Entrades amb l'etiqueta ‘patata’

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secciĂł dels divendres del VersiĂł RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tĂ per perquĂš Ă©s un plat Ășnic, combina amb tot i Ă©s pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes histĂČries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la WikipĂšdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’Ăšpoca quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipĂšdia). Continua la llegenda que a VenĂšcia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que aixĂČ va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquĂš durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, perĂČ requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂșcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

PastĂ­s de patata Dauphinoise

dilluns, 25/01/2016

Aquest pastĂ­s de patata m’ha encantat tota la vida. És un plat tan senzill, tant, que hi ha molts cuiners que no el serviran mai com a plat principal, nomĂ©s com acompanyament, perĂČ a casa nostra Ă©s tot un plat i el fem tot sovint.

Es tracta simplement de tallar patates tan fines com es pugui, arrenglerar-les en una safata, cobrir-les amb una barreja d’ous i nata i coure tapat al forn, a mitja temperatura, durant ben bĂ© una hora.

Podem afegir-hi de tot: des de fetge d’ànec, bacon, ceba, formatge, fruita seca, tomàquets secs, pernil o qualsevol element saborós que tinguem a casa.

Pels dies freds i les butxaques magres de gener, és ideal.

PastĂ­s de patata Dauphinoise

4 patates

300 ml de nata lĂ­quida

100 ml de llet

2 ous

Sal i pebre

Nou moscada

Pelem les patates i les tallem tan fines com puguem. És ideal fer-ho amb una mandolina. En una terrina de pírex, un motlle de silicona o una safata de forn antiadherent ample i de parets baixes, anem arrenglerant capes de patata fins a acabar. Batem els ous amb la nata, sal, pebre i una mica de nou moscada i ho incorporem.

Tapem amb paper d’alumini i coem al forn, a 180 ÂșC, durant una hora.

2014-12-26 13 20 19-1

La increĂŻble histĂČria de les pells de patata

dilluns, 10/08/2015

 Com Ă©s possible que un parell de setmanes desprĂ©s ja se’m desdibuixi a la memĂČria la relaciĂł dels esdeveniments? Em passa ben sovint i ben sovint penso ho hauria d’haver escrit. AixĂČ em passa amb situacions recents, que acaben de succeir, que han passat no fa mĂ©s d’un mes enrere. Ni me’n parlis, doncs, de tot allĂČ que va passar quan els fills eren menuts i tenien aquelles ocurrĂšncies que ens feien gruar una bona temporada i que les explicĂ vem aquĂ­ i allĂ . Moltes les hem anat oblidant i quan veiem les fotografies dels nens de petits, ens punxa una nostĂ lgia i una pena immensa de no haver tingut la idea d’anotar aquelles proeses, acudits i petites anĂšcdotes que haurien acompanyat, il·lustrat i posat banda sonora als somriures de les fotos.

Aquesta histĂČria tan rocambolesca que avui explico, de fet me l’explico a mi mateixa i la penjo al bloc per tenir-la ben arxivada. És ben curiĂłs que sigui al no-res on trobem amb facilitat els documents. A cada canvi d’ordinador personal, tan definitiu com semblava, s’hi ha anat perdent un tros de vida. Per aixĂČ ho penjo aquĂ­, perquĂš Ă©s molt mĂ©s sĂČlida aquesta caixa dels records Ă­ntims i personals, malgrat la pugui veure tothom.

SĂłc conscient que no interessa a ningĂș i que Ă©s massa llarga, perĂČ de debĂČ que ho faig per a mi, perquĂš vull recordar-ho i, perquĂš, haig de ser sincera, em moro de riure quan recordo l’enrenou.

Tot va començar quan des de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona em van demanar idees per fer alguna activitat a l’stand que Catalunya havia organitzat a l’Expo de MilĂ . Aquest any l’Expo ha estat dedicada a la Sobirania AlimentĂ ria i totes les mostres han anat en aquesta direcciĂł, com Ă©s natural. Catalunya no hi tenia pavellĂł, perĂČ sĂ­ la possibilitat de llogar un espai emblemĂ tic, a tocar al Duomo, al centre de la ciutat i allunyat del recinte de l’Expo, on durant 15 dies s’hi exhibia una exposiciĂł comissionada per Toni MassanĂ©s de la FundaciĂł Alicia. Doncs com deia, la Regidoria em va contactar per fer-ne alguna activitat complementĂ ria. Tenint en compte els objectius de la Regidoria, les propostes es van centrar en eixos com: la necessitat de preservar la transmissiĂł del patrimoni culinari com a garant de la nostra cultura; la recuperaciĂł de les bones prĂ ctiques domĂšstiques en relaciĂł al malbaratament alimentari; el valor i la importĂ ncia de la cuina quotidiana com a pilar de la prevenciĂł en salut,….

15_pavellĂł_milĂ 

Cada eix anava trufat de propostes, activitats i tallers, certament ambiciosos en quant a la realitzaciĂł. Finalment, tenint en compte les circumstĂ ncies, vam optar per una acciĂł mĂ©s humil perĂČ vĂ lida: farĂ­em un parell de tallers de cuina per a nens, per una banda, i una acciĂł simbĂČlica per palesar la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari.

L’acciĂł simbĂČlica, instigada per la meva persona (ai las) era oferir als visitants o a qui es creguĂ©s oportĂș, unes pells de patata fregida, a l’estil de les xips, en una paperina on hi hauria escrit uns missatges colpidors sobre malbaratament alimentari.  A l’Ajuntament li va semblar una gran idea, i em va encarregar  que tirĂ©s endavant la proposta per al dia que l’alcalde Trias i el President Mas inauguressin la mostra: el 5 de juny, el que significa que faltava un mes per aquesta data. Fent cĂ lculs rĂ pids, necessitava fer unes 300 paperines….

I AQUÍ COMENÇA LA HISTÒRIA INCREÏBLE DE LA PELL DE PATATA FREGIDA, que explicarĂ© en present simple perquĂš ja Ă©s prou complicada com per conjugar verbs complexos.

El projecte és aparentment molt fàcil: Es truca a una fabrica o un artesà que fregeixi patates i demanem que, siusplau, no llenci les pells de pelar la matÚria primera i, de pas, les fregeixi. Quan les tingui a punt, les aniré a buscar.

Mira que sĂłc ingĂšnua.

 

Dia 5 de maig: Primera coça als morros

Truco a un artesĂ  de fregir patates. Encara riu quan li demano que no llenci les pells de les patates. Nena!, que no saps que la mĂ quina que pela les patates les frega, abrasant les pells i reduint-les a un borrissol, absolutament inservible? O sigui que la pell de patata, a nivell industrial, no existeix. I les tĂ­piques marques que a tots ens vĂ©nen al cap quan pensem en aquest producte m’envien a pastar.

Dia 10 de maig: Veig la llum

Em desespero i truco a amics del sector, per si em poden donar alguna idea. TambĂ© ho penjo a Facebook, que aixĂČ ajuda molt. El meu amic, en Josep Sucarrats, director de la revista Cuina (de la que penja aquest bloc) em recomana que parli amb en LluĂ­s Estrada Canal, que ha obert una xurreria xula, Comaxurros, al carrer Muntaner dalt de tot, i ha fet tota una investigaciĂł sobre fregits. I per Facebook es posa en contacte amb mi en Joan Baixas, de la pastisseria Baixas, que ha endegat una nova empresa de patates fregides amb xocolata. En definitiva, que de l’entrellat de les xips tenen interĂšs en que me’n surti dos pastissers, ja tĂ© broma. Finalment, Ă©s en Lluis amb qui tirarem endavant el projecte

Dia 15 de maig: 100 kg de patates

En Lluis Estrada Canal em diu que, per aquesta ocasiĂł, pelarĂ  les patates a mĂ . Fem cĂ lculs, per aconseguir 5 kg de pells, ens calen 100 kg de patata.

I quĂš farem amb les patates, un cop pelades? Ell no pot tenir-ne a la pastisseria, la normativa no li permet fer truites de patates – que Ă©s la Ășnica elaboraciĂł que tĂ© sortida en els cĂ terings que ell habitualment fa –. De manera que Semproniana haurĂ  d’absorbir la vertiginosa xifra de 100 kg de patates per fer-ne alguna preparaciĂł, amb el consegĂŒent problema de transport del material. PerĂČ aquest Ă©s un altre tema, que passarĂ  d’aquĂ­ uns quants dies.

15_lluis_estrada_2

Del 20 al 24 de maig: Proves mil

Superat l’escull, comencem les proves de fregit. No Ă©s el mateix fregir patates que pell de patata. La pell tĂ© un lleuger gust amarg que s’ha de neutralitzar i per altra banda la pell fa d’agent impermeabilitzador, deixant el resultat humit, poc cruixent. Provem amb diferents varietats de patata i amb diferents tĂšcniques: poxat a baixa temperatura + toc fort de foc al final; forn; fregit + forn,…En Lluis fa mĂșltiples proves. Trobem la formula de fregit ĂČptima, perĂČ no ens aguanta el temps, Ă©s a dir, al cap de pocs dies d’estar fregida ens queda tova, perd el cruixent. No defallim i continuem provant.

15_pells_patata_fregides

Dia 25 de maig: Som aquí i hem d’anar allà

Mentrestant se’ns planteja un nou problema: com les transportarem a MilĂ ? Com les hem d’envasar? Ens cal una mĂ quina envasadora de gas inert, que extreu oxigen i el substitueix parcialment per nitrogen i diĂČxid de carboni, evitant l’oxidaciĂł i l’enranciament. Qui tĂ© aquesta mĂ quina? Torno a contactar amb els meus tĂšcnic-Ă ngels: en Sucarrats i en Toni MassanĂ©s. Em donen adreces, perĂČ no ens en sortim. Situacions rocambolesques com, per exemple, una escola d’hostaleria acaba de comprar la mĂ quina, perĂČ encara no tĂ© el gas….Tot Ă©s surrealista. Al final, com sempre passa, qui tinc mĂ©s a prop Ă©s qui tĂ© la mĂ quina i em permet fer-la servir: Ă©s el meu proveĂŻdor de verdures, Guzman Gastronomia.

Dia 26 de maig: Salconduit

SimultĂ niament se’m planteja un nou problema: l’aduana. Em permetran entrar 5 kg de pells de patata? Es pot viatjar amb aliments? Demano ajuda a la meva amiga del Departament de Salut, la Gemma Salvador, que m’adreça a l’AgĂšncia de Seguretat AlimentĂ ria de l’Ajuntament de Barcelona. La JĂșlia m’ajuda tant com pot. Redacta un certificat on s’exposa que el que transporto no sĂłn aliments, sinĂł mostres per l’Expo, i que aquestes mostres sĂłn segures. Els italians no han de patir. A la seva veu hi noto un deix de preocupaciĂł: -Has pensat en la solanina? La solanina Ă©s un element tĂČxic propi de les solanĂ cies (com la patata), que es concentra en la pell. La JĂșlia i jo sabem que no totes en contenen, o no en contenen en quantitats significatives: si la patata Ă©s de pell fina, com la monalisa, i no tĂ© cap taca verda (senyal d’exposiciĂł al sol i de desenvolupament de la solanina) no hi ha cap problema. Li asseguro que tindrĂ© molta cura en triar patates que responguin als seus consells. Si Ă©s aixĂ­, la JĂșlia em signarĂ  el document.

TambĂ© em diu que li cal fer una inspecciĂł sanitĂ ria a Canal, per veure si tot va com ha d’anar…

Dia 27: On posarem les xips de pell de patata?

Mentrestant, anem preparant els missatges que han de guarnir la paperina. Consensuem els continguts amb l’Ajuntament, que no Ă©s pas un tema banal. Ara, ja decidits, els traduĂŻm a l’italiĂ . Mails amunt i avall,  van passant uns dies preciosos, i ara ens trobem que gairebĂ© no som a temps de tenir a punt els segells per tamponar els missatges a la paperina. La botiga del barri que fa segells ens diu que normalment un segell triga 10 dies a estar a punt (No hi som a temps!). PerĂČ com passa a les pel·lĂ­cules, tot es resol al darrer moment, i la dependenta recorda tot d’una que el proveĂŻdor dels segells ha de venir a recollir els encĂ rrecs just l’endemĂ  i, d’aquesta manera, nomĂ©s trigarĂ  tres dies en comptes dels deu habituals a tenir l’enginy imprĂšs i fet. Buf!

Dia 28 de maig: compte enrere

Amb en Lluis fem cĂ lculs: si vull endur-me’n les xips el dia 3 de juny, ell pelarĂ  i fregirĂ  les pells el dia 1, jo les recollirĂ© el dia 2 i les durĂ© a envasar. Les caixes dormiran una nit a Semproniana i el dia 3 viatjaran a MilĂ .

Malgrat l’esdeveniment no Ă©s fins el dia 5 de juny, he demanat a l’agĂšncia de viatges de marxar el dia 3 a la tarda. AixĂ­ tindrĂ© un dia de marge per qualsevol cosa que pugui passar i, no ens enganyem, farĂ© una mica de vacances,  una mica de descans. Amb l’agĂšncia de viatges organitzem els vols, trio el de les 18h de la tarda, perquĂš ja tinc prou temps si arribo al vespre a MilĂ .

Dia 29 de juny: la darrera prova

Recullo unes pells de patata a can Canal i, amb la moto, em planto a Mercabarna. Hem de fer una prova, les hem d’envasar i hem de deixar que passin dos o tres dies per veure com reaccionen. Per altra banda, tambĂ© mirem com funciona la mĂ quina d’envasar i fem cĂ lculs de quantes safates ens caldran. Som uns professionals i no fem res sense haver-ho provat abans. Vale?

15_lluis_estrada_Fregint

Dia 30 de maig: Oh my God! Horreur! Òs… Pu..

A casa, reviso mails, ho faig de tant en tant perquĂš a vegades tinc sorpreses…com la que d’avui. De sobte em topo amb un mail que em deixa la cara de color pergamĂ­ i la gola se m’asseca. Descobreixo que tinc un compromĂ­s a Igualada, el dia 3 al matĂ­, que se m’havia passat per alt d’anotar a l’agenda. Ara sĂ­ que em moro. Faig cĂ lculs. Ho puc fer tot, perĂČ necessito coordinar-ho: al matĂ­ a Igualada, d’acord, perĂČ desprĂ©s haig de marxar pitant a l’aeroport. No puc anar en cotxe, perquĂš quĂš en faria, on l’aparcaria? Els organitzadors de l’esdeveniment d’Igualada sĂłn uns professionals i m’ho solucionen: El viatge d’anada el farĂ© en l’autocar que transportarĂ  a bloggers, periodistes i persones que intervenen en l’esdeveniment, i un taxi em portarĂ  a l’aeroport tan bon punt acabi la xerrada. Pels pĂšls (i grĂ cies a la generositat de l’organitzaciĂł, que ho hem solucionat)

Dia 31 de maig: Aaarrghhh! les patates s’han remullat!

Amb en Lluis obrim la prova envasada de pells de patata i descobrim que estan totalment remullades. Hi ha crisi, sĂ­. PerĂČ en LluĂ­s em diu que ja ho tĂ©, que ho tĂ© al cap, que tot anirĂ  bĂ©. Val a dir que jo no ho tinc clar.

15_lluis_estrada

Dia 2 de juny: Recollida i envasat definitiu

Ja no hi ha marxa enrere. Avui Ă©s un dia molt complicat. Tinc molta feina i molt poc temps. Recullo les pells de patata de can Canal i taxi cap a Guzman. Vaig a contrarellotge. És qĂŒestiĂł d’envasar, anar una altra vegada a Canal, agafar els 100 kg de patates pelades i portar-les a Semproniana. Tot rĂ pid, perquĂš al migdia haig de treballar al restaurant.

A Guzman, allĂČ que havia de ser un moment es complica, perquĂš la mĂ quina d’envasar no treu el gas inert. En definitiva, no funciona. Ostres….Finalment, passem del gas dels c… i tirem pel dret. Les envasem al buit, vigilant de no trencar-les.

El taxi triga una eternitat a venir-me a buscar a Mercabarna, on sĂłc esperant amb les quatre immenses capses de pells de patata. Nervis.

En Lluis Ă©s una bellĂ­ssima persona que s’apiada de mi i em transporta els 100 kg de patates pelades a Semproniana.

I quan arriben a destĂ­….sorpresa! No havia pensat de dir-ho als cuiners, que astorats n o saben com gestionar tots aquells cubells. Mira, espavileu, que jo marxo demĂ  a MilĂ .

15_patates_pelades

 

Dia 3 de juny: Avui va de debĂČ. Marxo a MilĂ , passant per Igualada…

Em llevo molt d’hora i, un cop recollit el material, vaig a buscar l’autocar que em portarĂ  a Igualada, amb, AtenciĂł!, la maleta – on hi ha les paperines i els segells – i les 4 caixes immenses de pells de patata.

Arribo a Igualada amb tot l’embalum, i me’l custodien en un despatx. Faig la xerrada i quan vaig a recuperar les caixes de pells de patata, no dirĂ­eu mai a qui em trobo…de cara….: a en Lluis Estrada! Tant com hem patit junts aquests dies, tant com ens hem trucat a cada minut. Abans no ens coneixĂ­em de res, i ara sembla que mai no ens podrem desenganxar un de l’altre. Hi ha llocs per trobar-se, perĂČ al REC d’Igualada, amb tanta gent com hi ha, hauria estat la darrera persona que hauria pensat de trobar-m’hi mai. La coincidĂšncia Ă©s de les divertides i ens fa riure una bona estona.

Arribo a l’aeroport amb les famoses 4 caixes enormes de pells i la minĂșscula, perĂČ valuosa maleta, que contĂ© les 300 paperines i els segells. Dic adĂ©u a les caixes en la cinta de facturaciĂł….amb el cor encongit, “siusplau, que no els passi res, que arribin a MilĂ  sanes i estĂ lvies” em sento resar….

15_patates_marxa_avio

Un vol tranquil i serĂš.

Ja sĂłc a MilĂ .

Veig amb satisfacciĂł com apareixen les 4 caixes per la cinta dels equipatges. Les recullo. SĂłc feliç. Tot anirĂ  bĂ©…Ara, el cor em comença a bategar amb força, gairebĂ© se’m desborda….On Ă©s la maleta (amb les paperines i els segells)? No surt per la cinta dels equipatges. No hi Ă©s. Me l’han perdut!!!


Una hora llarga fent el trĂ mit al desastrĂłs mostrador de maletes extraviades. Estic a punt de plorar. I ara quĂš?

La Montse, encara no us l’havia presentat, Ă©s la responsable de relacions internacionals de l’Ajuntament de Barcelona i amb qui hem dissenyat i programat l’agenda a MilĂ , Ă©s a l’aeroport esperant desesperadament. Quan li explico el problema que se’ns planteja: Habemus patates, perĂČ no tenim  ni paperines ni segells (ni roba, ni pijama ni pinta…conseqĂŒĂšncia habitual d’haver perdut maleta) comencem a posar en marxa el mecanisme d’emergĂšncia: quĂš fem?

Podem esperar que aparegui la maleta (ingĂšnues…) o mirar la manera de tornar a aconseguir paperines i segells. La providĂšncia fa que en el moment del neguit dels segells (recordeu que em deien que no els podĂ­em tenir a punt per al dia que havia de marxar) vaig passar per davant d’un establiment que amb lletres immenses deia “SE HACEN SELLOS AL MOMENTO”. La providĂšncia, que sembla feta a mida per quan les coses van maldades.

Recordo el rĂštol i truco al meu home, quin Ă ngel!, per demanar-li que, a part de tota la feina que tĂ© habitualment, vagi a primera hora del dia segĂŒent (el dia 4, el dia abans de la inauguraciĂł) a la botiga que dies enrere jo havia descobert al carrer Aribau, a refer els segells. TambĂ© li vaig demano que torni a comprar 300 paperines a Garcia de Pou i porti tot el material a l’Ajuntament, perquĂš alguns de la comitiva arriben el dia 4 al vespre. Totes aquestes gestions s’escriuen en quatre lĂ­nies perĂČ per fer-les realitat cal un mĂ­nim de tres/quatre hores. Temo que el meu  home m’enviĂŻ a pastar, perĂČ s’apiada i ho farĂ  tot tal i com li ho demano

Dia 4 de juny: roba, pinta i desodorant….i tastar les patates

SĂłc a MilĂ . El primer que haig de fer avui Ă©s comprar roba, pinta i desodorant. I esperar que al vespre arribin les paperines i els segells.

Tret d’aquests detalls, Ă©s un dia tranquil i plaent

Anem a dinar i decideixo que ja va sent hora d’obrir una safata de pells de patata i mirar com estan. Val a dir que la que es considerava una professional està ben espantada, perquù he aterrat a Milà amb unes pells de patata que no s’han tastat prùviament. Ai mare.

I estan perfectes!!! Sensacionals!!!

15_milĂ _patates_1

Dia 5 de juny: Final feliç. The end

I com passa a les pel·lĂ­cules. Tot allĂČ que ens ha fet patir tant, que ha mantingut la tensiĂł i l’atenciĂł dels espectadors, ha d’acabar bĂ© per força.

Arriba el moment de la gran inauguració de l’stand. I el President Mas i l’Alcalde Trias, amb tots els convidats i la comitiva, mengen i lloen les magnífiques pells de patata.

La pel·lĂ­cula, doncs, acaba bĂ©. I mentre surten els crĂšdits a la pantalla, seguint les tendĂšncies de les pelis cĂČmiques, es veu a la protagonista de l’aventura  (la menda) alliçonant als convidats i fent-los llegir les frases que hi ha escrites a la paperina. Que ja tĂ© pebrots que, desprĂ©s dels patiments, ningĂș en faci cas!

P.D.- Vaig recuperar la maleta perduda. Ara tinc 300 paperines extra i 2 segells repetits amb les frases en italiĂ  sobre malbaratament alimentari. Molt Ăștil.

 

 

 

15_mila_moment_oficial

 

 

 

15_xavi_xips_milĂ 

15_xips_ams_trias

15_xips_testimoni_milĂ 

15_xips_testimoni_mila_2

QuĂš tindrĂ  la patata que es ven sola?

divendres, 29/03/2013

Quan faig un plat amb patates sĂ© que no caldrĂ  que li faci gaire propaganda per vendre’l. Si al plat on la patata Ă©s la protagonista, hi afegeixo el nom de milfulles, el plat va sol: Taula en la que dic que tinc aquest plat, taula que el venc. I si encara queda algun reticent a milfulles + patata, li afegeixo un “patĂ©” i ja no es pot resistir.

Aquest Ă©s un plat, com dic, fet i venut, per aixĂČ no cal que l’acompanyi amb un excĂ©s de paraules, no les necessita. AixĂČ sĂ­, si la foto fos bona, no hi cabria ningĂș mĂ©s al bloc. PerĂČ nois, tot i que jo m’hi esforço, no hi ha manera d’aconseguir fer fotos com DĂ©u mana….

DSC09180.JPG

MILFULLES DE PATATA

Els estris imprescindibles per a fer aquest milfulles de patata sĂłn:

– Motlle allargat de pĂ­rex (de plum-cake)

– Mandolina per  tallar la patata

Els ingredients per un motlle de pĂ­rex

– dues patates grosses

– Una ceba grossa

– 25 0 gr. de patĂ© d’Ă nec

– 400 ml de nata lĂ­quida

– 4 ous

– Sal, pebre, nou moscada

 

Jo hi vaig posar una mica de cansalada passada per la paella

És una elaboraciĂł molt senzilla, perĂČ que tĂ© els seus intrĂ­ngulis.

Hem de tallar la patata i la ceba molt fina, en mandolina.

untem el motlle amb oli i l’arrebossem amb pa ratllat. Fem una capa de patata, una de ceba, una de patata, una de patĂ©, una de patata, una de ceba, una de patĂ©….Successivament fins arribar dalt del motlle.

Procurem que hi hagi més patata i ceba que no pas paté.

Batem els ous amb la nata, salpebrem i hi afegim nou moscada ratllada. Cobrim la patata amb la barreja de nata i ous. Deixem que vagi baixant fins el fons, ocupant tots els forats. Tapem amb paper d’alumini i ho posem en un bany maria. O sigui, en una safata amb tres dits d’aigua. Ho tapem amb paper d’alumini i ho coem al forn a 170ÂșC durant dues hores.

quan es refredi ho tallarem magnĂ­ficament bĂ©. HO escalfem tapat amb paper d’alumini, al forn.

Llavors, jo ho vaig acompanyar amb una salsa lleugera de formatge, uns quants microvegetals i una grapadet de llavors de rosella.

Per descomptat es poden fer multitud de combinacions:
amb botifarra negra, amb sobrassada, amb pernil i formatge, amb tĂČfona, amb fruita seca i amb tot allĂČ que tingueu a casa.

El resum Ă©s: patata + ceba + algun aliment molt saborĂłs i amb una quantitat de greix considerable.

 

 

 

 

 

Bledes farcides de coses normals

dilluns, 28/01/2013

Crec que les darreres bledes que vaig farcir, aquĂ­ al bloc, em refereixo, eren de cervell de porc. Ja estĂ  bĂ©, sĂ­, perĂČ convindrem que no tothom li engresca la idea, ni sempre hi ha cervell de porc fresc a l’abast. O sigui que ha arribat l’hora de farcir-les de coses normals. Partint de la base que a unes fulles de bleda tot hi queda bĂ©, us confessarĂ© que les he farcit d’allĂČ que he trobat a la nevera. I mira, m’han quedat prou bĂ©.

DSC09610.JPG

Un manat de bledes de fulla grossa

300 gr. de xampinyons

2 grans d’all

100 gr. de cansalada

200 gr. de patĂ© de fetge d’Ă nec

3 patates petites cuites

Una poma

Un manat d’espĂ rrecs

 

Per la salsa

200 gr. de bolets variats

400 ml de nata lĂ­quida

Un gra d’all

Sal i pebre

 

Escaldem les bledes. Tres minuts per les penques i 30 segons per les fulles. Refresquem immediatament (sobretot les fulles) i reservem.

Escaldem els espĂ rrecs verds pelats. Dos minuts i els refresquem. Els reservem.

Pelem la poma i la saltem en una paella, a foc mig, amb una nou de mantega i una cullerada de sucre, fins que agafa un to daurat, uns cinc minuts.

En una paella gran, posem els grans d’all picat, la cansalada tallada i un bon raig d’oli. Fem coure uns minuts, a foc mig, afegim els xampinyons nets i tallats. A foc mig, saltem els xampinyons fins que perdin l’aigua. Hi posem les penques, tallades menudes.

Afegim les patates cuites, pelades i tallades. Els donem un cop de paella, i també hi posem la poma i els espàrrecs. Saltem el conjunt. Rectifiquem de sal i pebre.

Estirem les fulles de bleda, posem una cullerada del farcit al centre de la fulla de bleda i emboliquem sobre si mateixa. Reservem.

En una cassola fem la salsa. Seguirem el mateix procediment anterior. Courem l’all, a foc molt lent, amb un raig d’oli. Afegim els bolets, nets i tallats, apugem el foc i saltem fins que perdin l’aigua. Cobrim amb nata lĂ­quida i fem reduir fins la meitat del seu volum. Triturem bĂ©, fins que quedi una salsa ben fina.

Podem escalfar els farcells de bleda al forn, amb un ditet d’aigua i tapades amb paper d’alumini, o al microones, tapades, perquĂš no es ressequin.

Servim amb la salsa de bolets.

DSC09611.JPG

 

Aquests dies vaig rĂ pid. Trinxat a la inversa

dijous, 1/11/2012

Tot el dia vaig amb la cĂ mera. Veig un plat, una situaciĂł o un amic, i clic, ja li he fet una fotografia. El clic va acompanyat d’una mena de cantarella, que tĂ© com a tonada “Ă©s per el bloc”.
Les ganes hi sĂłn, ganes de venir, d’escriure, d’explicar, de compartir, perĂČ el temps Ă©s implacable i quan he esgotat el temps, el cansament m’atordeix. I aquelles ganes, aquell voler fer un post, per el quĂš he fet la foto, queden atrapades sota l’edredĂł.  No Ă©s que no vulgui Ă©s que no hi arribo, diria  si m’agradĂ©s tirar pel dret i no fer tot un tirabuixĂł amb les frases nuant paraules.

I un cop excusada per la manca de notĂ­cies en aquestes darreres setmanes, m’excuso per la manca de qualitat de la foto del plat que us presento.

I sense més tirabuixons, sense més giragonses, sense més nus, vaig directa al desenllaç:

UN TRINXAT A L’INREVÈS

D’aquesta manera l’anomenaria un bon jan cuiner que volguĂ©s donar categoria al nom del plat. PerĂČ jo el denominarĂ© farcell de col amb trinxat.

La qĂŒestiĂł Ă©s que es tracta de patata, carbassa, moniato, cansalada…Vaaaaaaa…..escric la recepta (que em volia estalviar….)

DSC08536.JPG

4 fulles grans de col escaldades (bullides un minut i refrescades immediatament)

Un parell de patates bullides

400 gr. de carbassa cuita al forn (jo la rosteixo, a 180ÂșC, amb un bon raig d’oli, sal i pebre, uns vint minuts)

1 gra d’all

100 gr. de cansalada viada

1 moniato escalivat (cuit al forn)

un grapat de nous

Per la salsa de formatge:

  • 100 g de formatge parmesĂ  ratllat
  • 70 ml de nata lĂ­quida

Tant la patata, com el moniato poden aprofitar-se de restes (o dels moniatos de la castanyada).

Fem la salsa de formatge. Coem a foc molt baix la crema de llet i afegim el parmesà ratllat. Quan s’hagi homogeneïtzat la salsa, reservem.

en una paella, fem una mena de trinxat. Amb un bon raig d’oli, primer fregim una cansalada, a foc mig, perquĂš suĂŻ. quan ha perdut el greix i queda una mica torradeta, afegim la patata, el moniato i la carbassa i anem homogeneĂŻtzant amb una forquilla de fusta. HO fem a foc mig, perquĂš torri una mica. Barregem amb les nous trencades. Farcim cada fulla de col amb el trinxat i tanquem bĂ©.

per escalfar-ho, ho podem fer al microones, tapat amb una tapa apta per a microones, o al forn, en una safata amb una mica d’aigua perquĂš la col no perdi l’humitat.

I aixĂČ Ă©s tot, amics!

 

Els Ă pats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. SĂłn els senyals de les dues setmanes prĂšvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitĂšncia autoimposada, sinĂł, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equaciĂł matemĂ tica impossible, perĂČ quan fem recompte, ens preguntem: – perĂČ com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bĂ©, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjĂł la decoraciĂł humana del local.  I cada grup Ă©s un mĂłn, que ens mantĂ© amb la imaginaciĂł ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. PerĂČ els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquĂš al triar es senten molt responsables i, Ă©s clar, volen el millor per aquell Ă pat que nomĂ©s fan un cop l’any i tothom estĂ  molt il·lusionat.  Per aixĂČ, quan ens venen a veure per triar el menĂș, mai acaben escollint els menĂșs que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i aixĂČ Ă©s molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquĂš fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: QuĂš els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És aixĂČ el quĂš volien?

I com que la memĂČria Ă©s selectiva, gairebĂ© sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comĂšs i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un Ăšxit per a el grup i per a nosaltres. El quĂš sĂ­ que Ă©s cert Ă©s que en cada Ă pat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoraciĂł del restaurant.

Doncs, grĂ cies a un Ă pat d’empresa, som uns autĂšntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment Ă©s una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquĂš no vinguin amb talons de vint centĂ­metres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i tambĂ© un cuiner de suport (perquĂš en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup tĂ©, aproximadament, una hora per fer el plat que tĂ© assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquĂš el presenti. No cal dir que les presentacions sĂłn hilarants i que la creativitat dels participants Ă©s insuperable (gairebĂ© sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domÚstica, tot i ser plats festius, perquÚ els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dĂ tils

P8230020.JPG

concentraciĂł mĂ xima en un llagostĂ­

P8230023.JPG

aixĂ­ s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artĂ­stica de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomĂ quet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romanĂ­

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bĂ©.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinùs. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocciĂł i immediatament desprĂ©s, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquù perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el purĂ© en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dĂ tils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscĂșs

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dĂ tils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a mĂ xima potĂšncia. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ÂșC.

Rehidratem el cuscĂșs. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscĂșs amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablĂ© sobre el cuscĂșs i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata lĂ­quida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 200ÂșC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.