Entrades amb l'etiqueta ‘Semproniana’

PROS I CONTRES DE LA QUINOA

dilluns, 20/02/2017

La primera vegada que vaig sentir a parlar de la quinoa va ser aquell dia de la boda de la infanta que els catalans tant estimĂ vem i que ara ens avergonyeix. (mĂ©s…)

PASTÍS DE PERA TOCADA PERÒ NO ENFONSADA

dilluns, 16/01/2017

Per la base


300 g de farina
150 g de mantega
Un ou


Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou i barregem fins a aconseguir una massa llisa. Guardem a la nevera embolicada amb plàstic film

Pel farcit


100 g de mantega pomada
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre glas
20 g de farina
1 ou
6 peres


Batre la mantega amb el sucre fins a aconseguir textura cremosa. Afegir l’ou sencer (millor si està a temperatura ambient). Incorporem l’ametlla en pols. Afegim la farina. Barregem tot el conjunt.

Pelem i tallem les peres.

Estirem la massa brisa i posem en un motlle engreixat i enfarinat. Tapem amb una lĂ mina de paper de forn i cobrim amb llegum crua. Enfornem a 180ÂșC durant 20 minuts. Enretirem els llegums i el paper de forn i disposem les peres amb harmonia.

Cobrim amb la massa d’ametlla. Enfornem a 180ÂșC durant 30 minuts.

_DSC4123.MOV.Imagen fija002

_DSC4027.MOV.Imagen fija001

Del camp al plat perdem multitud d’aliments, i tots en som responsables.

La restauració, tot i no ser l’agent principal malbaratador, llença fins a un 10% de la compra de menjar.

Llençar menjar és poc Útic, perquÚ només amb la meitat del que llencem podríem nodrir tota la població que passa gana al món.

Llençar menjar Ă©s poc sostenible. Per produir aliments que no consumirem calen milions de litres d’aigua que escasseja. Per transportar aliments, que acabaran a la brossa, aboquem tones de CO2 a l’atmosfera.

Llençar menjar Ă©s poc educatiu. Menjar no Ă©s nomĂ©s un acte fisiolĂČgic, l’acte de menjar estĂ  farcit de valors que fan de nosaltres una societat civilitzada.

LLENÇAR MENJAR ÉS INJUST

HA ARRIBAT EL MOMENT DE:

  • SABER-HO
  • ENTOMAR EL PROBLEMA
  • BUSCAR SOLUCIONS

La proposta #Gastrorecup vol animar als restaurants a realitzar Ă pats amb aliments rebutjats pel circuit comercial, a un preu econĂČmic, per conscienciar tant la poblaciĂł com el propi sector a implicar-se activament en la lluita contra el malbaratament alimentari.

El #GastroRecup a Semproniana s’ha celebrat recuperant aliments provinents de Mercats de Barcelona, Mercabarna i els proveĂŻdors habituals del restaurant, i ha comptat amb la col·laboraciĂł de Som Gent de Profit, Espigoladors, l’AgĂšncia de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En l’ediciĂł celebrada el dia 11 de gener de 2017, vam transformar 150 kg d’aliments recuperats, entre hortalisses, fruita, llegums, pasta, carn, peix i lĂ ctics provinents nomĂ©s de 6 proveĂŻdors habituals del restaurant, d’alguns supermercats de proximitat i d’ESPIGOLADORS.

100 persones van gaudir d’un sopar abundant i de gran qualitat.

NOMÉS VA SER UN DIA I TAN SOLS 6 PROVEÏDORS. Si multipliquem per tots els dies de l’any i per la multitud d’empreses d’alimentaciĂł, el resultat Ă©s esfereĂŻdor.

Vam demostrar als assistents a l’esdeveniment que amb aliments que s’anaven a llençar a les escombraries podem oferir QUANTITAT I QUALITAT.

EL MENÚ:

#gastrorecup

Aliments sense cost

Que no tenen preu

Jo no trio, tu no tries

els plats no sĂłn a triar, toca el quĂš toca

Amanida de col, tomĂ quet, espĂ rrecs i iogurt

Cols velles, tomĂ quet Kumato no venut, espĂ rrecs macats i iogurt a punt de caducar

ClĂ ssic trinxat de patata, col i cansalada

Patates grillades i cols petites del camp, cansalada vella 

Brou vegetal amb mozzarella i verdures

Tota mena de verdures, xampinyons tocats i mozzarella que el majorista no ha pogut vendre perquÚ té data de consum preferent massa propera 

Guisadet de carxofes i bacallĂ 

Carxofes triades al camp (obertes, tocades), retalls de bacallĂ  de la parada del mercat

Hummus de cigrons amb torrades

Cigrons de la parada de llegums cuits que no poden ser venuts l’endemà d’haver estat bullits 

Enrotllat de tonyina i pico de gallo

Carn de cap de tonyina (fresquĂ­ssim) del nostre proveĂŻdor de peix que ven tonyina tallada i a punt de cuinar

Llom amb mooolta ceba

Canya de llom del supermercat, envasada, i per tant amb data de consum preferent massa propera. Cebes del camp, grillades.

Enrossit de botifarra i raĂŻm

Botifarra envasada amb data de consum preferent propera. RaĂŻm de majorista, amb grans tocats.

Espaguetis amb pebrotets picants i embotit

Espaguetis provinents del nostre proveïdor de pasta. Llençaven un palet perquÚ han deixat de comercialitzar la marca. Pebrotets rebutjats perquÚ són picants. Embotit cuit envasat amb data de consum preferent propera.

Cassola de truita de patata i bolets

Patata grillada provinent de camp. Xampinyons i gírgoles de majorista, tocats. 

Suquet de retalls de peix

Retalls provinents del nostre proveĂŻdor de peix, que comercialitza peix al tall per a la restauraciĂł.

Sopa de cantaloup i papaia

Cantaloup i papaies massa madurs provinents de majoristes

Tatin de poma

Un parell de pomes velles, en una caixa de 24 unitats, fan rebutjat la caixa sencera. Provinents de majorista

PlĂ tan amb rom i cacau

El plĂ tan tĂ© una vida molt curta. Si el guarden en cĂ meres, la pell ennegreix. Si el deixen fora de cambra frigorĂ­fica, madura molt rĂ pid. Ens ha arribat 50 kg de plĂ tans barrejats, frescos i blancs amb madurs i negres. Acompanyem les postres amb un pa de pessic del supermercat del barri. És un pa de pessic industrial envasat i tĂ© la data de consum preferent molt propera.

Crema de mandarina agredolça amb gelat de vainilla

Si en una malla de mandarines n’hi ha una de feta malbĂ©, els supermercats llencen la bossa sencera. Ara Ă©s temporada de mandarines. Totes recollides dels supermercats del barri

PastĂ­s de pera i ametlla

Peres massa madures. Peres massa tacades. Ercolina, d’aigua i de Puigcerdà, la majoria dolcíssimes. Altres massa dures (recollides molt verdes i no han fet la maduració corresponent)

PA DE TURRIS

(tres sacs de pa variat. DeliciĂłs)

_DSC4151.MOV.Imagen fija002 _DSC4101.MOV.Imagen fija001_DSC4034.MOV.Imagen fija001 _DSC4021.MOV.Imagen fija001_DSC3999.MOV.Imagen fija001 _DSC4230.MOV.Imagen fija001_DSC4188.MOV.Imagen fija001 _DSC4191.MOV.Imagen fija001 _DSC4125.MOV.Imagen fija001

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secciĂł que faig els divendres al VersiĂł RAC1 d’en Toni ClapĂ©s vaig parlar de croquetes, el mĂ­tic plat, una de les receptes mĂ©s estimades per la poblaciĂł. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tĂ per!

La paraula ve del francĂšs croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definiciĂł i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qĂŒestiĂł Ă©s que les croquetes van nĂ©ixer per donar una segona vida a les sobralles. És allĂČ que se’n diu de la necessitat virtut, perquĂš ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquĂš la majoria van a parar al tĂ per….PerĂČ sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famĂłs crĂ­tic de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquĂš tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tĂ per Ă©s, sobretot, mai tancar el tĂ per amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plĂ stic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar rĂ pidament les croquetes el millor Ă©s fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mĂ nega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. AixĂ­ posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entĂ©n que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquĂš no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquĂš es coguin primer per dins, llavors les fregim mĂ©s fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem mĂ©s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tĂ per abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

SĂ­ndria a Catalunya RĂ dio

dimecres, 20/07/2016

L’estiu tĂ© gust de sĂ­ndria. Aquella peça immensa que no es pot obrir si no la comparteixes. Aquella imatge bucĂČlica de la colla d’amics sota la parra. Aquella fotografia divertidĂ­ssima de l’infant totalment regalimat, cara, braços i panxa. La nostĂ lgia tatuada de llavors negres i calcomanies. La sĂ­ndria, innocent, fresca, sincera, feliç i puntual. És el gust de l’estiu.

I l’estiu al Matí de Catalunya Ràdio s’ha acabat amb una mena de taller de cuina dedicat a la síndria.

Val a dir que jo, a la sĂ­ndria, sempre li he vist poques possibilitats culinĂ ries. TĂ© massa aigua i tot m’ho mulla. Per aixĂČ jo quan l’obro, obligo a tot quisqui a menjar-la per postres i com a Ășnica opciĂł.

Tot i aixĂČ, al MatĂ­ em van demanar que fes anar el cervell i pensĂ©s alguns plats on la sĂ­ndria hi tinguĂ©s protagonisme. Entre pensar i buscar alguna cosa d’aquĂ­ i allĂ  (La sinceritat va per davant de la sĂ­ndria) vam presentar una colla de plats.

En Pere de Cal Neguit va portar sĂ­ndria (per descomptat), tomĂ quets, raves, alfĂ brega, menta, prĂ©ssecs, raĂŻm, maduixots, nabius i kiwis. I amb aquests ingredients mĂ©s una mica de formatge i fruita seca vam preparar aquestes propostes culinĂ ries. I sobretot, amb l’ajut inestimable del petit Pol, el fill d’en Pere.

IMG_0722

IMG_0723

IMG_0724

IMG_0733

RECEPTES SÍNDRIA

Montadito de formatge


 

2 talls de sĂ­ndria

4 tomĂ quets de jardĂ­

200 g de formatge mozzarella

Unes quantes olives negres

AlfĂ brega

Crema de vinagre de MĂČdena

Flor de sal

Pebre negre


 

Fem rodones de sĂ­ndria amb el tallapastes. Fem rodones de mozzarella de la mateixa mida. Tallem els tomĂ quets de jardĂ­.

Muntem el platet: simplement posem la sĂ­ndria a la base, a sobre el formatge i acabem amb un tall d’oliva negra, una mica de tomĂ quet de jardĂ­, una fulla petita d’alfĂ brega i amanim amb la crema de vinagre de MĂČdena, sal i un parell de voltes de pebre negre.

 IMG_0727

Amanida senzilla i fresca


 

2 talls generosos de sĂ­ndria

4 préssecs de vinya

8 tomĂ quets de jardĂ­

Un parell de raves

Una mica de gingebre

1 manat de menta

Sal


Tallem la síndria a dauets i pelem i tallem els préssecs a dauets, també. Tallem els tomàquets de jardí. Filetegem els raves.

Piquem la menta i ratllem el gingebre.

Barregem tots els ingredients. Afegim una mica de sal.

 IMG_0729

Com un Cheesecake


 

Dos talls de sĂ­ndria bonics

100 g de festucs picats

Unes fulletes de menta

 

Per la crema de formatge:

100 g de mantega

200 g de formatge d’untar

50 g de sucre llustre

Una culleradeta de vainilla en pols


Deixem estovar la mantega. La batem bĂ©, amb el sucre llustre. Afegim el formatge d’untar tambĂ© a temperatura ambient. Afegim una mica de vainilla. Ho posem en una mĂ nega pastissera amb una boquilla rinxolada.

Fem unes formes quadrades de sĂ­ndria. A sobre hi posem una capa de crema de formatge i acabem amb festucs picats i fulletes de menta.

 IMG_0732

 Polo de síndria


 

SĂ­ndria

Pell de llima

Pals de polo


Es tracta simplement de tallar la síndria amb un tallapastes rodó, procurant fer-ne un bon tall. Ratllem pell de llima per sobre i hi clavem un pal de polo. El més important és col·locar-la sobre un bon tou de gel pilé.

  IMG_0731

Sopa de SĂ­ndria


 

400 g de sĂ­ndria

500 g de tomĂ quets

Una mica de sal

200 g de matĂł

Gingebre fresc

Avellanes picades


Simplement triturarem la sĂ­ndria i els tomĂ quets i ho colarem. Afegim una mica de sal i una mica d’oli. Batem bĂ© abans de servir-ho. En el moment de posar-ho a taula posem una cullerada de matĂł que haurem barrejat amb avellanes picades i gingebre fresc ratllat.

IMG_0730

Pizza de SĂ­ndria – Salada


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

Un grapat d’ametlles

Un grapat d’olives negres

100 g de formatge de cabra

AlfĂ brega fresca


Hem de seccionar la rodanxa de síndria en triangles, fent la forma d’una pizza. A sobre hi posarem el formatge de cabra esmicolat, uns trossets d’olives negres, ametlles picades i alfàbrega fresca picada.

IMG_0725

Pizza de SĂ­ndria – Dolça


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

2 kiwis

1 grapat de nabius

Unes quantes macadĂ mies

Un gotim de raĂŻm

4 maduixots

Unes fulletes de menta


Tallem la sĂ­ndria a triangles com si fos una pizza. Pelem els kiwis i els tallem a llunes. Posem uns trossos de raĂŻm, uns trossos de maduixot i uns nabius. Acabem amb macadĂ mia picada i unes fulletes de menta.

IMG_0726

Estiu fruĂŻtiu

dilluns, 11/07/2016

A l’estiu no hi ha excuses, Ă©s temps de fruita, temps de cireres, temps d’albercocs, temps de prĂ©ssecs d’aquells que regalimen fins al colze i temps de xuclar les prunes com si fos un pot de melmelada.

Hi ha tanta fruita que actuem com nens mimats i deixem de donar-ne importĂ ncia, ens sembla que n’hem de tenir tot el que resta de l’any. La memĂČria Ă©s curta i poc recordem que en un tres i no res tornarĂ  a ser l’univers de les peres, les pomes, els plĂ tans i les taronges.

I quan convidem a sopar, aquelles nits tan agradables d’estiu, la fruita, malgrat les seves formes sensuals, la seva aroma penetrant i la seva pell sedosa, queda arraconada sense contemplacions, donant tot el protagonisme a les postres dolces. Fins i tot un gelat industrial qualsevol li ha arribat a passa la mĂ  per la cara.

AixĂ­ doncs, avui reivindico fruita per lluir, fruita per fruir i realment gaudir d’un estiu fruĂŻtiu.

Fruita per fruir


– Quatre maduixots bonics
– 8 gerds bonics
– 8 nabius
– Mitja pinya
– Gelat de vainilla
Pel crumble
(també podeu fer simplement galeta trinxada)
100 g de farina
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre
100 g de mantega


 

Per fer el crumble es tracta simplement de barrejar tots els ingredients fins a aconseguir una massa trencadissa que distribuirem per una safata de forn i courem a 180 °C durant uns deu minuts.

Tallem la pinya a dauets molt menuts. Tallem els maduixots en mandolina, ben finets.

En un motlle metàl·lic rodó, fem una corona de maduixots. Al centre, hi posem la pinya i premem bé. Passem el motlle a un plat. Retirem el motlle i coronem amb un gerd i uns nabius.

Acompanyem la fruita amb una mica de crumble que ens servirà també com a antilliscant per aguantar la bola de gelat de vainilla.

Ada Parellada

La setmana de Campus per Adolescents a Semproniana

dilluns, 4/07/2016

Del 27 de juny a l’1 de juliol hem fet el campus de cuina per adolescents.

Cada tarda, de 17h a 19h, hem cuinat un mínim de tres receptes. Algunes ja les trobareu al bloc, d’altres són noves i algunes les hem improvisat.

Aquest Ă©s un post recull de les receptes, el dossier de la setmana.

DILLUNS

DIMARTS

  • Espaguetis amb espaguetis de carbassĂł, pesto i tomĂ quets
  • Peix impossible amb patates i salsa de tomĂ quets confitats
  • Tartaleta de xocolata

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

  • Lemon pie

 

ESPAGUETIS AMB ESPAGUETIS DE CARBASSÓ, PESTO I TOMÀQUETS


300 g d’espaguetis

2 carbassons tendres

Oli d’oliva

Per al pesto:

Un grapat de fulles d’alfàbrega

25 g de pinyons

50 g de formatge parmesĂ  ratllat

Âœ gra d’all

Una mica de sal

100 ml d’oli d’oliva


Fem el pesto de nous triturant tots els ingredients.

Fem espaguetis de carbassĂł, fent servir la maquineta especĂ­fica o un pelador. En una paella amb un raig d’oli d’oliva, els coem, a foc mitjĂ , nomĂ©s un minut. Reservem.

Bullim els espaguetis, uns deu minuts si sĂłn secs, tres minuts si sĂłn frescos. Els passem a la paella del carbassĂł, barregem el conjunt, afegim una bona cullerada de pesto de nous, barregem i servim immediatament.

IMG_0437

PEIX AMB COSTRA DE PATATA I SALSA DE TOMÀQUETS CONFITATS


4 orades de granja

Dues patates grans

1 ceba gran

100 ml de vi blanc

2 kg de tomĂ quets madurs

5 grans d’all

Una branca de farigola fresca

Oli d’oliva

Sal


Filetegem els grans d’all

Comencem fent els tomĂ quets confitats. Els tallem longitudinalment i els traiem les llavors. Els deixem escĂłrrer boca avall una estona i llavors els passem a una placa de forn, boca amunt. A sobre els posem una lĂ mina d’all, empolvorem amb farigola i els ruixem amb unes gotes d’oli d’oliva. Els enfornem durant dues hores a 100ÂșC. Els triturem, allargant-los amb oli i tot el suc que han desprĂšs amb la cocciĂł. Colem prement bĂ© perquĂš treguin tota la substĂ ncia.

Filetegem els llobarros, deixant-los nets d’espines.

Filetegem les patates, tan fines com puguem, en una mandolina. Disposem una tira de patates filetejades en la zona de la carn del llobarro. En una paella hi posem un fil d’oli i hi coem els filets de llobarro, per la part de la patata, a foc fort. Ha de fer una mica de crosta, perĂČ no estarĂ  encara cuita. Hi aboquem el vi blanc, abaixem el foc i deixem que es cogui uns 10 minuts. En aquest temps el vi s’haurĂ  evaporat i la patata tornarĂ  a prendre un color daurat i una textura cruixent.

Girem el filet de llobarro i acabem d’enrossir per la part de la pell.

Servim acompanyat de la salsa de tomĂ quets confitats.

IMG_0436

WOK D’ARRÒS, POLLASTRE I VERDURES AGREDOLCES


200 g d’arrĂČs Basmati

200 g de pit de pollastre desossat

1 ceba tendra

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 pastanaga

1 tros de col llombarda

50 ml de salsa de soja

50 ml de mel

SĂšsam


Bullim l’arrĂČs Basmati, uns dotze minuts. El colem i el refresquem. Reservem.

Tallem el pollastre a tires. En un wok, el saltem amb un raig d’oli, a foc fort. El reservem.

Tallem les verdures a lĂ mines. Amb un bon raig d’oli, les posem al wok, a foc mitjĂ , les anem saltant, totes juntes, uns cinc minuts. Afegim la salsa de soja i mel. Fem un parell de voltes i hi afegim el pollastre i l’arrĂČs. Fem que el conjunt sigui homogeni i acabem amb una mica de sĂšsam torrat.

IMG_0469

IMG_0467

IMG_0470

LEMON PIE


250 g de galetes

150 g de mantega

Per el farcit

4 ous

200 g de sucre

El suc de 4 llimones

100 g mantega


Comencem fent la base, simplement picant les galetes en un morter. Un cop hem fet farina de galeta, la barregem amb la mantega fins aconseguir una massa. La posem com a base d’un motlle. Reservem.

Fem el farcit de llimona. Batem els ous amb el sucre fins blanquejar. Afegim la mantega fosa i el suc de llimona. Coem al microones, dos minuts, traiem, remenem i tornem a posa al microones, minut a minut, fins espesseir.

Posem la crema de llimona sobre la base de galetes.

Cobrim amb una merenga i cremem amb un bufador.

IMG_0523

IMG_0505

IMG_0481

IMG_0525

AllĂČ que nosaltres en diem K, ells en diuen Fritata

dijous, 9/06/2016

Un dia en MĂ rius Serra em va fer un regal que llueixo amb orgull, em va regalar un enigma.

Diu aixĂ­:

K. Estri de cuina comĂș de 6 0 7 lletres.

(soluciĂł al final del post)

D’aixĂČ fa una colla d’anys, perĂČ el plat ha restat inamovible a la nostra carta. Malgrat els anys, continua sorprenent i continua generant interĂšs, tant el plat com l’enigma.

Es tracta d’un plat d’una senzillesa absoluta. Simplement quallem uns ous acompanyats de tot allĂČ que et plagui, en una cassola. El gran avantatge Ă©s que es tracta d’una truita, sense haver de patir per la forma, ni per si s’enganxa ni gaire per la cocciĂł. La grĂ cia, segons el meu parer, Ă©s que quedi una mica crueta al centre. Amb aquest tipus de cocciĂł aquesta melositat interna estĂ  garantida.

A la carta de Semproniana la servim amb unes patates prĂšviament confitades o fregides, tallades molt primes, unes castanyes, uns bolets saltats i uns daus de fetge d’ànec fresc. Ho rematem amb una mica d’oli de tĂČfona, farigola fresca i ceba deshidratada.

PerĂČ tambĂ© n’hem fet aquesta versiĂł que us presento avui:

 K de truita amb avellanes


8 ous

1 patata grossa

1 ceba grossa

50 g d’avellanes

100 g d’espinacs frescos

25 g de ceba deshidratada

Flor de sal

Oli d’oliva


 

Tallem les patates tan fines com puguem i les fregim en abundant oli calent. Com que seran tallades fines costarà molt poca estona per coure’s. Les posem sobre paper absorbent.

Tallem la ceba a làmines i la coem, en una cassola, a foc lent, amb un bon raig d’oli, uns deu minuts. La reservem.

En una cassola esmaltada que pugui anar al forn, hi posem un raig d’oli. A sobre hi posem les patates, una cullerada generosa de ceba sofregida, unes quantes fulles d’espinacs i ho cobrim amb els ous batuts.

Quallem al forn, a 180ÂșC, durant uns vuit minuts.

Quan surti del forn hi posem unes avellanes picades i rematem amb flor de sal i una mica de ceba deshidratada.

A la fotografia hi veureu uns pinyons torrats i, si us hi fixeu bé, unes castanyes. Tot plegat, va al gust.

Doncs quina sorpresa vaig tenir quan aquells nois tan simpaticots em van dir que de K, res de res, que aixĂČ que estaven menjant era una autĂšntica FRITATA. Em va agradar el seu cosmopolitisme, perĂČ no negarĂ© que em disgusta alhora que m’admira com en saben els italians de fer anar els seus tĂČtems pel mĂłn. Fa molts anys, com ja us he dit, que cuino les meves K, perĂČ vista l’anĂšcdota, el nom del mateix en italiĂ , les FRITATA, desbanca els intents de posar les nostres creacions al mapa.

 

K = CASSOLA (Una K SOLA)

Ada Parellada

 

 

Ada Parellada

Ada Parellada

Una coca de poma i paté i un bacallà amb samfaina

dimecres, 6/04/2016

Com ja sabeu, els tallers i les activitats mai no paren al Semproniana. Les classes de cuina amb vermut del diumenge, els entrenaments alimentaris per empreses o les xerrades sensorials, per descobrir més sobre els nostres sentits de manera experimental.

Cada divendres, de 17:30 h a 19 h, fem el taller de cuina per adolescents, on cuinem 3 plats de cuina bĂ sica per aprendre les tĂšcniques essencials amb el toc personal de cadascĂș (mireu lo bĂ© que ens ho passem aquĂ­). Les receptes del mes de març sĂłn:

COCA DE PATÉ I POMA CARAMEL·LIZADA


500 g de farina
250 ml d’aigua
50 ml d’oli d’oliva
25 g de llevat fresc
Una cullereta de sal

200 g de patĂ© de porc o d’ànec
2 tomĂ quets madurs
2 pomes
20 g de sucre
30 g de mantega
Oli d’oliva
Sal


Fem la massa. Barregem la farina amb la sal i dissolem el llevat amb l’aigua. Aboquem l’aigua i el llevat sobre la farina, seguidament l’oli. Barregem amb les mans fins que aconseguim una massa fina i que no ens taqui les mans.
L’estirem ben fina i en fem coques, si podem, rectangulars.
Ratllem els tomĂ quets i els amanim amb oli i sal.
Estirem bĂ© la massa de pasta de full i la punxem amb una forquilla perquĂš no pugi durant la cocciĂł. La tallem a rectangles. La pintem amb el tomĂ quet ratllat. Coem 20 minuts a 180 °C. Reservem.
Pelem les pomes i les tallem a dauets. Les coem a foc mitjĂ , amb la mantega i el sucre,
durant ben bé deu minuts.
Ben calentes, les disposem sobre la coca i acabem intercalant uns dauets o culleretes de paté.

Coca


BACALLÀ AMB SAMFAINA


4 filets de bacallĂ  al punt de sal
4 tomĂ quets
1 ceba
2 grans d’all
1 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 carbassĂł
1 albergĂ­nia
Oli d’oliva
Sal


Rentem bĂ© tota la verdura. Tallem el carbassĂł a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a lĂ mines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergĂ­nia pelada.
Ratllem els tomĂ quets.
Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts mĂ©s. I ara l’albergĂ­nia i el carbassĂł. Remenem i hi afegim el tomĂ quet ratllat. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mĂ­nim, ho tapem i fem coure vint minuts. Anem vigilant que no es quedi sense lĂ­quid.
Assequem bĂ© el bacallĂ  amb un drap, l’arrebossem amb farina i el fregim en oli d’oliva.
L’afegim a la samfaina i fem coure el conjunt, un xup-xup.

bacallĂ 


COCA DE CARBASSA


300 g de carbassa sense pell ni llavors
300 g de sucre
300 g de farina
100 g de mantega
4 ous
2 culleretes de cafĂš de llevat quĂ­mic (uns 10 grams)
1 culleradeta de canyella en pols


Fonem la mantega i reservem.
Ratllem la carbassa. En un bol, posem els quatre ous i el sucre i batem amb força fins a blanquejar. Afegim la mantega a poc a poc, que vagi integrant. Finalment, la farina, la canyella i la carbassa.
Posem en un motlle rodó, engreixat i enfarinat, i coem durant uns 40 minuts, a 180 °C


LA FESTA DEL DAVANTAL 2016

dimarts, 15/03/2016

Escric aquest post amb son, alegria i enyorança. La son i l’alegria s’entenen: ahir vam fer la Festa del Davantal i, Ă©s clar, vam anar a dormir molt tard. Tard, sĂ­, perĂČ amb molta alegria i una gran felicitat: va ser un gran Ăšxit i vam gaudir com si ens hi anĂ©s la vida.

I ara que dic aquestes paraules tan suades: com si ens hi anĂ©s la vida, s’escau explicar perquĂš dic que tinc enyorança. L’enyorança va en dues direccions. Per una banda, enyoro la Festa del Davantal, fins l’any que ve no tornarĂ  i tot un any sense viure la catarsi d’anit, em fa sentir enyorança. PerĂČ l’enyorança veritable, la de debĂČ, la que sento profundament amb l’afegit d’una tristor immensa, Ă©s l’enyorança de no tenir entre nosaltres, amb una copeta de vi i aquell somriure sincer, a la nostra estimada Muriel Casals.

La Muriel no havia faltat a cap de les edicions de la Festa del Davantal i, enguany, ha estat la setena! I el fet que faci tot just un mes que hagi marxat encara fa que la seva absĂšncia sigui mĂ©s dolorosa. Per aixĂČ avui l’enyoro, i mĂ©s ara que doblego els davantals per guardar-los a l’armari fins l’any que ve. M’he assegut a l’ordinador per escriure aquest post desprĂ©s de guardar el davantal brodat pels nois i les noies d’ASPASIM, el taller ocupacional de persones amb discapacitats psĂ­quiques que cusen com els Ă ngels. Al davantal hi posava “Muriel, t’estimem”. AixĂ­ va estar present durant tota la festa que, enguany, hem dedicat als formatges.

Vam tenir cabres, de broma, aixĂČ sĂ­, que vam aprendre a munyir.

Vam tenir a la MercÚ Lagrava, la formatgera de més prestigi del Pirineu, que ens va ensenyar a fer un formatge.

I vam tenir a tot aquest reguitzell de dones, que van cuinar un primer plat de coca d’albergínia amb formatge de cabra i un pastís senzill de formatge.

Abigail Sisquella
Ada Castells
AgnĂšs Busquets
Anna Arqué
Anna Aurich
Anna Bertran
Anna Manso
Anna Sahun
Anna Tarrés
Anna Ribalta
Ariadna Oltra
Begoña Garcia
Carlota Basil
Carme Canet
Carme Lluveras
Carmina Ganyet
Carol LĂłpez
Cristina Badia
Cristina Brondo
Helena Rakosnik
Elisenda Roca
Eva Moreno
Francina Vila
Gemma Recoder
Gemma Salvador
Itziar Castro
Laura Duran
Magda Oranich
Mai Balaguer
Mar Galtés
Maria Espada
Maria José Álvarez
Maria Rovira
Marta Rovira
Mireia Portas
MĂłnica Artigas
Montse LlussĂ 
Natza Farré
NĂșria DĂ­az
NĂșria RibĂł
Pepa Plana
Silvia Soler
Sol PicĂł
Tere Alsina

Estic cansada, avui, sĂ­, perĂČ molt feliç.

Preparant i organitzant el sopar.

Les cabres que ens van visitar, i que vam aprendre a munyir.

Donant el tret de sortida de la festa.

Vam descobrir tot el procĂ©s de la creaciĂł del formatge…

… que comença aprenent a munyir!

IMG_5524

La MercĂš Lagrava ens va ensenyar com fer formatge.

I després vam poder practicar les nostres habilitats,

i aprendre tots els trucs!

El deliciĂłs tast de formatges de diferents tipus que vam compartir.

Per fer totes les activitats, vam fer diferents grups.

IMG-20160316-WA0006

IMG-20160316-WA0008

El davantal creat en record a la Muriel.

Un dels grups, preparant el primer plat: coca d’albergínia amb formatge de cabra.

IMG_5521

Preparant el pastĂ­s de formatge!

Foto de grup. Moltes grĂ cies a totes!

 

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

dilluns, 8/02/2016

AixĂ­ va anar la 1ÂȘ ediciĂł del  #gastrorecup, un sopar gastronĂČmic elaborat amb productes descartats pel circuĂŻt comercial amb la finalitat de difondre la importĂ ncia  de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experiĂšncia (que em consta que sĂłn molts en vista de l’Ăšxit de la convocatĂČria!) teniu una nova cita el prĂČxim dimarts 16 de febrer.  

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

tĂ rtar de salmĂł amb matĂł #gastrorecup 17-0-15

 

DecĂ leg #gastrorecup o el perquĂš de tot plegat

  • PerquĂš encara avui, i malgrat la creixent conscienciaciĂł, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tabĂșs i volem contribuir a la seva desapariciĂł.
  • PerquĂš creiem que la millor manera de demostrar el compromĂ­s amb la lluita contra el malbaratament alimentari,  una problemĂ tica amb devastadores conseqĂŒĂšncies socioeconĂČmiques  i mediambientals,  és l’acciĂł.
  • PerquĂš, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes  per tal de ser mĂ©s eficaços alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la importĂ ncia de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • PerquĂš donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat ĂČptim pel consum i convertint-los en un Ă pat gastronĂČmic de qualitat,   aconseguim assenyalar tot allĂČ que envolta la producciĂł, la manipulaciĂł i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • PerquĂš el producte alimentari  no Ă©s nomĂ©s allĂČ que posem a la nevera o al rebost, sinĂł que porta una motxilla invisible que tĂ© a veure amb els recursos utilitzats  per a produir-lo (aigua, adobs, maquinĂ ria…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la consegĂŒent contaminaciĂł que se’n pot derivar) i quan el llencen esdevĂ© un residu que cal gestionar.
  • PerquĂš els aliments forment part  de la cultura i de la identitat dels pobles i, a mĂ©s a mĂ©s, en moments de crisi com l’actual, tambĂ© tenen un valor social important.
  • PerquĂš l’alimentaciĂł constitueix  una de les principals despeses econĂČmiques de les famĂ­lies i tĂ© una importĂ ncia cabdal en l’economia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una pĂšrdua econĂČmica insostenible.
  • PerquĂš els requisits estĂštics imposats per les cadenes de distribuciĂł provoquen que una bona part dels aliments produĂŻts al camp es descartin sense arribar als circuĂŻts de comercialitzaciĂł.
  • PerquĂš Ă©s evident que el nostre model d’alimentaciĂł i consum Ă©s responsable de llençar una quantitat considerable de menjar.
  • PerquĂš la manca de planificaciĂł, la compra en excĂ©s, el menjar que s’oblida al rebost fins que es fa malbé   sĂłn prĂ ctiques  que contribueixen a l’augment del malbaratament i que es poden combatre amb informaciĂł i conscienciaciĂł.

 

Estem molt contents del ressĂČ que va tenir aquesta iniciativa i per aixĂČ us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla de BTV, conduit per Daniel DiumenjĂł, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusiĂł de la iniciativa â€Ș#‎gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secciĂł El Calidoscopi  de “El matĂ­ de Catalunya RĂ dio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I també vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!