Entrades amb l'etiqueta ‘teatre’

Itziar Castro és….Madame Taboo! Publicat a l’ARA TU

dimecres, 3/07/2013

Torno a justificar-me que l’article que penjo no tingui un caire exclusivament gastronòmic, però penso que com que aquest bloc té una vinculació estreta amb el diari ARA, tinc bula periodística. O sigui que puc penjar el que cregui convenient, sobretot si té relació amb la capçalera que m’acull.

Així, doncs, penjo l’article que va sortir publicat el diumenge dia 30 de juny, a l’ARA TU, per si us voleu animar a anar a veure TABOO, l’espectacle dedicat al burlesque.

20130630.aratu.027.A.jpg

Entrevista a Pau Miró. Publicada al Lecturas

dijous, 12/07/2012

Autor, director de teatre, guionista i actor. El veiem a la Riera fent d’Eugeni. Fa calor, li ofereixo un gelat de.  El va menjant tot concentrat, de quin gust és? De remolatxa!

 _LBS3451.jpg

Li serveixo una copa de vi.

Beus?

Molt de tant en tant. Bons vins i bon whisky. També cervesa ecològica

I per què ecològica?

M’he acostumat a menjar d’una manera determinada. Els productes ecològics són part important de la meva dieta.

Que vols dir “de manera determinada”?

Seguia la dieta del dr. Jorge Perez-Calvo, ell l’anomena cuina energètica. I realment a mi em va funcionar. És un canvi de xip total, en el que has de comprendre que l’alimentació està directament relacionada amb les activitats que has de desenvolupar immediatament després de menjar.

Per què vas començar amb aquest tipus d’alimentació?

Vaig anar a Madrid a gravar una pel·lícula, una llarga temporada, i jo sóc de vida. Tot el dia menjàvem de tapes, molt marisc, ostres, callos….Vaig agafar una gastroenteritis que es va complicar i em va durar gairebé cinc mesos. Vaig pensar que em calia canviar la meva alimentació d’arrel.

I no vas optar per la medecina convencional?

Era més profund que posar-hi un pegat. Necessitava donar un tomb radical. I així ho vaig fer. Vaig deixar de menjar carn i vaig començar a seguir els preceptes del doctor, que són ben senzills, per altra banda: cereals integrals per esmorzar i dinar, verdures crues, crema de verdures per sopar.

Ostres, doncs jo t’he ofert pernil i bacallà!

I m’ha encantat! Ara no ho sóc tan radical. Faig “campana” de tant en tant. Penso que fins i tot saltar-se la dieta és saludable!

I quan vas a casa els pares a dinar…

Els meus pares són molt vegetarians, de sempre! I nosaltres, el meu germà i jo, érem vegetarians de petits. Recordo a casa, grans bols amb amanides, verdures de tota mena i la liquadora a tota marxa. Ens feien muntanyetes i figures amb les verdures perquè les mengéssim més a gust. Fa poc que em van confessar que quan nosaltres dormíem, ells s’atipaven de formatge!

I a tu t’agradava?

Si, no m’importava…Però a l’adolescència ens vam rebel·lar i vam començar a menjar “com els altres”, per no ser diferents. Vam descobrir l’entrepà de xoriç i el pollastre a l’ast…mmmmhhhhh, per a nosaltres, era diví!

I després, hi has tornat

Sí. Podríem dir allò de volta el món i torna al Born. Jo ja tenia l’hàbit, vaig fer el rebel una temporada i després hi he tornat. Perquè per a mi no és un esforç, sinó que em dona molta alegria, m’asserena, ho positivo tot molt més i m’ajuda a treballar millor. He comprovat que a les èpoques creatives, quan escric, si faig cuina energètica rendeixo moltíssim més, sóc molt més productiu.

_LBS3471.jpg

Què no t’agrada?

Des de petit em fa fàstic la llet. I ara em fan fàstic les carnisseries, tot i que menjo entrecots! Però la imatge de la carn crua em fa molta angúnia.

_LBS3458.jpg

Explica’m un sopar de festa

Crema de verdures amb alga hiziki. Agar-agar amb cogombre i llimona. Tofu amb gambes amb umeboshi.

Ho cuines tot tu?

I tant! Això sí, les postres les porten els convidats, i espero que sigui un pastís!

Ets llaminer?

Molt, moltíssim! Em perden els dolços. He descobert una botiga, d’una noia alemanya, Zuckerhaus, al carrer Parlament. És com una pastisseria de nines, on els pastissos són estèticament impecables. Se me’n van els ulls i el cap…

Doncs avui menjarem dues postres! Voldràs un té…

No. Fa un parell d’anys que m’he aficionat al cafè. Abans no n’havia pres mai, però com que tenia molta pressió, molta feina, el prenia per activar-me. M’hi vaig acostumar, malgrat no m’agradava. A poc a poc li vaig anar agafant el gust, fins que ara m’encanta, sobretot l’olor!

Quin altre vici tens?

L’aigua amb gas, el Vichy Catalan, ara és fonamental.

_LBS3453.jpg

Un disgust danès i un sorteig

diumenge, 11/03/2012

 429812_3118747220976_1633402690_2643475_1061567121_n.jpg

Diu en Jumon Erra, el director de l’obra de teatre d’UN DISGUST DANÈS, que si tingués un restaurant titularia unes postres amb aquest nom.

D’un cop, d’un rampell, la Carme Ruscalleda i jo mateixa, saltem:

- Ui, no! Això mai! Titular unes postres, precisament, amb el nom de disgust?

Som a la presentació a la premsa d’una obra de teatre que promet: UN DISGUST DANÈS. S’estrena el dijous dia 15 de març i serà en cartell, al Tantarantana, només tres setmanes, fins l’1 d’abril.


L’obra passa a un restaurant d’aquells importants, de gran reconeixement. Però l’argument no es basa tant en el punt de l’arròs sinó en la lenta cocció de l’amistat i la rapidesa amb la que aquesta amistat es pot cremar. On són els límits de l’amistat? Pot una amistat aguantar la pressió de la gestió d’un restaurant d’aquestes característiques? Pot una amistat competir amb un projecte empresarial, amb una il·lusió professional? A l’obra s’aborda l’etern debat, el de la conciliació laboral i familiar. I, precisament, aquest debat, on queda absolutament palès és al marc d’un restaurant. Si hi ha un negoci en el que es fa gairebé impossible conciliar aquests dos aspectes vitals és a un restaurant.

La presentació de l’obra a premsa es va organitzar en un dia clau, el 8 de març, dia de la dona treballadora, a Semproniana. I les padrines varem la Carme Ruscalleda i jo.

IMG_8468.jpg

Potser perquè el nom Ruscalleda és un imant, potser perquè el format de roda de premsa amb debat inclòs era atractiu, potser perquè l’Adam Martin – el mestre de cerimònies – i el Jumon Erra tenen gran poder de convocatòria, potser perquè l’obra té molt d’interès -i aquest punt és indiscutible – , sigui pel què sigui, l’assistència de periodistes va ser molt nombrosa i el moment de les fotografies i els flaixos va ser espectacular.

432102_391013134261775_341629549200134_1430973_1240776913_n.jpg

Al Periódico

 

Em va fer molta il·lusió que la Carme vingués a Semproniana i confesso que estava molt nerviosa perquè tot anés bé i perquè la Carme trobés que les propostes gastronòmiques què havia preparat per complementar la roda de premsa estiguessin a seva alçada. Després de donar-hi moltes voltes, vaig arribar a la conclusió que era millor cuinar coses normals, sense intentar fer filigranes que probablement haurien estat un fracàs absolut. Vam servir una coca tova de tomàquets secs, unes broquetes de mandarina, pinya i seitó; unes magdalenes de pastanaga (lloades per l’Adam Martin!), uns brioixos farcits de xocolata blanca amb anècdota inclosa, un pastís marbre. Volia fer-ne fotografies, però me’n vaig oblidar totalment. Només en vaig fer un parell….

DSC06655.JPG

La roda de premsa es va basar en una taula rodona on vam parlar de com la Carme i jo afrontem la feina compaginant-la amb la família. Va ser emocionant quan ella deia que s’havia perdut moments importants de la vida dels seus fills, però que no se sentia malament perquè els havia transmès valors com l’esforç, la perseverança, la il·lusió i els havia donat tot l’amor del món, malgrat que aquest amor l’havia hagut de dosificar en petites porcions, com si fossin petit fours.

IMG_8477.jpg

Les actrius, Ota Vallès i l’Elena Vallès desgranaven la seva experiència de conviure amb els horaris bojos del teatre i els fills. De fet, va quedar palès que l’Elena Vallès ho compaginava tan bé com podia, atès que va venir a la roda de premsa amb el seu petit, de divuit mesos.

IMG_8480-2.jpg

OTA VALLÈS

IMG_8481-2.jpg

ELENA FORTUNY

Quan va acabar la taula rodona, els presents ens vam relaxar i vam fer una mena de berenar/tast i les converses van fluir amb frescor i naturalitat.

IMG_8526-2.jpg

JUMON ERRA

Com a cirereta del pastís, l’organització m’ha regalat quatre entrades per anar a veure l’obra, que poso a la vostra disposició. Per aconseguir les entrades només heu de deixar un comentari al bloc. Dilluns dia 12 faré el sorteig entre tots els comentaris. I us ho faré saber! El dia que us esperen és el dia 14 de març!!!

Som-hi, animeu-vos-hi! Paga la pena!

I a qui no li toquin les entrades al sorteig, sempre queda l’opció de comprar, clar!

IMG_8536.jpg

preciosa fotografia simple

 CAKE MARBRE

4 ous

100 gr. de gira-sol

180 gr.de sucre

130 ml de llet

220 gr. de farina

1 sobre de llevat

2 cullerades soperes de cacau pur

 

Comencem separant les clares dels rovells.

Batem els rovells amb la meitat del sucre fins obtenir una crema de color blanquinós. Afegim l’oli i la llet, batem bé.

Tamisem la farina i el llevat, l’afegim a la barreja anterior.

Batem a punt de neu les clares amb l’altra meitat de sucre.

Integrem la barreja dels rovells amb la de les clares, amb molta cura de que no s’abaixin les clares.

Engreixem i enfarinem un motlle.

Separemla massaen dues parts.

A una de les parts, afegim les dues cullerades de cacau pur, també tamisades.

En el motlle, anem alternant una culleradade massablanca amb una culleradade massade xocolata. Amb una cullera, barregem amb delicadesa perquè ens quedi el dibuix d’un marbre.

DSC06658.JPG