix, de vegades, a situacions còmiques.

A veure, pensant en la revetlla de Sant Joan. Coques, coques i més coques. Ja sabeu tots que n’hi ha diverses i totes elles típiques i ben populars. Molts les acostumem a maridar amb cava. Bé, només cal veure les vendes anuals de cava.

I quin cava comprem? Els motius de compra són diversos. Algú a l’hora de triar el tipus de cava té en compte la seva dieta estiuenca baixa en calories? Algú pensa en aquells quilets que després s’hauran de cremar? Algú pensa en la quantitat de sucre que consumirà aquesta nit?

Mireu, per a que ens situem una mica aquí teniu una relació de la tipologia de cava que podeu trobar per arreu segons la concentració de sucre:

Cava Concentració màxima de sucre

(g sucre/L vi)
Brut Nature 3
Extra Brut 6
Brut 15

s

Segons l’OMS el consum moderat de cava per persona i dia és de com a molt 2 i 3 copes (de 10 cL cadascuna), en dones i homes respectivament. Així doncs, estem dient que en una mo-de-ra-da revetlla de Sant Joan, elles i ells consumirien:

Cava Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)
Brut Nature 0.6/0.9
Extra Brut 1.2/1.8
Brut 3.0/4.5

F

Finalment, i per a que tots vosaltres pogueu fer la vostra valoració personal, aquí teniu una relació d’allò que podrieu arribar a consumir una nit de revetlla:

Aliment Quantitat de sucre consumit per elles/ells

(g sucre)
Coca de Sant Joan (1 ració) 25.0
Cava Brut Nature 0.6/0.9
Cava Extra Brut 1.2/1.8
Cava Brut 3.0/4.5
Tallat (llet + 1 terròs de sucre) 9.0
Café (1 terròs de sucre) 4.5
Beguda energètica (25 cL) 27.5
Refresc de cola (33 cL) 35.0

e

El tall de coca de revetlla, pel cap baix porta uns 25 grams de sucre. El tallat del final del sopar que molts prenen religiosament està pensant preparant-lo a partir de 100 mL d’una llet que conté 4.5 g de sucre en aquest volum i endolçint-lo amb un terròs de sucre (4.5 g). El café…doncs acompanyat amb un terròs. I pels més joves que sortiran de marxa i faran el seu cubata i voldran aguantar força temps desperts, aquí tenen la seva ració de sucre d’una beguda vigoritzant i d’un refresc de cola.

I per acabar, només descarregar-vos de qualsevol càrrec de consciència a l’hora de comprar cava per allò dels “quilets de més” que a partir del 25 de juny s’hauran de començar a cremar. Bebeu cava ben tranquils, sigui quin sigui el que trieu i…bona revetlla i bon Sant Joan!

Tags: , , , , , ,
Publicat a Dieta, Maridatge, Vida i vi | Deixa-hi un comentari

Perifèrics de vi. Capítol I: el “què”

dilluns, 14/06/2010 (Xavier Matallana)

Nosaltres decidim què, quan, on, amb qui i com bebem…i per on ho fem. No…no es tracta de llegir entrelínies. No és pas cap joc eròtic.

El què

Per molts de nosaltres el “què” ho és tot. Per molts de nosaltres tot el que no és la teca queda en un segon terme, fins i tot carent d’importància. El “què”.

Exemple 1

Al final de la lliga de clubs es troben per fer un partidet en plan “costellada”. Ja sabeu, per cremar calories, que just després es reponen amb una costellada. I d’aquí ve “partit de costellada”…

Exemple 2

Arriba tard, molt tard de la feina. L’únic alicient és la dutxa d’aigua bullint i el sopar que ve darrere. Amb la panxa plena, i prop de la una de la matinada, va a dormir. L’endemà ben d’hora es desperta amb la motivació de l’esmorzar que l’espera. A partir de llavors, la jornada laboral esdevé estimulant i dura, molt dura.

Exemple 3

Cada primer divendres de cada estació es troben per sopar. Parlen de “les seves coses”. Això vol dir parelles, amants i conquestes sexuals. També parlen de quelcom que transcendeix. I entre converses superflues, acudits cínics i divagacions metafísiques, pasen les vetllada. Abans no demanen els primers plats passa estona. El cambrer ve, torna i torna a venir preguntant el “què” volen demanar. Dins del grupet n’hi ha qui es neguiteja i prefereix deixar tanta broma per després de començar a “picar alguna cosa”. Hi ha qui entén aquestes trobades trimestrals com reunions gastronòmiques, principalment.

Nota: com d’important és el vostre “què”?

Tags: ,
Publicat a Vida i vi | 4 comentaris »

L’últim llevataps. Capítol I: l’expedició

dimarts , 8/06/2010 (Xavier Matallana)

Enmig de la foscor el jove corre i corre esquivant les arrels dels arbres, evitant la molsa humida i les pedres punxagudes. Còrrer i còrrer. Es sent el seu propi alé. Pren aire, l’expulsa. En pren de nou, el torna a treure. Inspira, expira. I un altre cop. I un altre. Pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm…pom-pomm… El cor li batega amb força. I còrrer i còrrer i ja arriba. Creua l’entrada al poblat Petit vigil·lada per les dues sequoies. Darrera d’ell van arribant la resta dels participants. Aquesta estació ell és el vencedor. Ha estat el primer en arribar. Tothom pica de mans i canta i salta i salta. Aixequen els braços i celebren l’arribada dels corredors. Ha estat un esforç immens i merescut, doncs hi ha un trofeu molt preuat.

Porten cinc dies de caminada. La llum del dia no els deixa alçar el cap. És blanca, intensa i calenta, molt calenta. Els crema la pell. Així que han d’anar trobant les ombres dels arbres per protegir-se. Finalment, a l’horitzó veuen l’altre poblat. Apreten el pas animats per la idea d’arribar-hi. A mitja tarda, després de deixar enrere els Set Turons entren al poblat Gran. El jove guanyador de la cursa entra primer.

El banquet és apunt per estalviar temps. És un dels bens d’aquesta gent. El valoren com qui ho fa amb l’or. Cada segon malgastat els altera la planificació de la cincmana (una setmana de cinc dies). No tenen temps lliure, no tenen caps de set…de cincmana. Així que treballen cada dia. Per ells, fer festa, fer celebració és extraordinari. Així que cada segon compta. El banquet és apunt i tothom ja va seient al volta de la foguera. El cap de tribu porta sostingut amb les seves mans una caixeta de fusta. Camina cap al jove guanyador de la cursa. Li ofereix la caixeta i el jove l’accepta.

Al poblat Gran hi ha molta gent pels carrers. És un poblat on els comerciants hi van a vendre els deus productes. És un mercat especialitzat en ampolles de vidres i tota mena d’artilugis per la degustació de vi.

Tags: ,
Publicat a General | Deixa-hi un comentari

Fruir de la fruita. Capítol II: el maridatge.

dijous, 3/06/2010 (Xavier Matallana)

Vint minuts i una dutxa més tard, és davant d’una ultramoderna cuina de vitroceràmica. “Carai amb aquests paios, que resulta que tenen un piset de disseny, reformat i en el bell mig de la ciutat”, pensa. No ha tingut temps de comprar res per sopar. Damunt del marbre de la cuina però, hi ha una nota que diu: “tot el que necessites per aquesta nit ho trobaràs dins la nevera…”. La nevera, recoberta d’un material antiditades, és d’aquelles on hi podries guardar una vaca si volguessis tenir llet fresca cada matí. Obre la porta. És completament buida. Bé, només hi ha una ampolla de vi i un bol enorme de fruita. El pren. “Fruita i vi?”, es pregunta. “Aquests paios estan sonats!”, remuga.

Pren vi i fruita i s’asseu al sofà. Sofà…de disseny, és clar. Però còmode, molt còmode. Davant d’ella, la llar de foc s’encèn automàticament. Ella es queda bo-ca-ba-da-da. Comença a sonar música d’ambient. Al·lucina. Abaixa la mirada i veu una altra nota sobre la taula. En ella hi llegeix: “el pis és domotitzat, no t’espantis, ja t’hi acostumaràs”.

Aboca el vi dins la copa. De cristall i…de disseny. Pren una poma. La mossssseeegaaa. La troba exquisida. Pren la copa i fa un glopet. Torna a mossegar la poma. Al·ucina. Ara és més saborosa. L’exhaureix afamada. Pren un maduixot. Li clava caixalada. Fa un glopet. Al·lucina. El vi esdevé més expressiu i el maduixot més carnós. Rossega un kiwi. Fa un glopet… El vi esdevé lleugerament més vegetal, que no pas herbaci i el kiwi es torna tant refrescant com la menta. Una pera d’aigua, una aranja, un plàtan, un tall de pinya, un albercoc, … Buida el vol fins observar el reflexe del seu rostre en el fons del mateix. El vi està a la meitat. La combinació de sabors que té en el paladar li talla la respiració. Cítrics, mentolats, vegetals, anissats, sotabosc, especiats, … Una amalgama de flavors li saturen l’olfacte. Li costa respirar, doncs l’experiència és nova per a ella. Intenta entendre el que està experimentant. Cartesiana, molt cartesiana, va raonant… El llaaaaaaaarg postgust li interromp tantes cabòries. Pren aire i segueix olorant tota la fruita que encara s’expressa en boca. Una llàgrima d’emoció vessa per sobre una parpella i s’arrossega i cau i li humiteja la galta càlida escalfada pel foc… Apreta l’entrecuix, s’acomoda cargolant-se i allargant la manta de llana i s’adorm en un profund dolç son després d’un inesperat maridatge…de disseny, és clar.

Tags: , , ,
Publicat a Maridatge, Vida i vi | Deixa-hi un comentari

Fruir de la fruita. Capítol I: l’arribada.

divendres, 28/05/2010 (Xavier Matallana)

És nouvinguda a la ciutat. L’empresa li va concedir el trastllat que va sol•licitar. I ara palplantada davant del número 378, amb una maleta a cada mà i una bossa de viatge creuada des de l’espatlla esquerra, espera que algú contesti… Ha trucat dues vegades i amb aquesta ja en van tres.

Després d’hores de vol va anar des de l’aeroport directament a l’oficina. Ja sabeu, per conèixer els seus nous col•legues, ubicar-s’hi. No pensava pas però que “ubicar-se” es convertiria en una e-ter-na jornada laboral. Donat que li van donar el “sí” a última hora, disposà de poc temps per organitzar-ho tot. Rellogar el seu pis, fer l’equipatge, comprar el bitllet d’avió i, és clar, trobar on viure.

El 378 és un d’aquells edificis antics, antics, antics. Fou construït durant el principi de la democràcia. Sortosament és un dels pocs que no va patir d’al•luminosi. En el 378 hi viuen, entre molts altres veïns, un parell de joves propietaris d’una agència de viatges.

Algú li pica l’espatlla mentre diu “tu ets la…” quan ella, intuïnt qui, talla i contesta “sí, la vostra nova companya de pis, que fa una bona estona que us espera…”. Ella no és pas antipàtica de mena, només està baldada. Aquest parell d’impuntuals s’excusen de nou per no poder donar-li la benvinguda com cal, doncs han de prendre un avió ja. Així que li donen un sobre amb quatre indicacions escrites per tal de facilitar-li els seus primers dies a la seva nova llar. S’acomiaden abans que ella pugui dir res, entren dins d’un cotxe esportiu i se’n van pitant. I ella, palplantada, incredula, al•lucinada segons la seva ortodoxia protocol·lària, obre el sobre…

Tags: , , , ,
Publicat a Vida i vi | Deixa-hi un comentari

El senglar curiós. Capítol I: el senglar

dimarts , 25/05/2010 (Xavier Matallana)

De petit, la mama sempre li deia que havia de creure-la. “Les entremaliadures les fan els dolentots!”, deia sempre. Era un bon minyó…i curiós. La mama en diria “bon minyó però curiós”. Ell però no pensava pas que ambdues coses fossin incompatibles… La mama deia sempre que la fruita de bon matí era molt bona per fer “cacona”. I és que la mama tenia cura de seguir una bona alimentació. I això per ella volia dir, “fruita cada dia per esmorzar”. Ell volia creure-la, portar-se bé, perquè “la mama sempre tenia raó”. Però mira que n’era de curiós…

Cada dia anaven a la vinya a esmorzar. Ell era molt feliç menjant el raïm madur. Mentre destriava els grans bons dels malmesos pel cuc (el del raïm) a estones s’entretenia badant amb les mosques. A elles també els agradava feinejar pels vinyars. Ell provava d’agafar-les. Ho intentava una vegada i una altra…i una altra…i una altra. Però elles eren més ràpides i no se’n ensurtia. Així que finalment deixava d’empaitar-les i seguia triant grans bons de grans dolents…grans bons de grans dolents…grans bons de grans dolents…grans bons de grans dolents…

Ara, ja una mica més gran, més fort, més ràpid, més àgil, més intel·ligent i amb més experiència, recorda aquella infància dolça. Avui, com cada dia va al vinyar. Sense la mama però. Enfilant cap al vinyar, va sentint la gent de camp xerrant, feinejant, rient i cantant. La sent en les cases de pagès, en els pallers, en els estables, pels vorals  i, és clar, en els camps. A ell li agrada passar desapercebut, i no pas per timidesa. De vegades però, fent camí cap a la vinya es topa amb camperols que se’l queden mirant i li somriuent. Ell se’ls mira. És la seva forma de tornar-los el gest de cortesia. La mama sempre li deia que calia ser educat. “Bon minyó”, deia ella. De fet, la mama tot ho resumia amb “ser bon minyó”.

Tags: ,
Publicat a Varietats de raïm | Deixa-hi un comentari

Connexions

dijous, 20/05/2010 (Xavier Matallana)

La palpes. És molt humida, més aviat xopa! Encara. La mires i remires mentre apartes la mà i penses… Penses que com pot ser que estigui així. Encara… És clar que feia temps que res no havia estat com aquesta nit. Quina nit! Tot tremolava! I el confort del llit et feia sentir segur. A les fosques. I és que la punyetera pluja de primavera t’ha deixat tota la roba molla.

Ara davant de la roba estesa, bades… I badant, badant, les gotes cauen damunt teu empeses pel vent. “Quin fred què fa!”, penses i se’t posa la pell de gallina. I quatre gotes esdevenen un principi de tempesta i deixes anar un “cagu’n dena“. I ara què? Què faràs avui? El planing d’activitats esportives a l’aire lliure queda anul·lat. No has esmorzat i la gana t’apreta. La nevera es buida, és clar, com que ets jove i treballes tant… Total, que afamat vas cap a la dutxa quan “ostia, quina ostia”, crides. Estès al terra enmig del rebedor, entre el balcó i la cambra de bany, palpes buscant un culpable. Una ampolla de vi? T’has ensopegat amb una ampolla de vi? I què hi feia al terra?  “Hi què hi feia al terra”, penses ara. Això ja t’ho havia preguntat jo, que sóc el narrador. Mires l’ampolla fixament. T’embadaleixes amb la seva etiqueta de fons blanc i els detalls caobes. Les lletres en cursiva et criden l’atenció. L’escriptura inclinada et recorda la lletra de la mare.

T’incorpores lentament amb la mirada fixada en l’etiqueta blanca. Sense adonarte’n comences a caminar cap al menjador. Ara ja hi ets. Abaixes la mirada cercant la manta de cuadres que et va fer l’àvia. T’asseus…no, no…et vasss assseient leeen-taa-ment. Deixes l’ampolla sobre la tauleta de fusta de pi i et cobreixes amb la manta.

Tombes el cap a la dreta i estàs davant d’un forn de vidre. La teva amiga del poble d’estiueig, l’artista del vidre, et somriu. Està donant forma a un cos encès. L’incadescència del material t’hipnotitza. Allargues el braç fins a tocar la matèria vermella amorfa. És calenta però menys del que et pensaves. De fet, la seva calidesa et reconforta. Esperes. El material es refreda i es torna incolor. No, pren una tonalitat blavosa. És una ampolla de vi!

Obres els ulls i estàs a casa teva. Reps un missatge de text. Tombes el cap a l’esquerra. Veus el mòbil sobre la tauleta, l’ampolla blava encetada i una copa de vi tenyida de vermell. “He estat jo?”, et preguntes. No recordes haver-ne pres. Llegeixes el missatge: “avui estaré aprop del teu poble. Quedem per dinar? La teva amiga del vidre.”

Quantes vegades una ampolla de vi ens transporta fins ben lluny. El seu disseny, l’etiqueta, la informació i, és clar, el vi… Quantes vegades la casualitat o la causalitat ens fan ensopegar amb persones o retrobar-nos amb elles. I quantes vegades agraïm viure aquestes situacions.

Tags: , ,
Publicat a Vida i vi | Deixa-hi un comentari

El que jo vulgui!

dimecres, 12/05/2010 (Administrador dels blogs)

Mentre anava tallant les pastanagues sentia de fons el programa de moda de la tele. “Aquesta primavera es porten els colors freds combinats amb el vermell i amb estampats a ratlles (…)”.

Havia treballat de valent per tancar el disseny del nou prototip d’helicòpter que la companyia havia de llançar al mercat. El cert és que hi havia uns clients força interessats. Així que la pressió, com a cap del projecte, era per a ella. Aquell mateix dia els van rebre a l’empresa i després de la presentació, que va ser tot un èxit, van oferir-los un piscolabis. Tot xerrant amb uns companys, van encetar el tema dels maridatges. En va sentir de tot. I tot eren tòpics, per a ella. Plats calents a l’hivern, freds a l’estiu, vins blancs amb peix i negres amb carn.

Les pastanagues les havia comprat en una botiga de productes ecològics, on tothom hi anava. “Tothom” volia dir, tot el seu cercle d’amistats i coneixences. Així que si no n’eres client, no consumies del lloc adequat…socialment parlant.

El ganivet de disseny i de titani, per tallar les pastanagues. Un amic li havia aconsellat, doncs segons ell era antialergènic…”o alguna cosa per l’estil”, deia. El cas és que els ganivets que es portaven eren d’aquell material.

El televisor era un d’aquests de pantalla plana i de LEDs. “Consumeixen menys i il·luminen més”, li deia la germana petita. “I com que és de pantalla plana, doncs, mira, el penges a la paret i sembla un quadre i estalvies espai”, afegia.

La presentació va ser tot un èxit. Els clients contents, els directius de la companyia també i ella, molt satisfeta. Una mica emprenyada, però satisfeta. Per què emprenyada? Home, doncs perquè li havien marcat unes línies d’actuació molt rígides i els paràmetres amb els que s’havia de moure eren poc flexibles. “Poc marge a la creativitat”, pensava.

Les pastanagues tallades i ara era el torn de les patates. A la tele anunciaven el nou programa de vi, amb tot un anunci ben curiós que deia: “els vins blancs i els rosats de primavera”.

“Uffff…”, esbufega. Para d’elaborar. Es gira, pren l’ampolla de vi blanc, l’obre, l’aboca sencera a la pica. Obre una altra porta, treu una ampolla fosca i la reserva a la nevera durant una estona. “El peix amb un negre de maceració carbònica!” I és que com molts dels que estem reunits en aquesta taula ella pensava que “no està escrit enlloc que haguem de seguir regles tàcites”. I acabava: “aquest cop trio jo i faré el maridatge que jo vulgui!”

Tags:
Publicat a Vi blanc | Deixa-hi un comentari

|1|2|