Autor, director de teatre, guionista i actor. El veiem a la Riera fent d’Eugeni. Fa calor, li ofereixo un gelat de. El va menjant tot concentrat, de quin gust és? De remolatxa!
 
Li serveixo una copa de vi.
Beus?
Molt de tant en tant. Bons vins i bon whisky. També cervesa ecològica
I per què ecològica?
M’he acostumat a menjar d’una manera determinada. Els productes ecològics són part important de la meva dieta.
Que vols dir “de manera determinada�
Seguia la dieta del dr. Jorge Perez-Calvo, ell l’anomena cuina energètica. I realment a mi em va funcionar. És un canvi de xip total, en el que has de comprendre que l’alimentació està directament relacionada amb les activitats que has de desenvolupar immediatament després de menjar.
Per què vas començar amb aquest tipus d’alimentació?
Vaig anar a Madrid a gravar una pel·lÃcula, una llarga temporada, i jo sóc de vida. Tot el dia menjà vem de tapes, molt marisc, ostres, callos….Vaig agafar una gastroenteritis que es va complicar i em va durar gairebé cinc mesos. Vaig pensar que em calia canviar la meva alimentació d’arrel.
I no vas optar per la medecina convencional?
Era més profund que posar-hi un pegat. Necessitava donar un tomb radical. I aixà ho vaig fer. Vaig deixar de menjar carn i vaig començar a seguir els preceptes del doctor, que són ben senzills, per altra banda: cereals integrals per esmorzar i dinar, verdures crues, crema de verdures per sopar.
Ostres, doncs jo t’he ofert pernil i bacallà !
I m’ha encantat! Ara no ho sóc tan radical. Faig “campana†de tant en tant. Penso que fins i tot saltar-se la dieta és saludable!
I quan vas a casa els pares a dinar…
Els meus pares són molt vegetarians, de sempre! I nosaltres, el meu germà i jo, érem vegetarians de petits. Recordo a casa, grans bols amb amanides, verdures de tota mena i la liquadora a tota marxa. Ens feien muntanyetes i figures amb les verdures perquè les mengéssim més a gust. Fa poc que em van confessar que quan nosaltres dormÃem, ells s’atipaven de formatge!
I a tu t’agradava?
Si, no m’importava…Però a l’adolescència ens vam rebel·lar i vam començar a menjar “com els altresâ€, per no ser diferents. Vam descobrir l’entrepà de xoriç i el pollastre a l’ast…mmmmhhhhh, per a nosaltres, era divÃ!
I després, hi has tornat
SÃ. PodrÃem dir allò de volta el món i torna al Born. Jo ja tenia l’hà bit, vaig fer el rebel una temporada i després hi he tornat. Perquè per a mi no és un esforç, sinó que em dona molta alegria, m’asserena, ho positivo tot molt més i m’ajuda a treballar millor. He comprovat que a les èpoques creatives, quan escric, si faig cuina energètica rendeixo moltÃssim més, sóc molt més productiu.
Què no t’agrada?
Des de petit em fa fà stic la llet. I ara em fan fà stic les carnisseries, tot i que menjo entrecots! Però la imatge de la carn crua em fa molta angúnia.
Explica’m un sopar de festa
Crema de verdures amb alga hiziki. Agar-agar amb cogombre i llimona. Tofu amb gambes amb umeboshi.
Ho cuines tot tu?
I tant! Això sÃ, les postres les porten els convidats, i espero que sigui un pastÃs!
Ets llaminer?
Molt, moltÃssim! Em perden els dolços. He descobert una botiga, d’una noia alemanya, Zuckerhaus, al carrer Parlament. És com una pastisseria de nines, on els pastissos són estèticament impecables. Se me’n van els ulls i el cap…
Doncs avui menjarem dues postres! Voldrà s un té…
No. Fa un parell d’anys que m’he aficionat al cafè. Abans no n’havia pres mai, però com que tenia molta pressió, molta feina, el prenia per activar-me. M’hi vaig acostumar, malgrat no m’agradava. A poc a poc li vaig anar agafant el gust, fins que ara m’encanta, sobretot l’olor!
Quin altre vici tens?
L’aigua amb gas, el Vichy Catalan, ara és fonamental.
Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
