El diumenge 22 d’agost obro el diari, al matí, amb unes torrades al davant i no les puc menjar. El pa té la crosta cruixent i l’interior tendre. La melmelada és feta a casa. La mantega és Cadí. No hi ha queixa. Són unes torrades fantàstiques. No les puc menjar.

Una de les esqueles publicades al diari m’ha tancat la boca, l’estomac i la boca de l’estomac. També m’ha tallat la respiració. El càncer ha pogut amb la vitalitat de la Montse Oliver Serra.

Venia a dinar a Semproniana, sempre després de la visita a l’oncòleg, a l’hospital Clínic. El seu marit, en Vicenç Villatoro, l’esperava assegut a taula. La Montse arribava, amb un barret, guapíssima, elegantíssima, omplint Semproniana a cada pas. Somrient, feliç, amb ganes de tenir gana.

Aquell dia jo preparava una mena de festival amb l’excusa de la commemoració del dia de la dona treballadora, el 8 de març. La proposta era, si més no, diferent: reunir a una trentena de dones per cuinar-nos el sopar plegades. Les dones que mouen aquest país han hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons se’n ressenten. “Tornem-nos a penjar el davantal!”, era el lema. Tenim por, les dones, de que si ens veuen amb davantal ens tornin a tancar a la cuina, ens facin rentar els plats i ens trenquin els fèmurs, els peronés, l’ànima i la força.

La Montse va demanar un arròs del Venere amb sobrassada i un bacallà amb mel, i jo li vaig demanar que vingués a posar-se el davantal amb la trentena de dones. Si! I tant!, va contestar immediatament. Sense preguntes, ni escletxes. Si m’hi convides, vindré.

El dia 8 de març va nevar a cor que vols, a Barcelona, i el sopar-taller es va haver de posposar al dilluns següent, el dia 15. No va fallar ni una de les dones convocades el dia 8. Solidaritat femenina.

A mida que fèiem els plats, l’ambient s’anava estovant, les confidències bullien i les rialles esquitxaven. L’amistat anava quallant. Trenta ingredients que fan un plat, amalgamat, únic, saborós. Això sí, val a dir que la matèria primera d’aquell sopar-taller era, i en aquest cas la redundància és justificada, de primera:

Teresa Alsina, Mai Balaguer, Mercedes Basso, Angela Becerra, Inés Bordas, Elena Brustenga, Carme Canet, Muriel Casals, Esther Casademont, Flàvia Company, Patrícia Gabancho, Mar Galtés, Helena Guardans, Lídia Heredia, Cristina Marsal, Marta Miró, Toni Miserachs, Eva Moreno, Mercedes de Pablo, Eva Piquer, Pepa Plana, Anna Ribalta, Lali Serra, Sílvia Soler, Anna Tarrés, Virginia Tibau i la nostra estimada Montse Oliver.

Jo també hi era!

Empresàries, escriptores, periodistes, pintores, artistes i professionals de diferents àmbits. Moltes neurones entre cullerots, cassoles i batedores, que van aconseguir que la festa fos un èxit.

Adjunto les receptes que varem preparar i, al tanto!, que també varem menjar, i algunes fotografies.

Ara, recordant aquell vespre i després d’escriure aquestes ratlles, em veig en cor de menjar les torrades. La Montse Oliver va viure tots els moments de la seva vida. Les pel·lícules excepcionals tenen grans escenes i, sovint, no recordem el final. La Montse va viure i ens va fer viure escenes sublims.

Rigatone farcit de tàrtar de peix

• 8 rigatone

Pel tàrtar

• 100 gr. de salmó
• 1 alvocat
• 1 tomàquet
• Unes fulles de coriandre fresc
• Un rajolí de soja
• Una cullerada de mostassa a l’antiga
• Ous de salmó
• Oli d’oliva

Per la salsa de mel d’acàcia i llima

• Dues cullerades de mel d’acàcia
• Una cullerada de suc de llima

Per l’aire de llima

• El suc de dues llimes
• Una cullerada de lecitina de soja

Bullim els rigatone amb suficient aigua amb sal, durant deu minuts. Els refresquem immediatament i els guardem fins el moment del seu ús amarats en oli.

Pelem el tomàquet i el tallem a dauets. Pelem l’alvocat i l’aixafem amb una forquilla.

Traiem la pell i les espines del salmó i el piquem menut.

Barregem el tomàquet amb el salmó i l’alvocat. Amanim amb la soja, la mostassa, el coriandre picat i una mica d’oli.

Farcim els rigatone amb aquesta barreja.

Barregem la mel d’acàcia amb el suc de llima.

Dissolem la lecitina amb el suc de les llimes i una mica d’aigua.

Tallem els rigatone en dos. Amb l’ajut d’una batedora elèctrica fem un aire de llima de la barreja de lecitina i llima.

En un platet posem la salsa de mel d’acàcia a la base, a sobre el mig rigatone, uns ous de salmó i acabem amb l’aire de lecitina.

Phyllo de bolets amb carpaccio de gambes

• 4 làmines de phyllo
• 8 gambes
• 300 gr. De bolets variats
• 1 porro
• 2 grans d’all
• 50 gr. de pinyons
• 4 ous de guatlla
• 150 ml de nata líquida
• Un raig de conyac
• Oli d’oliva
• Sal

Comencem traient l’intestí de les gambes, les disposem entre dos plàstics film i les aixafem. Les congelem.

Fem doblecs a la pasta phyllo, unint amb mantega fosa, per a obtenir coques en forma de rectangle.

La coem al forn, a 180ºC durant 7 minuts. La reservem.

Tallem i sofregim el porro, lentament, amb els alls picats, en una cassola amb un rajolí d’oli, fins que s’estovin. Afegim els bolets i apugem el foc, sacsegem amb força fins que perdin l’aigua. Salem.

Fregim els caps de les gambes, els flamegem amb un raig de conyac, sal i pebre. Afegim la nata líquida i deixem coure lentament fins que agafi textura de salsa-

Torrem els pinyons en una paella amb un rajolinet d’oli i un polsim de sal.

Quan anem a passar el plat, posem els bolets dins de la cassoleta de phyllo, un rovell d’ou de guatlla i, a sobre, el carpaccio de gambes. Coem al forn, només perquè el phyllo agafi temperatura i el carpaccio es cogui.

En el plat fem unes línies de salsa de gambes, disposem els pinyons torrats i acompanyem amb el phyllo de bolets

Filet de porc amb salsa teriyaki, ravioli de carbassa i macadàmia

• 2 filets de porc
• Una cullerada de mostassa
• Romaní i farigola
• Una cullerada de llard de porc
• Sal i pebre

Per la salsa Teriyaki

• Quatre cullerades de salsa de soja
• Tres cullerades de sake
• Dues cullerades de mirin
• Dues cullerades de sucre
• 400 gr. de carbassa
• 200 gr. de formatge de cabra cremós
• Porradell
• Micromesclum
• Unes nous de macadàmia

En una safata de forn, posem les llamineres, salpebrades, untades amb oli i amb herbes – farigola i romaní – enganxades sobre la llaminera.

Coem a 200ºC, quinze minuts.

Tallem la carbassa a làmines fines, en una mandolina i la coem al vapor.

Barregem el formatge de cabra amb porradell picat.

Posem una culleradeta sobre una base de carbassa i tapem amb una altra.

Fem la salsa teriyaki, barregem tots els ingredients i els coem una estona fins que agafi una textura densa.

A cada plat posem un ravioli de carbassa, a sobre uns talls de llaminera. Acabem amb una mica de salsa teriyaki, micromesclum i macadàmia ratllada.

K de xocolata a la taronja

Per a la massa de xocolata

• 250 gr de farina
• 175 gr. de mantega pomada
• 20 gr. de cacau en pols
• 100 gr. de sucre
• 1 ou

Per el farcit

• 150 gr. de xocolata del 70% de cacau
• 200 ml de nata líquida
• 1 rajolí de llet
• 1 ou
• 1 taronja
• 30 gr. de sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 180ºC, durant deu minuts.

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a làmines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les làmines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.