Entrades amb l'etiqueta ‘malbaratament’

PASTÍS DE PERA TOCADA PERÒ NO ENFONSADA

dilluns, 16/01/2017

Per la base


300 g de farina
150 g de mantega
Un ou


Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou i barregem fins a aconseguir una massa llisa. Guardem a la nevera embolicada amb plàstic film

Pel farcit


100 g de mantega pomada
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre glas
20 g de farina
1 ou
6 peres


Batre la mantega amb el sucre fins a aconseguir textura cremosa. Afegir l’ou sencer (millor si està a temperatura ambient). Incorporem l’ametlla en pols. Afegim la farina. Barregem tot el conjunt.

Pelem i tallem les peres.

Estirem la massa brisa i posem en un motlle engreixat i enfarinat. Tapem amb una làmina de paper de forn i cobrim amb llegum crua. Enfornem a 180ºC durant 20 minuts. Enretirem els llegums i el paper de forn i disposem les peres amb harmonia.

Cobrim amb la massa d’ametlla. Enfornem a 180ºC durant 30 minuts.

_DSC4123.MOV.Imagen fija002

_DSC4027.MOV.Imagen fija001

Del camp al plat perdem multitud d’aliments, i tots en som responsables.

La restauració, tot i no ser l’agent principal malbaratador, llença fins a un 10% de la compra de menjar.

Llençar menjar és poc ètic, perquè només amb la meitat del que llencem podríem nodrir tota la població que passa gana al món.

Llençar menjar és poc sostenible. Per produir aliments que no consumirem calen milions de litres d’aigua que escasseja. Per transportar aliments, que acabaran a la brossa, aboquem tones de CO2 a l’atmosfera.

Llençar menjar és poc educatiu. Menjar no és només un acte fisiològic, l’acte de menjar està farcit de valors que fan de nosaltres una societat civilitzada.

LLENÇAR MENJAR ÉS INJUST

HA ARRIBAT EL MOMENT DE:

  • SABER-HO
  • ENTOMAR EL PROBLEMA
  • BUSCAR SOLUCIONS

La proposta #Gastrorecup vol animar als restaurants a realitzar àpats amb aliments rebutjats pel circuit comercial, a un preu econòmic, per conscienciar tant la població com el propi sector a implicar-se activament en la lluita contra el malbaratament alimentari.

El #GastroRecup a Semproniana s’ha celebrat recuperant aliments provinents de Mercats de Barcelona, Mercabarna i els proveïdors habituals del restaurant, i ha comptat amb la col·laboració de Som Gent de Profit, Espigoladors, l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En l’edició celebrada el dia 11 de gener de 2017, vam transformar 150 kg d’aliments recuperats, entre hortalisses, fruita, llegums, pasta, carn, peix i làctics provinents només de 6 proveïdors habituals del restaurant, d’alguns supermercats de proximitat i d’ESPIGOLADORS.

100 persones van gaudir d’un sopar abundant i de gran qualitat.

NOMÉS VA SER UN DIA I TAN SOLS 6 PROVEÏDORS. Si multipliquem per tots els dies de l’any i per la multitud d’empreses d’alimentació, el resultat és esfereïdor.

Vam demostrar als assistents a l’esdeveniment que amb aliments que s’anaven a llençar a les escombraries podem oferir QUANTITAT I QUALITAT.

EL MENÚ:

#gastrorecup

Aliments sense cost

Que no tenen preu

Jo no trio, tu no tries

els plats no són a triar, toca el què toca

Amanida de col, tomàquet, espàrrecs i iogurt

Cols velles, tomàquet Kumato no venut, espàrrecs macats i iogurt a punt de caducar

Clàssic trinxat de patata, col i cansalada

Patates grillades i cols petites del camp, cansalada vella 

Brou vegetal amb mozzarella i verdures

Tota mena de verdures, xampinyons tocats i mozzarella que el majorista no ha pogut vendre perquè té data de consum preferent massa propera 

Guisadet de carxofes i bacallà

Carxofes triades al camp (obertes, tocades), retalls de bacallà de la parada del mercat

Hummus de cigrons amb torrades

Cigrons de la parada de llegums cuits que no poden ser venuts l’endemà d’haver estat bullits 

Enrotllat de tonyina i pico de gallo

Carn de cap de tonyina (fresquíssim) del nostre proveïdor de peix que ven tonyina tallada i a punt de cuinar

Llom amb mooolta ceba

Canya de llom del supermercat, envasada, i per tant amb data de consum preferent massa propera. Cebes del camp, grillades.

Enrossit de botifarra i raïm

Botifarra envasada amb data de consum preferent propera. Raïm de majorista, amb grans tocats.

Espaguetis amb pebrotets picants i embotit

Espaguetis provinents del nostre proveïdor de pasta. Llençaven un palet perquè han deixat de comercialitzar la marca. Pebrotets rebutjats perquè són picants. Embotit cuit envasat amb data de consum preferent propera.

Cassola de truita de patata i bolets

Patata grillada provinent de camp. Xampinyons i gírgoles de majorista, tocats. 

Suquet de retalls de peix

Retalls provinents del nostre proveïdor de peix, que comercialitza peix al tall per a la restauració.

Sopa de cantaloup i papaia

Cantaloup i papaies massa madurs provinents de majoristes

Tatin de poma

Un parell de pomes velles, en una caixa de 24 unitats, fan rebutjat la caixa sencera. Provinents de majorista

Plàtan amb rom i cacau

El plàtan té una vida molt curta. Si el guarden en càmeres, la pell ennegreix. Si el deixen fora de cambra frigorífica, madura molt ràpid. Ens ha arribat 50 kg de plàtans barrejats, frescos i blancs amb madurs i negres. Acompanyem les postres amb un pa de pessic del supermercat del barri. És un pa de pessic industrial envasat i té la data de consum preferent molt propera.

Crema de mandarina agredolça amb gelat de vainilla

Si en una malla de mandarines n’hi ha una de feta malbé, els supermercats llencen la bossa sencera. Ara és temporada de mandarines. Totes recollides dels supermercats del barri

Pastís de pera i ametlla

Peres massa madures. Peres massa tacades. Ercolina, d’aigua i de Puigcerdà, la majoria dolcíssimes. Altres massa dures (recollides molt verdes i no han fet la maduració corresponent)

PA DE TURRIS

(tres sacs de pa variat. Deliciós)

_DSC4151.MOV.Imagen fija002 _DSC4101.MOV.Imagen fija001_DSC4034.MOV.Imagen fija001 _DSC4021.MOV.Imagen fija001_DSC3999.MOV.Imagen fija001 _DSC4230.MOV.Imagen fija001_DSC4188.MOV.Imagen fija001 _DSC4191.MOV.Imagen fija001 _DSC4125.MOV.Imagen fija001

Un sopar contra el malbaratament alimentari

dimecres, 28/10/2015

BASF celebra els 150 anys i, per celebrar-ho, organitza un tour mundial, amb una nova idea: una sèrie de congressos d’una setmana de durada a cada continent. Barcelona ha tingut el privilegi de ser l’amfitriona del Creator Tour a Europa. I jo he tingut el privilegi d’oferir l’àpat inaugural, dissenyat amb el Catèring Vilaplana i totalment basat en els paràmetres del No malbaratament alimentari.

La idea era rebaixar el màxim la proteïna animal i donar preferència a les fruites i verdures. Els plats de carn, dins del possible, es basaven en receptes tradicionals d’aprofitament.

Aquest va ser el menú que vam oferir (el tinc en castellà, ja em perdonareu….)

 

Chips de pieles de patata
Espinas de anchoa
Zumos de frutas “Im-perfectas”

FRÍOS
Melón con boquerones
Chupito de sopa con pan con tomate, aceite de oliva negra
Dados de queso fresco con pesto de remolacha
Hummus con perfume de comino y crujiente de arroz
Tierra de cuscús y menta
Sushi de judía verde, jamón y perlas de aceite

CALIENTES
Cajita de huevo frito
Fingers de pollo con sorpresa de corn-flakes
Trío caldo – canelón – croqueta
Dado de ternera con pastel de patata

POSTRES
Dado de chocolate con naranja
Pastel de zanahoria en potecito de confitura de
zanahoria y espuma de yogurt
Frutas cru
Cristal de piñones

BUFFETS
Crema de pescado descartado con ravioli de col y patata
Cono de tartar de salmón con guacamole
Tortilla de escarola
Canelón de remolacha y bacalao
Quesos y mermeladas Im-perfect

Abans de començar el sopar vaig pujar a l’escenari per explicar perquè havíem triat alguns dels plats, la justificació de la tria.

15_basf_conferencia

Explicant perquè vam triar fer un tàrtar de salmó

 

CANELÓ DE REMOLATXA I BRANDADA DE BACALLÀ

 

Caneló de remolatxa i brandada de bacallà

Caneló de remolatxa i brandada de bacallà

No som una cultura remolatxera. Per curiositat o comoditat caiem en la temptació de comprar aquell paquet de remolatxa cuita envasada al buit, que conté tres remolatxes. El primer dia, gastem una bola de remolatxa per l’amanida, però ens n’atipem i aquell paquet que ara conté dues boles queda arraconat a la nevera. Quan el recuperem, aquella remolatxa ha crescut, gairebé camina de tants habitants com té. Aquest caneló de remolatxa és una manera diferent de presentar-la, farcida de brandada de bacallà, per descomptat, elaborada amb el rosari i la cua, les parts menys valorades i menys venudes del bacallà.

Caneló de remolatxa i brandada de bacallà

Una  remolatxa cuita

10 fulles de gelatina

Per la brandada

350 gr. de retalls de bacallà dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

50 gr. de pipes pelades

50 gr. de sucre

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal. Posem en una mànega pastissera. Reservem.

Posem les fulles de gelatina en remull. Triturem bé la remolatxa i, si cal, la passem per un colador. Escalfem una mica de remolatxa triturada i hi dissolem la gelatina hidratada. Afegim la resta de remolatxa, barregem bé i l’estirem immediatament, ben prima. Guardem a la nevera i quan agafi cos la farcim.

En una banda de la gelatina hi estirem un tub de brandada de bacallà. Tallem a la mida que vulguem fer el caneló i enrotllem sobre si mateix.

 

ESPINES DE SEITÓ

Espines de seitó

Espines de seitó

Les espines de seitó i les pells de patata que vam servir a l’aperitiu exemplifiquen aquells aliments que no tenen cap mena de valor, ni tant sols tradicionalment. Els llencem sense consideració i amb aquestes preparacions li donem  un valor afegit, el valor de ser els primers protagonistes de l’àpat, a més del seu propi valor: nutricional i gastronòmic.

 

TARTAR DE SALMÓ I ALVOCAT

Tàrtar de salmó i guacamole

Tàrtar de salmó i guacamole

Sembla que aquest plat no es pugui justificar de cap manera, des del punt de vista del malbaratament. Doncs sí. En aquest cas, el salmó que hem menjat és aquella carn que queda adherida a l’espina després de fer unes estupendes supremes. Rascant amb una cullera hem obtingut suficient peix per alimentar a un centenar de persones

TARTAR DE SALMÓ

300 g de la carn del salmó adherida a les espines

1 ceba tendra

50 g de cogombrets

30 g de tàperes

1 rovell d’ou

Unes gotes de Tabasco

Un raig de salsa de soja

Un raig de suc de llimona

 

Per el guacamole

2 alvocats

1 tomàquet

Mitja ceba tendra

Mitja llimona

Sal

Coriandre

 

Tallem l’alvocat per la meitat, retirem el pinyol i el posem en el vas de la batedora. El triturem amb el suc de mitja llimona i una mica de sal. Pelem el tomàquet i el tallem  a daus, rebutjant les llavors. Piquem la ceba tendra i el coriandre. Barregem la polpa d’alvocat amb la ceba, el tomàquet i el coriandre

Piquem el salmó i hi afegim el rovell d’ou. Fem una massa, ara hi afegim la ceba tendra picada. Amanim amb les salses. Piquem les tàperes i els cogombrets i barregem el conjunt

Omplim un con de gelat amb guacamole i ho coronem amb una boleta de tartar.

 

PA, FORMATGE I MELMELADES ESIM-PERFECT

 

Pa amb formatge i melmelades Esim,-perfect

Pa amb formatge i melmelades Esim-perfect

Amb aquest buffet volia destacar tres productes de cop. Per una banda, el formatge. L’home ha lluitat des dels albors de la història per allargar la vida útil dels aliments. La llet, un dels més fràgils, ha estat protagonista d’aquesta lluita. Aconseguir allargar la caducitat de la llet i els seus nutrients, millorant-ne el gust, fins i tot, gràcies a la maduració és un dels triomfs de la humanitat. Per altra banda, les melmelades Esim-perfect, un projecte meravellós que espigola els camps i recull tot aquella fruita i verdura que no “té valor comercial” i queda abandonada, perquè no té el calibre adequat i logísticament no és òptima, perquè no és bonica o perquè té una petita macadura. Aquesta fruita i verdura és transformada en sopes, sucs i melmelades. Una dada: un 28% del que es conrea al món anirà a les escombraries (més 1/4 part. Esfereïdor!)  I l’últim aliment, el pa. Hem perdut el respecte pel pa. Recordo a casa meva, que s’anava guardant trossos de pa i un dia es tallava a llesques, es submergia en llet, es sucava en ou batut, es fregia en abundant oli i s’arrebossava amb sucre. En total, per recuperar 3 cèntims, gastàvem 2€. Però no era una qüestió econòmica, era una qüestió ètica i de veneració per l’aliment de la humanitat.

 

TRUITA D’ESCAROLA

Truita d'escarola

Truita d’escarola

La truita d’escarola és un plat ancestral. S’ha fet sempre, però s’ha perdut. S’ha fet per aprofitar les fulles més verdes, que són molt saludables però potser dures i massa amargues per menjar en cru. Passades per la paella i barrejades amb un sofregit de ceba són ideals per combinar amb la suavitat de l’ou. El conjunt: una truita plena de personalitat.

Truita d’escarola

Les fulles més verdes de  l’escarola

Una ceba ben grossa

8 ous

Oli d’oliva

Sal

Fem un sofregit de ceba. Afegim les fulles de l’escarola tallades de qualsevol manera i les fem coure uns minuts.

Deixatem els ous, afegim sal. Aboquem la ceba i l’escarola sobre els ous. Engreixem lleugerament la paella i hi quallem la truita per els dos costats.

 

CREMA DE PEIX DE DESCARTE

 

Sopa de peix de descarte

Sopa de peix de descarte

Una altra de les dades dantesques és que en alguns llocs del planeta, un 50% del peix pescat es retorna mort al mar perquè no té “valor comercial”. Hem de saber que hi ha cuina més enllà del llobarro, l’orada, el lluç, el rap i el llenguado. Vam fer una crema riquíssima de sabor a partir d’aquest tipus de peix.

Crema de peix de descarte amb ravioli de col i trinxat

Per la sopa

2kg de peix de descarte

2 cebes

400 g de pastanaga

1 porro

2 grans d’all

100 g de tomàquet fregit o salsa de tomàquet

100 g de pa sec

2 branques de julivert

2 litres d’aigua mineral

100 ml de vi blanc sec

Vi blanc

Sal, pebre

Oli d’oliva

Pelem i piquem les cebes, les pastanagues i la part blanca del porro.  Separem el resultat en dues meitats.

En una cassola gran amb un raig d’oli, sofregim el peix, un parell de minuts. Afegim una de les  meitats de verdures picades, els alls pelats i aixafats i una mica de sal. Sofregim uns cinc minuts. Mullem amb el vi blanc i deixem evaporar. Afegim l’aigua mineral, el llorer i els grans de pebre. Fem bullir durant uns 20 minuts, a foc mig.

Preparem un sofregit. Sofregim l’altra meitat durant uns 20 minuts. Afegim el tomàquet i seguim sofregint fins que quedi ben espès, uns deu minuts més.

Fregim el pa.

Colem el brou, prement bé. Afegim el sofregit i el pa. Triturem fins aconseguir una textura de crema.

 

 

I aprofito per fer un aplaudiment i un fortíssim agraïment a VILAPLANA, UNIT ELEMENTS (i a la fantàstica Mònica Puértolas) i a la Judith, la magnífica arquitecta que va idear illes de creativitat tan bèstia com EL NÚVOL DE SOPA o el JARDÍ VERTICAL

jardí vertical

A la instal·lació del Jardí Vertical hi penjaven unes amanides molt saboroses

 

15_nuvol_pluja 15_nuvol_pluja_detall

Aquesta és la instal·lació de LA PLUJA DE SOPA. Un núvol de filferro d’on penjaven unes gotes d’aigua de tomàquet.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tapa d’albergínies amb mel per Somgentdeprofit

dimarts, 4/08/2015

Com us deia a les entrades anteriors, he publicat unes receptes de tapes a la web i aplicació http://somgentdeprofit.cat/, que ajuda a donar sortida a petites quantitats d’aliments i restes que corren per la nevera i el rebost. En aquest cas, es tracta de recuperar una albergínia, però també de donar sortida a una bossa d’aquelles que venen de tres remolatxes. Em passa sovint que un cop he fet servir la primera, em costa molt de treure’m de sobre les altres dues, perquè les remolatxes tenen un gust molt intens i cansen (a mi em passa). Un dia menges remolatxa i no en pots menjar l’endemà. De manera que de les tres remolatxes, sempre n’acabo havent de llençar una. I em fa molta ràbia. Per això sempre busco receptes en que el tubercle hi tingui cabuda. I aquí en teniu un exemple.

 

ALBERGÍNIA AMB MEL I CREMA DE REMOLATXA

 

153_TAPA_ALBERGINIA_MEL_somgentdeprofit_modificada

 

1 Albergínia,

Una cullerada de cafè de sal,

50 g mel,

mig litre oli per fregir

 

Per la crema de remolatxa:

2 tomàquets madurs,

1 remolatxa cuita,

1 llesca de pa dur,

50 ml oli d’oliva,

una cullerada sopera de vinagre de vi blanc,

sal

 

Pelem l’albergínia i la tallem a tires un pèl gruixudes. Les posem en aigua amb gel i sal durant uns vint minuts. Les rentem bé i les assequem. Les passem per farina i les fregim amb abundant oli. Quan les traiem de l’oli, les posem sobre un paper absorbent un minut, les passem a un plat i les ruixem amb mel.

Per fer la crema de remolatxa, peleu els tomàquets i retireu les llavors. Tritureu tots els ingredients fins aconseguir una crema fina.

Acompanyeu les albergínies amb la crema de remolatxa

 

ATENCIÓ!! Aquest mes d’agost fan un concurs de tapes amb restes. Les tres millors tapes presentades tindran de premi un lot de productes de Lékué, No badeu!

Tapa de torrada amb pollastre esfilagarsat per Somgentdeprofit

dissabte, 1/08/2015

Ja sabeu que si per la nevera hi corre mig tomàquet, un tros de pernil dolç, mitja llauneta de tonyina o un pessic d’arròs cuit no ho heu de llençar mai! Abans i en tots els casos, heu de consultar el web o l’aplicació SOM GENT DE PROFIT http://somgentdeprofit.cat/ on hi trobareu magnífiques receptes per donar sortida a aquests bocins. Són bocins incòmodes que acaben sent d’una gran utilitat.

Aquest mes m’hi he estrenat oferint receptes de tapes per a l’estiu. Aquesta que us presento avui és per aprofitar una mica de pollastre cuit, d’aquell pollastre a l’ast de diumenge que no s’acaba d’acabar mai.

A més, aquesta vegada a Somgentdeprofit han posat en marxa un concurs de receptes. Jo faré de jurat. Les tres millors receptes de tapes de reaprofitament que es presentin guanyaran un lot de productes de Lékué. Ja podeu córrer!!

 

TORRADA DE POLLASTRE I ESPINACS CRUIXENTS

155_TAPA_TORRADA_POLLO_somgentdeprofit

 

Unes llesques de pa,

200 g pollastre rostit,

200 g espinacs frescos,

20 g sèsam

 

Per l’allioli:

150 ml oli oliva, 100 ml llet, un gra d’all, una culleradeta de cafè de saL

 

Torrem el pa i reservem. Esfilagarsem el pollastre rostit. Fem un allioli suau. Fregim els espinacs. Muntem la torrada: la untem amb l’allioli, posem el pollastre rostit, acabem amb els espinacs fregits i una mica de sèsam

Som gent de profit. Tapa de rotllet de carbassó amb mató i fruita seca

dimarts, 28/07/2015

A aquestes alçades segur que coneixeu SOMGENTDEPROFIT, l’aplicació i web plena de consells, trucs, idees i receptes per evitar el malbaratament alimentari. http://somgentdeprofit.cat/

Ara a l’estiu, fan propostes de tapes. Receptes divertides, fresques i per compartir amb amics. Poden dur una mica més de feina, però són fàcils i, sobretot, es fan amb pocs ingredients.

En aquest cas, només necessiteu un carbassó, o tros de carbassó, que quedi arraconat per la nevera. A mi em passa tot sovint que obro una llauna de piquillos i no l’acabo sencera. De fet, a casa tinc tot l’exercit de Xin-xans perquè els costa molt el pebrot, qüestió que fa que els costi molt ingerir piquillos. Per contra, a mi m’encanten, aquesta és la raó per la que sempre que n’obro un pot, la meitat del contingut quedi romancejant per la nevera. La solució: fer-ne una salsa, i a sucar pa!

Malgrat la mateixa recepta, ampliada i il·lustrada, la podeu trobar a la web Som Gent de Profit, i de fet jo us recomano moltíssim que hi aneu  a fer una visita, crec oportú penjar-la també al meu bloc, per anar fent soroll i que arribi a quantes més persones millor.

 

ROTLLETS DE CARBASSÓ AMB MATÓ I FRUITA SECA

Tapa de carbassó per Som Gent de Profit

 

Un carbassó

150 g mató

50 g nous

50 g festucs

mitja llauna de piquillos

100 ml d’oli d’oliva 0,4º

un gra d’all

sal i pebre

 

Tallem el carbassó a làmines molt fines. Fem una barreja amb el mató, les nous picades i els festucs picats. Estirem cada làmina de carbassó i la farcim amb una bona cullerada de mató. Ara fem la salsa de piquillos. Piquem l’all i el coem amb els piquillos i un bon raig de vi blanc, lentament, fins evaporar el vi blanc i fins que l’all sigui cuit. Triturem el resultat i emulsionem amb oli. Salpebrem. En el plat posem una base de salsa de piquillos i acabem amb els rotllets a sobre

 

preparant la tapa per ser fotografiada

imatge/prova de com hem fet la foto de la recepta

Gastrorecup, el sopar contra el malbaratament alimentari

dimecres, 10/06/2015

Aquest dimecres dia 17 de juny, a Semproniana celebrem un sopar molt especial. Amb el nom de GASTRORECUP, pretenem deixar palès com d’òptim pot ser un aliment rebutjat per el circuit comercial.

CONVO GASTRORÉCUP_jpeg.jpg

 

QUÈ FAREM

Aquesta nit, el 17 de juny, tots els plats que servirem s’hauran cuinat a partir d’aliments recuperats. I tots els plats els cuinarem amb ànim gastronòmic, amb l’intenció de fer lluir l’aliment tant com en sàpiguem.

QUÈ ÉS UN ALIMENT RECUPERAT?

Considerem un aliment recuperat aquell que està en perfecte estat de consum però que ha estat rebutjat del circuit comercial per:

– S’ha enlletgit, és a dir, ha patit un cop que l’ha macat – modificant la seva aparença original – o ha perdut el color viu que el caracteritza, o ha perdut la seva forma original

– El comerç l’ha retirat per raons de protocol o sistemes de control.

– Ha superat la data de consum preferent, que no de caducitat

– No ha estat acceptat en el circuit comercial per no respondre als paràmetres de qualitat del mercat.

Amb l’ànim de donar visibilitat a aquests productes i qüestionar la sostenibilitat social i econòmica del sistema, proposem GASTRORECUP.

 

PER QUÈ HO FEM?

Ara per ara, GASTRORECUP és un únic sopar, però la iniciativa pretén assolir una periodicitat, per una banda; i, per l’altra, pretén transformar-se en un moviment que uneixi en xarxa al comerç de proximitat i als restaurants. Les grans empreses distribuïdores i els grans centres de producció culinària, tenen uns sistemes establerts per a redirigir els excedents. En canvi, en els petits comerços i els petits restaurants, aquests protocols són febles o inexistents. La nostra lluita contra el malbaratament podria ser més ferma si generéssim una nova xarxa que unís els establiments del barri, recollint prestament els aliments rebutjats dels petits comerços i fent-los útils.

El nostre desig és que els restaurants que creguin en la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari ofereixin periòdicament àpats #gastrorecup i s’uneixin al moviment

EL FUNCIONAMENT DEL SOPAR

Semproniana funcionarà com sempre, en el sentit que ocuparem les taules que els assistents han d’haver reservat amb anterioritat. Adverteixo que a aquestes alçades ja està tot gairebé reservat. Els assistents aniran arribant a partir de les 21h del vespre.

No hi haurà carta, els comensals s’hauran d’adaptar als plats que els servirem: un primer, un segon i unes postres. No podran triar perquè nosaltres tampoc hem pogut triar els aliments que hem cuinat. Com que rebrem els aliments el mateix dia del sopar, no podem avançar quins i quants plats oferirem.

El preu del sopar és de 4€ (en concepte de cost de personal i posada en marxa del local), begudes apart.

No hi haurà parlaments ni discursos. La intenció és que el sopar sigui tan normal com el d’un dia qualsevol. Això sí, a les taules hi trobareu un manifest, una declaració d’intencions per transformar el que és un àpat d’un dia en un moviment.

 

QUI HA COL·LABORAT EN LA IDEA I L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE #GASTRORECUP

Som Gent de Profit

Mireia Barba d’Espigoladors

Noel Garcia d’Spora Sinergies

Plataforma Aprofitem els Aliments

Joan Pluvinet

Oriol Parra

Montse Palacín

I els proveïdors dels aliments rebutjats: Comerciants del Mercat del Ninot, Guzmán Gastronomia, Canal Pastisser, Turris, GranBlau,

 

I per si encara no creieu que totes les accions, per petites que siguin, són necessàries:

“El malbaratament és un problema global, atès que més de 1.300 milions de tones d’aliments es perden globalment des del camp fins als nostres plats. Tan sols a Catalunya llencem cada any més de 260.000 tones de menjar*, i la restauració no n’està exempta, ja que entre un 4% i un 10%  de les compres de menjar d’establiments HORECA acaben a les escombraries innecessàriament.