Entrades amb l'etiqueta ‘botifarra negra’

La història de la col de galàpeg i en Pau Santamaria

divendres, 20/12/2013

Estava jo bregant entre cassoles i telèfons, que és la única cosa que sé fer alhora, malgrat la fama que tenim les dones de saber fer dues coses al mateix temps, quan per la porta entra en Pau Santamaria (aclareixo la dada: és el fill del gran Santi Santamaria) portant un cistell sota el braç, el contingut del qual es basava en una col de pell de galàpeg i una coliflor.

 

M’explica en Pau que el seu pare havia fet una tasca de cerca dels millors productors pagesos de l’entorn, que eren els seus proveĂŻdors, i que era una pena perdre aquest patrimoni. Per això, ara, en Pau els havia recuperat i oferia als restauradors portar-nos aquesta saviesa a ciutat.

Per començar, em deixava la col i la coliflor perquè la tastés. Val a dir que les dues hortalisses eren prou bones. No vaig trobar grans matisos a la coliflor, en canvi la col de galàpeg em va entusiasmar.

Les fulles més verdes, tan turgents, van ser ideals per embolcallar un moniato escalivat, barrejat amb bolets, botifarra negra i pinyons. I fer-ne aquest plat que va tenir un èxit considerable entre els clients de Semproniana

 

COL DE PELL DE GALĂ€PEG FARCIDA DE MONIATO I BOTIFARRA NEGRA

Quatre fulles externes de col de pell de galĂ peg

un moniato gros

400 gr. de bolets variats

una botifarra negra

250 ml de brou de pollastre

una ceba grossa

2 grans d’all

una nou generosa de mantega

una mica de farina

 

Comencem per la salsa. Sofregim la ceba  i els grans d’all picats, lentament, amb la mantega. Quan sigui ben tova, afegim els bolets. Apugem una mica el foc, perquè els bolets es coguin i perdin l’aigua. Ara retirem la MEITAT DELS BOLETS, i els reservem. Hi posem la farina, donem un parell de voltes perquè es cogui i ho cobrim amb el brou de pollastre i deixem que el conjunt cogui durant uns quinze minuts, a foc lent, perquè tots els sabors s’intercanviĂŻn. Triturem bĂ©. Reservem.

Escalivem el moniato al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini el coem a 200ÂşC durant mitja hora. Esperem que es refredi per pelar-lo.

Traiem la pell de la botifarra i l’esmicolem. La barregem amb l’altra MEITAT DE BOLETS. TambĂ© afegim el moniato escalivat i aixafat. Hem de fer com una massa homogènia de moniato, botifarra negra i bolets.

Farcim la fulla de col amb la barreja de moniato, botifarra i bolets. Emboliquem sobre si mateix. Per escalfar-ho, ho posem al forn tapat amb un paper d’alumini. TAmbĂ© ho podem escalfar al microones, tapat.

Acompanyem la col amb la salsa de bolets, ben calenta.

Acabem amb uns pinyons torrats.

Tatin de carbassa i botifarra negra

dijous, 15/08/2013

Una de les entrades de més èxit del bloc ha estat http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/07/22/aixi-faig-la-tatin-de-poma/

No m’ho hauria pensat mai, que tinguĂ©s tantes visites. AixĂ­, doncs, m’he animat a fer una altra tatin. En aquest cas no Ă©s de poma, sinĂł de carbassa, botifarra negra i formatge brie. I no la mengem per postres, sinĂł de primer plat. És ideal per fer-la en un sopar per quedar bĂ©, perquè permet fer-la amb antelaciĂł i escalfar-la just en el moment de servir-la, donant-li un cop de forn. Això sĂ­, s’ha de fer en motlle individual, perquè quan la toquem amb la forquilla i el ganivet es trenca tota.

AquĂ­ teniu la recepta:

 

TATIN DE CARBASSA I BOTIFARRA NEGRA

(per a 4 persones)

 DSC00410.JPG

500 gr. de carbassa neta i tallada a daus

250 gr. de botifarra negra

100 gr. de formatge brie

una branca de farigola fresca

100 ml de vi blanc

50 gr. de sucre

 

Pasta brisa

150 gr. de farina

75 gr. de mantega

1 ou petit (o un rovell d’ou XL)

una culleradeta de sal

1/2 culleradeta de llevat en pols

una culleradeta de sucre

Comencem per la pasta brisa (tambĂ© la podeu comprar feta). Arenem la mantega amb la farina, fins que canviĂŻ de color i la mantega hagi desaparegut totalment. És millor treballar la mantega freda, tallada a dauets, perquè si estĂ  a temperatura ambient engreixa molt. Afegim el sucre, la sal i el llevat. Barregem bĂ©. Afegim l’ou. Pastem fins aconseguir una massa homogènia. L’emboliquem amb plĂ stic film i la refredem a la nevera, durant ben bĂ© una hora.

Mentrestant, en una paella, a foc mig, saltem la carbassa fins que perdi la cruor, uns deu minuts. Afegim una mica de sal i la farigola. Hi aboquem el vi blanc,i a foc lent, esperem que la carbassa l’embegui.

En una paella fem un caramel amb els 50 gr. de sucre i un parell de cullerades de sucre. Quan sigui daurat, el posem en la base del motlle, que pot ser metàl·lic, pírex o silicona. Col·loquem la carbassa ben premuda sobre el motlle, procurant que no quedin forats. Després hi posem la botifarra negra i el formatge brie. Estirem la massa brisa, la tallem de la mida del motlle i la posem tapant el formatge brie. Coem al forn durant vint minuts a 180ºC o fins que veiem que la massa és torrada.

Tot just sortint del forn, desemmotllem i servim immediatament.

 

 DSC00409.JPG

 

BombĂł de carbassĂł i civada

dissabte, 25/05/2013

De la recent acabada Ruta del Cereal, endegada per la NĂşria Coll de http://www.etselquemenges.cat/ m’ha quedat un remanent de cereals biològics de Biocop, gustosos, diferents i molt interessants.

Avui us proposo una recepta amb civada

N’he volgut fer una recepta gens convencional, un primer plat. Dic que Ă©s poc convencional perquè en els entorns on normalment es cuina amb civada, no hi ha gaire botifarra negra. És a dir, que s’associen cereals d’aquestes caracterĂ­stiques a cuines vegetarianes i no ha de ser aixĂ­. És un ingredient mĂ©s i val la pena tenir-lo en compte a la cuina, perquè ens dona molt joc.

BOMBĂ“ DE CARBASSĂ“ I CIVADA

DSC09978.JPG

1 carbassĂł

200 gr. de civada

1 botifarra negra

1 ceba

2 ous

100 gr. de formatge cheddar

romanĂ­ en pols

sal i pebre

 

per la salsa (aquesta salsa tĂ© tema….la podeu substituir per una salsa senzilla de soja i mel)

1 kg d’escalònies

150 ml de vinagre de Xerès

200 gr. de sucre

100 ml de vinagre de Mòdena

750 ml de salsa espanyola

50 gr. de roux (farina torrada amb mantega)

sal i pebre

oli d’oliva

 

per l’acompanyament

pinyons torrats

100 gr. de carbassa

100 gr. de bolets variats

porradell

 

comencem per la salsa. Sofregim l’escalònia picada. La cobrim amb el vinagre de Xerès i el sucre. Deixem coure uns 10 minuts, a foc lent. Afegim el vinagre de Mòdena, esperem que cogui una mica mĂ©s. Ara hi posem l’espanyola i fem coure el conjunt uns vint minuts, a foc lent. Tastem i salpebrem. Afegim el roux, esperem que agafi textura. Triturem bĂ© i passem pel colador xinès.

Ara fem l’acompanyament. Pelem i tallem la carbassa a daus. La saltem uns minuts, en una paella, amb una mica d’oli, sal i pebre. Rentem els bolets, els tallem i els saltem en una paella amb un gra d’all picat i un raig d’oli, a foc fort fins que perdin l’aigua. Els reservem. Piquem el porradell. 

Tallem el carbassó en una mandolina. El posem en un plat i el coem al microones un minut a potència màxima. El disposem ben col·locat en un motlle de silicona (en el meu cas, motlles individuals, rodons)

torrem la civada, deu minuts a 180ÂşC, al forn. Reservem

Piquem la ceba i la sofregim, lentament, deu minuts, en una cassola amb un raig d’oli. En un recipient, barregem la ceba amb la botifarra negra tallada a dauets, el formatge cheddar tambĂ© a dauets, la civada i els ous batuts. Salpebrem i afegim una mica de farigola en pols. Omplim els motlles de silicona amb aquesta barreja, tapem amb una base de carbassĂł en lĂ mines i coem al forn, a 160ÂşC durant vint minuts. Desemmotllem i servim amb la salsa d’escalònies, la carbassa, els bolets saltats i els pinyons torrats.

 

No hi ha proves fefaents, però porta careta

diumenge, 31/03/2013

I perquè no se’m va ocĂłrrer tallar el farcell i mostrar l’interior a la foto?

Uhm….crec recordar que era perquè aquest plat anava a la taula d’un client, i no li podia arribar el farcellet esbudellat. No, això mai.

Per tant, no hi ha proves fefaents, no hi ha proves definitives ni clares. Només us queda confiar en mi, però us prometo, ho juro, que dins del farcell hi havia careta de porc.

La cosa Ă©s que vas a cal tocinaire, o a cal carnisser, o al sĂşper i veus una careta de porc. I penses….uhmmm, ja va sent hora d’animar al personal a tornar a menjar aquestes parts excelses dels animals, tan arraconades per talls nobles. I t’endus la careta a casa, i dius: molt valenta, tu. I ara com farĂ s que ho tastin?

Doncs així, amb aquesta recepta magnífica que van tastar els de casa i també alguns clients de Semproniana (concretament el que es va menjar el de la foto). A veure, és una col farcida de careta, botifarra negra, ceba, ametlles i taronja confitada. Us ho garanteixo, èxit. Tampoc tinc proves fefaents, però el mateix farcit va anar a petar dins una fulla de pasta bric, i el grup habitual dels sopars literaris de Semproniana, ho van celebrar.

I ja que hi sĂłc, tambĂ© explico (i aquĂ­ hi ha proves fefaents, tot i que sĂłn de mala qualitat….la foto) que el farcit tambĂ© va ser embolcallat per uns minis calamars. Una delĂ­cia.

 

COL FARCIDA DE CARETA DE PORC I ALTRES HISTĂ’RIES

una col verda

dues caretes de porc

una botifarra negra

dues cebes grosses

mandarines confitades (sĂłn mandarines que faig servir per a tot. Simplement les tallo a grills, amb pell i tot, les escaldo i les faig coure lentament en aquesta proporciĂł: 1 kg de mandarines, 1 litre d’aigua, 1 kg. de sucre, durant una hora). Les guardo en el seu propi almĂ­var i les vaig fent servir per tot allò que em convĂ©)

Un grapat d’ametlla crua granulada

 

Per la salsa:

una llauna de blat de moro de 400 gr.

100 ml de nata lĂ­quida

 

Bullim la careta de porc sencera, ben coberta d’aigua, durant tres hores, a foc lent, o una hora a l’olla exprĂ©s, amb sal.

Abans que es refredi, retirem, amb l’ajut d’un ganivet, tots els pèls que puguin haver quedat. La tallem a daus menuts.

Sofregim bĂ© la ceba, fins que quedi daurada, afegim la careta i la botifarra negra, sense pell i tallada a daus. Fora del foc, hi posem la mandarina tallada menuda i l’ametlla.

Fem la salsa de blat de moro. Escorrem el blat de moro, el cobrim amb la nata líquida i coem fins que la nata redueixi a la meitat. Triturem bé i passem per un colador si ho creiem necessari.

Escaldem les fulles de col, les mĂ©s verdes i fermes, nomĂ©s han de passar per l’aigua bullint. Les refresquem immediatament perquè no perdin el color verd.

Al mig de la fulla de col, hi posem una cullerada del farcit. emboliquem sobre sĂ­ mateixa, per fer-ne un farcellet. Escalfem al microones, tapada amb plĂ stic film, perquè no s’assequi. Acompanyem amb salsa de blat de moro.

 

 DSC09851.JPG

I aquesta Ă©s la prova (malgrat no es veu l’interior), que tambĂ© ho vaig fer amb calamars. En aquest cas, vam farcir els calamars nets, i els vam coure al vapor. Com que eren molt petits, de seguida van ser cuits. Els vam servir, tambĂ©, amb salsa de blat de moro.

DSC09788.JPG

la foto és fatal, però les presses....

Benvinguts a l’hort. Patates

divendres, 10/08/2012


DSC04795.JPG


UN SENZILL TRINXAT DE PATATES I BOLETS

DSC04800.JPG

2 patates

1 botifarra negra

1 ceba

2 grans d’all

Barreja de bolets

Bullim les patates amb pell, amb una broqueta mirem que estiguin cuites. Les retirem, les deixem refredar i les pelem. Les aixafem. Sofregim la ceba i els alls. Afegim la patata i la botifarra negra i anem aixafant fins aconseguir que amalgami. A foc mig, esperem que faci una crosta per cada costat.

Saltem els bolets a una paella, fins aconseguir que perdin tota l’aigua. Salpebrem.

Servim el trinxat amb els bolets

 DSC04796.JPG

 

 

Creps de blat de moro

dilluns, 6/02/2012

una crep de blat de moro

Em demana una amiga si tinc una recepta de creps apta per a celĂ­acs. La veritat Ă©s que davant l’allau de persones amb celiaquia, la sensibilitat de la poblaciĂł vers el col·lectiu ha canviat substancialment.

Abans, Ă©s molt probable que al davant de la demanda de fer unes creps aptes per a celĂ­acs, contestĂ©s que “ni idea” o, encara pitjor, “menja una altra cosa”. Però la celiaquia s’ha normalitzat, i gairebĂ© a tot arreu entenen què vol dir, què Ă©s el què poden menjar i què no i busquen alternatives perquè sigui mĂ©s plaent tant la intolerĂ ncia com el què posem al plat.

AixĂ­ doncs, vaig treure les peroles, les paelles, la farina…de blat de moro, els ous i la llet, i vaig fer-ne unes creps.

S’han de fer amb farina de blat de moro, no amb maizena (que Ă©s el midĂł del blat de moro). I com que el blat de moro no tĂ© gluten, que Ă©s el què dona elasticitat a les masses, però precisament Ă©s el què els celĂ­acs no admeten, doncs s’ha de compensar amb una mica mĂ©s d’ou.

La textura de la massa és bastant diferent, molt granulosa. Però el resultat, és acceptable.

La recepta bĂ sica Ă©s:

100 gr. De farina de blat de moro

300 ml de llet

2 ous

1 pessic de sal

A partir d’aquĂ­ es pot aromatitzar amb el què es vulgui -espècies o herbes aromĂ tiques – o una mica de sucre si es volen fer dolces.

Com l’he farcit:

200 gr. De recuit de Fonteta

1 carbassĂł saltat a la paella

Una mica de botifarra negra saltada a la paella

Per acompanyar, oli d’alfàbrega

Com he presentat les creps ha estat, ben bĂ©, amb el què he trobat a la nevera. He tallat un carbassĂł i l’he saltat a la paella, a foc mig, amb un raig d’oli i un pessic de sal. De seguida estĂ  cuit.

A sobre la crep hi he posat una mica de recuit de Fonteta (que es pot substituir per formatge d’untar o matĂł). A sobre el carbassĂł saltat i una mica de botifarra negra excelsa,  de la matança del porc que fan a casa el meu sogre.

Ho he acompanyat amb alfĂ brega triturada amb oli.