La rabaquet, la violí i la de cabell d’àngel, són les carbasses que trobem més fàcilment en els nostres mercats, tot i que de carbasses n’hi ha multitud de varietats.

carbassa violí

carbassa rabequet

La rabaquet és la que, popularment, denominen Ruperta, el nom de la carbassa que “donaven” als perdedors de l’1,2,3, aquell programa de televisió dels anys 70, quan només podíem triar entre la “1” i l’UHF. Uf! Crec que si em llegeix algú que ha nascut a partir dels 80 no m’entendrà…Però pels qui varem viure aquella època podem copsar la importància que va tenir aquell programa d’entreteniment que presentava el Kiko Ledgard, fins al punt que la carbassa rabaquet ha perdut gairebé el seu nom per adoptar el nom d’una de les mascotes del mític programa televisiu.

Reconeixereu fàcilment una carbassa violí a mercat, precisament per la seva forma de…violí! És la carbassa que s’està venent millor, darrerament, ja que la seva pell és fina i, en conseqüència, molt més fàcil de pelar que la rabaquet i, per altra banda, és una carbassa molt carnosa, amb les llavors molt localitzades en una zona, deixant tota una part neta de llavors i llisa, amb la que treballarem molt còmodament, modificant textures, fent dauets perfectes, etc.

carbassa de cabell d'àngel

La carbassa cabell d’àngel és una carbassa dura de pelar, per això es recomana bullir-la amb pell en aigua sola i, després, retirar la carn amb una cullera. Un cop bullida, la posem a coure amb sucre, pell de llimona i canyella fins que deixi anar tota l’aigua i comencin a formar-se els filaments típics que la caracteritzen. Ha de quedar una confitura, amb la que farem tota mena de dolços i pastissos.

Quatre consells quan comprem carbasses

Quan comprem una carbassa hem de tenir en compte si l’estem comprant a l’estiu o a l’hivern.

Les carbasses d’estiu s’han de comprar menudes o mitjanes, perquè quant més grans menys dolces. Un cop triades, encara que a la botiga us prenguin per bojos, les heu d’acariciar. Si tenen la pell molt suau i no excessivament dura, la compreu perquè serà tendre. Si, en canvi, la carbassa pesa molt, la pell és poc brillant i aspre, millor no comprar-la perquè són signes de que la carn de la carbassa és seca.

Les d’hivern les sospesarem i triarem les més pesades. També les haurem de tocar, perquè les voldrem rugoses i aspres, rebutjant les de pell suau, que ens indica que la carbassa no és suficientment madura.

En definitiva, se n’ha de saber per triar una carbassa. Per tant, com sempre, el millor és comprar a qui et dona confiança i demanar: – Posi’m una carbassa ben bona! –

Sardines amb melmelada especiada de carbassa

12 sardines grosses i ufanoses

Oli d’oliva

4 grans d’all

Un manat de julivert

Sal

Per a la melmelada especiada de carbassa

100 gr. de carbassa neta i pelada

150 gr. de sucre

250 ml de vinagre de poma

200 gr. de prunes seques

La pell de dues taronges

1 clau d’olor

Una branca de canyella

Unes llavors d’anís

Tallem la pell de taronja a la juliana, l’escaldem tres vegades, canviant l’aigua cada vegada, per eliminar-ne una mica l’amargor.

En un cassó posem tots els ingredients. Coem a foc lent fins que el líquid es transformi en un xarop, tardarem una mitja hora. Reservem.

Netegem les sardines, els tallem el cap, i traiem les vísceres. Amb un ganivet, rasquem les escames. Les passem per sota el raig d’aigua i les anem col·locant sobre una safata que pugui anar al forn prèviament engreixada amb un fil d’oli.

Triturem 200 ml d’oli amb els grans d’all i unes fulles de julivert. Salem les sardines i les untem amb l’oli d’all i julivert. Coem les sardines al forn preescalfat a 180ºC durant deu minuts.

Servim les sardines acompanyades de la melmelada especiada de carbassa.

• Si no sou gaire de sardines, proveu-ho amb tacs de tonyina, que es couen a la planxa, ben calenta, volta i volta, que quedin cruets. De fet, aquesta melmelada queda fantàstica amb tota mena de peix blau, però també amb llom de porc i carn de caça, com ànec, cérvol, etc. En definitiva, amb tota mena de carn i peix de gust contundent que pugui competir amb la dolçor de la proposta.

• Podem posar tota mena d’espècies a la melmelada, però si tenen un toc picant molt millor. Hi queden bé el gingebre, el cardamom i, fins i tot, grans de pebre. Proveu-ho amb pebre de Sichuan, un pebre de color vermellós i més suau, ideal per a postres.

• Coem les sardines al forn per evitar la fortor que desprenen quan les fem a la planxa, però, per suposat, les podem coure a la planxa i ens quedaran també molt bé. Si tenim la sort de disposar d’unes brases no ho dubteu ni un segon, el gust que la brasa dona a les sardines és una autèntica meravella.