Entrades amb l'etiqueta ‘carbassa’

CARBASSA, l’hortalissa del mes de gener

dilluns, 23/01/2017

Dic que Ă©s l’hortalissa de gener perquĂš Ă©s econĂČmica, familiar, ens ajuda a fer dieta i tĂ© mooooolt color, cosa que ens cal quan tenim un gener gris i fred.

Abans eren considerades de pobres, perquĂš per poc preu atipaven famĂ­lies senceres o, directament, es donaven als porcs
Tenien mala fama, que et donessin carbasses era mal assumpte. Te’n donaven si treies males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.
La dita “donar carbasses” provĂ© de la creença que la carbassa Ă©s antiafrodisĂ­aca, per tant es donava a qui no volies tenir cap mena de relaciĂł amorosa.

Una de les dificultats de la carbassa Ă©s trencar-la i pelar-la. Per aconseguir-ho amb facilitat, la pots escalivar-la al forn a bocins grans o escaldar-la (a trossos i amb pell), llavors podreu separar la carn de la pell amb facilitat.

La carbassa té coses a dir, més enllà de la crema de carbassa. Per exemple, la podem menjar crua o escalivada al forn. Crua és magnífica per acabar amanides. Escalivada és ideal per acompanyar carns o peixos.

Tot i que he dit que la carbassa té més recorregut:

RECEPTA DE LA CREMA DE CARBASSA IDEAL


1 kg. de carbassa
2 cebes
2 grans d’all
Brou de verdures
Sal i pebre
100 g de mantega


Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba i els alls.
En una cassola amb la mantega sofregim la ceba i els alls filetejats, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.
Afegim la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns minuts, a foc mitjĂ /alt. Afegim el brou de verdures. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.
Acabem amb uns daus de pernil bo, una mica de formatge de cabra i unes llavors de carbassa torrada. Per acabar la crema Ă©s ideal buscar un producte amb sabor contundent com els proposats.
PER TORRAR LES LLAVORS: 15 minuts, ruixades amb una mica d’oli i sal a 180ÂșC

‱ Totes les cremes es fan de la mateixa manera:
ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins a estovar l’hortalissa – + aroma (espĂšcia, herba, fruita seca, etc.)
A partir d’aquesta fĂłrmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats sĂłn infinites.

‱ El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa que hĂ gim triat. Com mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  a coure’s. La qĂŒestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar cĂČmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

RECEPTA D’ESCABETX DE CARBASSA


una ceba
un parell de grans d’all
300 g de carbassa
50 ml de vinagre
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada de mostassa
Una branca de farigola fresca
Sal i pebre


Poxar la ceba en oli d’oliva. Afegir els alls filetejats i fer cuinar lleugerament. Afegir la carbassa a dauets i la farigola. Coure el conjunt una estona.
Barrejar el vinagre i aigua. Fer coure la carbassa en aquesta barreja durant uns deu minuts. Ha de quedar tova perĂČ no s’ha de desfer.
Colar i cobrir amb oli barrejat amb una cullerada de mostassa i pebre vermell. Guardar.

COM PODEM MENJAR L’ESCABETX DE CARBASSA?
Amb patates bullides. Acompanyant un llom de porc. Amb tonyina fresca. En una amanida.

TambĂ© parlo de carbasses al ‘VersiĂł a RAC1’, doneu-hi un cop d’ull aquĂ­!

img-20170121-wa0010

CĂłc de carbassa

divendres, 18/10/2013

És temps de carbasses. Ens ho recorden els pagesos, els comerços i la proximitat de la festa mĂ©s popular americana, que s’ha implementat amb força a casa nostra, amb tots els seus detractors i defensors. MĂ©s enllĂ  de com incideix en la nostra cultura, la festa de Halloween ha ajudat a popularitzar aquesta hortalissa gegant. Em sorprĂšn que sigui sinĂČnim de foscor quan Ă©s, precisament, el producte que mĂ©s color dĂłna als plats i mĂ©s alegries ens regala, perquĂš Ă©s molt difĂ­cil fallar amb la carbassa, sempre queda bĂ©.

Doncs bĂ©, com que Ă©s el mes de la carbassa, he tingut el privilegi d’intervenir en diferents mitjans de comunicaciĂł per parlar-ne. A la revista CUINA d’aquest mes hi ha un magnĂ­fic reportatge de Pepa Mañé on se’m demana consell, juntament amb els grans Mirko Carturan i Ignasi Camps. No us el perdeu.

Portada Cuina 151

 

Dissabte vaig anar de convidada al Via LLiure de la Marta CailĂ , a RAC1. Vaig compartir estona amb Pere Puigbert, un expert pagĂšs. I ho vam passar molt i molt bĂ©. Vam intentar explicar unes quantes receptes, perĂČ no sĂ© quĂš Ă©s el que va passar….que nomĂ©s en vaig poder explicar un parell. Jo us les penjo totes perquĂš tingueu idees per cuinar-la. Els vaig portar. a la rĂ dio, el cĂłc de carbassa i va ser tot un Ăšxit, perquĂš la carbassa juntament amb la pastanaga atorga humitat al cĂłc i el fa realment agradable.


Crema de carbassa

 

1 kg. de carbassa

1 ceba mitjana

1 porro

2 grans d’all

1 litre i mig de brou de verdures

Un gotet de vi blanc

Unes llavors de comĂ­

Sal i pebre

Oli i una nou de mantega

Uns daus petits de pernil bo

Uns daus de pa

 

Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba, la part blanca del porro i els alls.

En una cassola amb un raig d’oli i una nou de mantega sofregim la ceba, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.

Afegim el porro, els alls tendres i la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns deu minuts, a foc lent. Vessem el gotet de vi blanc i fem coure uns minuts més, fins que evapori. Salpebrem, afegim el comí i hi posem el brou de verdures calent. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.

Saltem un moment els tacs de pernil per una paella sense gens d’oli, a foc mig. En la mateixa paella de saltar el pernil afegim un bon raig d’oli, esperem que s’escalfi i hi fregim els daus de pa fins que siguin ben rossos. Eixuguem l’oli sobrer disposant els daus sobre paper absorbent.

Servim la crema amb els daus de pernil i els daus de pa fregit.

Si ens queda excessivament líquida, al nostre gust, la propera vegada rebaixarem la quantitat de brou, posant-hi només 500 ml.

 

  • Totes les cremes es fan de la mateixa manera:

ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins estovar la hortalissa – + aroma (espĂšcia, herba, fruita seca, etc.)

A partir d’aquesta formula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats són infinites.

Els daus de pernil i els daus de pa fregit acompleixen la funciĂł de complement, trencant el color monĂČton de la crema i aportant textures i accents gustatius diferents. Qualsevol altre idea Ă©s benvinguda: bolets saltats, fruita seca, lĂ ctics – iogurt, formatge –, olis d’herbes, mandonguilles….

– El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa i de la carbassa que hĂ gim triat. Quant mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  en coure’s, quant mĂ©s tendra sigui la carbassa mĂ©s rĂ pidament serĂ  cuita. La qĂŒestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar cĂČmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

ArrĂČs integral amb poma i carbassa

400 gr. d’arrĂČs integral

1 ceba

200 gr. de carbassa

Un grapat de panses

Un grapat d’ametlles

2 grans d’all

1 litred’aigua

TĂ peres

4 llavors de cardamom

Oli i sal

 

En una cassola amb un raig d’oli fem coure lentament una ceba picada, lentament durant uns cinc minuts. Afegim la carbassa polida, tallada a dauets, el grapat d’ametlles i els dos grans d’all talladets. Donem un parell de voltes i deixem coure uns cinc minuts mĂ©s.

Obrim la clofolla del cardamom, doncs el quù ens interessen són les llavoretes que s’hi amaguen.

Hi posem l’arrĂČs i apugem el foc, fem coure a foc fort uns dos minuts, remenant perquĂš no es cremi, vessem l’aigua, abaixem el foc, afegim les llavors de cardamom, les panses i les tĂ peres, i fem coure molt lentament durant trenta minuts o el temps que el fabricant recomani en el paquet d’arrĂČs integral. Ens ha de quedar un arrĂČs eixugat.

Rectifiquem de sal i pebre i mengem immediatament.

  • Per suposat si no tenim cardamom o no ens agrada, el podem substituir per alguna altra espĂšcia. La grĂ cia del cardamom Ă©s el seu toc exĂČtic que tambĂ© podem aconseguir amb un polsim de curri, un parell de claus d’olor aixafats o unes llavors de comĂ­
  • L’arrĂČs integral requereix una cocciĂł mĂ©s llarga, perquĂš conserva la pell que embolcalla el gra d’arrĂČs i, per tant, necessita mĂ©s temps de cocciĂł per aconseguir estovar l’interior del gra. Triem arrĂČs integral perquĂš contĂ© mĂ©s vitamines, per un costat, i perquĂš atorga al plat d’un gust mĂ©s apujat. PerĂČ la recepta, reduint, aixĂČ sĂ­, el temps de cocciĂł es pot fer amb arrĂČs normal.
  • Si teniu brou vegetal o brou de pollastre, substituĂŻu l’aigua per brou, quedarĂ  mĂ©s saborĂłs.
  • Podeu amanir l’arrĂČs amb unes gotes de salsa de soja, hi queda molt bĂ©.

Calzone senzill de carbassa

Per la massa

200 gr. de farina

100 ml d’aigua

Dues cullerades d’oli

Un pessic generĂłs de sal

Una nou de llevat premsat

 

Per al farcit

200 gr. de carbassa

200 gr. de mongeta tendra

50 gr. de formatge blau

50 ml de nata lĂ­quida

Orenga

Unes fulles de julivert

Sal

 

Escalfem l’aigua, ha de ser tĂšbia. La barregem amb l’oli i la sal i hi desfem el llevat. En un bol, posem la farina i anem tirant el lĂ­quid, amassem fins aconseguir una massa llisa i que no s’enganxi a les mans. Si cal, posem una mica mĂ©s de farina. En fem una bola i la deixem en una safata, tapant-la amb un drap.

 

Preparem el farcit. Pelem i tallem la carbassa a daus menuts. Traiem els fils laterals de les mongetes tendres i en fem tires, tipus juliana. En una paella, amb un raig d’oli,  saltegem la carbassa i les mongetes tendres, a foc mig, sacsejant de tant en tant perquù totes es coguin simultàniament. A mitja cocció, afegim l’orenga i les fulles de julivert picades i abaixem el foc, deixant coure el conjunt lentament. Salem. Com que tant la carbassa com la mongeta tendra estan tallades molt fines es couran bastant ràpid, amb deu minuts n’hi haurà suficient.

Desfem el formatge blau en la crema de llet, en  un cassó, a foc lent. Barregem les verdures amb la crema de formatge. Reservem.

Amb l’ajut d’un corrĂł i enfarinant lleugerament la base on treballarem, estirem la massa. I la posem sobre una safata de forn engreixada. En un cantĂł de la massa hi posem la barreja de carbassa, mongeta tendra i formatge. Tapem amb l’altra part de la massa i premem les vores fins tancar bĂ© el calzone.

IntroduĂŻm al forn preescalfat a200ÂșCi deixem coure uns quinze minuts, o fins que veiem que la massa agafa un to lleugerament daurat.

Servim immediatament

 

  • Les combinacions de farcits sĂłn innumerables. Podem substituir la mongeta tendra per brĂČquil, brots de coliflor, carbassĂł o espinacs. Podem afegir dauets de cansalada, fruita seca o anxoves. Si no tenim julivert, no cal que n’hi posem. PerĂČ en cap cas podem substituir o treure la carbassa! PerquĂš sinĂł no podrem titular aquest plat com a calzone senzill de carbassa!
  • El formatge blau dona un toc interessant al farcit. Es pot fer amb una bona mozzarella, que es desfarĂ  i unirĂ  el farcit, perĂČ si opteu per aquest formatge suau no caldrĂ  que hi poseu nata lĂ­quida.
  • Si us  sembla que el farcit del calzone queda poc amorosit podeu sofregir una mica de ceba, prĂšviament de coure la carbassa. Un gra d’all afegit a mitja cocciĂł de la carbassa Ă©s un bon accent al plat.
  • Si us fa mandra fer la massa del calzone, podeu utilitzar una pasta brisa de les que venen preparades.

 

 

Entre salat i dolç: cruixent de sobrassada i cabell d’àngel

 

Per el cabell d’àngel

1 carbassa de cabell d’àngel (cucurbita moschata)

500 gr. de sucre per cada quilo de carbassa

Una llimona

Aigua que cobreixi

 

Per el cruixent

Unes lĂ mines de pasta phyllo

100 gr. de sobrassada

Uns pinyons

Una cullerada de mantega fosa

Sucre en pols

 

Per la salsa de poma

2 pomes

1 iogurt grec

50 gr. de sucre

1 bastonet de canyella

 

Comencem preparant el cabell d’àngel. La carbassa de cabell d’àngel tĂ© una pell molt dura, molt forta, per tant costa molt de pelar. El que farem serĂ  trencar-la, tirant-la a terra – sempre que el terra sigui impecablement net – o a esberlant-la en una cantonada del marbre de la cuina. Per suposat, tambĂ© es pot tallar per la meitat, perĂČ s’ha de ser molt fort.

En una cassola posem els trossos de carbassa, el sucre, la llimona oberta, les mitges carbasses un dit d’aigua. Deixem que cogui durant ben bĂ© dues hores, depenent de la quantitat de carbassa i, llavors, ja podrem treure la pell. La primera hora s’ha de coure tapat i la segona hora, destapat, perĂČ vigilant que no es cremi!

Si no hem pogut treure totes les llavors, les anirem traient a mesura que es vagi coent el cabell d’àngel. Hem d’aconseguir que perdi la major part de tota l’aigua, ha de quedar sec, perĂČ hem de tenir en compte que quan es refreda la confitura queda mĂ©s presa. Traiem la llimona i reservem. No ho triturem, perquĂš ens interessa la textura esfilagarsada de la carbassa.

 

Estirem una fulla de pasta phyllo i la tallem a làmines, l’emboliquem sobre si mateixa, de manera que ens quedin unes tres capes. Entre capa i capa pintem amb una mica de mantega fosa, per segellar la pasta phyllo i perquù agafi un to daurat bonic.

Al mig del quadrat de phyllo, hi posem una capa de sobrassada i, a sobre, una mica de cabell d’àngel i uns pinyons. Tanquem bĂ© i enfornem a180ÂșCdurant uns cinc minuts, o fins que veiem que agafa un to daurat.

 

Acompanyem amb una salsa de poma i iogurt. Pelem, tallem i coem, a foc lent i tapat, una poma amb el sucre i la canyella, uns deu minuts. La poma s’ha d’estovar totalment. Quan sigui freda, la triturem amb el iogurt.

 

 

  • Per suposat, podem comprar el cabell d’àngel fet i, en conseqĂŒĂšncia, reduir considerablement el temps de preparaciĂł d’aquesta preparaciĂł que balla entre un aperitiu i unes postres. PerĂČ m’ha semblat interessant explicar com s’elabora el cabell d’àngel i engrescar a provar de fer-lo a casa.
  • Si no trobem pasta phyllo, que Ă©s una pasta de farina grega molt fina, tambĂ© ho podem fer amb pasta bric o amb pasta de full.
  • La salsa d’acompanyament es pot aromatitzar amb espĂšcies, per fer-la mĂ©s exĂČtica, per exemple, un polsim de curri.

 

CĂłc de carbassa

 

200 gr. de carbassa picada

100 gr. de pastanaga ratllada

200 gr. de mantega

150 gr. de sucre morĂš

50 gr de sucre

250 gr. de farina

4 ous

La pell d’una taronja

Un pessic de sal

Canyella en pols

Un sobret de llevat quĂ­mic

 

Batem les clares a punt de neu amb el sucre blanc

Batem els rovells amb el sucre morĂš, afegim la mantega fosa, la carbassa, la pastanaga, la pell de taronja, la sal i la canyella. Afegim la farina i el llevat. Integrem les clares a punt de neu, en dues vegades.

Coem a 170ÂșC durant 50 minuts, en un motlle engreixat i enfarinat

Deixem refredar i tallem a quadrats.

 

  • Aquest Ă©s un cĂłc que ens pot servir de base de tota mena de pastissos, perĂČ principalment Ă©s un esmorzar i un berenar deliciĂłs, molt suau i melĂłs, ideal per acompanyar el cafĂš.

 

  • Si el volem fer mĂ©s festiu nomĂ©s ens caldrĂ  desfer una rajola de xocolata i vessar-la per sobre el cĂłc, deixar-la refredar i tindrem un pastĂ­s de carbassa i xocolata fantĂ stic i molt fĂ cil!!!

 

DSC03993.JPG

El cĂłc de carbassa, pastanaga i taronja

 

I si voleu mĂ©s receptes, encara, podeu comprar el llibre que vaig escriure fa uns quants anys, perĂČ que Ă©s totalment vigent. És un llibre que forma part d’una col·lecciĂł d’una cinquantena de tĂ­tols, cada un dels quals ha estat escrit per un cuiner diferent. Us els recomano tots, perquĂš sĂłn molt i molt didĂ ctics, estan molt ben editats i no sĂłn gens cars.

 

La carbassa

Tatin de carbassa i botifarra negra

dijous, 15/08/2013

Una de les entrades de més Úxit del bloc ha estat http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/07/22/aixi-faig-la-tatin-de-poma/

No m’ho hauria pensat mai, que tinguĂ©s tantes visites. AixĂ­, doncs, m’he animat a fer una altra tatin. En aquest cas no Ă©s de poma, sinĂł de carbassa, botifarra negra i formatge brie. I no la mengem per postres, sinĂł de primer plat. És ideal per fer-la en un sopar per quedar bĂ©, perquĂš permet fer-la amb antelaciĂł i escalfar-la just en el moment de servir-la, donant-li un cop de forn. AixĂČ sĂ­, s’ha de fer en motlle individual, perquĂš quan la toquem amb la forquilla i el ganivet es trenca tota.

AquĂ­ teniu la recepta:

 

TATIN DE CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

(per a 4 persones)

 DSC00410.JPG

500 gr. de carbassa neta i tallada a daus

250 gr. de botifarra negra

100 gr. de formatge brie

una branca de farigola fresca

100 ml de vi blanc

50 gr. de sucre

 

Pasta brisa

150 gr. de farina

75 gr. de mantega

1 ou petit (o un rovell d’ou XL)

una culleradeta de sal

1/2 culleradeta de llevat en pols

una culleradeta de sucre

Comencem per la pasta brisa (tambĂ© la podeu comprar feta). Arenem la mantega amb la farina, fins que canviĂŻ de color i la mantega hagi desaparegut totalment. És millor treballar la mantega freda, tallada a dauets, perquĂš si estĂ  a temperatura ambient engreixa molt. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Barregem bĂ©. Afegim l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogĂšnia. L’emboliquem amb plĂ stic film i la refredem a la nevera, durant ben bĂ© una hora.

Mentrestant, en una paella, a foc mig, saltem la carbassa fins que perdi la cruor, uns deu minuts. Afegim una mica de sal i la farigola. Hi aboquem el vi blanc,i a foc lent, esperem que la carbassa l’embegui.

En una paella fem un caramel amb els 50 gr. de sucre i un parell de cullerades de sucre. Quan sigui daurat, el posem en la base del motlle, que pot ser metĂ l·lic, pĂ­rex o silicona. Col·loquem la carbassa ben premuda sobre el motlle, procurant que no quedin forats. DesprĂ©s hi posem la botifarra negra i el formatge brie. Estirem la massa brisa, la tallem de la mida del motlle i la posem tapant el formatge brie. Coem al forn durant vint minuts a 180ÂșC o fins que veiem que la massa Ă©s torrada.

Tot just sortint del forn, desemmotllem i servim immediatament.

 

 DSC00409.JPG

 

La carbassa a Psychologies

divendres, 14/06/2013

Fa uns mesos la revista PSYCHOLOGIES va publicar aquest article amb receptes sobre la carbassa. Com que l’article il·lustrat amb les fotografies ha quedat magnĂ­fic, us el penjo al bloc. I tambĂ© perquĂš la carbassa Ă©s una hortalissa que ara ha agafat un protagonisme important i sovint en tenim a casa. Fora de la crema de carbassa, a vegades ens costa de trobar noves receptes. Potser aquestes sĂłn un detonador, un punt de partida per a noves idees.

Si  cliqueu sobre la foto podreu consultar l’article sencer.

13_psy_calabaza.jpg

Milfulles de carbassa, anxoves i dĂ tils

divendres, 26/04/2013

Quines coses que faig…a vegades me’n faig creus. Obro la nevera i veig que tinc unes anxoves que fa massa dies que hi sĂłn.  I penso, d’avui no passen, les haig de menjar. I en comptes d’agafar les anxoves i posar-les sobre un tomĂ quet fresc ratllat o sobre una torrada, em lio a fer un plat que, per poc, que no hi trobo les anxoves!

El procés és:

– haig de buscar un producte que doni color a les anxoves. Ja el tinc: la carbassa. Com? laminada en una mandolina i escaldada un segundet en aigua bullint.

– Necessito un contrapunt al salat de les anxoves. Ja el tinc, uns dĂ tils magnĂ­fica.

– necessito un “ciment”, alguna cosa que enganxi les anxoves i el dĂ til. Ja ho tinc: mascarpone.

 

Aquest Ă©s el resultat

DSC09917.JPG

INGREDIENTS

Mitja carbassa violí (buscant la part més estreta, que és la més carnosa i no té forats)

200 gr. de formatge mascarpone (o Philadelphia)

dues anxoves per persona

un grapat de nous

uns 10 dĂ tils

oli d’alfĂ brega

mesclum

Amb l’ajuda d’una mandolina, tallem la carbassa a lĂ mines fines i l’escaldem en aigua bullint uns segons (si es passa, es trenca fĂ cilment). REservem.

Barregem el mascarpone amb les nous, les anxoves i el dĂ til. tot ben picat.

FEm capes de carbassa i farcit.  FEm servir una anella metàl·lica rodona, perquÚ ens ajudi en la forma.

Acabem amb un oli d’alfĂ brega (alfĂ brega triturada amb oli. Si escaldem l’alfĂ brega, la refresquem i l’eixuguem bĂ© abans de triturar-la amb l’oli, aconseguirem un color molt mĂ©s verd) i una barreja d’enciams amanits.

DSC09918.JPG

La carbassa. Benvinguts a l’hort

dimarts, 29/01/2013


DSC04944.JPG


Ingredients per 4 persones:

  • 1 cua de rap sense espines, tallada a quadrats
  • 100 g de carbassa
  • Les fulles verdes d’un enciam
  • 1 ceba grossa
  • 1 patata grossa
  • 2 grans d’all
  • 500 ml de brou de verdures
  • Oli d’oliva
  • Flor de sal

Sofregim la ceba i l’all tallats, amb una mica d’oli, en una olla, a foc lent.

Pelem la patata, l’escapcem i la fiquem a l’olla, donem un parell de voltes i hi afegim el brou de verdures per bullir la patata.

Finalment hi fiquem l’enciam i mantenim el foc nomĂ©s durant uns instants. Batem el bullit per fer-ne la crema.

Coem els talls de rap a la planxa.

Tallem la carbassa a la juliana i la coem a la planxa durant un minut.

Servim el rap acompanyat de la crema d’enciam i coronem amb els espaguetis de carbassa.

Posem una mica de flor de sal sobre el rap i un rajolĂ­ d’oli.

ArrĂČs integral de Pals amb carbassa

dimecres, 9/01/2013

Després de Nadal, Sant Esteve. I després dels Reis, la feina i les alegries de la feina.

PerquĂš no em negareu que Ă©s una gran alegria rebre dos regals el primer dia de feina. I aixĂ­ ha estat avui, m’han regalat una carbassa monumental.

 DSC09202.JPG

I tres paquets d’arrĂČs de Pals.

 DSC09203.JPG

I Ă©s clar, que faig jo amb una carbassa i un paquet d’arrĂČs integral de Pals? Doncs cuinar-ho, afegint-hi algunes cosetes mĂ©s. I tenir el sopar de casa solucionat!

 

De la carbassa dirĂ© que me l’ha regalat el Manuel Arias, un client amic de Semproniana, un boig de la gastronomia, que passa gran part de la seva quotidianitat buscant productes saborosos i l’altra part del seu dia cuidant un hort de dimensions considerables. D’aquest magnĂ­fic hort ve aquesta carbassa.

De l’arrĂČs del MolĂ­ de Pals dirĂ© que val la pena tenir-lo al rebost. A mi m’agrada per la seva qualitat, per descomptat, perĂČ tambĂ© perquĂš l’arrĂČs de Pals Ă©s tradiciĂł, Ă©s paĂ­s, Ă©s proximitat, Ă©s productor local. En definitiva, Ă©s molt mĂ©s que un gra d’arrĂČs. La seva maduraciĂł Ă©s mĂ©s llarga que en d’altres indrets i aixĂČ fa que, un cop cuit, trigui mĂ©s temps a passar-se.

L’arrĂČs integral hauria de ser un cereal habitual en la nostra dieta, perquĂš contĂ© mĂ©s nutrients que el blanc i Ă©s molt ric en fibra. Ens passa que no tenim molta tendĂšncia a optar pel blanc per una qĂŒestiĂł cultural i perquĂš la seva cocciĂł Ă©s molt mĂ©s curta. HaurĂ­em d’anar combinant els dos tipus d’arrĂČs perquĂš, a mĂ©s, la nostra dieta seria mĂ©s variada i, per tant, mĂ©s divertida.

ARRÒS AMB CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

400 gr. d’arrĂČs integral

1 litre de brou vegetal

300 gr. de carbassa

400 gr. de xampinyons

1 botifarra negra

1 ceba

1 gra d’all

2 tomĂ quets mitjans

un rajolĂ­ de brandi

oli, sal i pebre

 DSC09205.JPG

 Piquem la ceba i la sofregim lentament en una paella, amb un raig d’oli, fins que quedi transparent. TardarĂ  uns deu minuts. Afegim el gra d’all picat i els tomĂ quets ratllats. Fem coure deu minuts mĂ©s, o fins que el tomĂ quet ha deixat anar tot el seu oli. Hi posem una mica de sucre per compensar l’acidesa. Quan ha cuit el sucre, hi vessem un raig de conyac, esperem que l’evapori i hi posem la carbassa i l’arrĂČs. Apugem el foc i fem coure un parell de minuts. Aboquem el brou calent, abaixem el foc i fem coure ben bĂ© una hora, a foc baix, vigilant que no es quedi sense lĂ­quid. Deu minuts abans d’acabar la cocciĂł hi posem els xampinyons laminats i la botifarra negra tallada.

Tastem i rectifiquem de sal i pebre.

 DSC09204.JPG

Mengem-nos Halloween. Publicat al Criatures

dilluns, 12/11/2012

12_Criatures_nov_halloween.jpg

Aquests dies vaig rĂ pid. Trinxat a la inversa

dijous, 1/11/2012

Tot el dia vaig amb la cĂ mera. Veig un plat, una situaciĂł o un amic, i clic, ja li he fet una fotografia. El clic va acompanyat d’una mena de cantarella, que tĂ© com a tonada “Ă©s per el bloc”.
Les ganes hi sĂłn, ganes de venir, d’escriure, d’explicar, de compartir, perĂČ el temps Ă©s implacable i quan he esgotat el temps, el cansament m’atordeix. I aquelles ganes, aquell voler fer un post, per el quĂš he fet la foto, queden atrapades sota l’edredĂł.  No Ă©s que no vulgui Ă©s que no hi arribo, diria  si m’agradĂ©s tirar pel dret i no fer tot un tirabuixĂł amb les frases nuant paraules.

I un cop excusada per la manca de notĂ­cies en aquestes darreres setmanes, m’excuso per la manca de qualitat de la foto del plat que us presento.

I sense més tirabuixons, sense més giragonses, sense més nus, vaig directa al desenllaç:

UN TRINXAT A L’INREVÈS

D’aquesta manera l’anomenaria un bon jan cuiner que volguĂ©s donar categoria al nom del plat. PerĂČ jo el denominarĂ© farcell de col amb trinxat.

La qĂŒestiĂł Ă©s que es tracta de patata, carbassa, moniato, cansalada…Vaaaaaaa…..escric la recepta (que em volia estalviar….)

DSC08536.JPG

4 fulles grans de col escaldades (bullides un minut i refrescades immediatament)

Un parell de patates bullides

400 gr. de carbassa cuita al forn (jo la rosteixo, a 180ÂșC, amb un bon raig d’oli, sal i pebre, uns vint minuts)

1 gra d’all

100 gr. de cansalada viada

1 moniato escalivat (cuit al forn)

un grapat de nous

Per la salsa de formatge:

  • 100 g de formatge parmesĂ  ratllat
  • 70 ml de nata lĂ­quida

Tant la patata, com el moniato poden aprofitar-se de restes (o dels moniatos de la castanyada).

Fem la salsa de formatge. Coem a foc molt baix la crema de llet i afegim el parmesà ratllat. Quan s’hagi homogeneïtzat la salsa, reservem.

en una paella, fem una mena de trinxat. Amb un bon raig d’oli, primer fregim una cansalada, a foc mig, perquĂš suĂŻ. quan ha perdut el greix i queda una mica torradeta, afegim la patata, el moniato i la carbassa i anem homogeneĂŻtzant amb una forquilla de fusta. HO fem a foc mig, perquĂš torri una mica. Barregem amb les nous trencades. Farcim cada fulla de col amb el trinxat i tanquem bĂ©.

per escalfar-ho, ho podem fer al microones, tapat amb una tapa apta per a microones, o al forn, en una safata amb una mica d’aigua perquĂš la col no perdi l’humitat.

I aixĂČ Ă©s tot, amics!

 

Carbasses per Halloween? No!! Per cada dia!

diumenge, 30/10/2011

Als Matins de TV3, dedico la secciĂł a les carbasses, perquĂš serĂ  pel fenomen de Halloween o serĂ  que senzillament ens n’hem adonat que les carbasses sĂłn molt  bones. SerĂ  pel quĂš sigui, perĂČ hem aconseguit que la carbassa sigui present a totes les cases.

http://www.tv3.cat/videos/3743930/Receptes-amb-carbassa

 

Les carbasses eren les hortalisses dels pobres, dels miserables, perquù per poc preu atipaven famílies senceres. Potser perquù les menjaven els pobres, que et donessin carbasses era el pitjor que et podia passar. Te’n donaven quan trùiem males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.

 

Abans les donĂ vem als porcs o en queia un bocĂ­ a l’escudella, perĂČ ara ha entrat a casa per la porta gran, surt per la porta de la nevera, passant de puntetes pels fogons i aterrant a les tovalles de la taula ben parada. Per fi en hem adonat que la carbassa Ă©s un bon negoci perquĂš atorga un preciĂłs color als plats, Ă©s molt saludable, no engreixa i per reblar el clau Ă©s molt i molt econĂČmica!

Agafeu el cistell, doncs, i anem a mercat a comprar carbasses. Per triar hi trobem Rabequet, violí, Cabell d’àngel i les que en diem decoratives.

La rabequet Ă©s aquella que ara anomenen de Halloween, tot i que la taronja tan taronja (o potser seria mĂ©s adequat dir “la carbassa, tan carbassa”….) Ă©s de fora. La nostra rabequet Ă©s mĂ©s verdosa i mĂ©s rugosa. És gustosa, perĂČ tĂ© algunes incomoditats: una pell extremadament dura, molt rugosa i Ă©s molt buida per dins. TambĂ© tĂ© moltes llavors. TambĂ© tĂ© la particularitat de la grandĂ ria, Ă©s immensa, qĂŒestiĂł que tambĂ© la fa una mica incĂČmoda. Ara bĂ©, observo que en els comerços la venen a trossos, ben tallada. Un gran encert!

La violĂ­ Ă©s fĂ cil de distingir, precisament, per la seva forma de violĂ­! És la que es deixava assecar i servia per fer surar els maldestres nedadors. TambĂ© servia per fer-ne cantimplores. Eren Ăšpoques en que tot tenia una utilitat, no es desestimava res que la natura proveĂ­s. La violĂ­ ha triomfat a les llars i, sobretot, als restaurants. Avantatges? GairebĂ© tots: Ă©s fĂ cil de pelar, tĂ© una part molt homogĂšnia, tĂ© un forat molt definit on guarda les llavors i Ă©s de mida assumible, no Ă©s gaire gran.

La de cabell d’àngel Ă©s una murga per treballar, perĂČ fer el dolç Ă©s una delĂ­cia i menjar-lo, no cal ni que ho diguem! El mĂ©s problemĂ tic Ă©s trencar-la, perquĂš tĂ© una pell molt dura. El sistema tradicional Ă©s llançar-la contra el terra o contra una superfĂ­cie suficientment dura. Jo recomano de fer-ho dins una bossa de plĂ stic, suficientment forta perquĂš aguanti el cop. Podeu veure el sistema rudimentari en el vĂ­deo que he penjat (haig de confessar que Ă©s un plaer immens trencar-la d’aquesta manera…ho vaig gaudir enormement). Un cop trencada, la pelem o, si Ă©s molt difĂ­cil, la coem amb la pell (no ho recomano perquĂš llavors Ă©s molt pesat de treure-la, caramelitzada i enganxosa com acaba). El mĂštode per fer cabell d’àngel Ă©s el de totes les melmelades: el mateix pes de sucre que de producte + el suc d’una llimona. A partir d’aquĂ­, a foc lent, anar remenant fins aconseguir una textura caramelitzada, de cabell d’àngel, en definitiva (Ă©s obvi, ja ho sĂ©, perĂČ no sĂ© com explicar-ho….casum l’olla!)

Les decoratives sĂłn carbasses de totes mides i colors, que no tenen valor gastronĂČmic, perĂČ que ens quedaran de meravella a qualsevol racĂł de casa. La grĂ cia Ă©s que aguanten molt de temps, perquĂš es van assecant i sĂłn tan vistoses que no els cal res mĂ©s.

Quan tenim la carbassa a casa, doncs l’hem de cuinar.

Els plats que vaig suggerir als matins van anar des del sofisticat ravioli de carbassa farcit de formatge cremĂłs, a la crema de carbassa de diari, passant per una quiche. TambĂ© vaig preparar una coca de carbassa, que va tenir molt d’ùxit, fins el punt que els de l’equip em van demanar la recepta!

I no hi ha cosa que em faci mĂ©s feliç….

AquĂ­ la teniu!

Coca de carbassa

Per a 8 persones

4 ous

225 gr. de sucre glass

30 cl d’oli de gira-sol

500 gr. De carbassa

300 gr. de farina tamisada

1 cull cafĂš de canyella en pols

1 bona cullerada de cafĂš de llevat quĂ­mic

Âœ cull. De cafĂš de bicarbonat de soda

Âœ cull de cafĂš de sal

150 gr. de nous finament picades

 

Per la glassa:

120 gr. de mantega pomada

250 gr. de formatge fresc (tipus Philadelphia)

œ cullerada de vainilla (sabor)

60 gr. de sucre en pols

 

Comencem coent la carbassa. En una cassola amb una mica d’aigua, molt poca, la coem a foc lent, fins que quedi ben tova.

Batem els ous i el sucre en pols fins obtenir una consistùncia de mousse i lleugera; la preparació no ha d’emblanquir excessivament ni ha d’agafar un aspecte de merenga.

Incorporem l’oli i batem la preparaciĂł uns minuts mĂ©s.

Afegim la carbassa cuita, la farina, la canyella, el llevat, el bicarbonat, la sal i les nous.

Vessem la preparació en un motlle i l’enformem 45 minuts.

Preparem la glassa: batem la mantega i el formatge fresc  uns minuts, fins que la barreja sigui cremosa. Unim l’extracte de vainilla i el sucre glas. Quan el pastís es refredi posem la glassa a sobre.