Entrades amb l'etiqueta ‘tofu’

DESCOBRINT EL TOFU

dilluns, 6/02/2017

Fins ara no era gaire amant del tofu. Em treia de polleguera tots els beneficis miraculosos que se li atribueixen, per una banda i, per l’altra, que sigui tan i tan solemnement avorrit. Però se’m va ocĂłrrer fer-ne una secciĂł al VersiĂł RAC1 i vaig descobrir un mĂłn. (mĂ©s…)

Mongetes tendres, publicat a Psychologies

dissabte, 21/09/2013

13_psy_mongetes.jpg

Encara hi ha bones mongetes tendres. Tot i que la mongeta tendra Ă©s de temporada, d’ara, d’estiu, la veritat Ă©s que Ă©s l’hortalissa per excel·lència, i en mengem tot l’any. En aquest article que vaig publicar a la revista Psychologies, teniu un grapat d’idees perquè no sempre surtin a taula bullides i amb patates.

Mongetes tendres. Benvinguts a l’hort

dijous, 10/01/2013


AMANIDA EXĂ’TICA DE MONGETES TENDRES I TOFU

Ingredients per 4 persones:

  • 200 g de mongeta tendra
  • 400 g de tofu
  • 100 ml de llet de coco
  • ½ mango
  • 1 cogombre
  • 1 fulles de xicoira
  • 50 g de puntes de bambĂş
  • 2 cebes tendres
  • 1 llima
  • 1 gra d’all
  • 1 bitxo
  • Vinagre de Mòdena
  • Gingebre
  • Oli d’oliva

Tallem el tofu a daus i el fiquem en un bol amb la ceba tendra laminada.

Obrim el bitxo, en retirem els fils interiors i les llavors, el tallem i l’afegim al bol, juntament amb l’all i la menta tallats, la pell de la llima i el gingebre ratllats.

Exprimim la llimona sobre el bol i hi afegim vinagre de Mòdena. Remenem i reservem durant dues hores perquè marini.

Tallem les mongetes a la juliana, les escaldem en aigua bullint durant un minut, les refresquem immediatament i les reservem.

Pelem el cogombre i mig mango i els tallem a la juliana.

Tallem també a la juliana les puntes de bambú i unes fulles de xicoira.

Barregem la llet de coco bullida i lleugerament reduĂŻda amb oli i un parell de cullerades del suc del marinat.

Preparem l’amanida: barregem les mongetes tendres amb el tofu, el mango, el cogombre i les puntes de bambĂş. Amanim amb la salsa de llet de coco. Acabem amb les fulles de xicoira tallades a juliana.


DSC04861.JPGDSC04855.JPG

DSC04862.JPG

Dilluns i/o divendres sense carn (ni cap proteĂŻna animal)

dimarts, 28/02/2012

Si avui és dilluns és dia d’evitar incloure carn a la dieta. Però això no tocaria els divendres? Si, clar, els cristians ja teníem aquesta regularització en la dieta. Durant set divendres l’any, no menjàvem proteïna càrnia. Però, siguem realistes, aquest precepte religiós s’ha desvirtuat de valent i costa trobar els McDonald’s buits, fins i tot, el Divendres Sant!

Ara ja no tenim cap lĂ­mit en la nostra tria alimentĂ ria. Abans, la nostra manera de menjar estava emmarcada en quatre lĂ­mits, com si fos un quadre:

  • Territori: L’entorn geogrĂ fic ens condicionava l’alimentaciĂł. MenjĂ vem el què es produĂŻa al voltant
  • Clima: les temporades ens feien alternar els aliments que arribaven a casa.
  • Econòmic: el preu era un dels lĂ­mits que mĂ©s determinava la manera com menjĂ vem. Ara, l’alimentaciĂł (malgrat faci “angĂşnia” parlar-ne en aquests anys de profunda crisi) estĂ  en tercera situaciĂł en el rĂ nquing de la despesa familiar, desprĂ©s de l’habitatge i de l’oci. En el carro de la compra, es prioritza la comoditat sobre el preu. És a dir, malgrat el quilo de tomĂ quets sigui molt mĂ©s econòmic  que el pot de tomĂ quet fregit, triarem el tomĂ quet fregit i, llavors sĂ­, triarem el que mĂ©s ens convingui (el mĂ©s barat, pot ser un dels factors que ens convenen) d’entre tots els que hi ha a mercat
  • ReligiĂłs: la religiĂł ens feia menjar d’una manera determinada, com a mĂ­nim, durant les set setmanes que durava la Quaresma. Hi ha un nombre molt reduĂŻt de famĂ­lies que segueixin els preceptes religiosos, avui dia.  

Al 2003, als Estats Units, va néixer un moviment anomenat MEAT FREE MONDAY, http://www.meatfreemondays.co.uk/, és a dir, alliberar la carn de la dieta, tots els dilluns de l’any. Avui dia hi ha 23 països que secunden aquesta iniciativa. Al Regne Unit és molt popular i vegetarians de renom, com Paul Mc Cartney, s’han sumat a aquesta campanya internacional. A Gant (Bèlgica), una gran part de restaurants, escoles i organismes públics s’han sumat a la iniciativa. A Espanya, la resposta és tan tímida que quan intento entrar al seu web www.lunessincarne.org , el google m’adverteix que l’enllaç és trencat. Celebro enormement aquesta iniciativa, malgrat vingui de lluny, perquè ens ajuda a fer més racional la nostra dieta i ser conscients que la nostra salut és important, però també la del planeta.

Segons els experts, la producció de carn produeix un major efecte hivernacle (degut a l’emissió de gas metà) que no pas el transport. La ramaderia és la responsable del 18% de les emissions de CO2 en front del 13% que correspon al transport.

Per cada persona que no menja productes d’origen animal, cada any s’estalvien:

  • 10 kg. De cereals
  • 2.000 m2 de selva amazònica
  • 15 kg. De CO2
  • 18.000 litres d’aigua

Però un dia sense carn no vol pas dir un dia sense proteïna. Podem obtenir la proteïna dels vegetals. Els llegums són rics en proteïna, però els manca un aminoàcid, dels vuit essencials que el nostre organisme no pot sintetitzar i que es troben en la carn, el peix i els ous. Aquest aminoàcid “perdut” el trobem als cereals o a la fruita seca.

Així, doncs si volem obtenir proteïna de gran qualitat – amb els vuit aminoàcids essencials – hem de fer un plat que combini llegums + cereals; o llegums + fruita seca.

Als plats tradicionals de totes les cultures trobem aquesta combinaciĂł. Des de les nostres quotidianes llenties amb arròs, a l’hummus amb pita, el falafel amb chapati, l’arròs amb fesolets….trobem multitud de propostes que complementen els llegums amb cereals. La cuina tradicional Ă©s molt sĂ via.

 

 

 


PROPOSTA DE PLATS VEGETALS PROTEĂŹCS

 

  • Amanida de llenties amb blat

300 gr. de llentia pardina cuita

300 gr. de blat tendre

Una pastanaga

Una remolatxa cuita

Dos tomĂ quets pelats i tallats a dauets

Oli i sal

 

Simplement hem de bullir el blat tendre, tal i com indica el paquet, uns deu minuts. El colem i el refresquem. El barregem amb les llenties, la pastanaga ratllada, la remolatxa tallada a daus, els tomàquets i barregem bé. Amanim amb oli i una mica de sal

Aquesta és una amanida molt senzilla. El blat li dona un toc diferent, original. El trobo a tots els supermercats, però si us fos difícil de trobar, feu-ho amb arròs integral, queda boníssim, també.

Per descomptat a l’amanida hi podeu posar tot allò que us abelleixi.

 DSC06516.JPG

  • Bunyols de cigrĂł amb tomĂ quets secs, pinyons i salsa de iogurt

300 gr. de cigrĂł cuit

1 ceba

6 tomĂ quets secs

50 gr. de formatge d’untar

1 grapat de pinyons torrats

Una cullerada de sèsam torrat

1 ou

Farina

Pa ratllat

Sal

 

Per la salsa de iogurt

2 iogurts grecs

Un bon raig d’oli d’oliva

Un pessic de sal

Una culleradeta d’orenga

 

Sofregim la ceba picada, a poc lent, durant uns deu minuts (vigilem que no es cremi, afegint-hi un rajolí de vi blanc o un xic d’aigua). Ha de quedar ben confitada.

Triturem els cigrons amb el formatge d’untar i una cullerada d’oli. Tallem els tomàquets secs, els barregem amb els cigrons, la ceba confitada, el sèsam i els pinyons.

En fem boletes, les arrebossem amb farina, ou i pa ratllat. Els fregim en abundant oli d’oliva calent, vigilant la temperatura perquè no es cremin massa. Simplement és aconseguir el torrat, perquè els cigrons ja són cuits i no cal coure l’interior.

Fem la salsa de iogurt, simplement barrejant tots els ingredients.

Servim els bunyols acompanyats de la salsa de iogurt.

 

 DSC06536.JPG

  • Carbassons farcits de mongetes i picada d’avellanes

2 carbassons

200 gr. de mongetes cuites

100 gr. de barreja de bolets

1 gra d’all

Un grapat de nous

Un bon raig d’oli

Sal

 

 

Per a la salsa de bolets:

  • 300 g de barreja de bolets, preferentment: xampinyons, ceps, shitake, trompetes de la mort (poden ser de cultiu o congelats)
  • 300 ml de nata lĂ­quida
  • Un gra d’all
  • Sal

Fem la salsa. Saltem a una cassola els bolets, amb el gra d’all picat, fins que perdin tota l’aigua. Els cobrim amb la nata, i a foc lent, fem que bulli el conjunt, lentament, fins que redueixi la nata. Triturem i salpebrem.

Tallem els carbassons en tres parts. Els escaldem quatre minuts en aigua bullint amb sal. Els refresquem en aigua i gel. Els buidem amb una cullereta. En una cassola saltem els bolets amb un gra d’all picat, fins que perdin l’aigua. Afegim la carn del carbassó i ho barregem bé.

Triturem les mongetes amb un bon raig d’oli i una mica de sal. Farcim la meitat dels carbassons amb els bolets saltats, tapem l’altra meitat amb el puré de mongetes i acabem amb unes nous picades. Acompanyem amb salsa de bolets.

 

DSC06520.JPG

Si ens fa patir no obtenir la quantitat de proteïna que el nostre organisme necessita, amb els “mètodes tradicionals”, podem menjar els aliments preparats, rics en proteïna, d’origen vegetal.

Es tracta del TOFU, el SEITAN i el TEMPEH

DSC06527.JPG

  • Tofu

Té textura de formatge fresc, compactat. És un derivat de la soja. Ens aporta proteïna d’alta qualitat i calci. És molt interessant per a les persones grans, tant pels seus nutrients com perquè ajuda a reduir els nivells de colesterol en sang. Té molt poc gust, per això jo el macero sempre, amb soja, cítrics, bitxo, herbes aromàtics i oli.

TambĂ© es pot cuinar: fregit, a la planxa, estofat, arrebossat, en mandonguilles….

amanida de verds amb tofu marinat

 

amanida de tofu i verdures

 

  • Seitán:

El gluten és la proteïna del blat. I el seitán és un producte que s’elabora a partir del gluten. Conté tots els aminoàcids essencials. Tal i com el comprem el podem menjar. Però és molt poc gustós. El podem menjar arrebossat, al forn, estofat, fregit.

 

DSC06503.JPG

  • Tempeh:

Potser és el menys conegut i el què més costa de trobar als supermercats. És un llegum fermentat. Per descomptat és ric en proteïnes, però el seu gran avantatge és que conté vitamina B12, una vitamina essencial per als glòbuls vermells. Com que aquesta vitamina es troba principalment a la carn i el peix, els vegetarians sempre han de tenir cura de cercar-la en aliments alternatius. El tempeh n’aporta una quantitat considerable. Es ven cru, per tant l’hem de bullir o coure durant uns quinze minuts, perquè són llegums i serien indigestos. Un cop cuit el podem passar per la planxa, fregir o macerar i menjar en amanides.

Jo el vaig estofar com si fos unes patates o un tros de pollastre: sofregit, tempeh, brou de verdures i picada de fruita seca, i us haig de confessar que, descreguda com sóc, em va agradar força!