I sembla ser que no sóc la única panarra del planeta ni de la ciutat de Barcelona, n’hi ha molts i per això hi ha molta gent que valora els pans fets amb il·lusió i, per sobre de tot, amb ofici.

A Manuel de Falla 32, al bell mig de Sarrià, han obert un temple pels panarres, l’Obrador del Molí. Passar per davant de la fleca és una provocació a la mesura i a la contenció. En el meu univers particular, els llonguets, els pans de pagès, les xapates, les coques, em miren seductors des del mostrador “a l’antiga” i em desferma el desig. En un temps rècord he omplert la bossa de cotó de la fleca amb tota mena  de pans, fins i tot un de xocolata i taronja.  Satisfet el principal desig, m’assec a una tauleta de la fleca i prenc un cafè per tenir temps de recrear-me en l’espectacle de l’obrador en ple funcionament, una mena de cafè-espectacle diürn, un festival pels sentits.

La cambrera observa la meva cara de delit i em diu: – vostè és una panarra?

Aquesta sí que és bona, una cosa és que ho confessi públicament i, l’altra, que  ho porti escrit a la cara……abaixo els ulls, mig avergonyida i, amb un fil de veu, dic com si m’haguessin enganxat copiant a un examen: – si, ho sóc.

I, OHH!, la cambrera m’explica que a l’Obrador del Molí hi ha un CLUB DE PANARRES!!! Oh, Déu Meu! És el millor que m’ha passat mai. La cuso a preguntes: hi haurà gent com jo? Farem teràpia? Què hi fan? Quan es troben? De què parlen?

I la cambrera no s’espanta amb les meves preguntes encadenades, es veu que està acostumada a gent com jo. Déu Meu! Em sento a casa!

A l’Obrador del Molí organitzen tallers pels panarres, on ensenyen a fer pa, els diferents tipus, els misteris de la massa mare, els complexos processos de fermentació i, sobretot, transmeten que el pa és qüestió d’ofici i que en cap cas es basa en fórmules matemàtiques. La matemàtica és la primera ciència que ha de sortir per la porta en un obrador, per deixar-hi entrar la ciència de l’observació, la paciència i l’estima per l’ofici.

No sé ni com ha anat, tan entusiasmada com estava amb el descobriment, però he acabat parlant amb en Pere Roche, el mestre flequer. Ens caiem bé, i em diu: – mira, falten uns dies pel proper taller, però si vols pots venir demà…..a treballar. Però a treballar, eh? I així veuràs com fem el pa.

OH, DÉU MEU! M’està passant a mi? Estic desperta?

Al dia següent, tota cofoia, vaig cap a l’Obrador del Molí, i mireu, mireu, quantes coses vaig fer….