Entrades amb l'etiqueta ‘davantal’

LA FESTA DEL DAVANTAL 2016

dimarts, 15/03/2016

Escric aquest post amb son, alegria i enyorança. La son i l’alegria s’entenen: ahir vam fer la Festa del Davantal i, Ă©s clar, vam anar a dormir molt tard. Tard, sĂ­, perĂČ amb molta alegria i una gran felicitat: va ser un gran Ăšxit i vam gaudir com si ens hi anĂ©s la vida.

I ara que dic aquestes paraules tan suades: com si ens hi anĂ©s la vida, s’escau explicar perquĂš dic que tinc enyorança. L’enyorança va en dues direccions. Per una banda, enyoro la Festa del Davantal, fins l’any que ve no tornarĂ  i tot un any sense viure la catarsi d’anit, em fa sentir enyorança. PerĂČ l’enyorança veritable, la de debĂČ, la que sento profundament amb l’afegit d’una tristor immensa, Ă©s l’enyorança de no tenir entre nosaltres, amb una copeta de vi i aquell somriure sincer, a la nostra estimada Muriel Casals.

La Muriel no havia faltat a cap de les edicions de la Festa del Davantal i, enguany, ha estat la setena! I el fet que faci tot just un mes que hagi marxat encara fa que la seva absĂšncia sigui mĂ©s dolorosa. Per aixĂČ avui l’enyoro, i mĂ©s ara que doblego els davantals per guardar-los a l’armari fins l’any que ve. M’he assegut a l’ordinador per escriure aquest post desprĂ©s de guardar el davantal brodat pels nois i les noies d’ASPASIM, el taller ocupacional de persones amb discapacitats psĂ­quiques que cusen com els Ă ngels. Al davantal hi posava “Muriel, t’estimem”. AixĂ­ va estar present durant tota la festa que, enguany, hem dedicat als formatges.

Vam tenir cabres, de broma, aixĂČ sĂ­, que vam aprendre a munyir.

Vam tenir a la MercÚ Lagrava, la formatgera de més prestigi del Pirineu, que ens va ensenyar a fer un formatge.

I vam tenir a tot aquest reguitzell de dones, que van cuinar un primer plat de coca d’albergínia amb formatge de cabra i un pastís senzill de formatge.

Abigail Sisquella
Ada Castells
AgnĂšs Busquets
Anna Arqué
Anna Aurich
Anna Bertran
Anna Manso
Anna Sahun
Anna Tarrés
Anna Ribalta
Ariadna Oltra
Begoña Garcia
Carlota Basil
Carme Canet
Carme Lluveras
Carmina Ganyet
Carol LĂłpez
Cristina Badia
Cristina Brondo
Helena Rakosnik
Elisenda Roca
Eva Moreno
Francina Vila
Gemma Recoder
Gemma Salvador
Itziar Castro
Laura Duran
Magda Oranich
Mai Balaguer
Mar Galtés
Maria Espada
Maria José Álvarez
Maria Rovira
Marta Rovira
Mireia Portas
MĂłnica Artigas
Montse LlussĂ 
Natza Farré
NĂșria DĂ­az
NĂșria RibĂł
Pepa Plana
Silvia Soler
Sol PicĂł
Tere Alsina

Estic cansada, avui, sĂ­, perĂČ molt feliç.

Preparant i organitzant el sopar.

Les cabres que ens van visitar, i que vam aprendre a munyir.

Donant el tret de sortida de la festa.

Vam descobrir tot el procĂ©s de la creaciĂł del formatge…

… que comença aprenent a munyir!

IMG_5524

La MercĂš Lagrava ens va ensenyar com fer formatge.

I després vam poder practicar les nostres habilitats,

i aprendre tots els trucs!

El deliciĂłs tast de formatges de diferents tipus que vam compartir.

Per fer totes les activitats, vam fer diferents grups.

IMG-20160316-WA0006

IMG-20160316-WA0008

El davantal creat en record a la Muriel.

Un dels grups, preparant el primer plat: coca d’albergínia amb formatge de cabra.

IMG_5521

Preparant el pastĂ­s de formatge!

Foto de grup. Moltes grĂ cies a totes!

 

Els Ă pats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. SĂłn els senyals de les dues setmanes prĂšvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitĂšncia autoimposada, sinĂł, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equaciĂł matemĂ tica impossible, perĂČ quan fem recompte, ens preguntem: – perĂČ com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bĂ©, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjĂł la decoraciĂł humana del local.  I cada grup Ă©s un mĂłn, que ens mantĂ© amb la imaginaciĂł ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. PerĂČ els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquĂš al triar es senten molt responsables i, Ă©s clar, volen el millor per aquell Ă pat que nomĂ©s fan un cop l’any i tothom estĂ  molt il·lusionat.  Per aixĂČ, quan ens venen a veure per triar el menĂș, mai acaben escollint els menĂșs que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i aixĂČ Ă©s molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquĂš fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: QuĂš els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És aixĂČ el quĂš volien?

I com que la memĂČria Ă©s selectiva, gairebĂ© sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comĂšs i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un Ăšxit per a el grup i per a nosaltres. El quĂš sĂ­ que Ă©s cert Ă©s que en cada Ă pat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoraciĂł del restaurant.

Doncs, grĂ cies a un Ă pat d’empresa, som uns autĂšntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment Ă©s una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquĂš no vinguin amb talons de vint centĂ­metres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i tambĂ© un cuiner de suport (perquĂš en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup tĂ©, aproximadament, una hora per fer el plat que tĂ© assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquĂš el presenti. No cal dir que les presentacions sĂłn hilarants i que la creativitat dels participants Ă©s insuperable (gairebĂ© sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domÚstica, tot i ser plats festius, perquÚ els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dĂ tils

P8230020.JPG

concentraciĂł mĂ xima en un llagostĂ­

P8230023.JPG

aixĂ­ s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artĂ­stica de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomĂ quet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romanĂ­

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bĂ©.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinùs. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocciĂł i immediatament desprĂ©s, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquù perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el purĂ© en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dĂ tils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscĂșs

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dĂ tils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a mĂ xima potĂšncia. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ÂșC.

Rehidratem el cuscĂșs. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscĂșs amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablĂ© sobre el cuscĂșs i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata lĂ­quida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 200ÂșC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.