Entrades amb l'etiqueta ‘espinacs’

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquè durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂşcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

El gran dinar per a l’Aprofitament dels Aliments i unes creps d’espinacs

dissabte, 22/11/2014

El dia 22 de novembre s’ha celebrat el Gran Dinar per a l’Aprofitament dels Aliments a la Plaça dels Ă€ngels de Barcelona, organitzat per la Plataforma Aprofitem els Aliments (PAA). És una de les activitats importants de la Setmana Europea de la PrevenciĂł de Residus. Enguany Ă©s l’Any Europeu Contra el Malbaratament d’Aliments, que pretĂ©n alertar i sensibilitzar a la poblaciĂł sobre la quantitat d’aliments Ăştils que es llencen, rebutjats perquè tenen un petit cop o no compleixen els estĂ ndards en quant a mida i forma que el mercat demanda.

Les dades causen feredat, un 30% del que es produeix, es llença. És una autèntica barbaritat. I la major part del volum es llença a casa.

Els cuiners de la FundaciĂł Alicia han cuinat 4.000 racions de sopa de verdures, que s’han repartit gratuĂŻtament, elaborada totalment amb aliments recuperats, que s’haurien llençat inevitablement. Es tracta d’aliments Ăştils que no arriben a posar-se a la venda. Us haig de dir que la sopa era magnĂ­fica, molt saborosa.

A la plaça s’hi ha instal·lat una Fira d’Experiències, d’entitats i iniciatives diverses per conscienciar i mostrar els resultats d’aprofitar els aliments rebutjats. I per aprofundir en el missatge s’han dut a terme debats, taules rodones i conferències, aixĂ­ com casos prĂ ctics, tallers i demostracions de cuina per donar idees per cuinar.

Jo hi he actuat, he fet un taller de cuina amb nens, perquè ells són motor de canvi en aquest món que vivim.

 

2014-11-22 18.39.09.jpg

Amb la Diletta Parente, que feia de conductora de l’acte i els seus dos fills, els meus ajudants cuiners

Hem elaborat dues receptes: unes creps d’espinacs, matĂł i avellanes, i una copeta de galeta, plĂ tan i iogurt

2014-11-22 18.39.19.jpg

CREPS D’ESPINACS I MATĂ“ AMB AVELLANES

He triat aquesta elaboració perquè les verdures són un dels aliments que més es llencen. I dins de les verdures, les de fulla verda són les que tenen la caducitat més curta. Quan arriben espinacs frescos a casa, els hem de cuinar de seguida. Si passen uns dies i estan una mica tous, poc vigorosos, ja no els podrem emprar per amanida, però són igual de vàlids per coure.

Per altra banda, m’interessava parlar del matĂł perquè de tots els formatges Ă©s el de caducitat mĂ©s curta. Si n’hem comprat massa i no trobem el moment de menjar-ne, el podem integrar en els plats, com Ă©s el cas de la recepta que presento.

Les avellanes, com tota la fruita seca, dĂłna nutrients, sabor i textura, absolutament necessĂ ria en un plat tan tou com les creps amb espinacs i matĂł.

Les creps sĂłn un gran recurs per aprofitar restes d’altres Ă pats. SĂłn fĂ cils i rĂ pides de fer i embolcallen tota mena d’elaboracions culinĂ ries, tant verdures com carn o peix. I, per descomptat, tota mena de dolços!

 

2014-11-17 21.28.44.jpg

 

Per les creps:

125 gr. de farina

250 ml de llet

1 ou

Un pessic de sal

Per el farcit:

400 gr. d’espinacs frescos

200 g de carbassa

300 gr. de matĂł

100 gr. de parmesĂ  ratllat

100 g d’avellanes

Un pessic de nou moscada

1 gra d’all

 

Comencem per les creps. Barregem bé tots els ingredients i deixem reposar un mínim de mitja hora. En una paella antiadherent, coem les creps mig minut per cada costat. Reservem.

En una paella, posem el gra d’all picat, a foc mig, el coem sense que arribi a torrar i afegim  els daus de carbassa. Coem lentament, fins que la carbassa sigui tova. Ara hi posem els espinacs i un pessic de sal. Sacsegem la paella fins que perdin l’aigua. Serà el moment de posar les avellanes picades. Fora del foc afegim el mató i remenem. Afegim la nou moscada i  formatge parmesà ratllat. Remenem i farcim les creps. Per menjar-les calentes les passem per la paella, o les gratinem al forn.

 

2014-11-17 21.28.47.jpg

 

Benvinguts a l’hort. Espinacs i bledes

dissabte, 1/09/2012


BLEDES FARCIDES DE BOLETS I LLAGOSTINS

Un manat de bledes de fulles grosses

16 gambes

1 ceba tendra

Sal i pebre

 

Salsa de gambes

Els caps i les pells de les gambes

Una ceba

4 grans d’all

2 tomĂ quets

1 fulla de llorer

1 branca de romanĂ­

Un  raig de conyac

Una nyora

Brou de peix

Una cullerada de farina

 

 

Separem les penques de les fulles. Escaldem primer les fulles i després les penques en aigua bullint, les refresquem immediatament.

Tallem les penques menudes.

En una cassola, sofregim la ceba picada. Afegim les penques. Saltem i, finalment les gambes picades. Farcim les fulles de bleda amb aquesta barreja i ho reservem.

Començarem pelant les gambes, separant els caps i les pells dels cossos.

En una cassola, posem els caps i les pells de les gambes, un raig generós d’oli, i els alls tallats de qualsevol manera. A foc fort, fem que sofregeixi. Afegim la ceba i el tomàquet, tallat gruixut i fem que cogui, a foc lent, fins que quedi ben sofregit. Hi posem,  també una mica de sucre i les herbes. Ara, ruixem amb conyac i esperem que evapori. Posem la cullerada de farina i deixem coure. Cobrim amb brou de peix i la carn de la nyora remullada, i deixem coure lentament durant quinze minuts, fins aconseguir que la gamba extregui tota la seva substància. Triturem i passem pel colador xinès.

Ens ha de quedar una salsa pujada de to, saborosa i ben lligada.

Passem els farcellets pel teppanyaki i acompanyem amb la salsa de gambes

DSC04807.JPG


DSC04802.JPG

Els Ă pats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. SĂłn els senyals de les dues setmanes prèvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitència autoimposada, sinĂł, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equaciĂł matemĂ tica impossible, però quan fem recompte, ens preguntem: – però com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bé, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjó la decoració humana del local.  I cada grup és un món, que ens manté amb la imaginació ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. Però els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquè al triar es senten molt responsables i, és clar, volen el millor per aquell àpat que només fan un cop l’any i tothom està molt il·lusionat.  Per això, quan ens venen a veure per triar el menú, mai acaben escollint els menús que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i això és molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquè fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: Què els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És això el què volien?

I com que la memòria és selectiva, gairebé sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comès i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un èxit per a el grup i per a nosaltres. El què sí que és cert és que en cada àpat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoració del restaurant.

Doncs, gràcies a un àpat d’empresa, som uns autèntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment és una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquè no vinguin amb talons de vint centímetres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i també un cuiner de suport (perquè en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup té, aproximadament, una hora per fer el plat que té assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquè el presenti. No cal dir que les presentacions són hilarants i que la creativitat dels participants és insuperable (gairebé sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domèstica, tot i ser plats festius, perquè els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dĂ tils

P8230020.JPG

concentraciĂł mĂ xima en un llagostĂ­

P8230023.JPG

aixĂ­ s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artĂ­stica de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomĂ quet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romanĂ­

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bé.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinès. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocció i immediatament després, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquè perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el puré en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dĂ tils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscĂşs

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dĂ tils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a màxima potència. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ºC.

Rehidratem el cuscús. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscús amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablé sobre el cuscús i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata lĂ­quida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 200ÂşC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.