Em convida l’ajuntament de Castellar del Vallès a fer un taller de cuina saludable. M’adverteixen que el públic són exclusivament dones i que el què volen és un decàleg alimentari per aprimar-se, que amb tot això de l’operació biquini, estan molt preocupades i que la seva obsessió és tenir bon tipus i bona imatge.

Jo vaig amb l’artilleria preparada per llançar missatges de que la salut no és fer dieta permanentment, sinó canviar d’hàbits i menjar allò que el teu organisme necessita.

A meitat de la xerrada ja no sóc coherent, llanço missatges contradictoris. Els dic que no s’han d’obsessionar amb la dieta i tots els plats que preparo són baixos en calories. La veritat és que ens costa molt diferenciar entre el que és saludable i el que ens fa sentir lleugers. Els explico que hi ha multitud d’aliments molt saludables i molt calòrics, com la fruita seca i l’oli d’oliva extra verge. També els explico que no hi ha aliments saludables i altres que no ho són, sinó que el què és saludable és la dieta.

Recordo un cas, una persona que sempre, sempre, sempre, cada dia, cada dia, cada dia, menjava amanida verda sense amanir (ni oli ni sal) i lluç a la planxa. Estava prima, sens dubte, i, no sóc psicòloga, però intueixo que també estava trista i no estava gaire a gust amb l’entorn ni amb el seu cos. En definitiva, que vist com a àpat, una amanida i un lluç a la planxa és una bona combinació i és realment saludable, però que reiteradament, cada dia, sempre, és una dieta nefasta.

Els pregunto, sovint, als adolescents si és més saludable una galleda de llenties guisades o una galleda de patates fregides. Sempre em contesten que és molt millor una galleda de llenties guisades. A vegades hi ha un alumne adolescent que apunta, tímidament, que tot depèn de la quantitat. Cert, aquesta és la resposta correcte. Si menges una galleda de llenties, molt probablement, acabaràs a l’hospital…..o al vàter.

Però….tot i això, tot i sabent-ho, tenim la tendència a confondre salut i quilos…..perquè la imatge de la salut és la d’una persona prima. Els explicava, entre altres coses, a les assistents al taller que el què és més important és reeducar-nos i menjar de tot i poc, o com deia en Pla, “de res, massa”.

Per a il·lustrar aquesta màxima d’en Pla, sempre explico com i qui em va reeducar en qüestions alimentàries. A veure, per posar-nos en situació, sóc filla d’una fonda, això vol dir que a casa meva l’abundància era evident i la intenció gastronòmica era militant. A casa menjàvem bé i molt.

Em vaig casar amb fill de casa bona, burgesos benestants, que menjaven bo i poc….poquíssim (al meu parer) però suficient. Quan va néixer el nostre primer fill, els meus sogres em van acollir a casa seva. Jo criava al nen, acabava de parir i tenia una gana de vaca i bou tots alhora. Era la que més menjava de tota la família, però tot i això, m’aixecava de taula amb la mateixa gana que m’havia assegut.

Recordo una anècdota, unes mandonguilles. La meva sogra es va servir DUES mandonguilles, el meu sogre TRES, jo (tot i la vergonya) QUATRE (a casa meva, la mitjana era de deu mandonguilles, abans de repetir).

Els meus sogres acaben amb les mandonguilles del plat, jo també (i encara estic morta de gana) i de cop, la meva sogra comenta: – Joan, no repetiries de mandonguilles? – en aquest moment veig la llum, penso que podré repetir, menjar una cinquena mandonguilla, potser una sisena……sense passar vergonya. El món em somriu, imagino un cel del que plouen mandonguilles i cauen al meu plat…..però…..tota la meva il·lusió s’esvaeix, quan la meva sogra pregunta al sogre: – Joan, ens en partim una???? –

És clar, ells menjaven mandonguilles, guatlles, macarrons, patates fregides, llenties guisades, fetge d’ànec, peix al forn i tot el què volien, però…..tres grams de cada!!!! De res, massa.

Els explicava tot això a les assistents, entre moltes altres coses, i també els ensenyava a preparar plats saborosos, sense que ens desestabilitzessin massa la bàscula.

Aquests són els plats que vaig cuinar al taller.

Ara, sempre cal recordar i practicar que tres mandonguilles són un banquet i, si volem repetir, amb mitja ja fem!

Carpaccio de carbassó, tomàquet ratllat, escopinyes, sèsam torrat i germinats

Cal prioritzar el consum d’hortalisses crues perquè conserven totes les vitamines.

• Un carbassó
• Dos tomàquets madurs
• Una llauna d’escopinyes, cloïsses, navalles, al natural
• Sèsam torrat
• Una bossa de germinats d’alfals
• Oli d’oliva
• Sal

1. Tallem el carbassó molt prim, en una mandolina, si és que en tenim, o amb ganivet.
2. L’estenem sobre un plat i hi ratllem un tomàquet. Amanim el tomàquet amb una mica d’oli i sal. Posarem les cloïsses, sèsam torrat i els germinats.

Verat al vapor amb iogurt i curri

Cuscús de coliflor amb dauets de verdures, pinyons torrats, festucs

Hem de procurar menjar cinc racions de fruita o verdura al dia: entrants, acompanyaments, mitja tarda….hi hem de pensar sempre.

• Un verat
• Una poma
• Un cogombre
• Un iogurt
• Curri
• Una coliflor
• Una pastanaga
• Pinyons
• Oli d’oliva
• Sal
• pebre

1. Tallem les verdures molt menudes i les barregem amb la coliflor picada a la màquina 1,2,3. Torrem uns pinyons, al forn, o en una paella, amb una mica d’oli i sal. Barregem la coliflor amb les verdures i els pinyons. Amanim amb oli i sal.
2. Fem un tsatsiki: tallem el cogombre i la poma, pelades i ben menudes. Ho barregem amb el iogurt, una mica de curri i sal.
3. Fem un verat al vapor o a la planxa i acompanyem del tsatsiki.

Conill al minut amb bolets

La cuina ha de ser senzilla, ràpida i de coccions poc sofisticades. El conill és una carn molt interessant, poc greixosa i de poca quantitat.

• Un conill tallat menut
• Una llimona
• Un grapat d’herbes
• 4 grans d’alls
• 300 gr. De barreja de bolets
• Oli
• Sal

1. Netegem i tallem els bolets.
2. Pelem els alls i els tallem de qualsevol manera.
3. En una paella amb una mica d’oli, enrossim el conill salpebrat.
4. Afegim els alls, un bon raig de suc de llimona i els bolets, sacsegem bé i abaixem una mica el foc, deixem que acabi de coure el conill i els bolets.

I a més…….fer exercici i prendre una miqueta de vi (que és saludable, bo i ajuda a veure i viure la vida amb més alegria)

EL CONILL AL MOMENT, AL MOMENT DE ANAR-SE COENT….