Feia uns dies que per la nevera romancejaven uns macarrons, calia fer liquidació. No m’agrada gens llençar menjar a casa, deu ser una herència de quan el menjar era molt i molt valuós. A Semproniana no hi ha altre remei, si fa més de dos dies que una cocció està a la nevera, l’hem de llençar, estem lligats a una carta, que ofereix uns plats d’una determinada manera i tenim poc marge de maniobra, però a casa és diferent, no es pot llençar res mentre sigui comestible i, encara més, donar una segona vida a un plat és la part més creativa de la cuina!
I, com a mĂnim, a mi, Ă©s el què m’agrada mĂ©s: obrir nevera i anar traient restes i cuinant una nova proposta a partir de quatre rampoines (totes bones, eh??? això sĂ!).
Avui hem fet una mena de timballo di macaroni, a toute pastille (com sempre!), a partir d’una plĂ tera de macarrons clĂ ssics amb sofregit que havien sobrat d’un dinar de famĂlia.
No volia tornar-los a treure a taula tal qual, per això se m’ha acudit fer el plat clà ssic de festa dels italians, el timballo di macaroni, però es tracta d’una recepta laboriosa, que avui no em vagava fer, per tant, he passat de tot i he fet el meu timballo no ortodox i l’he titulat MACARRONS OUTLET, perquè ja estaven en liquidació.
A la nevera tambĂ© hi tenia uns bolets saltats, ja cuits. He barrejat els macarrons amb sofregit i els bolets. He batut 300 ml de nata lĂquida amb tres ous i 100 gr. de formatge ratllat cremĂłs, tipus emmental, sal, pebre i orenga. A la base d’un motlle en el que els macarrons hi cabessin bĂ©, però quedessin presos, hi he posat una capa de pa ratllat. A sobre, la barreja de macarrons i bolets, i he vessat la nata amb ous i formatge. El forn, preescalfat a 180ÂşC, hi he posat el motlle durant uns vint-i-cinc minuts. La grĂ cia Ă©s que al centre del timballo, la salsa no quedi presa, quedi una mica crua. La nata es barreja amb el sofregit de tomĂ quet i tot plegat…..Ă©s un nou plat! no tĂ© res a veure amb els macarrons d’origen. SĂłn uns macarrons OUTLET, molt mĂ©s glamurosos que si fossin d’oferta…..o de segones.

Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
