Entrades amb l'etiqueta ‘Barcelona’

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secciĂł que faig els divendres al VersiĂł RAC1 d’en Toni ClapĂ©s vaig parlar de croquetes, el mĂ­tic plat, una de les receptes mĂ©s estimades per la poblaciĂł. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tĂ per!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definiciĂł i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qĂĽestiĂł Ă©s que les croquetes van nĂ©ixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tĂ per….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famĂłs crĂ­tic de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tĂ per Ă©s, sobretot, mai tancar el tĂ per amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plĂ stic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar rĂ pidament les croquetes el millor Ă©s fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mĂ nega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. AixĂ­ posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entĂ©n que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquè es coguin primer per dins, llavors les fregim mĂ©s fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem mĂ©s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tĂ per abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

En menys d’un metre quadrat, un prodigi: l’Adagio!

dimarts, 29/09/2015

Els barcelonins hem perdut les Rambles, engolides per el turisme massiu. No Ă©s que em queixi del turisme. Mai! Mira, avui puc escriure aquest post perquè el Barça juga la Champions i a Semproniana escoltem mĂşsica perquè hi ha ben pocs clients a servir, i els que servim sĂłn, precisament, turistes. De manera que hi ha dies que sort en tenim dels turistes. AixĂ­ doncs, malgrat els turistes ens treuen de polleguera, els beneĂŻm quan entren als establiments i ens valoren els nostres productes. Ens agrada vendre’ls coses però no ens agrada barrejar-nos amb ells. Som una mica xovinistes, nosaltres.

En definitiva, tot plegat per dir que Ă©s difĂ­cil que nosaltres, els barcelonins, se’ns acudeixi anar a descobrir què hi ha al voltant de les Rambles. I de debò que hi he fet un descobriment dels bons. Al bell mig del carrer Ferran hi ha un petit hotel. Es diu Adagio. Al vestĂ­bul de l’hotel, on als matins hi serveixen esmorzars, hi han obert (ja fa un parell d’anys) un restaurant de tapes. Es diu, Ă©s clar, Adagio Tapas, i estĂ  assessorat per Jordi Herrera, l’artĂ­fex de ManairĂł.

En Jordi i el seu equip han aconseguit un prodigi: elaborar una carta extensa de tapes en un espai reduĂŻt, molt reduĂŻt, reduidĂ­ssim. Gosaria dir que Ă©s la cuina mĂ©s petita que he vist mai. I en aquell univers tan menut, en surten grans plats. És com quan el mag treu el conill del barret de copa. MĂ gia potagia. En Jordi no treu potatges de la cuina, sinĂł magnĂ­fiques creacions que nomĂ©s s’assemblen a la mida de l’espai on han estat fabricades perquè se serveixen en mida de mos.

Sempre que vull sorprendre a algĂş els porto a l’Adagio Tapas i desprĂ©s d’haver-hi menjat els ensenyo on s’han cuinat els sensacionals plats. Tothom estira el coll, a veure on hi ha la cuina amagada. I no, no n’hi ha, de cuina amagada. AllĂ , no s’amaguen de res!

AquĂ­ teniu al cuiner, deixeble d’en Jordi,  a la seva endreçadĂ­ssima i racional cuina


15_adagio_cuiner

 

I aquests sĂłn els platillos que he tastat aquesta Ăşltima vegada que hi he anat

 

15_Adagio_falsa_paella

A aquesta paella de botifarra negra en diuen falsa paella perquè no estĂ  feta d’arròs sinĂł de pasta de sopa d’aquella menuda. Excepcional, tant el gust com la textura. I l’originalitat!

 

 

 

 

 

calamars d'ou a la romana

El plat mĂ©s celebrat: els calamars d’ou a la romana. Espectaculars, sorprenents, divertits, genials

15_Adagio_hamburguesa

Hamburguesa Nikkei, de cranc, bonĂ­tol i llagostĂ­, amb pa de tinta de calamars

 

15_Adagio_pells_patata

I les pells de patata arrebossades amb salsa harissa. Brutals!

 

Creieu-me, hi ha vida, hi ha gust i molt talent a la zona envaĂŻda per els turistes. Animeu-vos a descobrir la nostra Barcelona!

InauguraciĂł de la botiga d’estris de cuina Tescoma

divendres, 11/10/2013

A Barcelona, en plena Travessera de GrĂ cia, han obert una botiga de petits estris de cuina de la marca Tescoma. Ara potser ja fa un parell de mesos que estĂ  en funcionament. Tenen una mica de tot, i sempre es troba un estri divertit i que et falta.

Una temptaciĂł, vaja.

El dia de la inauguraciĂł, per animar el cotarro, van organitzar un concurs de pastissos, que va tenir un Ă©xit sonat. Es van presentar uns 40 participants, amb els seus pastissos corresponents, que el jurat (entre ells jo mateixa) vam haver de tastar. I que tot i estar magnĂ­fics, una mica mĂ©s i no ho explico….nomĂ©s per una qĂĽestiĂł de volum i de pujada de sucre considerable. De president del jurat tenĂ­em al celebèrrim Paco Torreblanca, el mestre dels mestres pastissers. I va ser molt divertit viure tot plegat.

13_tescoma_pastĂ­s.JPG

Aquest va ser el primer premi del concurs. Una sablé farcida de crema de llimona amb fruites vermelles. La sablé estava magnífica

13_SEGON PREMI_CONCURS PASTISSOS.JPG

i aquĂ­ teniu el segon premi. MagnĂ­fic!

13_TORREBLANCA I ISMA.JPG

Part del jurat (la tercera era jo mateixa) fent la feina de tastar el segon premi!

El concurs va tenir Ă©xit, sĂ­, i va aplegar gent,  però deixem-nos estar, el caramelet, la guinda del pastĂ­s, va ser la visita de Jordi Cruz a la botiga. Ni Ismas Prados, ni Pacos Torreblancas ni Ades Parellades que valguin. El fervor que aixeca en Cruz Ă©s inigualable. Tot i que volia tambĂ© fer un post lloant la valentia de Tescoma a l’hora d’obrir una botiga a Barcelona, en aquests moments tan complicats, tambĂ© volia aprofitar les fotografies d’en Jordi per apujar les visites al bloc. Perquè Ă©s automĂ tic, els altres posts en els que en Jordi Cruz hi tĂ© fotografia tenen gran predicament i generen molt d’interĂ©s. AixĂ­, doncs, foto que tinc d’en Jordi, foto que penjo…i la resta Ă©s una excusa…No home no! Que tot plegat ha estat veritablment una excusa per explicar una exclusiva (EXCLUSIVA!) que aquest mes d’octubre farĂ© una demo de cuina a la botiga de Tescoma. I que em vingueu a veure! Encara no tinc clar el dia ni la temĂ tica, però de seguida que ho sĂ piga us ho comunico

 

13_tescoma_jurat.JPG

D'esquerra a dreta: David Pallas, Marta, Isma Prados, jo mateixa i Jordi Crux

De cop, una munió de dones de totes les edats i condicions (també homes) van embogir, traient les càmeres de llocs inverosímils i disparant a tort i a dret (una fotografia de Jordi Cruz en el patrimoni personal deu augmentar molt el valor del propietari).
Vaig poder copsar la falera Jordicruzista en la que estem immersos. És realment espectacular. Feia una mica de feredat. Em va confessar en Jordi que li costa una mica de moure’s, d’ençà de l’Ă©xit irrebatible de MasterChef, el programa concurs de cuina que tots heu vist on fa de jurat. Li costa moure’s, perquè a qualsevol cantonada, a qualsevol racĂł surt una cĂ mera o una salutaciĂł. N’estĂ  molt agraĂŻt, però se li ha fet estrany una popularitat tan immediata. 
13_Tescoma_paparazzi.JPG

fervor cruz

Com han transformat els mercats l’onada de nouvinguts?

dimarts, 31/01/2012

Diuen els antropòlegs que quan hom emigra del seu país s’endu el vestit, l’idioma i els aliments que identifiquen la seva ètnia.

També diuen els antropòlegs que la segona generació perd el vestit, la tercera l’idioma, però que molt probablement, els aliments del país emissor penetren en l’escenari alimentari del receptor. L’alimentació és el què més tarda a perdre’s, fins el punt que impregna i modifica el paisatge del país receptor.

Ens pensem que són de casa nostra, però van un dia van arribar i s’hi van instal·lar, em refereixo al gaspatxo, per exemple, als polvorones o la morcilla. Jo, de petita, mai no vaig menjar un gaspatxo.

La forta immigraciĂł que hem viscut aquests darrers anys han canviat el paisatge de mercats i botigues. Han portat productes que ja sĂłn habituals als nostres mercats, i que els emprem amb total normalitat, com:

  • CuscĂşs (Nord d’Àfrica)
  • Llet de coco (Sudamèrica)
  • Iuca (Sudamèrica)
  • PlĂ tan matxo (Sudamèrica)
  • Salsa de soja (Xina)
  • Gingebre

Ara, a Barcelona, hi ha multitud de botigues regentades per pakistanesos, en les que es venen productes que, ara ens són estranys, però que no dubto que en pocs anys ens seran del tot propers.

<object classid=’clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000′ width=’320′ height=’218′ id=’EVP3925531IE’><param name=’movie’ value=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’></param><param name=’scale’ value=’noscale’></param><param name=’align’ value=’tl’></param><param name=’swliveconnect’ value=’true’></param><param name=’menu’ value=’true’></param><param name=’allowFullScreen’ value=’true’></param><param name=’allowScriptAccess’ value=’always’></param><param name=’wmode’ value=’transparent’></param><param name=’FlashVars’ value=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></param><embed width=’320′ height=’218′ type=’application/x-shockwave-flash’ src=’http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf’ id=’EVP3925531′ scale=’noscale’ name=’EVP3925531′ salign=’tl’ swliveconnect=’true’ menu=’true’ allowfullscreen=’true’ allowscriptaccess=’always’ wmode=’transparent’ FlashVars=’videoid=3925531&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&opcions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&mesi=true&backgroundColor=#ffffff&relacionats_canals=true&refreshlock=true&minimal=false&subtitols=true&instancename=playerEVP_0&hassinopsi=true&relacionats=true&hasinsereix=true&hasrss=true&hascomparteix=true&controlbar=true&hasenvia=true&haspodcast=true&comentaris=false&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true’></embed></object>

Us presento les noves hortalisses:

  • Pakchoy (Xina)

Vegetal oriental similar a la bleda, però família de les cols. El país d’origen és Xina i Japó. És lleugerament amarga i es treballa com la bleda, tot i que no admet coccions llargues. Es troba a restaurants ètnics, però cada vegada és més habitual a restaurants de cuina d’autor. Coccions: al vapor, ofegat, gratinat, en sopes o en amanides. Una recepta senzilla: al vapor, amb salsa de soja i sèsam acabat de torrar.

  • Okra o quimbombo (Ă€frica)

OriĂĽnda d’Àfrica, ara Ă©s molt popular a Mèxic i al PerĂş, però tambĂ© a Ă€sia. És com un pebrot petit, es recull sense madurar. Es salta a la paella, es fregeix o s’ofega, com uns pèsols tendres. És mocosa i això no agrada a tothom (tallar-la). Desapareix el moc quan es guisa. Millor comprar-la de color uniforme i petita, perquè Ă©s mĂ©s tendra. Els grans torrats i infusionats sĂłn una beguda amb gust de cafè (però que no tĂ© cafeĂŻna…)

  • Carela o melĂł amarg (Ă€sia, Pakistan) Calaica (a centreamèrica), ampalaya (Filipines)

El cogombre abaixa la temperatura corporal. Per això, a l’estiu ens posem una rodanxa de cogombre al front i, per això, al Japó van fer una cortina de carelas a la paret d’un edifici. La carela és una de les plantes més amargues del planeta. Pròpia d’Àsia i Àfrica. Les llavors i nucli són blancs quan la fruita és immadura i quan més madura més vermelles i dolces. En aquest moment es podran menjar les llavors (que a l’asia es mengen com a ingredient de les amanides), però en canvi no la part blanca de la carn, que és extremadament amarga i la pell adquireix un to groguenc. La pell és comestible.

Es menja saltada amb gambes i carn de porc, i ous (tipus un remenat)

Carela o ampalay

carela tendre

  • Luffa  (Ă€sia, Pakistan) okra xinesa

Es tracta d’un tipus de carbassó. És més esponjós que el carbassó i té una textura sedosa. No té un gust concret, és bastant “sosa”, però absorbeix altres sabors (com la patata). Buscarem les més menudes. S’han de pelar. La pell és molt amarga. Ens quedarem només amb la part verd fluix. No cal treure les llavors, fins i tot es poden menjar crues. Es fa servir en els curris de llet de coco o en les sopes. Combina amb les gambes i el calamars. La cocció ha de ser curta (com en un carbassó). La podem saltar amb all i gambes.

 

Luffa

  • Malungay (Filipines)

És típic de Filipines. Ho cuinen estofat amb tomàquet i moniato, i amb una salsa que podria ser el garum, que nosaltres podríem substituir per salsa de soja. El Malungay també s’anomena “arbre del miracle”, perquè es creu que les seves fulles són l’aliment més nutritiu del planeta: quatre vegades més calci i dues vegades més proteïna que la llet, set vegades més vitamina C que les taronges, quatre vegades més vitamina A que les pastanagues, tres vegades més potassi que els plàtans, tres vegades més ferro que els espinacs, un complement tota de minerals i tots els aminoàcids de la carn. Es pela i es talla a dauets. Es menja estofat.

En breu, penjaré les receptes!!!