Entrades amb l'etiqueta ‘crema de carbassa’

CARBASSA, l’hortalissa del mes de gener

dilluns, 23/01/2017

Dic que Ă©s l’hortalissa de gener perquè Ă©s econòmica, familiar, ens ajuda a fer dieta i tĂ© mooooolt color, cosa que ens cal quan tenim un gener gris i fred.

Abans eren considerades de pobres, perquè per poc preu atipaven famílies senceres o, directament, es donaven als porcs
Tenien mala fama, que et donessin carbasses era mal assumpte. Te’n donaven si treies males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.
La dita “donar carbasses” provĂ© de la creença que la carbassa Ă©s antiafrodisĂ­aca, per tant es donava a qui no volies tenir cap mena de relaciĂł amorosa.

Una de les dificultats de la carbassa Ă©s trencar-la i pelar-la. Per aconseguir-ho amb facilitat, la pots escalivar-la al forn a bocins grans o escaldar-la (a trossos i amb pell), llavors podreu separar la carn de la pell amb facilitat.

La carbassa té coses a dir, més enllà de la crema de carbassa. Per exemple, la podem menjar crua o escalivada al forn. Crua és magnífica per acabar amanides. Escalivada és ideal per acompanyar carns o peixos.

Tot i que he dit que la carbassa té més recorregut:

RECEPTA DE LA CREMA DE CARBASSA IDEAL


1 kg. de carbassa
2 cebes
2 grans d’all
Brou de verdures
Sal i pebre
100 g de mantega


Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba i els alls.
En una cassola amb la mantega sofregim la ceba i els alls filetejats, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.
Afegim la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns minuts, a foc mitjĂ /alt. Afegim el brou de verdures. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.
Acabem amb uns daus de pernil bo, una mica de formatge de cabra i unes llavors de carbassa torrada. Per acabar la crema Ă©s ideal buscar un producte amb sabor contundent com els proposats.
PER TORRAR LES LLAVORS: 15 minuts, ruixades amb una mica d’oli i sal a 180ÂşC

• Totes les cremes es fan de la mateixa manera:
ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins a estovar l’hortalissa – + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)
A partir d’aquesta fĂłrmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats sĂłn infinites.

• El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa que hĂ gim triat. Com mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  a coure’s. La qĂĽestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

RECEPTA D’ESCABETX DE CARBASSA


una ceba
un parell de grans d’all
300 g de carbassa
50 ml de vinagre
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada de mostassa
Una branca de farigola fresca
Sal i pebre


Poxar la ceba en oli d’oliva. Afegir els alls filetejats i fer cuinar lleugerament. Afegir la carbassa a dauets i la farigola. Coure el conjunt una estona.
Barrejar el vinagre i aigua. Fer coure la carbassa en aquesta barreja durant uns deu minuts. Ha de quedar tova però no s’ha de desfer.
Colar i cobrir amb oli barrejat amb una cullerada de mostassa i pebre vermell. Guardar.

COM PODEM MENJAR L’ESCABETX DE CARBASSA?
Amb patates bullides. Acompanyant un llom de porc. Amb tonyina fresca. En una amanida.

TambĂ© parlo de carbasses al ‘VersiĂł a RAC1’, doneu-hi un cop d’ull aquĂ­!

img-20170121-wa0010

Campus de cuina. Sopes fredes

dijous, 9/07/2015

La segona sessiĂł del Campus de Cuina per Adolescents, vam dedicar-la a les sopes fredes. SĂłn fĂ cils de fer, saludables i sĂłn de plena temporada (sobretot desprĂ©s d’aquests dies que hem passat….)

 

Vam fer quatre sopes. Dues amb cocciĂł i dues sense cocciĂł.

La Laia, l'altra Laia i la Laura tasten les sopes al Campus de cuina per adolescents a Semproniana

AquĂ­ teniu les receptes i el resultat:

SOPA DE MELĂ“

Un melĂł molt madur

100 ml de salsa de soja

Un pessic de sal

100 ml d’oli d’oliva

El tema és fer la sopa amb aquell meló que gairebé llençaries, que la carn ha canviat de color, ha agafat un to transparent, de tant madur com és.

El pelem i traiem les llavors. El triturem bĂ©, amb la salsa de soja,  l’oli  i la mica de sal. Tastem, i si ja ens agrada, ho posem a refredar.

És importantíssim el complement a la sopa de meló, és a dir, què més hi posem. La veritat és que hi queden molt bé: els làctics, la fruita seca, el pernil i la menta.

En aquest cas hem batut una mica de formatge d’untar i l’hem barrejat amb avellanes picades, sèsam i orenga. Ho hem disposat al plat i ho hem acabat amb unes fulles de rĂşccula. Repeteixo, però, que la menta hauria estat una millor idea.

 

15_sopa_melo_adolescebts

 

 

 SOPA DE PA AMB TOMÀQUET

8 tomàquets (dels que tinguis, però quant més madurs, millor)

200 g de pa (millor del dia abans….per aprofitar el pa, Ă©s clar!)

150 ml d’oli d’oliva

400 ml d’aigua

30 g de sucre (sobretot si els tomàquets són un pèl àcids)

sal

El millor procediment Ă©s tallar els tomĂ quets, esmicolar el pa (pot ser amb crosta i tot), afegir la sal i el sucre, i posar-ho tot en un recipient. Deixem macerar tota una nit. L’endemĂ , afegim l’aigua i l’oli i triturem bĂ© fins emulsionar.

Però si la idea de fer la sopa se’ns acut una estona abans de dinar o sopar, no patiu. TambĂ© funciona: barregem tots els ingredients i triturem, això sĂ­, amb molta intensitat fins que quedi una crema fina i emulsionada. Tastem i si veiem que falta una mica de sal, n’afegim. Colem per retirar les possibles llavors i restes de pell dels tomĂ quets.

Al taller la vam acabar amb pernil tallat menut (per aquella associaciĂł infalible del pa amb tomĂ quet i pernil i uns ous de guatlla bullits (prests en cinc minuts)

 

 


15_sopa-pa-amb-tomĂ quet

 

 

CREMA DE CARBASSA

1 k de carbassa violĂ­

1 litre de brou de verdures o aigua

1 ceba picada

100 g mantega

sal i pebre

Piquem la ceba i la sofregim amb la mantega en una olla, a foc lent, sense enrossir. ConvĂ© que la ceba sigui blanca. Ara, afegim la carbassa pelada i tallada, donem un parell de voltes a foc mig, i hi aboquem el brou o l’aigua. Un cop arrenqui el bull, abaixem el foc i fem coure lentament fins que la carbassa sigui tova. Triturem bĂ© fins que quedi una crema fina i salpebrem al gust.

La servim freda o calenta i, en aquest cas, l’he acompanyat d’una torrada amb matĂł i un tall prim de carbassĂł. El punt important Ă©s el caminet de porradell, que li dona frescor i un toc punyent

15_crema_Carbassa_campus_Adolescents

 

15_vichysoise_Campus_adolescents

 

VICHYSOISE O EL QUE DIRĂŤEM “UNA CREMA FREDA DE PORROS”

5 porros

2 patates

50 g de mantega

150 g de nata lĂ­quida

Sal

1 litre de brou de verdures o de pollastre

Piquem la part blanca del porro i coem lentament amb la mantega. Quan veiem que el porro s’estova, i sense que agafi color, afegim les patates pelades i tallades i deixem coure uns minuts, a foc lent. Assaonem amb sal i pebre, i cobrim amb el brou de verdures. Deixem coure lentament durant uns 30 minuts o fins que les patates estiguin ben toves. Triturem bĂ© fins aconseguir una crema fina. Afegim la nata lĂ­quida, al darrer moment, o fins i tot, quan la sopa sigui freda.

La vam acabar amb espaguetis de carbassĂł i de pastanaga. BonĂ­ssim

 

15_vichysoise_campus_Adolescents_debò

 

 

I aquĂ­ us deixo una de les prĂ ctiques que la Laia va fer al taller: aprendre a saltar una ceba a la paella.


CĂłc de carbassa

divendres, 18/10/2013

És temps de carbasses. Ens ho recorden els pagesos, els comerços i la proximitat de la festa mĂ©s popular americana, que s’ha implementat amb força a casa nostra, amb tots els seus detractors i defensors. MĂ©s enllĂ  de com incideix en la nostra cultura, la festa de Halloween ha ajudat a popularitzar aquesta hortalissa gegant. Em sorprèn que sigui sinònim de foscor quan Ă©s, precisament, el producte que mĂ©s color dĂłna als plats i mĂ©s alegries ens regala, perquè Ă©s molt difĂ­cil fallar amb la carbassa, sempre queda bĂ©.

Doncs bĂ©, com que Ă©s el mes de la carbassa, he tingut el privilegi d’intervenir en diferents mitjans de comunicaciĂł per parlar-ne. A la revista CUINA d’aquest mes hi ha un magnĂ­fic reportatge de Pepa Mañé on se’m demana consell, juntament amb els grans Mirko Carturan i Ignasi Camps. No us el perdeu.

Portada Cuina 151

 

Dissabte vaig anar de convidada al Via LLiure de la Marta CailĂ , a RAC1. Vaig compartir estona amb Pere Puigbert, un expert pagès. I ho vam passar molt i molt bĂ©. Vam intentar explicar unes quantes receptes, però no sĂ© què Ă©s el que va passar….que nomĂ©s en vaig poder explicar un parell. Jo us les penjo totes perquè tingueu idees per cuinar-la. Els vaig portar. a la rĂ dio, el cĂłc de carbassa i va ser tot un èxit, perquè la carbassa juntament amb la pastanaga atorga humitat al cĂłc i el fa realment agradable.


Crema de carbassa

 

1 kg. de carbassa

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1 litre i mig de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Unes llavors de comĂ­

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns daus petits de pernil bo

Uns daus de pa

 

Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem, afegim el comí i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Saltem un moment els tacs de pernil per una paella sense gens d’oli, a foc mig. En la mateixa paella de saltar el pernil afegim un bon raig d’oli, esperem que s’escalfi i hi fregim els daus de pa fins que siguin ben rossos. Eixuguem l’oli sobrer disposant els daus sobre paper absorbent.

Servim la crema amb els daus de pernil i els daus de pa fregit.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi només 500 ml.

 

  • Totes les cremes es fan de la mateixa manera:

ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins estovar la hortalissa – + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)

A partir d’aquesta formula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats són infinites.

Els daus de pernil i els daus de pa fregit acompleixen la funciĂł de complement, trencant el color monòton de la crema i aportant textures i accents gustatius diferents. Qualsevol altre idea Ă©s benvinguda: bolets saltats, fruita seca, lĂ ctics – iogurt, formatge –, olis d’herbes, mandonguilles….

– El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa i de la carbassa que hĂ gim triat. Quant mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  en coure’s, quant mĂ©s tendra sigui la carbassa mĂ©s rĂ pidament serĂ  cuita. La qĂĽestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

Arròs integral amb poma i carbassa

400 gr. d’arròs integral

1 ceba

200 gr. de carbassa

Un grapat de panses

Un grapat d’ametlles

2 grans d’all

1 litred’aigua

TĂ peres

4 llavors de cardamom

Oli i sal

 

En una cassola amb un raig d’oli fem coure lentament una ceba picada, lentament durant uns cinc minuts. Afegim la carbassa polida, tallada a dauets, el grapat d’ametlles i els dos grans d’all talladets. Donem un parell de voltes i deixem coure uns cinc minuts més.

Obrim la clofolla del cardamom, doncs el què ens interessen són les llavoretes que s’hi amaguen.

Hi posem l’arròs i apugem el foc, fem coure a foc fort uns dos minuts, remenant perquè no es cremi, vessem l’aigua, abaixem el foc, afegim les llavors de cardamom, les panses i les tàperes, i fem coure molt lentament durant trenta minuts o el temps que el fabricant recomani en el paquet d’arròs integral. Ens ha de quedar un arròs eixugat.

Rectifiquem de sal i pebre i mengem immediatament.

  • Per suposat si no tenim cardamom o no ens agrada, el podem substituir per alguna altra espècia. La grĂ cia del cardamom Ă©s el seu toc exòtic que tambĂ© podem aconseguir amb un polsim de curri, un parell de claus d’olor aixafats o unes llavors de comĂ­
  • L’arròs integral requereix una cocciĂł mĂ©s llarga, perquè conserva la pell que embolcalla el gra d’arròs i, per tant, necessita mĂ©s temps de cocciĂł per aconseguir estovar l’interior del gra. Triem arròs integral perquè contĂ© mĂ©s vitamines, per un costat, i perquè atorga al plat d’un gust mĂ©s apujat. Però la recepta, reduint, això sĂ­, el temps de cocciĂł es pot fer amb arròs normal.
  • Si teniu brou vegetal o brou de pollastre, substituĂŻu l’aigua per brou, quedarĂ  mĂ©s saborĂłs.
  • Podeu amanir l’arròs amb unes gotes de salsa de soja, hi queda molt bĂ©.

Calzone senzill de carbassa

Per la massa

200 gr. de farina

100 ml d’aigua

Dues cullerades d’oli

Un pessic generĂłs de sal

Una nou de llevat premsat

 

Per al farcit

200 gr. de carbassa

200 gr. de mongeta tendra

50 gr. de formatge blau

50 ml de nata lĂ­quida

Orenga

Unes fulles de julivert

Sal

 

Escalfem l’aigua, ha de ser tèbia. La barregem amb l’oli i la sal i hi desfem el llevat. En un bol, posem la farina i anem tirant el líquid, amassem fins aconseguir una massa llisa i que no s’enganxi a les mans. Si cal, posem una mica més de farina. En fem una bola i la deixem en una safata, tapant-la amb un drap.

 

Preparem el farcit. Pelem i tallem la carbassa a daus menuts. Traiem els fils laterals de les mongetes tendres i en fem tires, tipus juliana. En una paella, amb un raig d’oli,  saltegem la carbassa i les mongetes tendres, a foc mig, sacsejant de tant en tant perquè totes es coguin simultàniament. A mitja cocció, afegim l’orenga i les fulles de julivert picades i abaixem el foc, deixant coure el conjunt lentament. Salem. Com que tant la carbassa com la mongeta tendra estan tallades molt fines es couran bastant ràpid, amb deu minuts n’hi haurà suficient.

Desfem el formatge blau en la crema de llet, en  un cassó, a foc lent. Barregem les verdures amb la crema de formatge. Reservem.

Amb l’ajut d’un corró i enfarinant lleugerament la base on treballarem, estirem la massa. I la posem sobre una safata de forn engreixada. En un cantó de la massa hi posem la barreja de carbassa, mongeta tendra i formatge. Tapem amb l’altra part de la massa i premem les vores fins tancar bé el calzone.

IntroduĂŻm al forn preescalfat a200ÂşCi deixem coure uns quinze minuts, o fins que veiem que la massa agafa un to lleugerament daurat.

Servim immediatament

 

  • Les combinacions de farcits sĂłn innumerables. Podem substituir la mongeta tendra per bròquil, brots de coliflor, carbassĂł o espinacs. Podem afegir dauets de cansalada, fruita seca o anxoves. Si no tenim julivert, no cal que n’hi posem. Però en cap cas podem substituir o treure la carbassa! Perquè sinĂł no podrem titular aquest plat com a calzone senzill de carbassa!
  • El formatge blau dona un toc interessant al farcit. Es pot fer amb una bona mozzarella, que es desfarĂ  i unirĂ  el farcit, però si opteu per aquest formatge suau no caldrĂ  que hi poseu nata lĂ­quida.
  • Si us  sembla que el farcit del calzone queda poc amorosit podeu sofregir una mica de ceba, prèviament de coure la carbassa. Un gra d’all afegit a mitja cocciĂł de la carbassa Ă©s un bon accent al plat.
  • Si us fa mandra fer la massa del calzone, podeu utilitzar una pasta brisa de les que venen preparades.

 

 

Entre salat i dolç: cruixent de sobrassada i cabell d’àngel

 

Per el cabell d’àngel

1 carbassa de cabell d’àngel (cucurbita moschata)

500 gr. de sucre per cada quilo de carbassa

Una llimona

Aigua que cobreixi

 

Per el cruixent

Unes lĂ mines de pasta phyllo

100 gr. de sobrassada

Uns pinyons

Una cullerada de mantega fosa

Sucre en pols

 

Per la salsa de poma

2 pomes

1 iogurt grec

50 gr. de sucre

1 bastonet de canyella

 

Comencem preparant el cabell d’àngel. La carbassa de cabell d’àngel té una pell molt dura, molt forta, per tant costa molt de pelar. El que farem serà trencar-la, tirant-la a terra – sempre que el terra sigui impecablement net – o a esberlant-la en una cantonada del marbre de la cuina. Per suposat, també es pot tallar per la meitat, però s’ha de ser molt fort.

En una cassola posem els trossos de carbassa, el sucre, la llimona oberta, les mitges carbasses un dit d’aigua. Deixem que cogui durant ben bé dues hores, depenent de la quantitat de carbassa i, llavors, ja podrem treure la pell. La primera hora s’ha de coure tapat i la segona hora, destapat, però vigilant que no es cremi!

Si no hem pogut treure totes les llavors, les anirem traient a mesura que es vagi coent el cabell d’àngel. Hem d’aconseguir que perdi la major part de tota l’aigua, ha de quedar sec, però hem de tenir en compte que quan es refreda la confitura queda més presa. Traiem la llimona i reservem. No ho triturem, perquè ens interessa la textura esfilagarsada de la carbassa.

 

Estirem una fulla de pasta phyllo i la tallem a làmines, l’emboliquem sobre si mateixa, de manera que ens quedin unes tres capes. Entre capa i capa pintem amb una mica de mantega fosa, per segellar la pasta phyllo i perquè agafi un to daurat bonic.

Al mig del quadrat de phyllo, hi posem una capa de sobrassada i, a sobre, una mica de cabell d’àngel i uns pinyons. Tanquem bé i enfornem a180ºCdurant uns cinc minuts, o fins que veiem que agafa un to daurat.

 

Acompanyem amb una salsa de poma i iogurt. Pelem, tallem i coem, a foc lent i tapat, una poma amb el sucre i la canyella, uns deu minuts. La poma s’ha d’estovar totalment. Quan sigui freda, la triturem amb el iogurt.

 

 

  • Per suposat, podem comprar el cabell d’àngel fet i, en conseqüència, reduir considerablement el temps de preparaciĂł d’aquesta preparaciĂł que balla entre un aperitiu i unes postres. Però m’ha semblat interessant explicar com s’elabora el cabell d’àngel i engrescar a provar de fer-lo a casa.
  • Si no trobem pasta phyllo, que Ă©s una pasta de farina grega molt fina, tambĂ© ho podem fer amb pasta bric o amb pasta de full.
  • La salsa d’acompanyament es pot aromatitzar amb espècies, per fer-la mĂ©s exòtica, per exemple, un polsim de curri.

 

CĂłc de carbassa

 

200 gr. de carbassa picada

100 gr. de pastanaga ratllada

200 gr. de mantega

150 gr. de sucre morè

50 gr de sucre

250 gr. de farina

4 ous

La pell d’una taronja

Un pessic de sal

Canyella en pols

Un sobret de llevat quĂ­mic

 

Batem les clares a punt de neu amb el sucre blanc

Batem els rovells amb el sucre morè, afegim la mantega fosa, la carbassa, la pastanaga, la pell de taronja, la sal i la canyella. Afegim la farina i el llevat. Integrem les clares a punt de neu, en dues vegades.

Coem a 170ÂşC durant 50 minuts, en un motlle engreixat i enfarinat

Deixem refredar i tallem a quadrats.

 

  • Aquest Ă©s un cĂłc que ens pot servir de base de tota mena de pastissos, però principalment Ă©s un esmorzar i un berenar deliciĂłs, molt suau i melĂłs, ideal per acompanyar el cafè.

 

  • Si el volem fer mĂ©s festiu nomĂ©s ens caldrĂ  desfer una rajola de xocolata i vessar-la per sobre el cĂłc, deixar-la refredar i tindrem un pastĂ­s de carbassa i xocolata fantĂ stic i molt fĂ cil!!!

 

DSC03993.JPG

El cĂłc de carbassa, pastanaga i taronja

 

I si voleu mĂ©s receptes, encara, podeu comprar el llibre que vaig escriure fa uns quants anys, però que Ă©s totalment vigent. És un llibre que forma part d’una col·lecciĂł d’una cinquantena de tĂ­tols, cada un dels quals ha estat escrit per un cuiner diferent. Us els recomano tots, perquè sĂłn molt i molt didĂ ctics, estan molt ben editats i no sĂłn gens cars.

 

La carbassa