Entrades amb l'etiqueta ‘romesco’

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquè durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂşcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

El cigronet eixerit

diumenge, 2/03/2014

IMG_0023.JPG

Perquè sĂłn els pèsols els que tenen l’hegemonia de l’eixerimenta? Si tinc algun lector del bloc que sigui investigador d’aquestes coses que m’ho faci saber. La meva ignorĂ ncia em fa qĂĽestionar totes les dites. “Eixerit com un pèsol”. D’acord, els pèsols poden tenir l’atribut de ser eixerits, però no descarto que els cigrons tambĂ© ho siguin. Crec que fins i tot mĂ©s. Avui, us explicarĂ© la història d’un cigrĂł eixerit, del Cigronet Eixerit de l’Alta Segarra.

IMG_0024.JPG

Aquell dia del mes de febrer, en Pep va entrar per la porta de Semproniana, amb la seva famĂ­lia. Jo feinejava, com sempre, entre cassoles, mel i fogons. Era diumenge, i en Pep va portar als seus menuts a dinar a un restaurant de Barcelona. Ells, tots quatre, viuen a l’Alta Segarra, a pagès. Vam saludar-nos cordialment, atès que no ens coneixĂ­em. I de cop, com si fos un conill dins un barret, va treure d’una bossa un pot de cigrons: Tasta’ls, va dir en Pep, i em dius què en penses. Em va explicar que Ă©s una varietat de cigrĂł recuperada, a la zona de l’Alta Segarra (que pels aneu peixos en geografia, com la lerenda, us dirĂ© que Ă©s la zona de Calaf i que molts coneixĂ­em com Alta Anoia, però que sembla ser que no Ă©s el nom correcte). Aquest cigrĂł Ă©s menut i gens pellut i en Pep en cultiva des de fa molts anys i els comercialitza crus o cuits amb la marca Casa MartĂ­. Aquesta varietat va estar a punt de desaparèixer del mapa, però la tenacitat d’alguns productors i el seu sabor i textura incomparable el van fer sobreviure.

Aquella perla de potet de cigrons em va anar de perles, perquè aquell vespre havia de fer el sopar de la famĂ­lia i no tenia res de res a casa! Era diumenge i no havia anat a comprar, per tant la nevera era buida (podria haver agafat coses del restaurant, sĂ­, però un dia ja us explicarĂ© perquè no ho faig mai). Vaig arribar a casa amb el pot, contenta perquè tenia alguna per posar a taula, però noi, no nomĂ©s de cigrons viu l’home! Al cigrĂł se li ha de posar xixa, i tampoc no en tenia.

Enfin, que quan les coses van justes la imaginació es desferma i tot acostuma a acabar millor que pitjor. I així va anar. Us presento els cigrons més magres que he fet mai, però que hem gaudit més de la història de la meva família (exagerant una mica, aixó sí). La veritat és que van quedar fenomenals. I crec que la qualitat del cigró va tenir un paper fonamental. Són perles taronges.

Aquí teniu la recepta, tot i que no sé si es pot qualificar de recepta, perquè es va basar en fer anar uns pots que tenia a casa.  Però què carai! Oi que eren molt i molt bons? Doncs endavant!

 

Els ingredients: 

 IMG_0056.JPG

Un pot de cigronet de l’Alta Segarra cuits

Una cullerada sopera de salsa romesco

una culleradeta d’oliva negra (una mica dolça)

Ceba sofregida (que també tenia en un pot, però era feta per mi, eh?)

En una paella gran, posem una cullerada molt important de ceba sofregida. Hi aboquem els cigrons amb la seva aigua (important). Immediatament la cullerada de romesco i la mica d’oliva negra dolça. El tema Ă©s que el romesco ajudarĂ  a lligar l’aigua del cigrĂł i tot plegat farĂ  una salseta. Immediatament a taula.

IMG_0057.JPG

el plat no és gaire lluït, per a la foto, però podreu percebre la mida del cigró, com queda rodó i la salsa lligadeta.

 

 

Benvinguts a l’hort. Avellanes

dilluns, 27/08/2012


DSC04783.JPG

CORBALL A LA PLANXA AMB ROMESCO

4 supremes de corball de 250 gr. Cada una

Un manat d’espàrrecs verds

 

Per al romesco

2 tomĂ quets escalivats

30 avellanes torrades

3 grans d’all escalivat

2 culleradetes de cafè de pebre vermell dolç

1 culleradeta de cafè de pebre vermell picant

1 branquillĂł de julivert

300 ml d’oli verge d’arbequina

1 nyora bullida i rascada la polpa

1 llesca de pa fregit

2 cullerades de postres de vinagre bo

1 culleradeta de cafè de sal

 

Triturem el romesco fins aconseguir una salsa homogènia.

Pelem els espĂ rrecs verds i els escaldem en aigua bullint, tallem la cocciĂł amb aigua i gel.

Coem el corball al teppanyaki. Torrem els espĂ rrecs verds al teppanyaki.

Servim el corball acompanyat dels espĂ rrecs verds i el romesco.


DSC04781.JPG

Alguna cosa devia passar, amb la batedora. O vés a saber, jo, com sempre, a la meva...

DSC04782.JPG

Setmana blanca, d’esquĂ­ i entrepans

dijous, 10/03/2011

Ha arribat la setmana blanca i l’anem a gaudir com cal, car que és única: la primera i la última. Com si fos un microfestival d’alguna cosa, que de tant curt com és, de tan petit, només té inauguració i clausura. Doncs aquest any hem estrenat setmana blanca, però també l’hem clausurat, en un sol any.

I aquĂ­ estem, tots quatre dalt d’una muntanya, amb els esquĂ­s posats, anoracs, pals, barret, ulleres, guants i…..en el meu cas, una immensa motxilla, plena d’entrepans, disposats a gaudir de la setmana blanca a la neu.

DSC01552.JPG

no han caigut, eh?

Mentre baixo les obagues de les muntanyes, recordo aquelles èpoques, aquells temps, en que em preocupava enormement perquè els meus fills seguissin una dieta equilibrada i adequada a totes i cada una de les situacions. Quan anàvem a esquiar, pretenia que els meus fills mengessin el què jo havia titulat com a “dieta de l’esquiador”. Aquesta dieta comprenia (de manera més endreçada que no pas la que enumero): esmorzar potent, brous calents, peix blau per sopar, pollastre arrebossat a les pistes, mandarines toutletemps, xocolata desfeta, fruita seca, xocolatines, i molta pasta (per pagar el forfait).

Els bons propòsits començaven a primera hora: preparava, als meus fills, un bon esmorzar que, inevitablement, quedava sencer a taula. A mig matí, defallits, em demanaven que els comprés un biquini a les pistes (els encantava aquell biquini). Jo, que patia perquè no havien esmorzat bé o simplement no havien esmorzat gens, els comprava el biquini. L’entrepà que havia preparat per dinar, i la mandarina, voltaven tot el dia pistes amunt, neu avall, dins la meva motxilla, perquè, clar, els nens a l’hora de dinar encara tenien el biquini per corbata. No era una dieta de l’esquiador exemplar, em temo.

I els meus nebots? Es llevaven amb la lleganya ben enganxada i anaven a les pistes vestits de tal manera que semblava que anessin a un concert de l’Springsteen, d’aquells concerts que et costen un ronyĂł i treus les millors gales. Els meus nebots nois sempre s’oblidaven el cinturĂł a casa i baixaven les muntanyes ensenyant el calçotet i la ratlla del cul, pobrets. Les noies portaven les lleganyes enganxades amb el rĂ­mel de la setmana anterior, com a mĂ­nim. Què menjaven? Feien la dieta XXX: Xocolatines, Xiclets, Xurros i Xips. Em temo que tampoc no era una dieta exemplar…..

I aquell amic de la veĂŻna? Quan jo pujava a les pistes a les 9h i anava un momentet a fer un pipĂ­ profilĂ ctic al bar de la pista llarga, me’l trobava fent un carajillo. A les 11h, quan parava al bar a fer un cafè, l’amic de la veĂŻna bevia una cerveseta. A les 13h, quan parĂ vem a fer un biquini, l’amic de la veĂŻna feia el vermut, un Martini. A les 15h, quan el meu fill gran tenia pipĂ­, l’amic de la veĂŻna prenia un gintònic. A les 17h, quan baixĂ vem la Ăşltima pista, el veiem prenent una copa de cava, al bar de les pistes. Era ben curiĂłs, perquè SEMPRE coincidĂ­em al bar, veus per on, quan jo hi anava, ell tambĂ© hi anava. Ah! I era molt divertit, l’amic de la veĂŻna, perquè quan ens estĂ vem traient les botes sempre venia a cantar AstĂşrias patria querida,……fent veure que anava borratxo. Que divertit, que era! Què menjava? Ui, no em vaig fixar mai en què menjava. Beure sĂ­, sĂ­ que bevia, això sĂ­.

I jo? Què menjava? Jo menjava: l’esmorzar que els meus fills deixaven, el mig biquini abandonat del bar, l’entrepĂ  matxucat i la mandarina pre-suc que voltaven per la motxilla….per sopar….desmuntada de cansament: llet amb galetes, o un tros de pizza. Em temo que no era la millor dieta de l’esquiador, tampoc……

No puc donar gaires consells de dietes equilibrades per a esquiar. Però sí que us puc donar idees d’entrepans originals. I a què és degut aquest canvi de to? Doncs que un dia, cansada de menjar entrepans matxucats de pernil dolç i formatge, vaig pensar que em rendia d’intentar fer dietes de l’esquiador equilibrades i que em passava a la dieta gourmet de l’esquiador. Així, doncs, a les pistes hi portem els entrepans més seductors i més suggerents que se’m poden acudir, i també els entrepans més originals, resultat de posar-hi tot el què tenim a la nevera.

Val a dir que des de que els meus fills van constatar que de la motxilla no hi sortien aquells entrepans matxucats de pernil i formatge i, en canvi hi afloraven entrepans de viandes agosarades, fins i tot, descarades, mai mĂ©s no van tornar a demanar biquini al bar de les pistes. I a l’hora de dinar, la pregunta recurrent, era: – mare, i avui quina sorpresa hi ha dins l’entrepĂ ? –

M’he hagut de reinventar, he hagut d’esmerçar tota la meva imaginació, he hagut de treure l’enginy que porto dins meu, perquè el nivell de sorpresa no defallís mai. I, encara més, els meus fills van bojos perquè arribi l’hora de dinar, perquè l’entrepà s’ho val. La dieta gormanda de l’esquiador, l’hem anomenada.

Per això, aquesta setmana blanca, carrego una immensa motxilla plena d’entrepans.

Avui us regalo les receptes triomfadores de la setmana blanca 2011:

Entrepà de romesco, pollastre rostit, enciam i poma caramel·litzada

DSC01540.JPG

les meves fotografies no fan mai justĂ­cia

Entrepà de salmó fumat, nous, làmines de carbassó, reducció de Mòdena i mantega.

DSC01559.JPG

la fotografia la vam fer molt ràpidament, què teniem pressa per anar a esquiar!