Els embotits sĂłn una joia del nostre patrimoni culinari. Ens identifiquen a un territori i a una cultura. Els hem de preservar i, això nomĂŠs sâaconsegueix coneixent-los. I en tenim un devessall, perquè cada llogarret fa el seu embotit. Si França se nâenorgulleix dels seus formatges, dient que en tĂŠ un de diferent per cada dia que tĂŠ lâany, nosaltres haurĂem de vantar-nos de no poder fer ni inventari dâembotits, de tants que en tenim.
Quatre raons fan de Catalunya un paĂs dâembotits:
⢠Venerem el porc
⢠La qualitat de la carn del nostre animal Ês excepcional
⢠som aprofitadors de mena: lâorigen de lâembotit ĂŠs, precisament, allargar la caducitat de la carn del porc.
⢠El clima ens acompanya. A lâhivern fa el fred i lâaire que escau a una bona curaciĂł.
QUATRE FAMĂLIES DâEMBOTITS
CURATS
Sâassequen a lâhivern, al celler o a les golfes. La flora natural ĂŠs indispensable per al sabor i la qualitat de lâembotit. Han dâestar orejats, regulant lâentrada i la sortida de lâaire
⢠COMUNS AL TERRITORI
 Secallona o somalla:
Ăs un embotit sec de la famĂlia dels madurats. Somall ĂŠs una cosa seca. Carn magra de porc, sal i pebre mòlt. Budell prim. Solen tenir una secciĂł amb una depressiĂł al mig. No sĂłn florides. Deu dies dâassecatge. Hi ha qui a la somalla en diu a lâembotit mĂŠs tendre.
Fuet, tastet sec, espetec:
a partir dâuna botifarra crua. Assecatge dâun mĂnim de deu dies. Amb floridura.
⢠ESPECĂFICS
- Â XolĂs. (Pallars)
- Â Budell gruixut natural.
- Quatre mesos de curaciĂł. Premsats amb un maĂł. Es pretĂŠn que prengui forma de vuit.
- Carns nobles.
- Es reservava per a les celebracions
- Llonganissa de Vic (Osona)
- Carn magre picada
- Daus regulars de greix
- Sal i pebre en gra
- Ha de tenir forma cilĂndrica
- Tripa culana
CUITS
El mÊs important, a mÊs de la qualitat de la carn, Ês el temps de bullit. No pot bullir massa, perquè llavors tÊ un gust a plà stic i perd el gust de la carn.
⢠COMUNS AL TERRITORI
o Botifarra dâou. Relacionat amb la festa de carnaval. âes una barreja de cansalada i ous, i nou moscada
o Botifarra negra. Sang i cotnes (a les cases benestants es posava les carns mâes greixoses. I a les cases humils, nomâes sang, cotnes i pa
o Bull blanc/negre, donegal, bufa, peltruc, bisbe.
o Catalana. Fet amb les carns mâes nobles del porc, cansalada viada, pebre verd, sucre, nou moscada, vi sec, t[ofona. Tripa culana
o Bull de llengua: la grĂ cia ĂŠs trobar dins el mateix embotit diferents textures i gustos.
o Botifarra de perol: amb tots els menuts del porc: cap, papada, llengua, ronyons i cor de porc. Cuit a la caldera, picat, embotit i tornat a coure. Perol vol dir el caldero on es couen totes les botifarres (a Girona). Als Pirineus la mateixa botifarra es diu âtraĂŻdoraâ.
⢠ESPECĂFICS
o Donja. (Valls dâAndorra). Es fa a partir del collar de carn que es troba desprĂŠs de tallar el cap del porc. Del collar i la panxeta seân tallen les tires que, salpebrades, sâemboten amb la pell natural. Sâha de bullir uns vint minuts. En aquest pas porta, tambĂŠ, llengua
o Baldana (Baix Ebre). Amb sang, arròs, pinyons,
o Farcit de Carnaval (Alt Urgell): Es feia en aquesta època, exactament. DâaquĂ el seu nom. No ĂŠs un producte de matança. Es feia amb puntes dâembotit, daus de cansalada, orella i morro que es guardaven, curats i salats, de la matança, sâafegeix panses, arròs, ous, pa, sal i pebre. Es passa per la paella.
o Bringuera (Alt Urgell): ĂŠs lâembotit mĂŠs noble. Diuen que les cases bones es distingien per la bringuera que tenien. Quan anaven a demanar la filla, miraven quina mena de bringuera els donaven. Llavors deien: casa-tâhi, tenen bona bringuera. Ăs un embotit fort, sâemprava la bufeta i ara es fa amb el budell sec. Ingredients: menuts, cotnes, sang, ous, sal i pebre. Es cou durant quatre hores
o Girella (Alta Ribagorça. Pallars SobirĂ ): Ăs un embotit de xai. Sâemboteix en el ventre del xai (del qual seân fan bosses cosides). Porta freixura, cap i budells trinxats, molla de pa, ous i arròs cru. Cuita a la caldera. Es menja fregida o amb sofregit. TambĂŠ es menja arrebossada.
o Mandongo (Tarragona). Sang de xai, freixures, cansalada, tripa cula o budell cec, sal, pebre, ous, pa
o Baldana d’arròs o ceba (terres de lâEbre). Sang, arròs
CRUS
⢠COMUNS
- Botifarra
⢠ESPECĂFICS
-   Andito (Vall dâAran). Es fa amb els menuts del porc i es deixa assecar uns dies. ES passa per la paella o per la brasa. Es mengen els primers dies desprĂŠs de la matança.
- Botifarra dolça (Girona):
- Ingredients. Carn magra, canyella, pell de llimona, sucre i sal
- Es menja crua o seca (25 dies de curaciâo). Crua es menja fregida amb poma.
AL FORN
⢠Pa de fetge: Ês una versió del patÊ de campanya francès. Ara hi ha variacions, com el pa de fetge amb prunes o amb tòfona. Es barreja una tercera part de greix, una de carn i una de fetge (una mica bullit), ous, all i julivert. Es cou al forn.
⢠Cap de senglar
PLATS AMB EMBOTITS
Llaminera farcida de botifarra negra i calçots
1 llaminera
una botifarra negra
1 ceba grossa
1 porro
1 branca d’api
2 grans d’all
150 ml de vi negre
300 ml de fons fosc
Oli dâoliva
Sal
Pebre
20 gr. de tomĂ quet madur
Obrir longitudinalment la llaminera, salpebrar i farcir amb botifarra negra tallada a dauets, sense pell. Tornar a enrotllar i bridar.
Daurar en una paella i coure al forn, 20 minuts. reservar.
En la placa de forn on hem cuit la llaminera, posar-hi les verdures tallades. Enrossir-les al forn, uns 10 minuts. Abocar-hi el vi negre i passar el conjunt a una cassola. Fer reduir al foc i  abocar-hi el fondo fosc (brou de carn). Fer trencar el bull i lligar amb maizena, si cal.
Pelar i tallar els calçots. Coure’ls a la paella, amb un raig d’oli, a foc mig.
Servir la llaminera tallada amb la salsa i els calçots
Tub de patata arrebossat dâembotits i sèsam (sushi de casa)
Dues patates
Una nou de mantega
200 gr. de carbassa
200 gr. de retalls d’embotits cuits: botifarra negra, perol, bull blanc…
sal i pebre
Per la salsa:
- 300 g de barreja de bolets, preferentment: xampinyons, ceps, shitake, trompetes de la mort (poden ser de cultiu o congelats)
- 300 ml de nata lĂquida
- Un gra dâall
- Sal
Fem la salsa de bolets. Saltem a una cassola els bolets, amb el gra dâall picat, fins que perdin tota lâaigua. Els cobrim amb la nata, i a foc lent, fem que bulli el conjunt, lentament, fins que redueixi la nata. Triturem i salpebrem.
Bullim les patates. Les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi la nou de mantega. Salpebrem. Reservem.
Saltem la carbassa tallada a dauets en una paella, amb una mica d’oli i sal, uns minuts, fins que s’entendreixi però que no perdi la seva forma.
Sobre un plĂ stic film, estirem la patata, posem carbassa enmig i emboliquem sobre si mateixa, amb l’ajut del plĂ stic film. Deixem refredar a la nevera.
Tallem regularment els retalls d’embotit, desemboliquem el rulo i amb les mans, anem arrebossant-lo amb els embotits. Amb cura tallem el rulo en daus i el passem per la paella. Ăs un moment delicat perquè ens convĂŠ que es torri i no se’ns desfaci el tema.
Servim el rulo amb la salsa de bolets calenta.
TĂ rtar de fuet i tomĂ quet
Mig fuet tendre
2 TomĂ quets carnosos
1 cullerada de mostassa a l’antiga
oli d’oliva
Un grapat de barreja d’enciams
una culleradeta d’orenga
sal i pebre
Pelem i tallem els tomĂ quets a dauets, rebutjant les llavors. Els salpebrem, afegim una culleradeta d’orenga, i els cobrim amb oli. Els deixem que macerin un mĂnim de mitja hora.
tallem el fuet molt menut. Barregem el tomĂ quet amb el fuet.
Fem un oli de mostassa, simplement barrejant una cullerada de mostassa amb 100 ml d’oli.
Posem el fuet i el tomĂ quet en un motlle, premsem bĂŠ. Acompanyem d’oli de mostassa i una mica de barreja d’enciams.
Botifarra dolça amb poma
1 botifarra dolça
1 poma Golden
100 ml de vi negre
1 cullerada de sucre
sal
una nou de mantega
Quatre llesques de pa torrat
En una paella posem la botifarra dolça i el vi negre, acabem de cobrir amb aigua. Afegim la cullerada de sucre. Deixem coure a foc mig, tapat, fins que la botifarra quedi ben cuita. Traiem la botifarra i reduïm fins que quedi una salsa axaropada. Hi posem el pa torrat i fem que xupli part de la salsa.
pelem i tallem la poma. La saltem a la paella, amb una mica de mantega, fins que agafi el color desitjat.
Tallem la botifarra dolça, la posem sobre la torrada embeguda amb la salsa i una mica de poma. Ho mengem com un aperitiu.
ALGUNES CASES A TENIR EN COMPTE per comprar embotits
- Llania. Embotits del Pallars. http://www.llania.com/
- Embotits Estamariu. La Seu dâUrgell. http://www.embotitsestamariu.com/
- Emili Esteva. Caldes de Malavella.







Ada Parellada (Granollers, 1967) va nĂŠixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats lâhan envoltada des del dia que va treure el nas a aquest mĂłn. Potser perquè ho ha vist de sempre lâha fet el seu ofici, a 
