Entrades amb l'etiqueta ‘Caceres’

CĂ ceres bon jour

dimecres, 5/10/2011

Al sofĂ  dels matins de TV3, l’Empar Moliner, explica que la setmana segĂŒent marxa a Paris. EstĂ  molt contenta perquĂš no hi ha estat mai.

-          No has estat MAI a Paris? – pregunten amb una sorpresa majĂșscula tots els presents. Sembla que no es pot viure si no s’ha anat a Paris. És com si als 40 fossis verge, tenint dues criatures, o com si mai no haguessis tastat el foie. Hi ha coses inconcebibles, a certes alçades de la vida.

En aquell moment, a mi se m’acut dir que el dia segĂŒent jo marxo a CĂ ceres. I pregunto quants dels presents hi ha estat.  Per descomptat que no hi ha estat ningĂș.

Em surt la vena reivindicativa: Reivindico que abans d’anar a Paris s’hauria de conĂšixer bĂ© l’entorn, i que segur que tampoc no han estat mai a Sant Pere de Riudebitlles

-          ConvindrĂ s que no Ă©s el mateix CĂ ceres que Paris – replica la sempre enginyosa Empar.

En aixĂČ tĂ© tota la raĂł, l’Empar, no Ă©s el mateix: CĂ ceres Ă©s molt mĂ©s llunyana, tremendament exĂČtica, infinitament mĂ©s autĂšntica i tres vegades mĂ©s glamourosa que ParĂ­s. BĂ©, aquesta darrera afirmaciĂł Ă©s, potser, la menys objectiva.

En una hora i escaig has realitzat el vol BCN-CDG (Charles de Gaulle, pels neĂČfits en viatges a Paris).  En dues hores et plantes a Viena, i en set hores a Nova York. Per anar a CĂ ceres, et cal un mĂ­nim de vuit hores, pel cap baix i sense exagerar. Primer, un AVE, BCN-MAD. DesprĂ©s, un cotxe per travessar el ventre de Castella fins arribar al cor d’Extremadura. Si us agraden els paisatges extrems, sorrencs i, sobretot, solitaris, no cal que aneu al desert d’Atacama. El paisatge d’Extremadura, amb les alzines vorejant les carreteres tĂ© un no sĂ© quĂš exĂČtic, ferĂ©stec i, us ho asseguro, solitari, que farĂ  les delĂ­cies dels que busquen emocions fortes. La calor, com ha de ser, implacable.

el sostre de caceres

La ciutat de CĂ ceres estĂ  impecable. MĂ©s enllĂ  d’un Kiddy’s class i un Women’s secret, que ho trobes fins i tot als poblats masai, la resta Ă©s autĂšntica, autĂšntica. Hi ha monuments per donar i per vendre. No us defraudarĂ . I tot a mida humana, res de tot allĂČ de Paris, que has de caminar uns 40 quilometres i fer-ne 3 de cua per veure un no sĂ© quĂš. CĂ ceres no estĂ  malmesa perquĂš, clar, hi van mitja dotzena de turistes l’any….Per aixĂČ conserva la seva autenticitat. Molt mĂ©s autĂšntica que el Basar de MarrĂ queix, on les espĂšcies semblen enganxades amb cola blanca, porten tants anys allĂ  que jo diria que sĂłn les originĂ ries, les portades per Marco Polo.

Paris Ă©s una sucursal de l’Eixample. Hi ha tants catalans que quan sents algĂș que diu Bon jour, et quedes amb cara de sorpresa…QuĂš diu aquest ara? Busca un catalĂ  a CĂ ceres! Busca’l!

hola!!! quĂš hi ha algĂș???

 

Res, res, que estic encantada amb aquesta escapada de tres dies, en la que he menjat Torta del Casar fins rebentar i un nou embotit, un embotit tradicional que no havia tastat mai. Ho veus com us ho deia? A CĂ ceres, la sorpresa i les novetats estan garantides. És un descobriment! L’embotit es diu PATATERA, i tĂ© molta grĂ cia. Clar que porta patata, perĂČ tambĂ© carn de porc, greix i pebre vermell de la Vera.

Sembla ser que era un embotit molt humil, que menjaven els menestrals que ajudaven a fer la matança del porc. Es feia amb els retalls de carn que els amos de la casa rebutjaven. Deu ser per aquest origen humil que ha quedat una mica mĂ©s amagat. No s’ha valorat tant, no se li ha donat importĂ ncia, i aquest fet l’ha resguardat dels turistes i de les elaboracions massives.

patatera picant amb mel

 

Res, visiteu CĂ ceres, abans d’anar a Paris, o desprĂ©s. I….mengeu patatera!

http://www.patatera.es/