Entrades amb l'etiqueta ‘Ada Parellada’

PROS I CONTRES DE LA QUINOA

dilluns, 20/02/2017

La primera vegada que vaig sentir a parlar de la quinoa va ser aquell dia de la boda de la infanta que els catalans tant estimĂ vem i que ara ens avergonyeix. (mĂ©s…)

DESCOBRINT EL TOFU

dilluns, 6/02/2017

Fins ara no era gaire amant del tofu. Em treia de polleguera tots els beneficis miraculosos que se li atribueixen, per una banda i, per l’altra, que sigui tan i tan solemnement avorrit. Però se’m va ocĂłrrer fer-ne una secciĂł al VersiĂł RAC1 i vaig descobrir un mĂłn. (mĂ©s…)

CARBASSA, l’hortalissa del mes de gener

dilluns, 23/01/2017

Dic que Ă©s l’hortalissa de gener perquè Ă©s econòmica, familiar, ens ajuda a fer dieta i tĂ© mooooolt color, cosa que ens cal quan tenim un gener gris i fred.

Abans eren considerades de pobres, perquè per poc preu atipaven famílies senceres o, directament, es donaven als porcs
Tenien mala fama, que et donessin carbasses era mal assumpte. Te’n donaven si treies males notes a l’escola o quan aquell xicot/a que t’agradava no et feia ni cas.
La dita “donar carbasses” provĂ© de la creença que la carbassa Ă©s antiafrodisĂ­aca, per tant es donava a qui no volies tenir cap mena de relaciĂł amorosa.

Una de les dificultats de la carbassa Ă©s trencar-la i pelar-la. Per aconseguir-ho amb facilitat, la pots escalivar-la al forn a bocins grans o escaldar-la (a trossos i amb pell), llavors podreu separar la carn de la pell amb facilitat.

La carbassa té coses a dir, més enllà de la crema de carbassa. Per exemple, la podem menjar crua o escalivada al forn. Crua és magnífica per acabar amanides. Escalivada és ideal per acompanyar carns o peixos.

Tot i que he dit que la carbassa té més recorregut:

RECEPTA DE LA CREMA DE CARBASSA IDEAL


1 kg. de carbassa
2 cebes
2 grans d’all
Brou de verdures
Sal i pebre
100 g de mantega


Pelem i tallem la carbassa a trossos petits. Piquem la ceba i els alls.
En una cassola amb la mantega sofregim la ceba i els alls filetejats, a foc lent i tapat, durant uns cinc minuts.
Afegim la carbassa, tot a la vegada, deixem coure uns minuts, a foc mitjĂ /alt. Afegim el brou de verdures. Deixem coure una mitja hora, o fins que la carbassa estigui totalment tova. Triturem fins que ens quedi una crema fina. Corregim de sal i pebre.
Acabem amb uns daus de pernil bo, una mica de formatge de cabra i unes llavors de carbassa torrada. Per acabar la crema Ă©s ideal buscar un producte amb sabor contundent com els proposats.
PER TORRAR LES LLAVORS: 15 minuts, ruixades amb una mica d’oli i sal a 180ÂşC

• Totes les cremes es fan de la mateixa manera:
ceba/porro – sofregit – + carbassa a dauets – saltejada – + brou/aigua – bullir fins a estovar l’hortalissa – + aroma (espècia, herba, fruita seca, etc.)
A partir d’aquesta fĂłrmula les podem fer de tota mena d’hortalisses i ens podem fer la nostra recepta particular. Les possibilitats sĂłn infinites.

• El temps de cocciĂł de la crema dependrĂ  de la mida dels trossos de carbassa que hĂ gim triat. Com mĂ©s petita tallem la carbassa menys temps tardarĂ  a coure’s. La qĂĽestiĂł Ă©s estovar la polpa de la carbassa per tal de coure-la i de poder-la triturar còmodament. Ens ha de quedar una crema fina.

RECEPTA D’ESCABETX DE CARBASSA


una ceba
un parell de grans d’all
300 g de carbassa
50 ml de vinagre
100 ml d’oli d’oliva
Una cullerada de mostassa
Una branca de farigola fresca
Sal i pebre


Poxar la ceba en oli d’oliva. Afegir els alls filetejats i fer cuinar lleugerament. Afegir la carbassa a dauets i la farigola. Coure el conjunt una estona.
Barrejar el vinagre i aigua. Fer coure la carbassa en aquesta barreja durant uns deu minuts. Ha de quedar tova però no s’ha de desfer.
Colar i cobrir amb oli barrejat amb una cullerada de mostassa i pebre vermell. Guardar.

COM PODEM MENJAR L’ESCABETX DE CARBASSA?
Amb patates bullides. Acompanyant un llom de porc. Amb tonyina fresca. En una amanida.

TambĂ© parlo de carbasses al ‘VersiĂł a RAC1’, doneu-hi un cop d’ull aquĂ­!

img-20170121-wa0010

PASTĂŤS DE PERA TOCADA PERĂ’ NO ENFONSADA

dilluns, 16/01/2017

Per la base


300 g de farina
150 g de mantega
Un ou


Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou i barregem fins a aconseguir una massa llisa. Guardem a la nevera embolicada amb plàstic film

Pel farcit


100 g de mantega pomada
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre glas
20 g de farina
1 ou
6 peres


Batre la mantega amb el sucre fins a aconseguir textura cremosa. Afegir l’ou sencer (millor si està a temperatura ambient). Incorporem l’ametlla en pols. Afegim la farina. Barregem tot el conjunt.

Pelem i tallem les peres.

Estirem la massa brisa i posem en un motlle engreixat i enfarinat. Tapem amb una lĂ mina de paper de forn i cobrim amb llegum crua. Enfornem a 180ÂşC durant 20 minuts. Enretirem els llegums i el paper de forn i disposem les peres amb harmonia.

Cobrim amb la massa d’ametlla. Enfornem a 180ºC durant 30 minuts.

_DSC4123.MOV.Imagen fija002

_DSC4027.MOV.Imagen fija001

Del camp al plat perdem multitud d’aliments, i tots en som responsables.

La restauració, tot i no ser l’agent principal malbaratador, llença fins a un 10% de la compra de menjar.

Llençar menjar és poc ètic, perquè només amb la meitat del que llencem podríem nodrir tota la població que passa gana al món.

Llençar menjar és poc sostenible. Per produir aliments que no consumirem calen milions de litres d’aigua que escasseja. Per transportar aliments, que acabaran a la brossa, aboquem tones de CO2 a l’atmosfera.

Llençar menjar és poc educatiu. Menjar no és només un acte fisiològic, l’acte de menjar està farcit de valors que fan de nosaltres una societat civilitzada.

LLENÇAR MENJAR ÉS INJUST

HA ARRIBAT EL MOMENT DE:

  • SABER-HO
  • ENTOMAR EL PROBLEMA
  • BUSCAR SOLUCIONS

La proposta #Gastrorecup vol animar als restaurants a realitzar àpats amb aliments rebutjats pel circuit comercial, a un preu econòmic, per conscienciar tant la població com el propi sector a implicar-se activament en la lluita contra el malbaratament alimentari.

El #GastroRecup a Semproniana s’ha celebrat recuperant aliments provinents de Mercats de Barcelona, Mercabarna i els proveĂŻdors habituals del restaurant, i ha comptat amb la col·laboraciĂł de Som Gent de Profit, Espigoladors, l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En l’edició celebrada el dia 11 de gener de 2017, vam transformar 150 kg d’aliments recuperats, entre hortalisses, fruita, llegums, pasta, carn, peix i làctics provinents només de 6 proveïdors habituals del restaurant, d’alguns supermercats de proximitat i d’ESPIGOLADORS.

100 persones van gaudir d’un sopar abundant i de gran qualitat.

NOMÉS VA SER UN DIA I TAN SOLS 6 PROVEÏDORS. Si multipliquem per tots els dies de l’any i per la multitud d’empreses d’alimentació, el resultat és esfereïdor.

Vam demostrar als assistents a l’esdeveniment que amb aliments que s’anaven a llençar a les escombraries podem oferir QUANTITAT I QUALITAT.

EL MENĂš:

#gastrorecup

Aliments sense cost

Que no tenen preu

Jo no trio, tu no tries

els plats no són a triar, toca el què toca

Amanida de col, tomĂ quet, espĂ rrecs i iogurt

Cols velles, tomĂ quet Kumato no venut, espĂ rrecs macats i iogurt a punt de caducar

ClĂ ssic trinxat de patata, col i cansalada

Patates grillades i cols petites del camp, cansalada vella 

Brou vegetal amb mozzarella i verdures

Tota mena de verdures, xampinyons tocats i mozzarella que el majorista no ha pogut vendre perquè té data de consum preferent massa propera 

Guisadet de carxofes i bacallĂ 

Carxofes triades al camp (obertes, tocades), retalls de bacallĂ  de la parada del mercat

Hummus de cigrons amb torrades

Cigrons de la parada de llegums cuits que no poden ser venuts l’endemà d’haver estat bullits 

Enrotllat de tonyina i pico de gallo

Carn de cap de tonyina (fresquĂ­ssim) del nostre proveĂŻdor de peix que ven tonyina tallada i a punt de cuinar

Llom amb mooolta ceba

Canya de llom del supermercat, envasada, i per tant amb data de consum preferent massa propera. Cebes del camp, grillades.

Enrossit de botifarra i raĂŻm

Botifarra envasada amb data de consum preferent propera. RaĂŻm de majorista, amb grans tocats.

Espaguetis amb pebrotets picants i embotit

Espaguetis provinents del nostre proveïdor de pasta. Llençaven un palet perquè han deixat de comercialitzar la marca. Pebrotets rebutjats perquè són picants. Embotit cuit envasat amb data de consum preferent propera.

Cassola de truita de patata i bolets

Patata grillada provinent de camp. Xampinyons i gírgoles de majorista, tocats. 

Suquet de retalls de peix

Retalls provinents del nostre proveĂŻdor de peix, que comercialitza peix al tall per a la restauraciĂł.

Sopa de cantaloup i papaia

Cantaloup i papaies massa madurs provinents de majoristes

Tatin de poma

Un parell de pomes velles, en una caixa de 24 unitats, fan rebutjat la caixa sencera. Provinents de majorista

PlĂ tan amb rom i cacau

El plàtan té una vida molt curta. Si el guarden en càmeres, la pell ennegreix. Si el deixen fora de cambra frigorífica, madura molt ràpid. Ens ha arribat 50 kg de plàtans barrejats, frescos i blancs amb madurs i negres. Acompanyem les postres amb un pa de pessic del supermercat del barri. És un pa de pessic industrial envasat i té la data de consum preferent molt propera.

Crema de mandarina agredolça amb gelat de vainilla

Si en una malla de mandarines n’hi ha una de feta malbé, els supermercats llencen la bossa sencera. Ara és temporada de mandarines. Totes recollides dels supermercats del barri

PastĂ­s de pera i ametlla

Peres massa madures. Peres massa tacades. Ercolina, d’aigua i de Puigcerdà, la majoria dolcíssimes. Altres massa dures (recollides molt verdes i no han fet la maduració corresponent)

PA DE TURRIS

(tres sacs de pa variat. DeliciĂłs)

_DSC4151.MOV.Imagen fija002 _DSC4101.MOV.Imagen fija001_DSC4034.MOV.Imagen fija001 _DSC4021.MOV.Imagen fija001_DSC3999.MOV.Imagen fija001 _DSC4230.MOV.Imagen fija001_DSC4188.MOV.Imagen fija001 _DSC4191.MOV.Imagen fija001 _DSC4125.MOV.Imagen fija001

Croquetes

dijous, 3/11/2016

A la secciĂł que faig els divendres al VersiĂł RAC1 d’en Toni ClapĂ©s vaig parlar de croquetes, el mĂ­tic plat, una de les receptes mĂ©s estimades per la poblaciĂł. Vam parlar de croquetes i de croquetes al tĂ per!

La paraula ve del francès croquer, que vol dir cruixir. I el seu diminutiu, croquette. Per tant, per naturalesa, per definiciĂł i per principis: la croqueta ha de cruixir, ha de ser cruixent. Per tant: REPTE. COM S’ACONSEGUEIX UNA CROQUETA CRUIXENT?
La resposta és un doble arrebossat. La primera capa ha de ser de pa ratllat, després ou batut, pa ratllat, ou batut i PANKO! El panko és només molla de pa ratllada gruixuda.

La qĂĽestiĂł Ă©s que les croquetes van nĂ©ixer per donar una segona vida a les sobralles. És allò que se’n diu de la necessitat virtut, perquè ara ja no ens cal donar segona vida a res, tenint en compte que no cuinem a casa, i que queden ben poques sobralles, sobretot perquè la majoria van a parar al tĂ per….Però sigui com sigui, les croquetes ens segueixen entusiasmant, ens tornen bojos, fins al punt que un famĂłs crĂ­tic de restaurant diu que Barcelona s’hauria de rebatejar com CROQUELONA, perquè tots els restaurants, bars i cases de menjar fan croquetes.

El truc per menjar unes croquetes dignes al tĂ per Ă©s, sobretot, mai tancar el tĂ per amb les croquetes calentes! I no reescalfar-les al micro. Simplement, menjar-les fredes.

TRUCS PER FER UNES CROQUETES 10

– Quan acabem de fer la massa, en calent, la tapem a pell, el que significa que fem que el plĂ stic film estigui en contacte amb la massa
– Per formar rĂ pidament les croquetes el millor Ă©s fer xurros i tallar amb un tallapastes o unes tisores. Podem fer els xurros amb una mĂ nega pastissera o fer-ho amb les mans
– Batem l’ou i el posem en una paella. AixĂ­ posem les croquetes i sacsejant la paella queden ben impregnades (s’entĂ©n que no encenem el foc, eh?)
– Arrebossat: pa ratllat, ou batut, panko barrejat amb corn flakes sense sucre. MOLT MÉS CRUIXENTS!!
– Fregit: molt oli i molt calent. Es pot començar amb oli molt calent i acabar amb menys temperatura
– A poc a poc perquè no s’abaixi la temperatura de l’oli (posar-ne de dos en dos, per exemple)
– Si les fregim directament congelades, les fregirem a un oli no tan calent, perquè es coguin primer per dins, llavors les fregim mĂ©s fort.
– Si congelem croquetes nosaltres mateixos, les formarem mĂ©s petites, per poder-les fregir congelades directament.
– No tapeu el tĂ per abans que es refredin, s’estovarien.

LA RECEPTA MÉS SENZILLA

Sofregir una ceba ratllada amb 50 g de mantega. Afegir 200 g de pit de pollastre cuit i picat (molt picat) i 50 g de pernil salat a dauets. Afegir 100 g de farina, remenar molt i abocar-hi 300 ml de llet calenta. Remenar fins que es desenganxa de la paella. Treure del foc i deixar refredar, filmat. (si cal, sal i nou moscada).

Croquetes - Ada Parellada

Croquetes - Ada Parellada

NYOQUIS

dilluns, 17/10/2016

A la secció dels divendres del Versió RAC1 hem parlat de nyoquis. És un gran plat per posar al tàper perquè és un plat únic, combina amb tot i és pasta, el que significa que atipa prou per afrontar una tarda de feina.

Hi ha moltes històries sobre els orĂ­gens dels nyoquis, i totes les trobareu a Internet, a la Wikipèdia i arreu. De totes les que he llegit la que em convenç mĂ©s Ă©s la que explica que els nyoquis sĂłn de l’època quan la farina anava cara. Llavors van optar per substituir part de la farina per patata. Ens situem al segle XIX, quan encara hi havia senyors feudals, que eren els propietaris dels molins de blat. Els senyors van augmentar el preu del molĂ­ i els pagesos es van empescar un altre sistema per abaratir el preu de la pasta: canviar per purĂ© de patata.

Diu la llegenda que Sant PantaleĂł, un metge de Nicomedia (l’actual Izmi turca), desprĂ©s de convertir-se al cristianisme va peregrinar pel nord d’ItĂ lia practicant miraculoses curacions per les que va ser canonitzat (paraules textuals de wikipèdia). Continua la llegenda que a Venècia, va demanar pa a uns pagerols i el van convidar a dinar nyoquis. AgraĂŻt, els va anunciar un any de pesca i collites excel·lents. Com que això va passar un 29 de juliol, els italians del con sud (Argentina, Uruguay i Xile) mengen cada 29 de mes un plat de nyoquis. És important posar un bitllet sota el plat, per garantir la prosperitat. Confirmo que aquest costum, que em semblava obsolet, Ă©s vigent, perquè durant la secciĂł vam rebre una trucada d’una noia que seguia la tradiciĂł. En fi….

Fer nyoquis Ă©s molt senzill, però requereix temps i, al mercat n’hi ha de molt ben fets. Un cop comprats i bullits (se sap que estan a punt quan suren a l’aigua bullent), els pots combinar amb tota mena de salses i acompanyaments. Jo he fet aquesta combinaciĂł:

NYOQUIS amb tomĂ quet, espinacs i festucs


1 paquet de nyoquis verds
1 ceba picada
200 ml de salsa de tomĂ quet
Un manat d’espinacs tendres
Una cullerada d’allioli
Un grapat de festucs
Uns quants tomĂ quets de jardĂ­



Bullim deu minuts els nyoquis o fins que veiem que suren.
Sofregim una ceba i la mullem amb la salsa de tomĂ quet. Deixem reduir fins que treu l’oli. Hi afegim els espinacs nets, els nyoquis i els tomĂ quets de jardĂ­. Saltem el conjunt. Acabem amb els festucs, donem un parell de voltes i acabem amb la culleradeta d’allioli (opcional).

IMG-20161015-WA0016
IMG-20161015-WA0015
I també aquesta altra:

NYOQUIS amb bolets, calçots i romesco


1 paquet de nyoquis
Uns quants calçots (podem fer servir calçots sobrers de calçotades)
Uns quants rovellons (poden ser en conserva, congelats, etc…)
100 g de salsa romesco
1 botifarra negra
Acabem amb rĂşcula fresca


Pelem i tallem els calçots i els sofregim amb oli, lentament. Afegim els rovellons tallats menuts, els nyoquis bullits, la botifarra negra tallada menuda i la salsa romesco. Acabem donant un parell de voltes i servim.

Ada Parellada - Nyoquis
Ara bĂ© si t’animes a fer la massa de nyoquis, aquesta Ă©s la recepta:


500 g de patates
550 g de farina
100 g de mantega
1 ou
Nou moscada
Sal


S’han de bullir les patates, aixafar-les amb l’estri pertinent i barrejar-les amb la resta d’ingredients fins a aconseguir una massa ferma.
Estirar farina sobre la taula i fer xurros. Tallar els xurros a bocinets i acabar fent les boletes tĂ­piques de nyoqui.
Bullir fins que surin i amanir al gust.

I per fer la forma tĂ­pica ratllada dels nyoquis, un bon estri Ă©s l’esterilla de fer sushi (que tambĂ© tenim arraconada per allĂ ….)

Ada Parellada - Nyoquis

Sense pèls a la llengua

dilluns, 3/10/2016

A la secció que faig al Versió de RAC1 d’en Toni Clapés cada divendres, he gosat portar llengua de vedella.

A la secció parlem de plats per poder portar a la feina en un tàper. I a mi em sembla que la llengua és molt adequada pel tàper, perquè és ràpida de preparar, neta, saborosa, porta tots els nutrients que ens calen i a més és barata!

Si superes el prejudici de la forma de la llengua que, de fet, un cop trossejada és impossible de reconèixer (a diferència dels cervellets, per exemple), descobriràs una textura melosa i un sabor suau que té mil combinacions. A més es pot menjar en preparacions calentes, des d’un arrebossat a un guisat, o fredes, amanida en vinagreta.

Les llengües que es mengen són de vaca, vedella, porc, xai, ànec i conill. Però la més popular és la de vedella, que es pot trobar fàcilment ja bullida a mercat.

Un cop a casa, s’ha de pelar. Això és important, i també és important saber que és molt difícil pelar-la freda, s’ha d’escalfar i, llavors, es treu la pell amb molta facilitat.

Un cop pelada es talla i s’amaneix, s’arrebossa o es guisa, al gust

Vaig portar les segĂĽents receptes:



Guisat de llengua amb bolets

1 llengua d’uns 700 g

Mig pebrot vermell

Un pebrot verd

2 pastanagues

1 porro

200 g de tomĂ quet fregit natural

Dues cebes grans

Dos grans d’all

300 g de bolets variats o de rovellons

Oli d’oliva

100 ml de vi blanc


Com sempre tot comença sofregint la ceba i l’all, en un bon tou d’oli, uns deu minuts. Afegim les verdures picades i deixem que tot cogui, lentament, uns deu minuts més.

Mullem amb el vi i deixem reduir. Afegim la salsa de tomàquet i operem de la mateixa manera, deixem coure lentament. Ara hi posem el brou i fem coure una estona. Serà el moment de posar-hi els bolets (hi queden molt bé els rovellons!).

Deixem coure una estona més, afegim la llengua tallada a daus, integrem i a menjar!

Ada Parellada



Llengua a la vinagreta

500 g de llengua filetejada fina

Unes branques de julivert

Dos ous durs

Un bon raig d’oli

Vinagre de poma

Mitja ceba morada

Un tomĂ quet

Unes quantes tĂ peres


 

Simplement es tracta de picar tots els ingredients. Amanir-los bé amb oli, vinagre i sal, i cobrir la llengua filetejada amb la vinagreta

Acabem amb una mica d’escarola.

Ada Parellada

Enrotllat de bolets, pernil i pinyons

divendres, 16/09/2016

Aquest Ă©s d’aquells plats senzills, bons i resultons que sempre ens agrada menjar.

El podem fer amb feina o sense feina. Vull dir que podem elaborar nosaltres mateixos totes les preparacions prèvies: pasta de full i paté de bolets, o comprar-ho bo i fet.

Em va caure a les mans aquest magnífic llibre de Cossetània: TAPES I APERITIUS AMB BOLETS de Carlos Robafum (pseudònim de Carles Janer) i em vaig animar a fer una de les seves receptes, el paté de xampinyons.

parellaparellAdaEm sembla una recepta molt i molt Ăştil, perquè et permet tenir sempre a mĂ , a la nevera, un preparat de bolets que serveix per a mil i una elaboracions posteriors. Afegint aquest patĂ© de bolets a una pasta (amb una mica de crema de llet), ja tens el plat fet. Si fas un arròs, afegeix el patĂ© al sofregit, i ja ho tens! Un peix acompanyat d’aquest patĂ©, Ă©s perfecte. I tambĂ© el pots afegir als estofats de carn. Ideal!


Necessitem:
– Una lĂ mina de pasta de full estirada
– 100 g de patĂ© de xampinyons
– Unes lĂ mines de pernil
– Un grapat de pinyons
– Un ou batut

Pel paté de xampinyons (extret del llibre TAPES I APERITIUS AMB BOLETS)
– 200 g de xampinyons
– 1 ceba
– 1 gran d’all
– 40 g de nous pelades
– 50 ml d’oli d’oliva
– Un pessic de sal


Fem el paté de xampinyons:

Piquem la ceba i l’all i ho coem a una paella prou grossa perquè hi cĂ piguen els xampinyons, amb l’oli. Coem a foc lent durant uns cinc minuts.
Preparem els xampinyons, simplement els rentem i els tallem de qualsevol manera i els posem a la paella. Fem coure uns cinc minuts, a foc mitjĂ , fins que els xampinyons s’han embegut l’aigua. Afegim la sal i triturem, juntament amb les nous, fins que quedi ben fi. Si veiem que ens queda massa pastĂłs, afegim una mica d’oli.

Estirem la pasta de full (millor si la comprem quadrada, aixĂ­ no l’hem de tallar ni rebutjar les cantonades rodones). Untem amb la pasta de xampinyons, posem el pernil esmicolat per sobre i acabem amb els pinyons torrats. Enrotllem sobre si mateix, pintem amb ou batut i coem uns vint minuts al forn a 180 °C.

Sortint del forn, la tallem a rodanxes i ho servim acompanyat d’una amanida.

Tapa bolets

IMG_0837[1]

Bunyols a corre-cuita

dimarts, 13/09/2016

La cosa Ă©s que arriba aquest moment de la reincorporaciĂł a la vida seriosa, activa i definitiva, i em trobo amb mĂ©s feina que mai, tot acumulat i, en definitiva, amb la necessitat d’alimentar tambĂ© el blog.

A corre-cuita he fet uns bunyolets de bacallà, que són ràpids i a tothom agrada. Insisteixo a dir que són ràpids i fàcils, perquè aquest tipus de plats sempre sembla que han de ser complicats i que estan reservats a les persones amb gran trajectòria culinària o amb tot el dia al davant per posar-se als fogons.

NomĂ©s et cal tenir els ingredients (que sĂłn ben habituals) i el bacallĂ  dessalat. Aquest punt pot semblar el mĂ©s complicat, però ara ja estĂ  resolt perquè el venen, fins i tot al sĂşper, a punt de sal. De fet, jo sempre recomano que en tingueu de congelat, per a tota mena d’imprevistos, i perquè Ă©s la manera de garantir que menjareu peix de tant en tant. Això sĂ­, per fer aquesta recepta Ă©s millor que compreu esqueixada de bacallĂ , simplement perquè Ă©s mĂ©s econòmic.

Bunyols de bacallĂ 


500 gr. de bacallà dessalat, millor si és bacallà esqueixat (perquè és més econòmic)
Unes branques de porradell
1 ou
Un raig generĂłs de llet
Una culleradeta de llevat quĂ­mic
100 gr. de farina
Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallĂ )
Oli per fregir


Piquem el porradell. Posem el bacallĂ  dessalat en una olla, cobrim amb aigua, una fulla de llorer i ho posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallĂ . Esperem que refredi i l’esmicolem.

Si us sembla que aquesta acciĂł de coure el bacallĂ  us atabala, podeu coure’l al microones. Simplement, coure’l un parell de minuts a potència mĂ xima. I si tot i això encara teniu mandra, no cal que ho cogueu! Ben esmicolat, en cru, procedim de la mateixa manera que si fos cuit.

El barregem amb el porradell trinxat, incorporem el rovell d’ou, la llet, la farina, el llevat i la sal. Muntem la clara a punt de neu i l incorporem amb cura que no s’abaixi.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que sĂłn bruns, els retirem i els fem escĂłrrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Bunyol

SĂ­ndria a Catalunya RĂ dio

dimecres, 20/07/2016

L’estiu té gust de síndria. Aquella peça immensa que no es pot obrir si no la comparteixes. Aquella imatge bucòlica de la colla d’amics sota la parra. Aquella fotografia divertidíssima de l’infant totalment regalimat, cara, braços i panxa. La nostàlgia tatuada de llavors negres i calcomanies. La síndria, innocent, fresca, sincera, feliç i puntual. És el gust de l’estiu.

I l’estiu al Matí de Catalunya Ràdio s’ha acabat amb una mena de taller de cuina dedicat a la síndria.

Val a dir que jo, a la síndria, sempre li he vist poques possibilitats culinàries. Té massa aigua i tot m’ho mulla. Per això jo quan l’obro, obligo a tot quisqui a menjar-la per postres i com a única opció.

Tot i això, al Matí em van demanar que fes anar el cervell i pensés alguns plats on la síndria hi tingués protagonisme. Entre pensar i buscar alguna cosa d’aquí i allà (La sinceritat va per davant de la síndria) vam presentar una colla de plats.

En Pere de Cal Neguit va portar síndria (per descomptat), tomàquets, raves, alfàbrega, menta, préssecs, raïm, maduixots, nabius i kiwis. I amb aquests ingredients més una mica de formatge i fruita seca vam preparar aquestes propostes culinàries. I sobretot, amb l’ajut inestimable del petit Pol, el fill d’en Pere.

IMG_0722

IMG_0723

IMG_0724

IMG_0733

RECEPTES SĂŤNDRIA

Montadito de formatge


 

2 talls de sĂ­ndria

4 tomĂ quets de jardĂ­

200 g de formatge mozzarella

Unes quantes olives negres

AlfĂ brega

Crema de vinagre de Mòdena

Flor de sal

Pebre negre


 

Fem rodones de sĂ­ndria amb el tallapastes. Fem rodones de mozzarella de la mateixa mida. Tallem els tomĂ quets de jardĂ­.

Muntem el platet: simplement posem la síndria a la base, a sobre el formatge i acabem amb un tall d’oliva negra, una mica de tomàquet de jardí, una fulla petita d’alfàbrega i amanim amb la crema de vinagre de Mòdena, sal i un parell de voltes de pebre negre.

 IMG_0727

Amanida senzilla i fresca


 

2 talls generosos de sĂ­ndria

4 préssecs de vinya

8 tomĂ quets de jardĂ­

Un parell de raves

Una mica de gingebre

1 manat de menta

Sal


Tallem la síndria a dauets i pelem i tallem els préssecs a dauets, també. Tallem els tomàquets de jardí. Filetegem els raves.

Piquem la menta i ratllem el gingebre.

Barregem tots els ingredients. Afegim una mica de sal.

 IMG_0729

Com un Cheesecake


 

Dos talls de sĂ­ndria bonics

100 g de festucs picats

Unes fulletes de menta

 

Per la crema de formatge:

100 g de mantega

200 g de formatge d’untar

50 g de sucre llustre

Una culleradeta de vainilla en pols


Deixem estovar la mantega. La batem bé, amb el sucre llustre. Afegim el formatge d’untar també a temperatura ambient. Afegim una mica de vainilla. Ho posem en una mànega pastissera amb una boquilla rinxolada.

Fem unes formes quadrades de sĂ­ndria. A sobre hi posem una capa de crema de formatge i acabem amb festucs picats i fulletes de menta.

 IMG_0732

 Polo de síndria


 

SĂ­ndria

Pell de llima

Pals de polo


Es tracta simplement de tallar la síndria amb un tallapastes rodó, procurant fer-ne un bon tall. Ratllem pell de llima per sobre i hi clavem un pal de polo. El més important és col·locar-la sobre un bon tou de gel pilé.

  IMG_0731

Sopa de SĂ­ndria


 

400 g de sĂ­ndria

500 g de tomĂ quets

Una mica de sal

200 g de matĂł

Gingebre fresc

Avellanes picades


Simplement triturarem la síndria i els tomàquets i ho colarem. Afegim una mica de sal i una mica d’oli. Batem bé abans de servir-ho. En el moment de posar-ho a taula posem una cullerada de mató que haurem barrejat amb avellanes picades i gingebre fresc ratllat.

IMG_0730

Pizza de SĂ­ndria – Salada


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

Un grapat d’ametlles

Un grapat d’olives negres

100 g de formatge de cabra

AlfĂ brega fresca


Hem de seccionar la rodanxa de síndria en triangles, fent la forma d’una pizza. A sobre hi posarem el formatge de cabra esmicolat, uns trossets d’olives negres, ametlles picades i alfàbrega fresca picada.

IMG_0725

Pizza de SĂ­ndria – Dolça


 

Un tall circular de síndria d’un dit de gruix

2 kiwis

1 grapat de nabius

Unes quantes macadĂ mies

Un gotim de raĂŻm

4 maduixots

Unes fulletes de menta


Tallem la sĂ­ndria a triangles com si fos una pizza. Pelem els kiwis i els tallem a llunes. Posem uns trossos de raĂŻm, uns trossos de maduixot i uns nabius. Acabem amb macadĂ mia picada i unes fulletes de menta.

IMG_0726