Entrades amb l'etiqueta ‘infants’

Mammaproof Foodie Kids Revolution i Patata farcida de verdures

dissabte, 27/06/2015

Les impulsores de la web Mammaproof, farcida d’activitats per a fer amb nens, s’ha empescat una nova guia. Es tracta de la cerca de restaurants que no només són family friendly, sinó que tenen ànim gastronòmic infantil. No cal dir que Semproniana hi és representat. I estem molt orgullosos que ens hagin destacat. De fet, a més, m’han fet ambaixadora de la guia, juntament amb l’Eva Hache i he tingut l’honor d’escriure’n una part del pròleg.

En definitiva, creiem en la necessitat d’una guia d’aquestes característiques, en la necessitat que els pares facin un esforç per animar als nens a tastar nous aliments i que els restaurants ofereixin propostes engrescadores i s’allunyin dels macarrons i pollastre.

 

guia mammaproof

 

La guia Foodies Kids Revolution funciona com un passaport, el que vol dir que si la compres, per 10€, tens molts avantatges als restaurants que s’hi han adherit. Per exemple, a Semproniana, et regalem l’àpat d’un nen.

El primer que sorprèn (bé, a mi no tant…) és la negativa per part del sector (de la restauració, s’entén) a adherir-se a la campanya. Per als restaurants, les criatures són un problema. I és que els nens no ho passen bé quan han d’estar molta estona asseguts i menjant. Menjar i seure són dos conceptes totalment allunyats del que un nen entén com a diversió. Quan l’àpat se’ls fa llarg i tediós, es queixen. I això es tradueix en: crits, plors o corredisses. La conseqüència és que tothom pateix, i el primer que pateix és el nen. Però també pateixen els pares, la resta de clients i el personal del restaurant.

Ara bé, si el restaurant ofereix una idea saborosa, uns llapis per tal que el nen s’entretingui o una activitat, l’àpat serà plaent i exitós.

Crec que s’ha de dir, malgrat molts pares em diran que estic molt equivocada, que hi ha molts pocs nens que tinguin ganes d’innovar en qüestions gastronòmiques. De fet, aquesta és una qüestió fisiològica. Per naturalesa, les criatures pateixen el que els experts anomenen neofòbia, és a dir, temor a allò que és nou. És una estratègia desenvolupada per l’organisme de l’ésser humà per evitar intoxicacions i enverinaments gratuïts. Els nens aprenen que un aliment és innocu, i gosen tastar-lo, quan veuen menjar-lo a un prescriptor. Els prescriptors són els adults que els donen confiança. Per aquesta raó és molt important que els nens ens vegin menjar o que tots mengem el mateix quan anem a un restaurant.

En conclusió, si deixem que l’infant triï el menú, aquest sempre serà molt previsible: molt probablement demanarà els aliments a que està habituat i rebutjarà tot allò que li soni a desconegut. De manera que la meva recomanació és triar nosaltres el menú que tots menjarem i, sobretot, farem de l’àpat una festa: compartirem els plats, en parlarem i celebrarem que els nens tasten nous sabors. Una darrera recomanació: quan sabem que el plat conté aliments que poden causar rebuig (majoritàriament llegums, verdures i peix) procurarem oferir a l’infant una versió reduïda del plat, és a dir, el plat en miniatura, com el que us proposo

 

PATATA EN MINIATURA FARCIDA DE VERDURES

Patates platillo (són molt petites). Comptem una patata per nen

Barreja de verdures: bròquil, mongeta tendra, carbassa

Salsa de tomàquet

Ou de guatlla

sal

Oli d’oliva

Coem les patates al microones, tapades amb una tapa específica per a cocció a microones, durant cinc minuts, a potència màxima. Les traiem del microones i mirem si són molt dures, simplement exercint una mínima pressió amb els dits. Si veiem que són dures, les tornem a posar al microones tres minuts més.  Les deixem refredar lleugerament i amb un estri d’extreure el cor de les pomes, fem un forat al centre de la patata. Guardem l’interior de la patata per altres preparacions

Jo cuino les verdures al vapor perquè no perdin el seu color original, però poden ser perfectament bullides o, fins i tot, millor si són saltades a la paella (primer escaldades i després saltades a la paella, a foc fort, amb un bon raig d’oli)

Tallem les verdures ben menudes i farcim el forat de la patata.

Posem la patata farcida al forn, perquè recuperi temperatura. També la podem escalfar al microones.

Fem l’ou de guatlla a la planxa o fregit. Muntem el plat: a la base posem salsa de tomàquet, a sobre la patata farcida i acabem amb l’ou de guatlla fregit.

La salsa de tomàquet és imprescindible, perquè sinó el plat pot quedar una mica sec, tot i que l’ou de guatlla a la planxa o fregit acaba d’amorosir el conjunt.

2015-02-28 12.01.56.jpg

15_patata_infantil

 

15_patata_infantil_2_modificada

 

 

 

15_patata_infantil_menjada

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Unes recomanacions per començar el curs

dimarts , 9/09/2014

14_ara_criatures_tornada a l'escola.jpg

Cuina amb nens. Reportatge a l’ARA TU

dilluns, 4/08/2014

La veritat és que fa uns mesos que vam fer aquest reportatge, de fet, ja es veu perquè els nens van vestits d’hivern, hivern. Però amb el brogit del curs no havia tingut temps de penjar-lo al bloc. Aquests dies d’estiu estic una mica més tranquil·la (dins del lio habitual) i he pensat que us aniria bé tenir idees per cuinar amb els nanos, si esteu a casa i voleu aprofitar per transmetre’ls valors a la cuina, o simplement per distreure’ls una tarda, o perquè sempre us volen ajudar i busqueu receptes on ells puguin intervenir a donar un cop de mà.

En definitiva, el penjo al bloc perquè us pot ser d’utilitat, perquè és feina feta i, què carai, perquè les fotos són precioses!!!

Aprofito per donar les gràcies a la Trinitat Gilbert, autora del reportatge, i a Xavier Bertral – fotògraf i “proveïdor” de les criatures! -

 

14_ara_tu_cuina_nens_1_foto.jpg

14_ara_tu_cuina_nens_2_foto.jpg

 

14_ara_tu_cuina_nens_foto.jpg

Taller de cuina al casal d’estiu. Publicat al Criatures

dimarts , 3/07/2012

12_criatures_taller de cuina al casal.jpg

Pop cakes. Publicat a l’ARA KIDS

dijous, 28/06/2012

12_ara_kids_pop_cakes.jpg