La qüestió és que havia de fer un dinar per presentar la meva primera novel·la Sal de Vainilla. Ja us n’heu assabentat, oi? que he escrit una novel·la?

Ho he explicat per tots costats, tot i que intento no fer-ho, intento ser prudent, però no em surt, a cada moment se m’escapa. És com si acabés de parir, tot i que aquesta comparació és més tòpica que la que els tomàquets ja no tenen el gust que tenien.

Quan hi ha novel·la se l’ha de presentar en societat, talment com si es tractés d’un bateig. Se l’acompanya en una mena d’acte litúrgic, que s’acostuma a fer al temple de les lletres, a les llibreries. Els pares de la criatura, l’autor/a i l’editor/a flanquegen al presentador, un il·lustre, que fa el paper de mossèn o bisbe, depenent de la categoria, no tant de la novel·la, sinó de l’autor/a. Exactament com passa en els bateigs: que la cerimònia corri a càrrec d’un bisbe o d’un mossèn no depèn tant de la importància de la novel·la, sinó del poder dels pares – sigui pecuniari o aristocràtic -.

El bateig de Sal de Vainilla el vam fer a Semproniana, tot dinant. Em van acompanyar les editores, Míriam Vall i Georgina Lliró, com a padrines implicades en el procés creatiu de la petita i estimada història. I també les “sufridoras”, la Sílvia Rodriguez i l’Anna Aurich, que se’n van cuidar de fer la convocatòria als convidats.

Vam fer un menú digne de tant important esdeveniment. El menú era totalment al gust de la criatura, ple de lletres i sorpreses narratives. Alhora, era un menú senzill i apte per a tots els públics.

 

CREMA ESCRITA DE CRANC AMB SAFRÀ I SÈPIA

300 gr. de carn de boude mar

3 xalotes

1 porro petit

Una sèpia petita amb la seva bossa de tinta

Un gra d’all

Un raig de vi blanc

Una culleradeta de tomàquet fregit

Julivert

Fècula de blat de moro

Oli, sal, pebre en gra

 

Bullimel bou de mar en abundant aigua salada amb pebre en gra i llorer, durant deu minuts.

Colem, reservant el brou de la cocció.

Sofregim les xalotes i el porro trinxats, en una cassola, amb un raig d’oli, a foc lent, durant uns deu minuts.

Afegim la carn del bou de mar, el vi blanc i el tomàquet fregit. Donem un parell de voltes i quan tot plegat estigui ben integrat, afegim l’aigua de la cocció del bou de mar – menys un got que reservarem -. Deixem bullir el conjunt uns vint minuts i ho triturem. Passem pel colador xinès i reservem.

Tallem la sèpia en dauets menuts i la saltem, a foc mig, en una paella amb una mica d’oli, amb all i julivert picat.

En el got que hem reservat de brou de la cocció del bou de mar, hi dissolem la tinta de la sèpia i ho lliguem, al foc, amb una mica de fècula de blat de moro.

En un petit plat fondo, disposem la crema de bou de mar calenta, afegim una cullerada de sèpia saltada, una mica de julivert trinxat i una línia de tinta de sèpia.

 

AMANIDA DE LLETRES, LLAGOSTINS I MANGO

És una amanida senzilla. Simplement és qüestió de combinar mesclum amb dauets de mango, llagostins cuits, daus de tomàquet fresc i un oli de menta.

Per fer l’oli de menta, escaldem les fulles de menta. Les assequem bé i les triturem amb oli d’oliva 0,4º.

Amanim el mesclum amb l’oli de menta, una mica de vinagre de Xerès i sal. Afegim els daus de mango, els llagostins tallats a làmines, el tomàquet fresc i la pasta de lletres. Emmotllem i servim. Acabem amb llavors de rosella

MAGRET D’ÀNEC AMB PERES I FRAGMENT DE SAL DE VAINILLA

1  quilo de peres

2 cullerades de sucre

1 cullerada d’aigua

1 got de vi negre

1 làmina de pasta phyllo

 

Per la salsa de vi negre

500 ml de vi negre

500   de brou de carn

3 escalunyes

1 pastanaga

20 gr. De sucre

Un dau de mantega

sal de vainilla

Una beina de vainilla fresca

200 gr. de flor de sal

 

Per fer la sal de vainilla. Obrim la beina de vainilla i la rasquem bé. Amb la polpa en fem el què ens convingui (des d’una crema a un gelat o a un oli de vainilla). Assequem la beina, uns minuts al forn (fluixet, perquè no es cremi!) o 24 hores en un lloc càlid de la cuina. Triturem la beina seca i la barregem amb flor de sal. Ja la tenim a punt pel què calgui.

Picar l’escalunya i la pastanaga i sofregir-la amb la mantega. Afegir el sucre i deixar-lo fondre. Posar-hi el vi i esperar que redueixi fins una tercera part. Afegir el brou i deixar-lo reduir fins que agafi textura de salsa.

En un cassó posem l’aigua i el sucre i fem un caramel. Afegim les peres i les anem girant procurant que agafin color. A continuació, afegim el got de vi negre i una mica d’aigua. Coem a foc mig-alt, fins que estiguin toves.

Emboliquem la pasta phyllo sobre si mateixa, fent plecs. Entre cada plec pintem amb mantega fosa, perquè s’enganxi i perquè li doni un toc de greix. Disposem la pasta phyllo dins un motlle rodó i enfornem 7 minuts, a 180ºC. Quan es refredi, desemmotllem, i reservem en un recipient hermètic.

Coem el magret al a la paella, per la part de la pell, fins que quedi pràcticament sense greix. Donem la volta i tallem.

Disposem les peres dins la pasta phyllo, a sobre el magret tallat i acabem amb formatge de cabra esmicolat i uns brins de farigola fresca. Per donar-li un toc encara més novel·lístic, també hi posem sal de vainilla.

Vaig acabar amb un fragment de Sal De Vainilla imprès sobre paper dolç comestible. M’ho van imprimir a http://www.manenas.es/

 

 

MOUSSE DE PASSIÓ AMB SORPRESA DE LLETRA

100 gr. de polpa de fruita de la passió

100 gr. de nata líquida

4 fulls de gelatina

80 gr. de sucre

Hidratem la gelatina amb aigua freda.

Muntem la nata amb el sucre. Afegim  la polpa de maracuyá. La integrem amb cura. Traiem la gelatina de l’aigua i la fonem un segon al microones. L’afegim, a poc a poc, a la nata muntada.

Posem en mànega pastissera i omplim uns motlles de PVC, tancats amb cinta adhesiva, perquè no s’hagi de forçar la mousse al desemmotllar-los.

El “gag” de les lletres és que dins de cada mousse hi havia una capseta minúscula de plàstic (ben neta, eh?) amb un paperet on hi havia imprès un fragment de la novel·la, d’aquesta novel·la apassionada i apassionant

Acompanyem la mousse amb gelat de vainilla i fruita fresca