Entrades amb l'etiqueta ‘Coca’

Coca de llardons, mató i melmelada de figues

dimecres, 19/02/2014

IMG_0250.JPG

S’acosta Dijous Gras i aquest any m’empeny una gran decisió a celebrar-lo. No tant per les connotacions religioses i tradicionals que comporta la festa, que també, sinó perquè serà la meva petita reivindicació de la importància de preservar la nostra cultura culinària, la nostra manera de menjar. I cal dir que preservar la nostra cultura culinària implica, necessàriament, donar-li una importància cabdal al porc. Ens agradi o no, nosaltres estem fets de llard, som fills de la botifarra i el nucli de les nostres cèl·lules podria ser un llardó. Que el nostre greix patrimonial és l’oli és un invent americà, dir que la nostra dieta tradicional es basa en les hortalisses és no saber-ne ni un borrall de climatologia mediterrània. Mengem hortalisses, clar que sí, també cereals, per descomptat, una mica de peix, un pessic de carn i el porc de dalt a baix.

Per això, m’emmalalteix l’ànima i el meu arrelat sentiment nacional constatar les dessercions contínues dels compatriotes. Cada dia hi ha més adeptes a la dieta vegetariana, vegana, crudívora i una nova tendència que encara no té nom i que considero la mar de divertida i coherent que és “vegetarià amb pernil”. Sembla ser que hi ha certs vegetarians que no poden prescindir del pernil de gla. Llavors, han tirat pel dret i l’inclouen a la dieta com a “complement proteïc”. Un aplaudiment!

Doncs això, que aquest Dijous Gras menjaré amb intenció nacional, com si em mengés un tros d’estel·lada: botifarra d’ou i coca de llardons.

Aquí teniu la recepta de coca de llardons per si voleu fer-la a casa i menjar-la en totes les manifestacions, reivindicacions i festes diverses per tirar endavant el procés de ser catalans de ple dret. Gairebé la menjaré com una píndola independentista, per insuflar força, pit i collons.

 

COCA DE LLARDONS

IMG_0252.JPG

De maneres de fer aquesta coca n’hi ha tantes com fleques i cases que en fan. Jo l’havia fet sempre a partir d’una pasta de full, però l’altra dia no en tenia a mà i vaig optar per una massa de coca de recapte, i va quedar magnífica….Em va semblar molt més fàcil, accessible i realista aquest tipus de massa (a més que molt menys greixosa) que la pasta de full.

300 gr. de farina

150 ml d’aigua

25 ml d’0li d’oliva

10 gr. de llevat fresc

un pessic de sal

150 gr. de llardons

200 gr. de sucre en gra

IMG_0246.JPG

acabades de sortir del fornt

Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i aboquem en la farina amb la mica de sal. Afegim l’oli i pastem amb les mans fins aconseguir una pasta homogènia i fina. Ara aboquem la pasta sobre una taula una  mica enfarinada, l’estirem una mica i hi aboquem el sucre i els llardons esmicolats. Estirem amb el corró per tal d’incloure el sucre i els llardons a la massa.

podem fer-ne plecs, com si fos una pasta de full, posant els llardons entre els plecs o fer-ne làmines fines. 

Llavors la tallem al gust i hi afegim una mica de sucre per sobre. Si hem fet plecs, per tant serà més gruixuda, l’haurem de coure vint minuts al forn, a 180ºC.

Si l’hem fet fina, amb deu minuts (vigilant sempre) en tindrem prou.

Fa uns mesos vaig tenir la sort que una clienta amiga, la Montse Illa em regalés un parell de pots de la seva magnífica melmelada de figues.

M’ha semblat un acompanyament ideal per a la coca de llardons, complementada amb una mica de formatge fresc. Una combinació reeixida, la veritat.

Però un cop acabada la melmelada de figues, l’altra opció ha estat acompanyar-la d’una poma caramel·litzada (amb sucre i un xic de suc de llimona), un puré de poma i uns punts de iogurt.

 WIN_20140109_144308.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S’asseu el client a la taula 3 i….

dijous, 22/11/2012

….li hem de servir un aperitiu. Està acostumat a rebre aquesta deferència.

Val a dir que el nostre client dels aperitius fa exactament vint anys que un cop a la setmana, dina a Semproniana. Un dia li vaig fer un aperitiu especial i li va encantar. A mi em va afalagar que li agradés, per això, cada setmana li hem anat preparant nous aperitius. Però fixa’ t que aquesta setmana, va ser com totes. El nostre client estimat va fer la reserva, com sempre i, com sempre, va seure a la taula 3. Però aquesta vegada….no vam pensar en pensar en el súper aperitiu i…..un cop assegut a taula, nervis…i què fem? què fem? què fem collons?

Doncs vam fer una coca amb mango, micuit i magrana. I, escolta, al client li va agradar moltíssim!!!!!!!!!!

I com que estem prou contents del resultat, aquí teniu l’aperitiu que vam preparar a correcuita, però que a partir d’ara serà un aperitiu recurrent i espero que us sigui ben profitós per aquestes festes.

 

COCA LLEUGERA DE FOIE I MANGO

12_bric_foie_2.JPG

Dues fulles de massa bric

100 gr. de micuit d’ànec

uns grans de magrana

Un quart de mango fresc

unes fulletes d’enciam

sal

(i una mica de sucre)

Dobleguem la fulla de bric en dos, procurant que quedi en forma rectangular. La coem a forn, sense aire, sobre un silpad o paper de forn, a 180ºC, entre 8 i 10 minuts. Ha de quedar torrat.

Un cop fredes, les guardem en una capsa que tanqui hermèticament.

Tallem el mango a dauets. Tallem el micuit a dauets.

disposem sobre el bric, el mango, unes fulles d’enciam, el micuit, uns grans de magrana i un pessic de flor de sal.

HO pots acompanyar d’una mica de reducció de Mòdena, o cremar-ho amb una mica de sucre i un bufador

Coca de Sant Joan

dilluns, 18/06/2012


Hi ha multitud de receptes. Les més laborioses es fan a partir d’una massa mare, que s’elabora amb farina, llet i llevat. S’ha de deixar tota la nit fermentant. I, el dia després, s’afegeix a la massa base. La massa mare dona gust i fa fermentar més lentament la massa ajudant a que no s’assequi tant ràpidament el resultat final.

Ara bé, si volem fer una coca casolana, podem estalviar-nos la massa mare, augmentar una mica la quantitat de llevat i menjar-la tan bon punt surti del forn.

 

INGREDIENTS ESPECÍFICS PER FER UNA COCA DE SANT JOAN

  • Farina de força: és una farina rica en gluten. El gluten és la proteïna del blat i és el responsable de l’elasticitat de les masses.

 

  • Llevat premsat, llevat París, llevat forner, llevat fresc: el llevat és un grup de fongs, microorganismes unicel·lulars que, a través d’un procés metabòlic, transforma els sucres (el midó del blat) en gasos.

 

  • Aigua de tarongina: és el destil·lat de la infusió de la flor del taronger amarg. Tot i que també pot ser de la flor del llimoner. L’hem de guardar a la nevera, i dura una eternitat (tot i que si canvia de color o de textura, és un senyal que s’ha fet vella). Es pot substituir per essència (que es fa a partir dels olis essencials de la pell dels cítrics). Si no en tenim, a Catalunya, es fa servir també anís, llavors de matafaluga o rom.

 

  • Fruita confitada: millor comprar-la a granel, a mercat, i demanar que sigui fresca, perquè sinó és seca i dura

 

MASSA BASE

500 g Farina de força

200 g llet

100 g sucre

120 gr. de mantega

1 ou

60 g llevat premsat

20 gr d’aigua de tarongina, d’anís o de rom

(també podria ser llavors de matafaluga)

En un recipient posar la farina, sal, sucre, l’aigua de tarongina i l’ou. Dissoldre el llevat a la llet. Abocar sobre la farina i començar a pastar. Ha de quedar el recipient net. Afegir la mantega, costarà bastant integrar-la, però no defallir, s’ha d’anar castigant la massa, pastant-la, ben bé durant mitja hora. Hem d’aconseguir una massa llisa i elàstica. Deixar reposar en un recipient, tapada amb plàstic film uns quinze minuts.

Dividir en dos, estirar-la, i deixar fermentar durant una hora. Tapada, en un lloc no gaire fred.

Pintar amb ou batut i posar-hi la fruita confitada, els pinyons, la crema i el sucre humitejat amb aigua.

Coure 10 minuts, a 180ºC.

 DSC07686.JPG

SI LA VOLEM FER DE CIRERES

Massa base.

500 gr. de cireres

100 gr. de sucre

100 ml de rom

Espinyolem les cireres, i les posem a coure amb el rom i el sucre, a foc suau, durant una mitja hora. Les colem i les posem sobre la coca, un cop fermentada i pintada amb ou batut. Acabem de coure el suc fins aconseguir un xarop. Mullem amb una mica de xarop

L’enfornem com sempre, 10 minuts, a 200ºC

A Reus, la coca de cireres és molt típica. A mi m’agrada perquè té un aire de temporada.

DSC07681.JPG

 DSC07679.JPGDSC07685.JPG

COCA DE LLAVANERES

Una làmina de pasta de full congelada

Pinyons

Sucre

 

Per la crema

500 ml de llet

100 gr. De sucre

40 gr de Maizena

3 rovells d’ou

 

Per al massapà rebaixat

100 gr. D’ametlla mòlta

100 gr. De sucre

La pell d’una llimona ratllada

 

Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plàstic film, perquè no faci pel·lícula.

Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.

Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.

En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.

Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.

Coem al forn calent a150ºCdurant una hora, a la safata inferior del forn.

DSC07672.JPGDSC07674.JPG

DSC07676.JPG

DSC07687.JPG

Amb bicicleta a Sant Vicenç de Montalt

diumenge, 2/05/2010

_Tarjeta multimedia_BlackBerry_pictures_IMG00336.jpg

Estiu = Sant Vicenç de Montalt

Si no vaig a Sant Vicenç és com si no hi hagués hagut estiu. Ja ho sé, ja, que no sóc original. Tant perquè la majoria dels estiuejants no hem pogut treure’ns del cap, ni del cor, els pobles i els indrets on hem passat tantes llargues hores d’avorriment i altres emocions, com perquè pràcticament una quarta part dels catalans passen l’estiu al Maresme.

Tampoc no busco ser original, sinó buscar una manera d’entrar al tema en qüestió.

Dec ser d’una altra època, perquè encara sóc de la mena de persones que necessiten una introducció, un nus i un desenllaç en tot allò que fan.

Jo us vull parlar de la coca de Llavaneres, un dels dolços més sublims d’aquest país, però en comptes d’explicar-vos com es fa i on menjar-ne la més excelsa, m’embranco a parlar de bicicletes, sorra enganxada als peus i tardes de lentes a la discoteca del poble.

I és que no només associo l’estiu a Sant Vicenç de Montalt, sinó que associo, inevitablement, la coca de Llavaneres a les delicioses tardes d’estiu – les de diumenge – que, just després de menjar la coca, anunciava als meus pares que marxava amb les amigues, o els amics.

Els pares, els germans i la resta aixecaven una cella i, jo, menuda, agafava la bicicleta i volava, volava, a trobar-me amb les amigues.

A Sant Vicenç, jo que tenia vuit anys, ningú no em preguntava on anava, ni a quina hora tornava.

A Sant Vicenç, tot era tant lleuger com la coca de Llavaneres.

Si a l’hivern m’enyorava de Sant Vicenç – passava sovint -, demanava a ma mare que m’anés a buscar un tros de coca. – Ai las – deia ma mare – Només la fan a Llavaneres, i som lluny, ara – I, jo, m’enyorava.

L’he après a fer, finalment. Ara ja puc menjar-ne arreu i tantes vegades com desitgi. Ja seré feliç, segur, perquè la coca és fantàstica, molt bona, segur…..però no és la coca el què enyoro…..és la bicicleta.

COCA DE LLAVANERES

Una làmina de pasta de full congelada

Pinyons

Sucre

Per la crema

500 ml de llet

100 gr. De sucre

40 gr de Maizena

3 rovells d’ou

Per al massapà rebaixat

100 gr. D’ametlla mòlta

100 gr. De sucre

La pell d’una llimona ratllada

Fem la crema: fem bullir la llet. Batem els ous amb el sucre i la Maizena. Escaldem aquesta barreja amb la llet bullint. Tornem el conjunt al foc i, a foc lent, anem remenant fins que quedi una crema espessa. Reservem tapada amb un plàstic film, perquè no faci pel·lícula.

Barregem l’ametlla en pols amb el sucre i la pell de llimona. Rebaixem el massapà amb aigua fins que es pugui estirar amb un pinzell.

Estirem la coca, rectangular, perquè en surtin dos trossos iguals.

En una safata de forn, protegida amb una catifeta de silicona, posem la base de pasta de full i la punxem perquè no s’apugi.

Posem una bona capa de crema pastissera. Tapem amb l’altre tros de pasta de full estirada, punxem i, amb un pinzell la pintem amb massapà rebaixat. Finalment, posem pinyons i espolsem sucre.

Coem al forn calent a 150ºC durant una hora, a la safata inferior del forn.