Entrades amb l'etiqueta ‘Anna Rius’

Un, dos, tres…divuit anys! El regal de quatre blocs amics

dijous, 9/02/2012

Ahir vaig topar mig de casualitat amb el post que l’Anna Rius va escriure al seu bloc LA TAULA D’EN BERNAT, sobre Semproniana i em vaig emocionar, http://taulabernat.blogspot.com/2012/02/semproniana-un-restaurant-singular.html聽de la mateixa manera que ho vaig fer amb el post que em va dedicar l’Starbase al seu bloc DECUINA 聽http://www.decuina.net/2011/06/de-semproniana-chronicle.html,聽la cr铆tica positiva que em va fer el Ricard Sampere, al seu bloc ELS MEUS RESTAURANTS聽http://cuinairestaurants.blogspot.com/search/label/Semproniana聽i el de la Bet Florensa al seu TASTARUTES 聽聽http://tastarutes.wordpress.com/2011/09/19/sopant-a-preu-dedat-al-semproniana/

 

Em vaig emocionar perqu猫 em vaig adonar que “a lo tonto” fa divuit anys que visc (pr脿cticament) a Semproniana. M’han passat volant, com diria tot fill de vecinu, i sembla que fos ahir quan penjava les cortines, comprava les cadires als Encants, pintava les portes i entrava el primer client per la porta.

Va ser una gosadia obrir Semproniana, als 27 anys. Precisament l’edat va ser el factor determinant per obrir un negoci d’aquesta magnitud tan jove: inconsci猫ncia, for莽a, il路lusi贸, recorregut vital per aprendre….

Vaig obrir Semproniana i no n’he tornat a sortir mai m茅s. Els amics d’aquella 猫poca, gaireb茅 els he perdut tots – farts de rebre negatives quan organitzaven saraus el dissabte al vespre -, i la carrera de dret va quedar arraconada – sense cap mena de pena -

He guanyat un munt d’amics, de tota condici贸, edat i religi贸; he tingut dos fills, que estimen i comprenen aquest ofici tan estrany de l’hostaleria; i he tingut temps d’obrir cinc locals m茅s i de tancar-ne tres. He fet una carrera extensa que no m’ha deixat seure, ben dreta.

Vam estar de moda, tot i que jo ho he copsat tot just ara, quan ja no ho estem. No som un cl脿ssic i, malgrat no som novetat, som aqu铆. Divuit anys de Semproniana, tota la meva vida, gosaria dir. I tamb茅 la de molts dels nostres clients. Fa tants anys que hi som que han tingut temps de venir, de deixar de venir i de tornar a venir. S’hi han viscut emocions. Algunes me les han explicades: amor etern prom猫s a la taula 3, l’aniversari de cent anys de la nostra ve茂na, aquella parella que van trencar el dissabte al vespre, els primers cervells arrebossats que menjava a la seva vida en Rigola, el casament de l’Alfons, las “nochebuenas” de la fam铆lia Ortega Monasterio amb cantada d’havaneres. I ara ho acabo que haig d’anar a remenar la cua de bou que tinc a la cassola i aix铆 dissimulo les llagrimetes.

En un any ple de dubtes, talment f贸ssim un jove d’aquesta edat, aquests tres posts dels meus amics blocaires han estat un bon regal per al nostre divuit猫 aniversari. Ens donen confian莽a, seguretat i moltes piles per continuar.

Gr脿cies