Entrades amb l'etiqueta ‘dieta’

Mandonguilles saludables

dilluns, 26/07/2010

Em convida l’ajuntament de Castellar del Vallès a fer un taller de cuina saludable. M’adverteixen que el públic són exclusivament dones i que el què volen és un decàleg alimentari per aprimar-se, que amb tot això de l’operació biquini, estan molt preocupades i que la seva obsessió és tenir bon tipus i bona imatge.

Jo vaig amb l’artilleria preparada per llançar missatges de que la salut no és fer dieta permanentment, sinó canviar d’hàbits i menjar allò que el teu organisme necessita.

A meitat de la xerrada ja no sóc coherent, llanço missatges contradictoris. Els dic que no s’han d’obsessionar amb la dieta i tots els plats que preparo són baixos en calories. La veritat és que ens costa molt diferenciar entre el que és saludable i el que ens fa sentir lleugers. Els explico que hi ha multitud d’aliments molt saludables i molt calòrics, com la fruita seca i l’oli d’oliva extra verge. També els explico que no hi ha aliments saludables i altres que no ho són, sinó que el què és saludable és la dieta.

Recordo un cas, una persona que sempre, sempre, sempre, cada dia, cada dia, cada dia, menjava amanida verda sense amanir (ni oli ni sal) i lluç a la planxa. Estava prima, sens dubte, i, no sóc psicòloga, però intueixo que també estava trista i no estava gaire a gust amb l’entorn ni amb el seu cos. En definitiva, que vist com a àpat, una amanida i un lluç a la planxa és una bona combinació i és realment saludable, però que reiteradament, cada dia, sempre, és una dieta nefasta.

Els pregunto, sovint, als adolescents si Ă©s mĂ©s saludable una galleda de llenties guisades o una galleda de patates fregides. Sempre em contesten que Ă©s molt millor una galleda de llenties guisades. A vegades hi ha un alumne adolescent que apunta, tĂ­midament, que tot depèn de la quantitat. Cert, aquesta Ă©s la resposta correcte. Si menges una galleda de llenties, molt probablement, acabarĂ s a l’hospital…..o al vĂ ter.

Però….tot i això, tot i sabent-ho, tenim la tendència a confondre salut i quilos…..perquè la imatge de la salut Ă©s la d’una persona prima. Els explicava, entre altres coses, a les assistents al taller que el què Ă©s mĂ©s important Ă©s reeducar-nos i menjar de tot i poc, o com deia en Pla, “de res, massa”.

Per a il·lustrar aquesta màxima d’en Pla, sempre explico com i qui em va reeducar en qüestions alimentàries. A veure, per posar-nos en situació, sóc filla d’una fonda, això vol dir que a casa meva l’abundància era evident i la intenció gastronòmica era militant. A casa menjàvem bé i molt.

Em vaig casar amb fill de casa bona, burgesos benestants, que menjaven bo i poc….poquĂ­ssim (al meu parer) però suficient. Quan va nĂ©ixer el nostre primer fill, els meus sogres em van acollir a casa seva. Jo criava al nen, acabava de parir i tenia una gana de vaca i bou tots alhora. Era la que mĂ©s menjava de tota la famĂ­lia, però tot i això, m’aixecava de taula amb la mateixa gana que m’havia assegut.

Recordo una anècdota, unes mandonguilles. La meva sogra es va servir DUES mandonguilles, el meu sogre TRES, jo (tot i la vergonya) QUATRE (a casa meva, la mitjana era de deu mandonguilles, abans de repetir).

Els meus sogres acaben amb les mandonguilles del plat, jo tambĂ© (i encara estic morta de gana) i de cop, la meva sogra comenta: – Joan, no repetiries de mandonguilles? – en aquest moment veig la llum, penso que podrĂ© repetir, menjar una cinquena mandonguilla, potser una sisena……sense passar vergonya. El mĂłn em somriu, imagino un cel del que plouen mandonguilles i cauen al meu plat…..però…..tota la meva il·lusiĂł s’esvaeix, quan la meva sogra pregunta al sogre: – Joan, ens en partim una???? –

És clar, ells menjaven mandonguilles, guatlles, macarrons, patates fregides, llenties guisades, fetge d’ànec, peix al forn i tot el què volien, però…..tres grams de cada!!!! De res, massa.

Els explicava tot això a les assistents, entre moltes altres coses, i també els ensenyava a preparar plats saborosos, sense que ens desestabilitzessin massa la bàscula.

Aquests sĂłn els plats que vaig cuinar al taller.

Ara, sempre cal recordar i practicar que tres mandonguilles sĂłn un banquet i, si volem repetir, amb mitja ja fem!


Carpaccio de carbassó, tomàquet ratllat, escopinyes, sèsam torrat i germinats

Cal prioritzar el consum d’hortalisses crues perquè conserven totes les vitamines.

  • Un carbassĂł
  • Dos tomĂ quets madurs
  • Una llauna d’escopinyes, cloĂŻsses, navalles, al natural
  • Sèsam torrat
  • Una bossa de germinats d’alfals
  • Oli d’oliva
  • Sal
  1. Tallem el carbassó molt prim, en una mandolina, si és que en tenim, o amb ganivet.
  2. L’estenem sobre un plat i hi ratllem un tomàquet. Amanim el tomàquet amb una mica d’oli i sal. Posarem les cloïsses, sèsam torrat i els germinats.

Verat al vapor amb iogurt i curri

CuscĂşs de coliflor amb dauets de verdures, pinyons torrats, festucs

Hem de procurar menjar cinc racions de fruita o verdura al dia: entrants, acompanyaments, mitja tarda….hi hem de pensar sempre.

  • Un verat
  • Una poma
  • Un cogombre
  • Un iogurt
  • Curri
  • Una coliflor
  • Una pastanaga
  • Pinyons
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • pebre
  1. Tallem les verdures molt menudes i les barregem amb la coliflor picada a la màquina 1,2,3. Torrem uns pinyons, al forn, o en una paella, amb una mica d’oli i sal. Barregem la coliflor amb les verdures i els pinyons. Amanim amb oli i sal.
  2. Fem un tsatsiki: tallem el cogombre i la poma, pelades i ben menudes. Ho barregem amb el iogurt, una mica de curri i sal.
  3. Fem un verat al vapor o a la planxa i acompanyem del tsatsiki.

Conill al minut amb bolets

La cuina ha de ser senzilla, ràpida i de coccions poc sofisticades. El conill és una carn molt interessant, poc greixosa i de poca quantitat.

  • Un conill tallat menut
  • Una llimona
  • Un grapat d’herbes
  • 4 grans d’alls
  • 300 gr. De barreja de bolets
  • Oli
  • Sal
  1. Netegem i tallem els bolets.
  2. Pelem els alls i els tallem de qualsevol manera.
  3. En una paella amb una mica d’oli, enrossim el conill salpebrat.
  4. Afegim els alls, un bon raig de suc de llimona i els bolets, sacsegem bé i abaixem una mica el foc, deixem que acabi de coure el conill i els bolets.

I a mĂ©s…….fer exercici i prendre una miqueta de vi (que Ă©s saludable, bo i ajuda a veure i viure la vida amb mĂ©s alegria)

EL CONILL AL MOMENT, AL MOMENT DE ANAR-SE COENT….

El pollastre de la dieta

divendres, 4/06/2010

 09_banda ampla_tv3.JPG

El dimecres dia 26 de maig, a BANDA AMPLA de TV3, van dedicar el programa debat a l’”Operació Biquini” Entre els convidats, nutricionistes, grassos, prims, esteticiens, entrenadors personals i jo. Mai no m’ha interessat excessivament aquest tema, per això no sabia ben bé que dir. Millor. Perquè així em vaig dedicar a escoltar que, de tant en tant, tampoc no és un sacrifici tan gran.

El debat es dividia entre els favorables a seguir una dieta i els que consideraven que les dietes no tenen futur, sinó adquirir un hàbit alimentari ben estructurat i coherent. Val a dir que jo sóc d’aquest parer, dels que considero que mai no ens hem d’aixecar tips de taula, que hem de menjar de tot sense obsessionar-nos-hi, i que hem de procurar embrutar les malles de gimnàstica cada dia.

Una de les convidades va puntualitzar que és diferent l’operació biquini a l’alimentació que han de seguir les persones grasses o amb tendència a engreixar-se. És habitual que les persones ens engreixem un parell de quilos durant l’hivern i que per tornar a sentir-nos bé i a poder-nos posar la roba de l’any passat ens privem d’algunes menges circumstancialment. En canvi els grassos crònics, han de tenir cura de la seva alimentació durant tota la vida, vigilant no passar-se en una oliva de més.

C03 A L'AST.jpg

En aquest moment va intervenir el divertíssim Xavier Perez Esquerdo, explicant les seves recurrents dietes, mil i una dietes. Amb gran salero, ens explicava que ho havia provat tot, i de totes, la dieta més surrealista era la “del pollastre”, que es basa en menjar durant tot un dia pollastre a l’ast: esmorzar, dinar i sopar. Tant pollastre com vulguis, però només pollastre a l’ast. També ha provat amb els fàrmacs, una pastilla “cremagreixos” que sembla ser que expulses pels darreres, de manera que el pobre Xavier anava tot el dia amb el llepet de greix.

En Xavier es queixava de la desgràcia dels grassos, perquè ell no s’hi veu de gras, encara més, ell està felicíssim menjant i bevent, però que l’entorn el pressiona per aprimar-se (tots menys la seva mare, que el troba “fort”, no gras). Un cuiner es manifesta, i diu que el què s’ha de fer és seguir la dieta tradicional de la nostra cultura, la dieta Mediterrània.

Val a dir que els catalans, si més no, els catalans de la Catalunya Vella (jo mateixa) no som fills de la dieta mediterrània (oli, vi i pa) sinó de la dieta del porc: llard, embotits, llegums i arròs a la cassola. I la veritat, si jo retorno i segueixo aquesta dieta, amb la vida urbana que porto, en tres mesos no cabré ni dins la roba de quan estava embarassada de vuit mesos.

La Lídia Heredia, conductora i directora del programa – directora en el sentit de direccionar el debat – va fer virar la conversa cap al tema de l’exercici físic. Moment estel•lar, en el que una convidada – professora/catedràtica d’activitat física – va explicar i demostrar que els abdominals de tota la vida (aquells amb les mans a la nuca i aixecant el coll, tot esbufegant) no tenen cap mena de sentit ni de futur. Sembla ser que l’assumpte no és agafar força en els abdominals (perquè els nostres abdominals no han de fer força), sinó de mantenir la panxa cap a dins.

Per tant, tot aquell patiment, aquelles suors i aquells mals de coll, no han servit de res. Bé, serveixen si vols ser futbolista, però si el què vols ser és persona normal, no són útils. Vaja. Més enllà del tòpic que per estar bé i saludable s’ha de menjar moderadament i fer exercici a diari, va quedar ben clar que no anem bé: ni els abdominals que fem són útils, ni la majoria de les dietes són efectives, ni la nostra dieta tradicional ens farà emmagrir.

Sí que ja ho dic jo! L’única cosa que fa perdre quilos és l’AMOR! Sí, sí, no us penseu que m’he begut l’enteniment. L’amor, la fase d’enamorament aprima, perquè sacseja l’organisme i fa que tots els neurotransmissors es posin en funcionament, generant sensació de sacietat i ocupant el cervell en els temes que t’interessen, oblidant per complet la necessitat de menjar. L’amor i les emocions aprimen. La resta, na de ná.

I no ho dic jo! Ho diuen els experts…..i els convidats del Banda Ampla! P.D.- Un “olé” per a la Pilar Senpau, convidada al programa. Entre els seus comentaris, algunes perles, de les que destaco: “quan t’aprimes estĂ s interĂ­ en un cos aliè. Necessites dos anys d’estar prim per obtenir la plaça de prim”. Si senyora!