S’acabóloquesedaba. La meva mare ho deia tot sovint. I jo, a la mínima, se m’escapa. I ara, ho dic, per referir-me a que s’ha acabat el festival nadalenc. Ara sí. S’acabóloquesedaba. No hi ha sopars a casa amics, dinars a casa la mama i berenars després de comprar els regals. Arriba la cuesta de gener (que sembla que aquest any farà més pujada que un 8000) i les privacions pròpies de després d’un mes d’excessos de torrons, neules, capons i cava.

Que s’hagin acabat les festes de Nadal, que ens hàgim d’apretar el cinturó (sobretot perquè la talla d’abans de Nadal ens va justeta) i que tot torni a ser tirant a magre, no vol pas dir que ens hàgim d’avorrir menjant. Això sí que no. Hem de buscar bones viandes, gustoses i plaents, però que no siguin extremadament greixoses. Sabor sense greix. Costa una mica de trobar perquè, precisament, la palatabilitat, el gust s’accentua gràcies a les molècules greixoses dels aliments. Per això, un plat magre sempre ens sembla molt menys saborós que un plat ric amb greixos.

Per tant potser no podrem prescindir de la mica d’oli o mantega per amorosir els plats, però sempre podem partir d’un aliment magre i, llavors, tot serà més fàcil.

L’altre dia vaig fer un post en el que hi havia una recepta de conill farcit. Amb els amics de COMGATIGOS, vam estar comentant que el conill està passant una època una mica magre, en termes de popularitat. Es menja poc. Sembla ser que el públic no l’aprecia tant com abans. Entre d’altres qüestions, una de les raons és la influència anglosaxona, que tant domina els nostres actes en les darreres dècades. Els anglosaxons no mengen conill, perquè majoritàriament el conill acompleix la funció de mascota a les cases i, llavors no queda “maco” menjar-se l’amic. I resulta que nosaltres, que menjàvem conill amb total felicitat, escurant les costelletes, ara ja no ens fa tanta gràcia.

En definitiva, que ara em sento amb la necessitat de dir amb totes les meves forces que el nostre país hem menjat conill amb devoció, que és molt bo i, sobretot, que és molt magre! Per acabar-ho d’adobar, el conill té un preu que sembla fet per a superar amb nota la “cuesta” de gener.

Per tant, mengeu conill amb tranquil·litat. Jo, per anar ràpid, sempre faig aquesta recepta.

CONILL AL MINUT

Un conill tallat molt petit amb el seu fetge.

5 grans d’all

Un vas d’oli

Una fulla de llorer

Un raig de suc de llimona

Sal i pebre

Salpebrem el conill. En una paella grossa, a foc mig, posem l’oli. Quan estigui roent, fregim el conill fins que quedi ben rosset, uns cinc minuts.

Sense pelar, tallem de qualsevol manera, els grans d’all i els afegim a la paella del conill, amb la fulla de llorer i el raig de suc de llimona. Abaixem el foc i deixem que el conjunt cogui uns cinc minuts. Ara hi posem el fetge tallat menut. Apugem el foc, donem un parell de voltes a tot plegat, sacsegem la paella durant un minut i ja ho podrem menjar immediatament.

conill senzill