Entrades amb l'etiqueta ‘cuinar’

DESCOBRINT EL TOFU

dilluns, 6/02/2017

Fins ara no era gaire amant del tofu. Em treia de polleguera tots els beneficis miraculosos que se li atribueixen, per una banda i, per l’altra, que sigui tan i tan solemnement avorrit. Però se’m va ocĂłrrer fer-ne una secciĂł al VersiĂł RAC1 i vaig descobrir un mĂłn. (mĂ©s…)

CARBASSA, l’hortalissa del mes de gener

dilluns, 23/01/2017

Dic que Ă©s l’hortalissa de gener perquè Ă©s econòmica, familiar, ens ajuda a fer dieta i tĂ© mooooolt color, cosa que ens cal quan tenim un gener gris i fred.

Abans eren considerades de pobres, perquè per poc preu atipaven famílies senceres o, directament, es donaven als porcs
Tenien mala fama, que et donessin carbasses era mal assumpte. Te’n donaven si treies males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.
La dita “donar carbasses” provĂ© de la creença que la carbassa Ă©s antiafrodisĂ­aca, per tant es donava a qui no volies tenir cap mena de relaciĂł amorosa.

Una de les dificultats de la carbassa Ă©s trencar-la i pelar-la. Per aconseguir-ho amb facilitat, la pots escalivar-la al forn a bocins grans o escaldar-la (a trossos i amb pell), llavors podreu separar la carn de la pell amb facilitat.

La carbassa té coses a dir, més enllà de la crema de carbassa. Per exemple, la podem menjar crua o escalivada al forn. Crua és magnífica per acabar amanides. Escalivada és ideal per acompanyar carns o peixos.

Tot i que he dit que la carbassa té més recorregut:

RECEPTA DE LA CREMA DE CARBASSA IDEAL


1 kg. de carbassa
2 cebes
2 grans d’all
Brou de verdures
Sal i pebre
100 g de mantega


Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba i els alls.
En una cassola amb la mantega sofregim la ceba i els alls filetejats, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.
Afegim la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns minuts, a foc mitjĂ /alt. Afegim el brou de verdures. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.
Acabem amb uns daus de pernil bo, una mica de formatge de cabra i unes llavors de carbassa torrada. Per acabar la crema Ă©s ideal buscar un producte amb sabor contundent com els proposats.
PER TORRAR LES LLAVORS: 15 minuts, ruixades amb una mica d’oli i sal a 180ÂşC

• Totes les cremes es fan de la mateixa manera:
ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins a estovar l’hortalissa – + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)
A partir d’aquesta fĂłrmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats sĂłn infinites.

• El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa que hĂ gim triat. Com mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  a coure’s. La qĂĽestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

RECEPTA D’ESCABETX DE CARBASSA


una ceba
un parell de grans d’all
300 g de carbassa
50 ml de vinagre
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada de mostassa
Una branca de farigola fresca
Sal i pebre


Poxar la ceba en oli d’oliva. Afegir els alls filetejats i fer cuinar lleugerament. Afegir la carbassa a dauets i la farigola. Coure el conjunt una estona.
Barrejar el vinagre i aigua. Fer coure la carbassa en aquesta barreja durant uns deu minuts. Ha de quedar tova però no s’ha de desfer.
Colar i cobrir amb oli barrejat amb una cullerada de mostassa i pebre vermell. Guardar.

COM PODEM MENJAR L’ESCABETX DE CARBASSA?
Amb patates bullides. Acompanyant un llom de porc. Amb tonyina fresca. En una amanida.

TambĂ© parlo de carbasses al ‘VersiĂł a RAC1’, doneu-hi un cop d’ull aquĂ­!

img-20170121-wa0010

PASTĂŤS DE PERA TOCADA PERĂ’ NO ENFONSADA

dilluns, 16/01/2017

Per la base


300 g de farina
150 g de mantega
Un ou


Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou i barregem fins a aconseguir una massa llisa. Guardem a la nevera embolicada amb plàstic film

Pel farcit


100 g de mantega pomada
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre glas
20 g de farina
1 ou
6 peres


Batre la mantega amb el sucre fins a aconseguir textura cremosa. Afegir l’ou sencer (millor si està a temperatura ambient). Incorporem l’ametlla en pols. Afegim la farina. Barregem tot el conjunt.

Pelem i tallem les peres.

Estirem la massa brisa i posem en un motlle engreixat i enfarinat. Tapem amb una lĂ mina de paper de forn i cobrim amb llegum crua. Enfornem a 180ÂşC durant 20 minuts. Enretirem els llegums i el paper de forn i disposem les peres amb harmonia.

Cobrim amb la massa d’ametlla. Enfornem a 180ºC durant 30 minuts.

_DSC4123.MOV.Imagen fija002

_DSC4027.MOV.Imagen fija001

Del camp al plat perdem multitud d’aliments, i tots en som responsables.

La restauració, tot i no ser l’agent principal malbaratador, llença fins a un 10% de la compra de menjar.

Llençar menjar és poc ètic, perquè només amb la meitat del que llencem podríem nodrir tota la població que passa gana al món.

Llençar menjar és poc sostenible. Per produir aliments que no consumirem calen milions de litres d’aigua que escasseja. Per transportar aliments, que acabaran a la brossa, aboquem tones de CO2 a l’atmosfera.

Llençar menjar és poc educatiu. Menjar no és només un acte fisiològic, l’acte de menjar està farcit de valors que fan de nosaltres una societat civilitzada.

LLENÇAR MENJAR ÉS INJUST

HA ARRIBAT EL MOMENT DE:

  • SABER-HO
  • ENTOMAR EL PROBLEMA
  • BUSCAR SOLUCIONS

La proposta #Gastrorecup vol animar als restaurants a realitzar àpats amb aliments rebutjats pel circuit comercial, a un preu econòmic, per conscienciar tant la població com el propi sector a implicar-se activament en la lluita contra el malbaratament alimentari.

El #GastroRecup a Semproniana s’ha celebrat recuperant aliments provinents de Mercats de Barcelona, Mercabarna i els proveĂŻdors habituals del restaurant, i ha comptat amb la col·laboraciĂł de Som Gent de Profit, Espigoladors, l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En l’edició celebrada el dia 11 de gener de 2017, vam transformar 150 kg d’aliments recuperats, entre hortalisses, fruita, llegums, pasta, carn, peix i làctics provinents només de 6 proveïdors habituals del restaurant, d’alguns supermercats de proximitat i d’ESPIGOLADORS.

100 persones van gaudir d’un sopar abundant i de gran qualitat.

NOMÉS VA SER UN DIA I TAN SOLS 6 PROVEÏDORS. Si multipliquem per tots els dies de l’any i per la multitud d’empreses d’alimentació, el resultat és esfereïdor.

Vam demostrar als assistents a l’esdeveniment que amb aliments que s’anaven a llençar a les escombraries podem oferir QUANTITAT I QUALITAT.

EL MENĂš:

#gastrorecup

Aliments sense cost

Que no tenen preu

Jo no trio, tu no tries

els plats no són a triar, toca el què toca

Amanida de col, tomĂ quet, espĂ rrecs i iogurt

Cols velles, tomĂ quet Kumato no venut, espĂ rrecs macats i iogurt a punt de caducar

ClĂ ssic trinxat de patata, col i cansalada

Patates grillades i cols petites del camp, cansalada vella 

Brou vegetal amb mozzarella i verdures

Tota mena de verdures, xampinyons tocats i mozzarella que el majorista no ha pogut vendre perquè té data de consum preferent massa propera 

Guisadet de carxofes i bacallĂ 

Carxofes triades al camp (obertes, tocades), retalls de bacallĂ  de la parada del mercat

Hummus de cigrons amb torrades

Cigrons de la parada de llegums cuits que no poden ser venuts l’endemà d’haver estat bullits 

Enrotllat de tonyina i pico de gallo

Carn de cap de tonyina (fresquĂ­ssim) del nostre proveĂŻdor de peix que ven tonyina tallada i a punt de cuinar

Llom amb mooolta ceba

Canya de llom del supermercat, envasada, i per tant amb data de consum preferent massa propera. Cebes del camp, grillades.

Enrossit de botifarra i raĂŻm

Botifarra envasada amb data de consum preferent propera. RaĂŻm de majorista, amb grans tocats.

Espaguetis amb pebrotets picants i embotit

Espaguetis provinents del nostre proveïdor de pasta. Llençaven un palet perquè han deixat de comercialitzar la marca. Pebrotets rebutjats perquè són picants. Embotit cuit envasat amb data de consum preferent propera.

Cassola de truita de patata i bolets

Patata grillada provinent de camp. Xampinyons i gírgoles de majorista, tocats. 

Suquet de retalls de peix

Retalls provinents del nostre proveĂŻdor de peix, que comercialitza peix al tall per a la restauraciĂł.

Sopa de cantaloup i papaia

Cantaloup i papaies massa madurs provinents de majoristes

Tatin de poma

Un parell de pomes velles, en una caixa de 24 unitats, fan rebutjat la caixa sencera. Provinents de majorista

PlĂ tan amb rom i cacau

El plàtan té una vida molt curta. Si el guarden en càmeres, la pell ennegreix. Si el deixen fora de cambra frigorífica, madura molt ràpid. Ens ha arribat 50 kg de plàtans barrejats, frescos i blancs amb madurs i negres. Acompanyem les postres amb un pa de pessic del supermercat del barri. És un pa de pessic industrial envasat i té la data de consum preferent molt propera.

Crema de mandarina agredolça amb gelat de vainilla

Si en una malla de mandarines n’hi ha una de feta malbé, els supermercats llencen la bossa sencera. Ara és temporada de mandarines. Totes recollides dels supermercats del barri

PastĂ­s de pera i ametlla

Peres massa madures. Peres massa tacades. Ercolina, d’aigua i de Puigcerdà, la majoria dolcíssimes. Altres massa dures (recollides molt verdes i no han fet la maduració corresponent)

PA DE TURRIS

(tres sacs de pa variat. DeliciĂłs)

_DSC4151.MOV.Imagen fija002 _DSC4101.MOV.Imagen fija001_DSC4034.MOV.Imagen fija001 _DSC4021.MOV.Imagen fija001_DSC3999.MOV.Imagen fija001 _DSC4230.MOV.Imagen fija001_DSC4188.MOV.Imagen fija001 _DSC4191.MOV.Imagen fija001 _DSC4125.MOV.Imagen fija001

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secciĂł que faig els divendres al VersiĂł RAC1 d’en Toni ClapĂ©s vaig parlar de croquetes, el mĂ­tic plat, una de les receptes mĂ©s estimades per la poblaciĂł. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tĂ per!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definiciĂł i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qĂĽestiĂł Ă©s que les croquetes van nĂ©ixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tĂ per….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famĂłs crĂ­tic de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tĂ per Ă©s, sobretot, mai tancar el tĂ per amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plĂ stic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar rĂ pidament les croquetes el millor Ă©s fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mĂ nega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. AixĂ­ posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entĂ©n que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquè es coguin primer per dins, llavors les fregim mĂ©s fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem mĂ©s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tĂ per abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquè durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂşcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

Enrotllat de bolets, pernil i pinyons

divendres, 16/09/2016

Aquest Ă©s d’aquells plats senzills, bons i resultons que sempre ens agrada menjar.

El podem fer amb feina o sense feina. Vull dir que podem elaborar nosaltres mateixos totes les preparacions prèvies: pasta de full i paté de bolets, o comprar-ho bo i fet.

Em va caure a les mans aquest magnífic llibre de Cossetània: TAPES I APERITIUS AMB BOLETS de Carlos Robafum (pseudònim de Carles Janer) i em vaig animar a fer una de les seves receptes, el paté de xampinyons.

parellaparellAdaEm sembla una recepta molt i molt Ăştil, perquè et permet tenir sempre a mĂ , a la nevera, un preparat de bolets que serveix per a mil i una elaboracions posteriors. Afegint aquest patĂ© de bolets a una pasta (amb una mica de crema de llet), ja tens el plat fet. Si fas un arròs, afegeix el patĂ© al sofregit, i ja ho tens! Un peix acompanyat d’aquest patĂ©, Ă©s perfecte. I tambĂ© el pots afegir als estofats de carn. Ideal!


Necessitem:
– Una lĂ mina de pasta de full estirada
– 100 g de patĂ© de xampinyons
– Unes lĂ mines de pernil
– Un grapat de pinyons
– Un ou batut

Pel paté de xampinyons (extret del llibre TAPES I APERITIUS AMB BOLETS)
– 200 g de xampinyons
– 1 ceba
– 1 gran d’all
– 40 g de nous pelades
– 50 ml d’oli d’oliva
– Un pessic de sal


Fem el paté de xampinyons:

Piquem la ceba i l’all i ho coem a una paella prou grossa perquè hi cĂ piguen els xampinyons, amb l’oli. Coem a foc lent durant uns cinc minuts.
Preparem els xampinyons, simplement els rentem i els tallem de qualsevol manera i els posem a la paella. Fem coure uns cinc minuts, a foc mitjĂ , fins que els xampinyons s’han embegut l’aigua. Afegim la sal i triturem, juntament amb les nous, fins que quedi ben fi. Si veiem que ens queda massa pastĂłs, afegim una mica d’oli.

Estirem la pasta de full (millor si la comprem quadrada, aixĂ­ no l’hem de tallar ni rebutjar les cantonades rodones). Untem amb la pasta de xampinyons, posem el pernil esmicolat per sobre i acabem amb els pinyons torrats. Enrotllem sobre si mateix, pintem amb ou batut i coem uns vint minuts al forn a 180 °C.

Sortint del forn, la tallem a rodanxes i ho servim acompanyat d’una amanida.

Tapa bolets

IMG_0837[1]

Bunyols a corre-cuita

dimarts, 13/09/2016

La cosa Ă©s que arriba aquest moment de la reincorporaciĂł a la vida seriosa, activa i definitiva, i em trobo amb mĂ©s feina que mai, tot acumulat i, en definitiva, amb la necessitat d’alimentar tambĂ© el blog.

A corre-cuita he fet uns bunyolets de bacallà, que són ràpids i a tothom agrada. Insisteixo a dir que són ràpids i fàcils, perquè aquest tipus de plats sempre sembla que han de ser complicats i que estan reservats a les persones amb gran trajectòria culinària o amb tot el dia al davant per posar-se als fogons.

NomĂ©s et cal tenir els ingredients (que sĂłn ben habituals) i el bacallĂ  dessalat. Aquest punt pot semblar el mĂ©s complicat, però ara ja estĂ  resolt perquè el venen, fins i tot al sĂşper, a punt de sal. De fet, jo sempre recomano que en tingueu de congelat, per a tota mena d’imprevistos, i perquè Ă©s la manera de garantir que menjareu peix de tant en tant. Això sĂ­, per fer aquesta recepta Ă©s millor que compreu esqueixada de bacallĂ , simplement perquè Ă©s mĂ©s econòmic.

Bunyols de bacallĂ 


500 gr. de bacallà dessalat, millor si és bacallà esqueixat (perquè és més econòmic)
Unes branques de porradell
1 ou
Un raig generĂłs de llet
Una culleradeta de llevat quĂ­mic
100 gr. de farina
Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallĂ )
Oli per fregir


Piquem el porradell. Posem el bacallĂ  dessalat en una olla, cobrim amb aigua, una fulla de llorer i ho posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallĂ . Esperem que refredi i l’esmicolem.

Si us sembla que aquesta acciĂł de coure el bacallĂ  us atabala, podeu coure’l al microones. Simplement, coure’l un parell de minuts a potència mĂ xima. I si tot i això encara teniu mandra, no cal que ho cogueu! Ben esmicolat, en cru, procedim de la mateixa manera que si fos cuit.

El barregem amb el porradell trinxat, incorporem el rovell d’ou, la llet, la farina, el llevat i la sal. Muntem la clara a punt de neu i l incorporem amb cura que no s’abaixi.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que sĂłn bruns, els retirem i els fem escĂłrrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Bunyol

SĂ­ndria a Catalunya RĂ dio

dimecres, 20/07/2016

L’estiu té gust de síndria. Aquella peça immensa que no es pot obrir si no la comparteixes. Aquella imatge bucòlica de la colla d’amics sota la parra. Aquella fotografia divertidíssima de l’infant totalment regalimat, cara, braços i panxa. La nostàlgia tatuada de llavors negres i calcomanies. La síndria, innocent, fresca, sincera, feliç i puntual. És el gust de l’estiu.

I l’estiu al Matí de Catalunya Ràdio s’ha acabat amb una mena de taller de cuina dedicat a la síndria.

Val a dir que jo, a la síndria, sempre li he vist poques possibilitats culinàries. Té massa aigua i tot m’ho mulla. Per això jo quan l’obro, obligo a tot quisqui a menjar-la per postres i com a única opció.

Tot i això, al Matí em van demanar que fes anar el cervell i pensés alguns plats on la síndria hi tingués protagonisme. Entre pensar i buscar alguna cosa d’aquí i allà (La sinceritat va per davant de la síndria) vam presentar una colla de plats.

En Pere de Cal Neguit va portar síndria (per descomptat), tomàquets, raves, alfàbrega, menta, préssecs, raïm, maduixots, nabius i kiwis. I amb aquests ingredients més una mica de formatge i fruita seca vam preparar aquestes propostes culinàries. I sobretot, amb l’ajut inestimable del petit Pol, el fill d’en Pere.

IMG_0722

IMG_0723

IMG_0724

IMG_0733

RECEPTES SĂŤNDRIA

Montadito de formatge


 

2 talls de sĂ­ndria

4 tomĂ quets de jardĂ­

200 g de formatge mozzarella

Unes quantes olives negres

AlfĂ brega

Crema de vinagre de Mòdena

Flor de sal

Pebre negre


 

Fem rodones de sĂ­ndria amb el tallapastes. Fem rodones de mozzarella de la mateixa mida. Tallem els tomĂ quets de jardĂ­.

Muntem el platet: simplement posem la síndria a la base, a sobre el formatge i acabem amb un tall d’oliva negra, una mica de tomàquet de jardí, una fulla petita d’alfàbrega i amanim amb la crema de vinagre de Mòdena, sal i un parell de voltes de pebre negre.

 IMG_0727

Amanida senzilla i fresca


 

2 talls generosos de sĂ­ndria

4 préssecs de vinya

8 tomĂ quets de jardĂ­

Un parell de raves

Una mica de gingebre

1 manat de menta

Sal


Tallem la síndria a dauets i pelem i tallem els préssecs a dauets, també. Tallem els tomàquets de jardí. Filetegem els raves.

Piquem la menta i ratllem el gingebre.

Barregem tots els ingredients. Afegim una mica de sal.

 IMG_0729

Com un Cheesecake


 

Dos talls de sĂ­ndria bonics

100 g de festucs picats

Unes fulletes de menta

 

Per la crema de formatge:

100 g de mantega

200 g de formatge d’untar

50 g de sucre llustre

Una culleradeta de vainilla en pols


Deixem estovar la mantega. La batem bé, amb el sucre llustre. Afegim el formatge d’untar també a temperatura ambient. Afegim una mica de vainilla. Ho posem en una mànega pastissera amb una boquilla rinxolada.

Fem unes formes quadrades de sĂ­ndria. A sobre hi posem una capa de crema de formatge i acabem amb festucs picats i fulletes de menta.

 IMG_0732

 Polo de síndria


 

SĂ­ndria

Pell de llima

Pals de polo


Es tracta simplement de tallar la síndria amb un tallapastes rodó, procurant fer-ne un bon tall. Ratllem pell de llima per sobre i hi clavem un pal de polo. El més important és col·locar-la sobre un bon tou de gel pilé.

  IMG_0731

Sopa de SĂ­ndria


 

400 g de sĂ­ndria

500 g de tomĂ quets

Una mica de sal

200 g de matĂł

Gingebre fresc

Avellanes picades


Simplement triturarem la síndria i els tomàquets i ho colarem. Afegim una mica de sal i una mica d’oli. Batem bé abans de servir-ho. En el moment de posar-ho a taula posem una cullerada de mató que haurem barrejat amb avellanes picades i gingebre fresc ratllat.

IMG_0730

Pizza de SĂ­ndria – Salada


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

Un grapat d’ametlles

Un grapat d’olives negres

100 g de formatge de cabra

AlfĂ brega fresca


Hem de seccionar la rodanxa de síndria en triangles, fent la forma d’una pizza. A sobre hi posarem el formatge de cabra esmicolat, uns trossets d’olives negres, ametlles picades i alfàbrega fresca picada.

IMG_0725

Pizza de SĂ­ndria – Dolça


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

2 kiwis

1 grapat de nabius

Unes quantes macadĂ mies

Un gotim de raĂŻm

4 maduixots

Unes fulletes de menta


Tallem la sĂ­ndria a triangles com si fos una pizza. Pelem els kiwis i els tallem a llunes. Posem uns trossos de raĂŻm, uns trossos de maduixot i uns nabius. Acabem amb macadĂ mia picada i unes fulletes de menta.

IMG_0726

Receptes contra el malbaratament alimentari

dilluns, 20/06/2016

Aquest Ă©s un tema que clama al cel. La societat estem descobrint xifres alarmants que fan mal al cor o, mĂ©s que al cor, a l’estĂłmac d’aquells que tenen dificultats per tirar endavant. Em refereixo al malbaratament alimentari.

Escric aquestes lĂ­nies el Dia Mundial del Refugiat. Encara fa mĂ©s mal saber que llencem un terç dels aliments que produĂŻm (una barbaritat). SĂłn xifres desorbitades que fan repensar com de refotudament mal formulat estĂ  el sistema, alhora que no nomĂ©s Ă©s qĂĽestiĂł de la mala distribuciĂł dels recursos entre les persones (que ja seria prou argument, per altra banda), sinĂł que produir mĂ©s del que ens cal i destruir aquest excedent d’aliments Ă©s nefast pel medi ambient.

De manera que ha arribat el moment de reflexionar i d’actuar. I jo sĂłc mĂ©s de la corda de flexionar. Vull dir que tinc tendència a arremangar-me i a posar-me en marxa tan bon punt s’encĂ©n el fogĂł de l’alarma social.

Enguany, el FAD ha dedicat el seu FADFEST, la gran celebraciĂł del disseny i la creativitat que aborda el disseny en totes les seves disciplines i en la que s’atorguen els premis FAD en disseny, a la sostenibilitat. Per això, la culminaciĂł de la setmana del disseny ha estat un Ă pat elaborat amb aliments rebutjats. Ha estat una gran celebraciĂł, coordinada pels comissaris del FADFEST: Daniel Cid, Eva Serrats i Francesc Pla amb la logĂ­stica de la PAA, la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En Sergi de MeiĂ  i jo mateixa vam fer el disseny de l’Ă pat que es va basar en fruita, verdura i pa. Aquests sĂłn els principals aliments que es llencen, pel seu preu moderat i per la gran sobreproducciĂł.

Ada Parellada

El repte era alt i la realitzaciĂł complexa, però n’estem orgullosos i podem dir que el resultat va ser un èxit. 900 persones van gaudir de les MIGAS DELS ENCANTS.

La idea va ser d’en Sergi i jo no ho tenia massa clar, confesso. Però vam triomfar! Hem d’agrair molt, i encara mĂ©s, la feina i la implicaciĂł dels voluntaris i dels cuiners que van deixar-s’hi la pell perquè tot funcionĂ©s perfectament.
Ada Parellada

Ada Parellada

Seria el moment de donar la recepta de les MIGAS DELS ENCANTS, però les migas…..no en tinc la recepta perquè les va fer totes la magnĂ­fica Eva DavĂł, que amb el seu art, va fregir uns alls trencats de qualsevol manera. Va afegir-hi un pa tallat i mullat com si haguĂ©s estat regat i a còpia d’anar remenant, afegint-hi aigua, si calia i apujant i abaixant el foc, va aconseguir un plat deliciĂłs. ImportantĂ­ssim acabar-les amb pebre vermell dolç i cĂşrcuma.

Les receptes que ara detallo sĂłn dels tastets que anaven sobre les famoses migas. Com si el conjunt fos una metĂ fora de l’hort: La terra (les migas) i el seu fruit. Hi havia algunes propostes mĂ©s, però per no carregar el post, us redacto les segĂĽents:

Samfaina


1 kg d’albergĂ­nia
Pebrot
TomĂ quet
CarbassĂł
TomĂ quet
Ceba
Oli
Un gra d’all
Herbes aromĂ tiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Sucre
Pebre blanc


Rentem bĂ© tota la verdura. Tallem el carbassĂł a daus. Traiem les llavors, pelem el pebrot vermell i el tallem a lĂ mines i a dauets. Fem el mateix amb el pebrot verd. Tallem a dauets l’albergĂ­nia. Ratllem els tomĂ quets. Piquem la ceba i els alls.
En una paella posem un bon raig d’oli. A baixa temperatura coem els alls. Abans que agafi color hi posem els pebrots i el tomĂ quet ratllat, deixem coure uns deu minuts. Hi afegim la ceba, remenem i deixem coure 10 minuts mĂ©s. I ara el carbassĂł i l’albergĂ­nia a dauets. Ho barregem tot i hi afegim una mica de sucre, una mica de sal i una mica de pebre vermell. Abaixem el foc al mĂ­nim, ho tapem i fem coure fins que quedi confitat.

Ada Parellada

Amanida de patata i albercocs


1 kg de patates
TomĂ quet
Ceba tendra/ ceba morada
Albercocs
Oli
Un gra d’all
Herbes aromĂ tiques: farigola fresca, julivert, orenga
Sal
Pebre blanc


Rentem bé les patates i les tallem a daus, sense pelar. Les bullim uns deu minuts. Sobretot, no sobre coure perquè sinó es trenquen. Les refredem immediatament.
Picada d’herbes, triturant-les amb oli (menys la farigola, que la posem sencera), amb un gra d’all. Amanim les patates amb aquest oli. Tallem els tomĂ quets i afegim a l’amanida. En una paella, saltem els albercocs, amb un bon raig d’oli i sal. Afegim els albercocs a l’amanida. Acabem amb ceba picada crua.

Ada Parellada

Xutnèi


500 g de tomĂ quet
300 g de cireres
20 g de gingebre fresc,
50 g de vinagre de sidra,
130 g de sucre morè
1 c/c de sal,
6 llavors de cardamom
1 c/p de coriandre en gra
1 c/p de pebre negre en grano,
½ c/p de mostassa en gra


Pelem els tomĂ quets i els tallem de qualsevol manera. Ratllem el gingebre. Ho posem en una cassola, juntament amb les cireres sense pinyol. Afegim el vinagre, el sucre i la sal. Obrim les llavors de cardamom i les afegim a l’olla, aixĂ­ com el coriandre, el pebre i la mostassa. Fem coure lentament durant una hora o fins que el suc hagi reduĂŻt i tinguem una melmelada amb trossets de tomĂ quet.

IMG_0189

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Ada Parellada

Allò que nosaltres en diem K, ells en diuen Fritata

dijous, 9/06/2016

Un dia en MĂ rius Serra em va fer un regal que llueixo amb orgull, em va regalar un enigma.

Diu aixĂ­:

K. Estri de cuina comĂş de 6 0 7 lletres.

(soluciĂł al final del post)

D’això fa una colla d’anys, però el plat ha restat inamovible a la nostra carta. Malgrat els anys, continua sorprenent i continua generant interès, tant el plat com l’enigma.

Es tracta d’un plat d’una senzillesa absoluta. Simplement quallem uns ous acompanyats de tot allò que et plagui, en una cassola. El gran avantatge és que es tracta d’una truita, sense haver de patir per la forma, ni per si s’enganxa ni gaire per la cocció. La gràcia, segons el meu parer, és que quedi una mica crueta al centre. Amb aquest tipus de cocció aquesta melositat interna està garantida.

A la carta de Semproniana la servim amb unes patates prèviament confitades o fregides, tallades molt primes, unes castanyes, uns bolets saltats i uns daus de fetge d’ànec fresc. Ho rematem amb una mica d’oli de tòfona, farigola fresca i ceba deshidratada.

Però també n’hem fet aquesta versió que us presento avui:

 K de truita amb avellanes


8 ous

1 patata grossa

1 ceba grossa

50 g d’avellanes

100 g d’espinacs frescos

25 g de ceba deshidratada

Flor de sal

Oli d’oliva


 

Tallem les patates tan fines com puguem i les fregim en abundant oli calent. Com que seran tallades fines costarà molt poca estona per coure’s. Les posem sobre paper absorbent.

Tallem la ceba a làmines i la coem, en una cassola, a foc lent, amb un bon raig d’oli, uns deu minuts. La reservem.

En una cassola esmaltada que pugui anar al forn, hi posem un raig d’oli. A sobre hi posem les patates, una cullerada generosa de ceba sofregida, unes quantes fulles d’espinacs i ho cobrim amb els ous batuts.

Quallem al forn, a 180ÂşC, durant uns vuit minuts.

Quan surti del forn hi posem unes avellanes picades i rematem amb flor de sal i una mica de ceba deshidratada.

A la fotografia hi veureu uns pinyons torrats i, si us hi fixeu bé, unes castanyes. Tot plegat, va al gust.

Doncs quina sorpresa vaig tenir quan aquells nois tan simpaticots em van dir que de K, res de res, que això que estaven menjant era una autèntica FRITATA. Em va agradar el seu cosmopolitisme, però no negaré que em disgusta alhora que m’admira com en saben els italians de fer anar els seus tòtems pel món. Fa molts anys, com ja us he dit, que cuino les meves K, però vista l’anècdota, el nom del mateix en italià, les FRITATA, desbanca els intents de posar les nostres creacions al mapa.

 

K = CASSOLA (Una K SOLA)

Ada Parellada

 

 

Ada Parellada

Ada Parellada