Entrades amb l'etiqueta ‘Versió RAC1’

DESCOBRINT EL TOFU

dilluns, 6/02/2017

Fins ara no era gaire amant del tofu. Em treia de polleguera tots els beneficis miraculosos que se li atribueixen, per una banda i, per l’altra, que sigui tan i tan solemnement avorrit. Però se’m va ocórrer fer-ne una secció al Versió RAC1 i vaig descobrir un món. (més…)

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secció que faig els divendres al Versió RAC1 d’en Toni Clapés vaig parlar de croquetes, el mític plat, una de les receptes més estimades per la població. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tàper!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definició i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qüestió és que les croquetes van néixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tàper….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famós crític de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tàper és, sobretot, mai tancar el tàper amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plàstic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar ràpidament les croquetes el millor és fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mànega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. Així posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entén que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquè es coguin primer per dins, llavors les fregim més fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem més petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tàper abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orígens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç més és la que explica que els nyoquis són de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molí i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per puré de patata.

Diu la llegenda que Sant Pantaleó, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), després de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’Itàlia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. Agraït, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, és vigent, perquè durant la secció vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradició. En fi….

Fer nyoquis és molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinació:

NYOQUIS amb tomàquet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomàquet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomàquets de jardí



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomàquet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomàquets de jardí. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rúcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bé si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta és la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes típiques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma típica ratllada dels nyoquis, un bon estri és l’esterilla de fer sushi (que també tenim arraconada per allà….)

Ada Parellada - Nyoquis

Sense pèls a la llengua

dilluns, 3/10/2016

A la secció que faig al Versió de RAC1 d’en Toni Clapés cada divendres, he gosat portar llengua de vedella.

A la secció parlem de plats per poder portar a la feina en un tàper. I a mi em sembla que la llengua és molt adequada pel tàper, perquè és ràpida de preparar, neta, saborosa, porta tots els nutrients que ens calen i a més és barata!

Si superes el prejudici de la forma de la llengua que, de fet, un cop trossejada és impossible de reconèixer (a diferència dels cervellets, per exemple), descobriràs una textura melosa i un sabor suau que té mil combinacions. A més es pot menjar en preparacions calentes, des d’un arrebossat a un guisat, o fredes, amanida en vinagreta.

Les llengües que es mengen són de vaca, vedella, porc, xai, ànec i conill. Però la més popular és la de vedella, que es pot trobar fàcilment ja bullida a mercat.

Un cop a casa, s’ha de pelar. Això és important, i també és important saber que és molt difícil pelar-la freda, s’ha d’escalfar i, llavors, es treu la pell amb molta facilitat.

Un cop pelada es talla i s’amaneix, s’arrebossa o es guisa, al gust

Vaig portar les següents receptes:



Guisat de llengua amb bolets

1 llengua d’uns 700 g

Mig pebrot vermell

Un pebrot verd

2 pastanagues

1 porro

200 g de tomàquet fregit natural

Dues cebes grans

Dos grans d’all

300 g de bolets variats o de rovellons

Oli d’oliva

100 ml de vi blanc


Com sempre tot comença sofregint la ceba i l’all, en un bon tou d’oli, uns deu minuts. Afegim les verdures picades i deixem que tot cogui, lentament, uns deu minuts més.

Mullem amb el vi i deixem reduir. Afegim la salsa de tomàquet i operem de la mateixa manera, deixem coure lentament. Ara hi posem el brou i fem coure una estona. Serà el moment de posar-hi els bolets (hi queden molt bé els rovellons!).

Deixem coure una estona més, afegim la llengua tallada a daus, integrem i a menjar!

Ada Parellada



Llengua a la vinagreta

500 g de llengua filetejada fina

Unes branques de julivert

Dos ous durs

Un bon raig d’oli

Vinagre de poma

Mitja ceba morada

Un tomàquet

Unes quantes tàperes


 

Simplement es tracta de picar tots els ingredients. Amanir-los bé amb oli, vinagre i sal, i cobrir la llengua filetejada amb la vinagreta

Acabem amb una mica d’escarola.

Ada Parellada