Entrades amb l'etiqueta ‘davantal’

Els Ă pats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. SĂłn els senyals de les dues setmanes prĂšvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitĂšncia autoimposada, sinĂł, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equaciĂł matemĂ tica impossible, perĂČ quan fem recompte, ens preguntem: – perĂČ com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bĂ©, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjĂł la decoraciĂł humana del local.  I cada grup Ă©s un mĂłn, que ens mantĂ© amb la imaginaciĂł ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. PerĂČ els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquĂš al triar es senten molt responsables i, Ă©s clar, volen el millor per aquell Ă pat que nomĂ©s fan un cop l’any i tothom estĂ  molt il·lusionat.  Per aixĂČ, quan ens venen a veure per triar el menĂș, mai acaben escollint els menĂșs que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i aixĂČ Ă©s molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquĂš fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: QuĂš els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És aixĂČ el quĂš volien?

I com que la memĂČria Ă©s selectiva, gairebĂ© sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comĂšs i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un Ăšxit per a el grup i per a nosaltres. El quĂš sĂ­ que Ă©s cert Ă©s que en cada Ă pat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoraciĂł del restaurant.

Doncs, grĂ cies a un Ă pat d’empresa, som uns autĂšntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment Ă©s una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquĂš no vinguin amb talons de vint centĂ­metres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i tambĂ© un cuiner de suport (perquĂš en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup tĂ©, aproximadament, una hora per fer el plat que tĂ© assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquĂš el presenti. No cal dir que les presentacions sĂłn hilarants i que la creativitat dels participants Ă©s insuperable (gairebĂ© sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domÚstica, tot i ser plats festius, perquÚ els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dĂ tils

P8230020.JPG

concentraciĂł mĂ xima en un llagostĂ­

P8230023.JPG

aixĂ­ s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artĂ­stica de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomĂ quet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romanĂ­

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bĂ©.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinùs. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocciĂł i immediatament desprĂ©s, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquù perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el purĂ© en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dĂ tils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscĂșs

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dĂ tils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a mĂ xima potĂšncia. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ÂșC.

Rehidratem el cuscĂșs. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscĂșs amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablĂ© sobre el cuscĂșs i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata lĂ­quida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 200ÂșC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.