Entrades amb l'etiqueta ‘poma’

Fred? SOS Sopa!

dilluns, 13/02/2012

http://www.tv3.cat/videos/3949270/LEmpar-Moliner-i-sopes-per-fer-passar-el-fred

Les sopes són la preparació bàsica, la més antiga. Només cal un estri: l’ancestral olla i un foc. Gairebé no calen ni ingredients, perquè amb un bri d’alguna cosa, en surt un líquid amb gust a alguna cosa. Clar que hi ha sopes de luxe i sopes primes, però això només és l’adjectiu, perquè tot són sopes, en definitiva.

Així doncs per fer una sopa només cal: ingredient + líquid + olla + foc.

Dividim les sopes entre les sopes pròpiament dites i les cremes. La diferència és el mètode de cocció. La gràcia és que sempre tenen el mateix procediment, independentment de l’ingredient.

 

Sopa:

Introduir els aliments en un líquid fred, perquè el gust transfereixi a l’aigua. És d’aquesta manera que es fan també els brous, que seran la base de molts altres plats.

  • De carn (l’escudella o sopa de pasta): Es posen tots els ingredients coberts d’aigua freda i es fa bullir lentament fins que se’ls extreu tot el gust. Un mĂ­nim de dues hores. S’ha d’anar escumant de tant en tant  per extreure’n les impureses. HI ha qui hi afegeix una clara d’ou, que la fa mĂ©s clara. Es cola i s’hi afegeixen els complements triats.

 

  • Els ingredientsque requereixen la sopa de base de carn sĂłn:
    • Diversos tipus de carn – vedella, porc i/o xai –sempre procurant destinar les parts mĂ©s dures dels animals, que tenen gust però que no sĂłn òptimes, per la seva duresa, per anar a la planxa o fer-ne guisats.
    • Ossos de vedella o de porc
    • Hortalisses
    • Complements: pasta, rosegons de pa, ou dur picat, llegums, la carn del pollastre esmicolat, mandonguilles

 

  • De peix: Ă©s el mateix procediment que la de carn. Però la cocciĂł del brou Ă©s molt mĂ©s curta, en mitja hora la tindrem a punt. Ara bĂ©, perquè es converteixi en una autèntica sopa de peix, s’ha d’afegir-hi un sofregit ben confitat i, el què jo faig, uns caps de gamba.
    • Ingredients:
      • Peixos petits, sense valor comercial, però amb gust pronunciat: cintes, aranyes, rates, galeres
      • Caps, espines de peix (rap, gambes)
      • Hortalisses: porro, pastanaga, api. Mai tomĂ quet!
      • Herbes: llorer, farigola, romanĂ­, julivert.
      • Espècies: safrĂ 
      • Sofregit: ceba, all, tomĂ quet, herbes, conyac o anĂ­s
      • Complements: torrades amb all, arròs, bocins de peix.
  • De res: A Catalunya som especialistes a fer sopes de res. I n’hem menjat tantes que, els mĂ©s vells, això sĂ­, les enyorem amb desfici. SĂłn la sopa de farigola, la sopa de pa o les sopes d’all (que s’han de dir en plural, vĂ©s a saber perquè). SĂłn sopes que poden anar alhora, vull dir que tant poden ser de farigola i pa, com de pa, farigola i all. I sĂłn tan senzilles com escaldar uns trossos d’all, pa i farigola amb aigua bullint. A partir d’aquĂ­ tot Ă©s possible.
    • Sofregim alls. Afegim farigola i pa torrat del dia anterior. Afegim brou, fem bullir i triturem. Posem a punt de sal.
    • ho acabem amb un ou poxat

 

Crema

Totes les cremes de verdures tenen el mateix procediment:

  1. Sofregir vegetals, amb oli i mantega (la mantega és important, al meu gust, per amorosir el conjunt)
  2. Afegir brou o aigua
  3. Bullir fins estovar
  4. Triturar.
  5. Opcional: Afegir un ingredient lĂ ctic per amorosir el conjunt.

Es mengen tant calentes com fredes.

Complements: crostons de pa, dauets de vegetals crus o fruita, germinats, boletes de formatge amb fruita seca o ou dur picadet.

L’univers de les cremes és amplíssim. Gairebé tantes com vegetals hi ha al món: carbassó, carbassa, api, espàrrecs blancs, pèsols o poma amb curri.

 

ALTRES SOPES

Una d’ètnica

Com deia al principi, la sopa és antiga i universal. A tots els països, cultures i territoris en trobem una d’identitària, que identifica un territori. La qüestió és que moltes són la mateixa.  L’escudella, que considerem tan nostra, és pràcticament idèntica al cocido, al pot-au-feu, al bollito italiano, al cocido maragato.

Per a mi, la sopa més original, la més diferent és el borsch: una sopa de remolatxa, d’un color vermell molt intens. És originària d’Ucraina.

BORSCHT

Una ceba grossa

Dues pastanagues

4 remolatxes

1 litre de brou de pollastre

uns quants fideus d’arròs

100 gr. de nata muntada (o formatge d’untar). Als paĂŻsos d’origen empren “nata agre”, que nosaltres podem emular amb formatge d’untar i suc de llimona, o amb nata muntada i unes gotes de suc de llimona. Però si hi posem una cullerada de formatge d’untar, hi queda la mar de bĂ©.

Simplement poxarem la ceba, amb una mica d’oli i mantega. Afegirem les pastanagues talladetes. Quan estiguin enrossides, a foc mig, durant uns cinc minuts, ho cobrirem amb brou de pollastre (pot ser vegetal o aigua) i deixarem bullir uns quinze minuts. Finalment posarem les remolatxes (jo les poso cuites. Si les poseu crues, les heu d’afegir tallades, al principi de la cocciĂł, desprĂ©s de la ceba). Donem un cop de calor i la triturem bĂ©. Si queda espessa, millor. salpebrem al gust.

jo l’he acompanyada d’uns fideus d’arròs fregits. Simplement, en oli calent (Ă©s molt important la temperatura de l’oli, perquè es cremen fĂ cilment, però si l’oli Ă©s fred, no s’inflen), introduĂŻm els fideus i quan veiem que s’inflen, els retirem immediatament. S’ha de fer molt rĂ pid. Els posem sobre un paper absorbent.

 

Una d’original

Una que m’he aficionat darrerament, una sopa d’api i poma

Un porro

Quatre branques d’api

Dues pomes Golden

un litre de brou de pollastre (o de verdures o aigua)

En una cassola comencem enrossint l’api tallat a trossets, amb una mica de mantega i un raig d’oli. Abaixem el foc i hi posem el blanc del porro tallat menut. Vigilem que no es torrin. Deixem que cogui lentament, podem afegir una mica d’aigua, per alentir la cocciĂł, han de quedar blancs i poxats (tous i cuits). Afegim les pomes pelades i tallades a daus. Donem un parell de voltes, perquè es coguin lleugerament. Les cobrim amb el brou i deixem coure el conjunt durant uns vint minuts. Triturem, salpebrem. Podem complementar-la amb fruita seca picada.

 

La meva preferida

La sopa de suc de mongetes. Humil. Intensa i de llegums! La que m’agrada més

  •  100 g de mongetes cuites
  • 500 ml de brou de coure mongetes
  • Unes llesques de pa torrat
  • 1 ceba
  • 100 g de formatge ratllat

 

Per a les mandonguilles:

  • 100 g de carn de porc picada
  • 100 g de carn de vedella picada
  • 1 ou
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • La molla d’una llesca de pa
  • Una mica de llet
  • Farina
  • Sal
  • Oli per fregir

 

Comencem per les mandonguilles. Piquem el julivert amb unes tisores dins d’un got. Mullem el pa amb la llet. Piquem l’all. Barregem la carn picada amb el julivert, l’ou, l’all i una mica de sal. Barregem bé, amb les mans. Fem boletes petites i les enfarinem. Les fregim en abundant oli. Les reservem.

Ratllem una ceba i la posem en una cassola amb un fil d’oli. Deixem que cogui lentament. Afegim el pa torrat a la ceba i integrem. Afegim el formatge i el brou de bullir les mongetes. Deixem que cogui una mica. Triturem i mengem, acompanyat de les mandonguilles.

Servim la sopa amb 5 mandonguilles i unes gotes d’oli d’oliva.

 

PER FER LA SOPA ENCARA MÉS FÀCIL

Fer una sopa o una crema, com hem vist, és molt fàcil, però al mercat trobem productes que encara ens ajuden més.

Hi ha multitud de varietats i marques de brous ja preparats, tant de pollastre, carn, verdures i peix. De diferents preus i qualitats. Per fer cremes són molt còmodes

Al súper he trobat una pasta que té l’avantatge de no passar-se ni fer una massa pastosa. És degut al procediment d’assecatge que li han aplicat: l’assecatge progressiu. És de pastas GALLO

Sobre un comentari que he dit a la secciĂł dels MATINS de TV3. Quan he dit que les sopes no alimenten, em referia als brous. A veure, moltes persones grans que pateixen inapetència, els abelleix beure un brou de carn o peix. Creuen que els nutrients dels aliments que s’hi han bullit es transfereixen al brou. I això no Ă©s aixĂ­, o nomĂ©s ho Ă©s en part, i no Ă©s suficient per nodrir-se. En conclusiĂł, no podem viure de brous, però sĂ­ de sopes!

* No vull penjar fotos, perquè les que he fet no tenen cap grĂ cia….Costa molt fer fotos de sopes, molt. Va, en penjo unes quantes, perquè valoreu que no val la pena….Què s’hi veu? una taca vermella, una taca blanca, una taca de color taronja….

 

Borscht


sopa d'all, pa torrat i farigola


 

crema de pastanaga

A casa hi ha un pollastre dels grossos

divendres, 24/12/2010

Avui, dia 24, havia quedat a dinar amb l’Oriol, per parlar de feina. Em truca, a mig matí, i em diu que li és impossible, perquè té un “pollastre” dels grossos, a casa. Acaba la frase dient “mai millor dit”. L’Oriol em volia dir que amb el dia de Nadal a tocar, a casa hi té merder, però també és cert, que a casa hi ha pollastre “dels grossos” rostint, a punt per l’àpat de Nadal.

Sí, els àpats de Nadal no ho semblen si no hi ha aviram: gall dindi, capons, pularda, perdiu, però per sobre de tot, pollastre.

La meva filla, amb la innocència pròpia de la seva edat, em pregunta com és possible que un dia tan assenyalat, el dia de Nadal, mengem pollastre, com cada dilluns a l’escola.

La meva filla té tota la raó, el pollastre, de tan habitual i comú com és en els menús més trillats, no té ni gota de glamur. Si la meva filla no hagués marxat escopetejada a jugar amb les seves nines, m’hauria encantat explicar-li una història que va passar fa molt, molt temps. A ella, si aquesta història és certa o és certament una llegenda, tant li és, perquè el què li agrada és la qualitat de la interpretació i el temps que li dedico al conte.

A mi també tant m’és com sigui el pollastre, però en canvi, em sembla necessari dedicar-li el temps que li cal a la cocció i que la interpretació de la recepta sigui adequada per a les circumstàncies festives.

Però les històries són històries i no les hem de menysprear. Per tant, explicaré el què probablement molts ja sabeu: a les cases de pagès de no fa més d’un segle, es menjava, a diari, el què els camps i els animals donaven. Així, les vaques i les ovelles donaven llet i llana; i les gallines donaven ous.

No se’ls passava pel cap liquidar la font dels seus aliments diaris, per tant per sacrificar un pollastre s’hi havien de pensar molt i molt. El dia de Nadal era una data suficientment important per no pensar en els possibles propers ous.

Els qui vivien a l’entorn urbà, difícilment menjaven pollastre per Nadal si no tenia un familiar, dels més estimats, a pagès; tot i que podien substituir el familiar per una butxaca ben equipada. Ja se sap que on hi ha calés sobren els familiars.

Va arribar el dia en que algú es va plantejar la possibilitat de criar pollastres a granel, amb l’objectiu de menjar pollastre a diari, millorant la salut dels congèneres – aportant-los proteïna diària – i millorant enormement la salut del seu compte corrent. I, per descomptat que ho va aconseguir, perquè no només mengem pollastre a diari, sinó que el menja tot el món, sense distingir classes socials. És la socialització del pollastre, fins el punt que un pit de pollastre no té cap valor.

A  les cases de pagès van començar a deixar d’interessar-se per criar pollastres i van decidir criar turistes, transformant les quadres en habitacions i les menjadores en espectacular menjador per esmorzars, on els productes servits, aparentment, s’elaboren a la pròpia casa, segons justifica la factura.

AixĂ­ doncs, durant uns quants i llargs anys, si no tenies amics o familiars  – molt propers, i estimats, això sĂ­ – que criessin pollastres a les cases de pagès, ni que tinguessis una butxaca a petar de bitllets multicolor, no hi havia cap possibilitat de menjar pollastre de veritat.

Però, eureka, han sorgit el que anomenen “neorurals”, joves amb idees i consciència que han optat per un tipus de cultiu i cria seguint els criteris tradicionals, que no només ens retornen el gust, sinó la il·lusió de creure en algú i en alguna cosa que no basi la seva activitat en treure’ns els ulls a canvi de monedes.

POLLASTRE AMB COCO I CURRI

Podria haver proposat una recepta de pollastre tradicional, però aquests dies, a Semproniana, hem fet un pollastre amb coco i curri, facilíssim i molt bo.

AquĂ­ en teniu la recepta:

Un pollastre a quarts

Una ceba

Una llauna de llet de coco

Una cullerada de curri en pols

Sal, pebre

Una poma

Una nou de mantega

Una cullerada de sucre.

Salpebrem el pollastre i el rostim al forn a 170ºC durant mitja hora, amb un raig d’oli. Coem deu minuts més a 200ºC, perquè quedi torrat.

En una cassola, sofregim una ceba, amb un raig d’oli, a foc lent, durant quinze minuts. Afegim la llet de coco, deixem reduir fins la meitat. Afegim la cullerada de curri, batem bé.

Pelem i tallem la poma, en una paella, amb la nou de mantega i la cullerada de sucre, saltegem, a foc mig, fins que la poma quedi cuita i torrada.

Acompanyem el pollastre amb la salsa de coco i la poma.

P8270016.JPG

pollastre amb coco i curri