Entrades amb l'etiqueta ‘gastronomia’

DESCOBRINT EL TOFU

dilluns, 6/02/2017

Fins ara no era gaire amant del tofu. Em treia de polleguera tots els beneficis miraculosos que se li atribueixen, per una banda i, per l鈥檃ltra, que sigui tan i tan solemnement avorrit. Per貌 se鈥檓 va oc贸rrer fer-ne una secci贸 al Versi贸 RAC1 i vaig descobrir un m贸n. (m茅s…)

El 16 de febrer torna el #gastrorecup!

dilluns, 8/02/2016

Aix铆 va anar la 1陋 edici贸 del 聽#gastrorecup, un sopar gastron貌mic elaborat amb productes descartats pel circu茂t comercial amb la finalitat de difondre la import脿ncia 聽de la lluita contra el malbaratament alimentari. Els que no veu poder o els que vulgueu repetir l’experi猫ncia (que em consta que s贸n molts en vista de l’猫xit de la convocat貌ria!) teniu una nova cita el pr貌xim dimarts 16 de febrer. 聽

 

cistella #gastrorecup

 

 

Semproniana #gastrorecup - fruites recuperades2

 

amanida de fruita amb escuma de iogurt #gastrorecup 17-06-15

 

SALMON ESPINAS per tartar gastrorecup

 

t脿rtar de salm贸 amb mat贸 #gastrorecup 17-0-15

 

Dec脿leg #gastrorecup o el perqu猫 de tot plegat

  • Perqu猫 encara avui, i malgrat la creixent conscienciaci贸, parlar de reciclatge alimentari desperta molts tab煤s i volem contribuir a la seva desaparici贸.
  • Perqu猫 creiem que la millor manera de demostrar el comprom铆s amb la lluita contra el malbaratament alimentari, 聽una problem脿tica amb devastadores conseq眉猫ncies socioecon貌miques 聽i mediambientals, 聽茅s l鈥檃cci贸.
  • Perqu猫, per lluitar contra el malbaratament, abans cal fer visibles les seves causes聽 per tal de ser m茅s efica莽os alhora de sensibilitzar el nostre entorn sobre la import脿ncia de canviar el nostre model de consum, tot donant alternatives.
  • Perqu猫 donant valor als aliments rebutjats quan encara presenten un estat 貌ptim pel consum i convertint-los en un 脿pat gastron貌mic de qualitat, 聽聽aconseguim assenyalar tot all貌 que envolta la producci贸, la manipulaci贸 i el propi consum dels aliments, i posar-los en valor.
  • Perqu猫 el producte alimentari 聽no 茅s nom茅s all貌 que posem a la nevera o al rebost, sin贸 que porta una motxilla invisible que t茅 a veure amb els recursos utilitzats聽 per a produir-lo (aigua, adobs, maquin脿ria…), per transportar-lo, envasar-lo i en alguns casos processar-lo (derivats del petroli, electricitat,… ) amb la conseg眉ent contaminaci贸 que se鈥檔 pot derivar) i quan el llencen esdev茅 un residu que cal gestionar.
  • Perqu猫 els aliments forment part 聽de la cultura i de la identitat dels pobles i, a m茅s a m茅s, en moments de crisi com l鈥檃ctual, tamb茅 tenen un valor social important.
  • Perqu猫 l鈥檃limentaci贸 constitueix 聽una de les principals despeses econ貌miques de les fam铆lies i t茅 una import脿ncia cabdal en l鈥檈conomia (sector agroalimentari, industria alimentaria…) i el seu malbaratament suposa una p猫rdua econ貌mica insostenible.
  • Perqu猫 els requisits est猫tics imposats per les cadenes de distribuci贸 provoquen que una bona part dels aliments produ茂ts al camp es descartin sense arribar als circu茂ts de comercialitzaci贸.
  • Perqu猫 茅s evident que el nostre model d鈥檃limentaci贸 i consum 茅s responsable de llen莽ar una quantitat considerable de menjar.
  • Perqu猫 la manca de planificaci贸, la compra en exc茅s, el menjar que s鈥檕blida al rebost fins que es fa malb茅鈥β s贸n pr脿ctiques 聽que contribueixen a l鈥檃ugment del malbaratament i que es poden combatre amb informaci贸 i conscienciaci贸.

 

Estem molt contents del ress貌 que va tenir聽aquesta iniciativa i per aix貌 us adjunto els links d’algunes de les publicacions on van parlar聽d’aquest 1er #gastrorecup:

http://cat.elpais.com/cat/2015/06/16/catalunya/1434487492_062554.html

http://www.pressreader.com/spain/la-vanguardia-catala-1a-edicion/20150613/282458527584104/TextView

http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/menu-sobras-4290167

http://uoc.elperiodico.com/2015/06/22/gastrorecup-la-gastronomia-contra-el-malbaratament-alimentari/

http://www.decuina.net/2015/06/gastrorecup-ada-parellada-i-la-pelicula-just-eat-it.html

http://www.thedailymeal.com/eat/great-dinner-made-food-was-destined-trash-bin

El programa La Rambla聽de BTV, conduit per Daniel Diumenj贸, va tancar el programa del mateix dimecres 17-06-15 fent difusi贸 de la iniciativa聽鈥#鈥gastrorecup

En Cristian Segura hi va dedicar la seva secci贸 El Calidoscopi 聽de “El mat铆 de Catalunya R脿dio” del dia 18 de juny (http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/el-mati-d11-00-a-12-00-nuria-espert-fara-la-versio-castellana-d-incendis-de-wadji-mouawad/audio/886114/)

I tamb茅 vam sortir al programa La Ventana de la cadena SER (http://play.cadenaser.com/programa/la_ventana/) parlant-ne!

Curnonsky. El pr铆ncep dels gastr貌noms

diumenge, 22/01/2012

Maurice Edmond Saillant (Angers, 1872- Par铆s, 1956), m茅s conegut com a Curnonsky, Pr铆ncep dels Gastr貌noms, va ser un escriptor, periodista i gastr貌nom. Va escriure en diverses publicacions sobre els valors de la cuina burgesa i regional. Malgrat ser un gran treballador de les lletres, atesa la seva prol铆fica carrera com a escriptor i articulista, els seus escrits traspuen l鈥檈leg脿ncia i la indulg猫ncia d鈥檜n nen mimat de casa bona.

Va ser nomenat Pr铆ncep dels Gastr貌noms el 1927 en una 猫poca en que a Par铆s es va posar de moda donar el t铆tol honor铆fic de 鈥減r铆ncep鈥 a tota mena d鈥檕ficis. Aix铆 trobem el pr铆ncep dels poetes 鈥 Mallarm茅 -, el pr铆ncep de l鈥檋umor 鈥 Gabriel de Lautrec 鈥 i el pr铆ncep de la can莽贸 鈥 Xavier Privas 鈥

En aquells anys la gastronomia, a Fran莽a, viu un esclat important. Es crea l鈥橝cad茅mie des Gastronomes, en la que Curnonsky 茅s un membre destacat. Al final dels seus dies havia reunit una colla de t铆tols tan curiosos com:

  • President de l鈥橝cad猫mia dels Gastr貌noms
  • Secretari Perpetu dels Psic貌legs del gust
  • President dels amics de Cuisine et Vins de France
  • Membre de l鈥檃ssociaci贸 dels gastr貌noms regionalistes
  • Membre d鈥檋onor del club dels Purs-Cent
  • Membre fundador del 鈥淪opar del 15鈥
  • Membre del 鈥淪opar del 14鈥
  • …..

Definitivament, t铆tols que poc li podien servir a nivell pr脿ctic, per貌 que el tenien ben distret.

Curnonsky Biographie

El curi贸s nom, Curnonsky, 茅s el pseud貌nim amb qu猫 firmava els seus articles gastron貌mics. Sembla ser que la seva fam铆lia no trobava que el seu ofici, el d鈥檈scriptor, fos un ofici prou seri贸s per signar amb el nom de fam铆lia. El dia que pensava com 鈥渄ir-se鈥 en els diaris, el seu amic Allais li va comentar que a Fran莽a, arran del tractat d鈥檃mistat franc-rus, hi havia certa simpatia per tot all貌 que era rus. El rus estava de moda. Strawinsky oferia un concert durant aquells dies. Sailland va pensar 鈥淚 si em poso un nom que acabi amb sky?鈥, que si ho tradu茂m en un franc猫s col路loquial, en una conversa de caf猫, vindria a ser: 鈥淐ur non sky鈥. D鈥檃qu铆 ve el nom.

Estic llegint un llibre que he rescatat de la lleixa. 鈥淩ecuerdos Gastron贸micos鈥 de Curnonsky. Clar. I m鈥檋a abellit fer-vos venir ganes de recuperar la figura d鈥檃quest gran gastr貌nom.

 

La pena 茅s que aquest llibre, una edici贸 compilada per Josep M. Blasi, no 茅s f脿cil de trobar, com tampoc una de les her猫ncies del meu avi, aquest sensacional llibre de receptes cl脿ssiques.

Us transcric un tros del seu magn铆fic article 鈥淟os partidos en gastronom铆a鈥 que segur que us desperta el cuquet per con猫ixer l鈥檕bra de Curnonsky. 脡s llarg i 茅s en castell脿, per貌 passa molt b茅.

En gastronom铆a hay una extrema derecha, una derecha, un centro, una izquierda y una extrema izquierda.

Extrema derecha.- Los fervientes de la 鈥済ran cocina鈥, de esa cocina sabia, refinada, un tanto complicada, que exige un gran chef y una materia primera de gran calidad, de esa cocina que podr铆a llamarse cocina diplom谩tica: la de las embajadas, los grandes banquetes y los palacios. Una cocina que, a menudo, los hoteles de lujo se limitan a parodiar.

Derecha.- Los defensores de la 鈥渃ocina tradicional鈥, aquellos que s贸lo admiten el fuego de le帽a y los platos premiosamente elaborados, que han establecido como principio que s贸lo se come bien en la propia casa, seis u ocho comensales, cuando se tiene una vieja cocinera sirviendo en la familia desde hace treinta a帽os, una bodega con vinos de 鈥渁ntes de la filoxera鈥, aguardientes escogidos por un bisabuelo, un huerto y un gallinero propios.

Centro.- Los aficionados a la cocina burguesa y a la cocina regional. Gente que admite que, a pesar de los pesares, se puede comer bien en un restaurante y que a煤n quedan, en casi todos los rincones de Francia, buenas fondas y excelentes hoteles en donde no se usan los fondos de salsa y en los que la mantequilla es mantequilla. Estos 鈥渃entristas鈥 conservan y custodian el gusto de nuestros buenos platos franceses, de nuestros manjares y de nuestros vinos regionales. Exigen que las cosas 鈥渢engan el sabor de lo que son鈥 y que jam谩s sean adulteradas ni alambicadas.

Izquierda.- Los partidarios de la cocina sin cursiler铆as ni complicaciones y, por as铆 decir, para salir del paso. Defensores de la cocina que se puede hacer en poco tiempo y con lo que se tiene a mano. Son gente que se conforma encantada con una tortilla, una costilla bien asada, una chuleta en su punto, un estofado de conejo y hasta con una tajada de jam贸n o de salchich贸n. No proscriben las conservas, sino que proclaman que una buena sardina en aceite tiene su encanto y que tal marca ofrece alubias verdes en lata tan buenas, por lo menos, como las frescas. Buscan peque帽os establecimientos en los que el patr贸n cocina personalmente. Les encanta descubrir, por ejemplo, un modesto restaurante llevador por un provinciano que recibe los embutidos de su pueblo. Preconizan la cocina del campo y esos vinos del pa铆s tan divertidos. Son un poco los n贸madas de la gastronom铆a, y yo cre茅 el neologismo de 鈥済astron贸madas鈥 pensando sobre todo en ellos.

Extrema izquierda.- Los fantasiosos, los inquietos, los innovadores, esa gente a quienes Napole贸n hubiese llamado ide贸logos. Siempre buscando nuevas sensaciones y placeres desconocidos. Con curiosidad por conocer todas las cocinas ex贸ticas, todas las especialidades extranjeras o coloniales, quisieran probar los manjares de todos los tiempos y todos los pa铆ses. Pero su caracter铆stica principal es que les gusta inventar nuevos platos. A veces, uno se encuentra en este grupo con personalidades de gran valor, aunque un punto inquietantes; esp铆ritus libertarios 鈥 con la diferencia de que, en este caso, a los anarquistas les horrorizan las bombas (helado en forma de pir谩mide), postre que para ellos resulta demasiado cl谩sico, un plato pasado de moda -. As铆 que este partido tiene sus santos y sus m谩rtires. Hace una treintena de a帽os, un gastr贸nomo de esta especie decret贸 que el color de los guisantes era de un verde demasiado anodino y decidi贸 poner a punto unos guisantes verde c茅sped. Primero los trat贸 con agua oxigenada, para favorecer, seg煤n 茅l, el 鈥渕ordentado鈥, y seguidamente con una fuerte dosis de verde malaquita mezclado con algunas virutas de hierro. Luego, satisfecho del resultado y con un apetito voraz producido por sus numerosas noches en vela, se comi贸 una libra de aquellos guisantes de la casa鈥uando ocho d铆as despu茅s, fui a verle al hospital, parec铆a que empezaba a experimentar una ligera mejor铆a, pero la intoxicaci贸n estuvo a punto de llevar a nuestro investigador a comer otras hierbas鈥or la ra铆z.

Genial!

Gastronomia d’anunci

dilluns, 31/05/2010

IMG00020.jpg

Visc en un carrer que els localitzadors de cinema, televisi贸 i publicitat troben privilegiat. 脡s per aix貌 que setmana s铆 i setmana tamb茅 hi ha la gravaci贸 d鈥檜n anunci o d鈥檜na escena de pel路l铆cula

Et pot semblar anecd貌tic, lector, per貌 els ve茂ns n鈥檈stem fins els pebrots. La gravaci贸 de l鈥檃ssumpte significa la inhabilitaci贸 de les poques places d鈥檃parcament que hi ha disponibles al carrer, per貌 tamb茅 tallar el tr脿nsit quan els rota perqu猫 hi passi una glamouros铆ssima model 鈥 que fa una r脿bia tremenda topar-t鈥檋i quan tu vas amb les grenyes i les lleganyes, a buscar el pa i els croissants per esmorzar…..-.

Ara b茅, el que em molesta m茅s d鈥檃questes gravacions 茅s el posat dels equips de gravaci贸, els realitzadors modernets amb p猫ls a 100鈧 el tall, les ajudants de c脿mera 鈥 vestides de 鈥渏o s铆 que estic a la page鈥 -; els que mouen els cables 鈥 que et llencen mirades de 鈥減er貌 que no veu que per aqu铆 no pot passar, cony!鈥 –

Mira, la veritat 茅s que no suporto aquests jovenets amb gorres de canto, camisetes amb missatges catxondos, patilles estudiades i ulleres enormes de pasta de marca 鈥渆sticm茅sdemodaquetu鈥, que obliguen als ve茂ns a caminar quan i per on ells els dona la gana, 聽fent-se els amos del carrer i tractant-nos de mosques colloneres.

IMG00019.jpg

脡s per tot aix貌 que gaudeixo enormement amb el seu patiment….alimentari….perqu猫, certament, aquest jovent les passa magres per menjar.

Graven unes dotze hores de mitjana. Quan marxo de casa, de bon mat铆, ja hi s贸n i quan torno al mitja tarda, sovint, encara els trobo. Acostumen a tenir una taula amb cosetes per menjar, pastissets industrials, entrepans amb pinta de poder fer de pilota en un partit de tennis, termos que de caf猫 nom茅s hi t茅 el r猫tol i refrescs tan lights que transparentegen.

En definitiva, que l鈥櫭爌at 茅s m茅s que paup猫rrim.

_Mem貌ria del dispositiu_home_user_pictures  _IMG00021.jpg

Per貌 aquest diumenge, quan surto de casa em trobo, per suposat amb un rodatge, per貌 absolutament diferent, des del punt de vista alimentari: aquest personal ho sap fer. Quin luxe!

Hi tenen muntat un aut猫ntic banquet. Per comen莽ar, una carpa, amb taules, tovalles, plats i coberts.

Un buffet d鈥檃manides! Fresques, en bonics bols i ben etiquetades.

Cambrer i cuinera a la seva disposici贸

….i tres detalls a comentar:

  1. Escombraries per reciclar les deixalles (i, a m茅s, cubells bonics d鈥檈scombraries)
  2. Plantes arom脿tiques per decorar les taules
  3. Un gran molinet de pebre al mig de la taula

Em quedo bocabadada, m鈥檋i acosto, els prego que em deixin fer fotografies que donin fe de que el qu猫 explico 茅s cert, els felicito i els demano d鈥檕n s贸n (clarament s贸n guiris).

S贸n francesos, voil脿! Tot i les cr铆tiques que rebr茅 de tu, lector, afirmo i em reafirmo que els francesos s贸n gen猫ticament gastron貌mics.

Sovint la gastronomia no es basa en el hi al plat, sin贸 com hi 茅s posat.

M鈥檋e hagut d鈥檃guantar de demanar-los que, previ pagament (s贸c gen猫ticament catalana), em deixin dinar amb ells.

Sort d鈥檜na espatlla de xai que m鈥檈sperava al forn………

El delit de les botifarres

dilluns, 3/05/2010

Un dia vaig matar un gos i ara s贸c un 鈥渕atagossos鈥.

Em temo que aquesta 茅s una dita castellana, per貌 no recordo com fem anar aquesta expressi贸 en catal脿. Per貌 em va b茅 per dir que un dia vaig tractar la part sensual de la gastronomia i, a partir d鈥檃qu铆, em van fer 鈥渆xperta en sexe gastron貌mic鈥

Deixa鈥檓 que t鈥檋o expliqui: un dia vaig escriure per enc脿rrec un article a un suplement d鈥檜n diari, on hi col路laboro regularment, sobre cuina er貌tica, aliments afrodis铆acs i tot aix貌.

Us haig de confessar que tamb茅 he escrit sobre cuina per a nens, sobre germinats, sobre bocates i sobre pasta italiana. I no per aix貌 he acabat anant a totes les r脿dios, teles, diaris i altres mitjans com a experta en germinats, bocates o pasta italiana. En el m贸n dels mitjans es valora m茅s la capacitat de transmetre amb entusiasme que no pas el coneixement profund i extens del tema en q眉esti贸. Ens documentem, estudiem i preguntem i acabem escrivint de m煤ltiples temes.

Per貌 vaja que, com que sembla ser que no hi ha massa gent que parli de cuina i erotisme, doncs que m鈥檋o han demanat v脿ries vegades.

I com passa amb la cervesa, tant tastar-la, al final t鈥檃grada.

I, a m茅s, tant parlar-ne, no em fa ni vergonya, ans al contrari, en parlo obertament i de manera natural.

Com que n鈥檋e parlat sovint, crec que he de renovar el discurs. I per aix貌 vaig pel m贸n amb els ulls i els sentits ben oberts.

I ara me n鈥檋e adonat que anar a mercat em posa. M鈥檈ncanta. I de totes les parades, la que em t茅 m茅s sedu茂da, fins el punt que em genera sucs de tota mena 茅s la xarcuteria. Quan veig les botifarres penjants, m鈥檃rriben els aromes dels formatges, la morbiditat de les burrates m鈥檃taquen i em deixen tastar un tallet escadusser de pernil que em taca els llavis d鈥檃quell greix indecent, absolutament excitant, haig de marxar a casa corrents. Si hi trobo al manso i la situaci贸 est脿 m茅s o menys lliure (no hi ha criatures pel mig, ni amics asilats, ni ning煤 que vingui a arreglar les canonades….), doncs s铆, hi ha culminaci贸 al llit.

Per貌 si no hi trobo al manso, podries pensar que m鈥檋o faig sola. I tant! Per貌 saps que faig?

Obro mitja barra de pa, suco fins la indec猫ncia amb tom脿quet, unto generosament amb oli i sal i som-hi: embotits, formatges, pernil….Una endrapada m茅s important que la de despr茅s de f com desesperats.

Ja ho veus, no tinc fantasies sexuals, sin贸 que tinc quotidianitats que em fan anar de b貌lit.

Evidentment, des que ho he experimentat, les visites a cal tocinaire s鈥檋an fet peri貌diques. Com a m铆nim, dos cops per setmana.

Jordi Estadella

divendres, 30/04/2010

Escric aquestes l铆nies deu minuts despr茅s d鈥檃ssabentar-me de la mort d鈥檈n Jordi Estadella. Ho escolto a la r脿dio, el mitj脿 de la not铆cia immediata, el mitj脿 on en Jordi treballava i que estimava amb bogeria.

Deia en Jordi que la r脿dio 茅s la novia segura, constant i fidel, que et relaxa; mentre que la televisi贸 茅s l鈥檃mant passional, aquella que et fa viure d鈥檃drenalina, fins que en quedes tip.

D鈥檈n Jordi tothom recorda les seves amants 鈥 l鈥1,2,3; piano bar; filiprim; no te r铆as que es peor鈥.- les aparicions estel路lars a la televisi贸; aix铆 com el seu personatge 鈥淭ito B. Diagonal鈥. B茅, aix貌 茅s el que han explicat a la r脿dio sobre el seu curr铆culum, o biografia professional. 脡s ben b茅 que sempre impacten m茅s les amants que les novies…..

En cap moment, a la r脿dio, han fet refer猫ncia d鈥檜na de les seves vessants destacades: la gastronomia.

Jordi Estadella era un apassionat, per sobre de tot, de la gastronomia, fins el punt de fer-ne ofici. Durant una d猫cada ha presentat el programa de Boca en Boca, a Com R脿dio. Estava implicat fins les barbes, si anaves a qualsevol festa gastron貌mica, all脿 estava:

presentant ponents en congressos de gastronomia, recolzant tota mena d鈥檃ctivitats i presentacions de productes de tota mena.

Vaig anar v脿ries vegades convidada al seu programa, que realitzava sense gui贸. Aquest tret, que a mi em feia molta gr脿cia, devia portar de corcoll als seus col路laboradors, n鈥檈stic segura. Per貌 la lectura que jo en feia de la manca de gui贸 茅s que no li calia, perqu猫 la gastronomia era, per a ell, troncal, no li feia falta estudiar-la ni preparar-se鈥檔. S鈥檋o sabia tot i, per tant, no li calia portar apunts.

El sr. Estadella i jo ens coneix铆em, s铆, per貌 no 茅rem especialment amics. 脡rem coneguts i saludats. Ara b茅, he trobat flagrant l鈥檕missi贸 de la seva dedicaci贸 al m贸n de la gastronomia en la not铆cia que he escoltat aquest mat铆, sobretot perqu猫 no nom茅s la gaudia, sin贸 que s鈥檋i dedicava professionalment. I he decidit fer servir la plataforma del blog, per esmer莽ar aquest oblit.

Varem coincidir el 2004, al F貌rum de les Cultures, on va estar presentant i dinamitzant l鈥檈scenari dels cuiners, durant TOTS i cada un dels 400 dies que es va estar celebrant aquest festival barcelon铆.

Si aix貌 no 茅s dedicar-se a la gastronomia…….

Un comentari fora d鈥檃ntena: per no equivocar-me en cap dada en l鈥檃rticle que he escrit ara mateix, he visitat l鈥檈ntrada d鈥檈n Jordi Estadella a la wikip猫dia. La sorpresa ha estat maj煤scula, perqu猫 la meva visita ha estat a les 11h del dia 30 d鈥檃bril (el sr. Estadella ha mort a les 4h del 30 d鈥檃bril) i ja s鈥檋avia introdu茂t la data del defunci贸!

Les r脿dios s贸n r脿pides informant, tant com els blogs, per貌 la celeritat de la wikip猫dia 茅s digna de menci贸!

Nouvinguts

dijous, 29/04/2010

Les not铆cies sobre nouvinguts, conflictes, dades i altres nimis detalls s贸n habituals als diaris.

Eduquem per la toler脿ncia, per貌 tot sovint escoltem comentaris sobre la conflictivitat entre els nouvinguts i els pedigr铆s catalans de tota la vida…i considerem de tota la vida els catalans arribats amb la primera onada d鈥檌mmigraci贸 procedent del sud d鈥橢spanya en les d猫cades dels 50 i 60 del segle passat.

Els comentaris dels catalans TV (de tota la vida) versen tant sobre els llocs de feina manllevats pels nouvinguts en aquests dif铆cils anys de crisi, com aquella dita tant nostrada 鈥渄e fora vingueren i de casa ens tragueren鈥.

聽El comentari m茅s agut, m茅s b猫stia que he sentit darrerament, en una conversa de caf猫, feia aix铆:

–聽聽聽聽聽聽聽聽 M鈥檃grada molt anar al restaurant 鈥渢al鈥 perqu猫 t鈥檃tenen nacionals鈥

Aquesta mateixa persona aplaudia el programa Karakia, com un programa interessant铆ssim que educa en la toler脿ncia.

En resum: nouvinguts s铆, per貌 ben lluny del meu entorn 鈥 laboral, social i, fins i tot, quan la seva funci贸 茅s la m茅s discreta, quan serveixen taules 鈥

Aix铆, els restauradors s鈥檈stalvien de posar 鈥渘egres鈥 a servir taules, perqu猫 saben que poden causar rebuig. Les cares 鈥渆uropees鈥 les destinen a servir taules i les cares 鈥渆x貌tiques鈥 a la cuina i al rentaplats.

Ens encanten els falafels, sempre i quan ens els serveixin 鈥渘acionals鈥

聽Donava voltes al tema que m鈥檕cupa: la conviv猫ncia entre nouvinguts i els de pedigr铆, quan aquest darrer veu 鈥減erillar鈥 el seu patrimoni….sigui econ貌mic, cultural o culinari, quan vaig escoltar dues frases senzilles per貌 amb gran contingut.

Una la vaig escoltar al gran Pere Tapias, 鈥les fronteres es mouen, les cultures evolucionen, la hist貌ria es superposa, i sempre resta la gastronomia

L鈥檃ltra frase, no recordo qui la va dir, feia aix铆: 鈥no tenim un passat com煤, per貌 hem de tenir un futur com煤鈥

Les dues frases es van dir en un context en el qu猫 es parlava de la immigraci贸. I em van agradar.

La primera perqu猫 茅s ben cert, les cuines, les gastronomies s贸n m茅s fermes que les terres, que ja 茅s dir.

A Fran莽a, un pa铆s de tercera generaci贸 d鈥檌mmigrants, que ja 茅s temps, les netes dels immigrants magrebins ja no porten xador, gaireb茅 no parlen la llengua de les 脿vies, per貌 no han deixat de menjar cusc煤s, i encara m茅s, la majoria de francesos han incorporat el cusc煤s a la seva dieta habitual.

No hi busquem p猫rdua identit脿ria, tot el contrari. Si els francesos estimen alguna cosa, aix貌 茅s la gastronomia i, particularment, la seva. Com que els agrada tant menjar, amplien constantment el ventall de possibilitats, sense perdre ni gota d鈥檌dentitat culin脿ria. Aix貌 vol dir que mengen cusc煤s, s铆, i fajitas i sushi, per貌 no deixen de menjar el seu pot-au-feu, les baguettes, o les cr锚pes suzette. I encara et dir茅 m茅s, perqu猫 el cusc煤s que mengen els francesos ja no 茅s tan picant, ni tant sols t茅 esp猫cies. 脡s un cusc煤s afrancesat, amb tics gals. En definitiva, un futur com煤: coses de tots, mescla i bon ambient, sense integrismes.

A Catalunya han arribat en una d猫cada un mili贸 de nouvinguts, principalment del centre i sud d鈥橝m猫rica, paquistanesos, magribins i subsaharians.

Els catalans, sovint, ens sentim agredits, i patim per la nostra cultura. Hem de saber que si la nostra cultura t茅 els peus ferms i el cap clar, i la tenim ben apamada, aconseguirem sumar i no restar.

El problema no 茅s del qu猫 ens porten els nouvinguts, sin贸 de la nostra prec脿ria cultura, desdibuixada i feble.

Per tant, el qu猫 hem de fer 茅s transmetre als nostres infants la nostra cultura i practicar-la a casa. Si fem una bona base, no tindrem recels a obrir la porta de casa.

I deixarem entrar l鈥檃rr貌s amb guandules, el cusc煤s, el paper d鈥檃rr貌s, les llenties vermelles, el ghee i totes les fruites misterioses que llueixen palmito al Raval de Barcelona.