Entrades amb l'etiqueta ‘croquetes’

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secció que faig els divendres al Versió RAC1 d’en Toni Clapés vaig parlar de croquetes, el mític plat, una de les receptes més estimades per la població. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tàper!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definició i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qüestió és que les croquetes van néixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tàper….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famós crític de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tàper és, sobretot, mai tancar el tàper amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plàstic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar ràpidament les croquetes el millor és fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mànega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. Així posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entén que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
РFregit: molt oli i molt calent. Es pot comen̤ar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
РSi les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perqu̬ es coguin primer per dins, llavors les fregim m̩s fort.
РSi congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem m̩s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tàper abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

Concurs de micro-relats, organitzat pel Museu d’Història de Catalunya

dissabte, 8/09/2012

Al Museu d’Història de Catalunya www.mhcat.cat , aquest estiu, s’hi podien escoltar contes. Amb el títol d’Històries a cel ras, s’ha ofert un cicle de contes, a la terrassa del Museu. A partir del cicle, s’ha endegat un concurs de microrelats per facebook.

He tingut el privilegi de formar part del jurat, juntament amb Agustí Alcoverro, Mercè Cuartiella, Jordi Sánchez i Joan Boher.

els membres del jurat ben decidits!

Ha estat divertit participar de jurat i difícil de triar, malgrat pugui semblar un tòpic he de dir que “la qualitat ha estat molt elevada i el concurs molt disputat”. Jo, personalment, he intentat ser equànime i no mirar amb millors ulls els microrelats de temàtica alimentària, que n’han estat molts, i també molt divertits. He pensat que potser us faria gràcia que us en fes una relació, com si fos un homenatge.

Aquí els teniu:

 El Jaume Piquet

Feia tant temps que esperava aquelles carícies…! Ell, tendríssim, lliscà amb el tou dels dits per tota la seva pell… lentament, sense deixar-se res, mentre ella s’entregava al cel i les estrelles…Sobtadament s’aixecà: s’havia descuidat de descongelar els llagostins!

El Joan Pinyol Colom

Càsting : Els aspirants a trepitjadors de raïm s’esperaven inquiets. La balladora de claqué tenia massa ritme. El jugador de bàsquet, massa pes. Guanyà la plaça un pirata pota de pal. Trepitjava més fi i conferia aroma de fusta al raïm.

La Maria Picassó Piquer

No parava de donar-li voltes, però al final es va veure obligada a abandonar la seva instransigència. Malgrat no haver aconseguit una esfera perfecta, va tirar la pilota a l’escudella amb un sospir de resignació.

La Núria Niubó Cabau

Què no faria una mare! :Cada dia donava pa als coloms, i quan un era a prop …colom a la bossa! Aquell migdia faria brou de colomí. La gana dels fills l’havia fet espavilar.
A més tothom és queixa que n’hi ha massa d’aquestes bestioles!

La María Rosa Pi Piqué

COM A CAL SOGRE : Va deixar dejunar els cargols, serien més gustosos. L’endemà no en va trobar cap. Enfadada amb els sogres els va acusar d’haver-los llençat…va aixecar els ulls i els cargols es passejaven pel sostre!

El Josep Maria Cortada
Cada dia que passava el gall era més feliç. La família que l’havia acollit el tractava cada cop mes bé. Li donaven el millor blat de moro, l’aigua més fresca. Se sentia estimat, tot era perfecte i aviat seria nadal.

La Montse Guillen Galimany
Ell sempre havia volgut la caseta i l’hort; ella, un apartament sofisticat al centre de la ciutat. Ell volia botifarra amb mongetes; ella, delicatessen de Ferran Adrià…Ara la recordava mentre acabava de cobrir-la amb la terra de l’hort, entre mongeteres…Era un amor impossible!

La Rosa de la Fuente

Tenir-te a les meves mans, la teva pell, vellut, em fa tremolar.
Et despullo i la teva carn es desfà entre els meus dits….suament.
Tinc desig de tú…tot tú…préssec.

La Mireia Rubio Molín

El rey Arturo despertó con un agrio recuerdo de Ginebra en la boca.

 L’Elisabet Andrades
Sempre li passava el mateix… No estava trist, però plorava incansablement. Desmotivat i recriminant-se el sentiment nul que tenia cap a ella, alçà la vista… Amb els ulls entollats de llàgrimes, ho veié clar… “ – Haig de comprar ceba congelada”.

El Josep Maria Cortada
‎- Gracies – va dir quan li van servir el cafè. – A vostè – va respondre amablement la cambrera. “A VOSTÈ”. De cop va sentir que havien tancat un cicle de la seva vida sense que ningú li hagués demanat el seu consentiment.

El Ricard Closa
REIJKIAVIC
En Sigurjon va veure com se li esquerdava el gel sota els peus abans de relliscar per l’escletxa i no va poder fer res quan, poc després, li van caure al damunt la llimona, la ginebra i la tònica.

 EDUARD LÓPEZ GUILLÉN

Al mercat, el formatger tenia al.lèrgia a la lactosa, el carnisser era vegeterià i el verdulaire no tenia pebrots.

 

 

I un cop hem deliberat, hem anat a dinar al restaurant del Museu, gestionat per Sagardi.Val a dir que el dinar ha estat molt i molt bé: unes sardines marinades sensacionals, unes croquetes magnífiques i un arròs suprem. Un gran dinar, i una gran sobretaula, farcida d’històries explicades per el director del Museu, l’Agustí Alcoverro. Un luxe de dia.
DSC08403.JPG

croquetes i, de fons, sardines

DSC08404.JPG

magnífic arròs