Entrades amb l'etiqueta ‘llengua de vedella’

Sense pèls a la llengua

dilluns, 3/10/2016

A la secció que faig al Versió de RAC1 d’en Toni Clapés cada divendres, he gosat portar llengua de vedella.

A la secció parlem de plats per poder portar a la feina en un tàper. I a mi em sembla que la llengua és molt adequada pel tàper, perquè és ràpida de preparar, neta, saborosa, porta tots els nutrients que ens calen i a més és barata!

Si superes el prejudici de la forma de la llengua que, de fet, un cop trossejada és impossible de reconèixer (a diferència dels cervellets, per exemple), descobriràs una textura melosa i un sabor suau que té mil combinacions. A més es pot menjar en preparacions calentes, des d’un arrebossat a un guisat, o fredes, amanida en vinagreta.

Les llengües que es mengen són de vaca, vedella, porc, xai, ànec i conill. Però la més popular és la de vedella, que es pot trobar fàcilment ja bullida a mercat.

Un cop a casa, s’ha de pelar. Això és important, i també és important saber que és molt difícil pelar-la freda, s’ha d’escalfar i, llavors, es treu la pell amb molta facilitat.

Un cop pelada es talla i s’amaneix, s’arrebossa o es guisa, al gust

Vaig portar les segĂĽents receptes:



Guisat de llengua amb bolets

1 llengua d’uns 700 g

Mig pebrot vermell

Un pebrot verd

2 pastanagues

1 porro

200 g de tomĂ quet fregit natural

Dues cebes grans

Dos grans d’all

300 g de bolets variats o de rovellons

Oli d’oliva

100 ml de vi blanc


Com sempre tot comença sofregint la ceba i l’all, en un bon tou d’oli, uns deu minuts. Afegim les verdures picades i deixem que tot cogui, lentament, uns deu minuts més.

Mullem amb el vi i deixem reduir. Afegim la salsa de tomàquet i operem de la mateixa manera, deixem coure lentament. Ara hi posem el brou i fem coure una estona. Serà el moment de posar-hi els bolets (hi queden molt bé els rovellons!).

Deixem coure una estona més, afegim la llengua tallada a daus, integrem i a menjar!

Ada Parellada



Llengua a la vinagreta

500 g de llengua filetejada fina

Unes branques de julivert

Dos ous durs

Un bon raig d’oli

Vinagre de poma

Mitja ceba morada

Un tomĂ quet

Unes quantes tĂ peres


 

Simplement es tracta de picar tots els ingredients. Amanir-los bé amb oli, vinagre i sal, i cobrir la llengua filetejada amb la vinagreta

Acabem amb una mica d’escarola.

Ada Parellada

Joan Margarit a la secciĂł “Històries per pair bĂ©”

dijous, 2/08/2012

http://www.catradio.cat/audio/654284/Histories-per-pair-be

Seguint amb la proposta d’aquest estiu a la secciĂł “Històries per pair bĂ©” del programa de l’Anna Ayala, a Catalunya RĂ dio, “No em pots dir que no”, pretenc buscar la inspiraciĂł culinĂ ria en les lectures, atès que a l’estiu ve tant de gust llegir com endinsar-se en els secrets dels fogons. La idea Ă©s trobar joies culinĂ ries en els textos, que ens obrin les ganes de llegir.

En aquest cas, conèixer l’autor, Joan Margarit, m’ha permès tenir el privilegi de preguntar-li algunes de les dèries alimentĂ ries

12_sopar inèdit_joanmargarit1.jpg

Joan Margarit, malgrat que no cuina, diu que cuina els poemes, que també es llegeixen ràpids però als quals s’hi torna sempre.

Li pregunto quin és el seu aliment fetitxe, i em diu que és un home de sort perquè no en té cap, però que enyora de la seva àvia les sopes de pa, tant la clàssica i densa com la sofisticada, de llesquetes de pa escaldades amb aigua, oli i farigola.

Li demano quin viatge faria per menjar alguna cosa, i em diu categòric que no creu que la cuina sigui el monument en que la volen convertir. I que la cuina ha seguit la mateixa trajectòria absurda del sexe, un senyal de l’època d’opulència que ens ha arruïnat, i no només econòmicament.

En definitiva, si voleu convidar a en Joan Margarit a dinar no li doneu futileses, doneu-li plats que reconegui i que el reconforti. Jo seria molt feliç de compartir taula amb ell, atès que li agraden tant com a mi, els menuts.

Ho descobreixo en un dels seus poemes, un dels colpidors, que arriben a l’ànima. És del llibre “Els motius del llop” (1995). En aquest poema hi ha el record d’un dels plats bons i barats que feien festa grossa a la postguerra “la sang amb ceba”

 L’ORACLE

 Ets tu d’infant, que dus un pot i esperes

en un escorxador per comprar sang.

Damunt del terra de ciment hi ha uns bancs

amb les cabres esteses en fileres,

el coll ofert, lligades i belant.

Has col·locat el pot sota una d’elles,

negra i suau. Un home, sense presses,

armat amb un punxĂł, l’ha degollat.

Com succeĂŻa a Delfos, el missatge

del raig vermell caient a dins del pot

amb el mateix soroll que escoltes ara,

va ser obscur i difĂ­cil. Has trigat

quaranta anys a poder-lo interpretar.

Ho estĂ s fent ara, mentre pixes sang.

Colpeix com canvien els costums i la manera de veure la vida. Si ho deixessin fer, ara, a un nen, tancarien l’escorxador!

Per tant, avui els plats que us suggereixo de fer, es basen en la cuina més tradicional, els menuts, ara que sembla que han caigut, que estan en plena decadència, quan els menuts havien estat menja de nobles i plat habitual a les cases. Quan parlo de menuts em refereixo, per si hi ha algun oient que ara no li ve al cap quin producte proposo: cap, cervells, morro, galtes, orella, llengua, pulmó, cor, san, moll de l’os, capipota, tripa, fetge, pedrers, ronyó, lletons, turmes, mamella, peus i cua. Ja ho veieu, un ventall ben ampli.

I encara que no semblin adequats per a l’estiu, us proposo plats frescos amb menuts.

BROQUETA DE LLENGUA A LA VINAGRETA

1 llengua

Julivert

RomanĂ­

 

Per al picadillo:

1 tomĂ quet

1 carbassĂł

1 ceba tendra

Vinagre de poma

Oli d’oliva

Sal

Pebre

 

Coem la llengua a l’olla a pressió coberta d’aigua, un pessic de sal, unes fulles de julivert, un bon raig de vinagre i una branca de romaní (o la comprem cuita). El vinagre el posem perquè la llengua quedi més tova. La coem durant 30 minuts. La pelem i deixem que es refredi dins aigua calenta, perquè no ennegreixi. La tallem ben prima

En un bol posem la mateixa quantitat d’oli i de vinagre de poma. Hi afegim el tomĂ quet, el carbassĂł i la ceba tendra a daus. Cobrim la llengua amb aquesta barreja.

Quan ho anem a servir (perquè quedi mĂ©s bonic i fĂ cil, però no aporta gaire cosa mĂ©s), traiem la llengua del macerat i la clavem a una broqueta. Servim acompanyat de la barreja d’hortalisses.

 

Foto: La "culpable" d'aquesta foto ets tu!!!! (bé... tu, i l' Òscar Moré Ruiz, que l'ha feta.... Gràcies un dilluns més, crack!!!!!!!!!!!!

L'Anna Ayala menja per primera vegada a la seva vida llengua de vedella. EStic molt orgullosa d'ella!

AMANIDA DE CAP I POTA

Piquem el cap i pota.

Piquem molt finet la pastanaga, pebrot verd i ceba tendra. Barregem les dues preparacions.

Fem un caramel de taronja amb una cullerada de sucre, el suc de dues taronges i un parell de cullerades de vinagre de xerès. Farem coure fins que prengui la textura de xarop.

Amanim el cap i pota amb oli i una mica de sal. Acabem amb el xarop de taronja.

Foto: L'Ada Parellada ens explica "Històries per pair bé". Avui amb els "menuts", concretament un plat de Cap i Pota...

La fotografia és horrorosa, però no vaig fer-ne cap altre!