Entrades amb l'etiqueta ‘ada castells’

Novetats i llibres de segon ull. Publicat a l’ARA TU

dimecres, 24/04/2013

Fa unes setmanes que m’he estrenat a l’ARA TU, el suplement de diumenges del diari ARA.

Escric a l’apartat PROPOSTES, i la columna que m’han destinat parlo d’allĂČ que descobreixo, que gaudeixo i que crec que pot interessar al lector, tant per fer com per adquirir. És a dir, una miscel·lĂ nia de tot allĂČ que em desperta l’atenciĂł. I com que no nomĂ©s visc de menjar i cuinar, sinĂł que tambĂ© m’interessen altres discursos, la columna no es centra en recomanacions gastronĂČmiques i alimentĂ ries. Per aixĂČ, potser no s’escauria penjar-la al bloc. DesprĂ©s d’unes setmanes de dubtar-ne, he arribat a la conclusiĂł que malgrat no Ă©s el seu lloc, tampoc no hi sobra i, per tant, penjarĂ© les columnes que he anat escrivint a l’ARA TU.

AquĂ­ teniu la darrera, la que vaig publicar el dia 21 d’abril, a les portes de Sant Jordi. Clicant sobre la fotografia podreu llegir-la millor.

13_ara_tu_reread.jpg

Festa de les dones endavantAL. Quatre anys

divendres, 22/03/2013

Ja estĂ . Tot l’any esperant-la i d’una revolada, ja ha passat.

DSC09835.JPG

La Patrícia Gabancho, la Lídia Heredia, la Sílvia Soler i la Gemma Salvador van preparar el segon plat, un rablé de conill farcit

Hem celebrat la quarta festa del davantal, on una colla de dones que estem sempre en moviment, amunt i avall, fent i desfent, ens posem el davantal i ens fem el sopar. SĂłn una mena de dones que poques vegades tenen ocasiĂł d’aturar-se i dedicar-se a la cuina, malgrat a moltes els encanta aixĂČ de remenar cassoles i encendre fogons.

DSC09833.JPG

Virginia Tibau, Elisenda Roca, Muriel Casals, Magda Oranich, Natza Farré, Salomé, fan el primer plat: coca de botifarra, formatge brie i amanida de fulles de mostassa

Aquest any hem tingut algunes baixes de darrera hora. La SĂ­lvia Bel, l’Eva Piquer, l’AgnĂšs Busquets, la Sandra Bruna, van haver de cancel·lar i les vam trobar a faltar.

DSC09836.JPG

l'Anna Manso i la Magda Oranich preparen les postres

Vam tenir, com cada any, noves incorporacions: l’Anna Manso, la Gemma Salvador i l’Elisenda Roca.Per cert, l’Elisenda em va enviar una carta d’agraĂŻment, tan magnĂ­fica, que no puc fer altra cosa que afegir-la al post, perquĂš Ă©s realment la crĂČnica del sopar.

DSC09839.JPG

La Mercedes Basso, la Mai Balaguer i la Tere Alsina fan un recés entre les postres

EstĂ  clar que la carta tĂ© una lectura mĂ©s divertida si hi vas ser, perĂČ reflecteix l’ambient durant el taller-sopar.

Estimada Ada,

ni en somnis podia imaginar el que es coĂŻa en aquests sopars dels davantals.

Sort que hi vaig arribar a temps.

M’estava perdent una trobada de dones fantàstiques.

I mai m’haguĂ©s imaginat que pastaria una coca tan sensacional amb botifarra, brie, fulles de mostassa (que no sabia ni que existissin) i germinats.

Ni que sortiria una brandada de bacallĂ  exquisida de les mans de l’equip de la Eva Tapersex, per bĂ© que totes estaven (estĂ vem, m’hi vaig colar) mĂ©s pendents de la conveniĂšncia i plaer de les boles xineses que del plat (mentida: ja havien acabat de trinxar amb les mans el bacallĂ  i jo vaig arribar en el moment mĂ©s sucĂłs de la conversa); o que menjaria un conill (ara queda fatal parlant de trobada de dones i de boles xineses) tan ben guisat al forn. Jo, com la Magda, no menjo mai conill, perĂČ com que no havia dinat vaig repetir i em vaig menjar el conill de la Magda (aixĂČ torna a sonar fatal, pitjor encara).

Per no parlar de les postres amb aquella xocolata que cobria un nosequé blanc molt bo al gust i una mena de galeta que vaig veure com la pitjor mare del món, altrament coneguda com Anna Manso, preparava amb carinyo i amor, de mare, és clar.

I conĂšixer la VirgĂ­nia i que m’expliquĂ©s la histĂČria del seu champagne fet a La Champagne, a les vinyes heretades de sa mare va ser impagable. GrĂ cies per explicar-m’ho, Vir. La teva mare estaria orgullosĂ­ssima de tu. Vive la Gaston!

 

I gràcies a la Itzi i els seus amics artistes, en Kirman i la seva peculiar manera d’escalfar l’ambient.

 

Feliç de formar part del grup davantaler!

Endavant i força, noies!

DSC09843.JPG

L'Eva Moreno, la LĂ­dia Heredia i l'Ada Castells riuen i preparen la brandada per al primer plat

13_davantal_foto grup.jpg

El grup sencer en la foto que ens va fer Lluis Bou per al Lecturas!

 

A la carta, es cita al Fakir KIR-MAN. I Ă©s que aquest any varem tenir el privilegi de gaudir d’una mini actuaciĂł del Fakir KIR-MAN, un artista mĂ­tic als anys noranta, que va estar en tots els saraos i festivals de l’Ă©poca. Ara ja tĂ© ganes de descansar una mica, perĂČ va venir a veure’ns i ens va fer una actuaciĂł magnĂ­fica, amb ingesta de bombeta inclosa!

13_davantal_Fakir.JPG

si la cuina és foc i ganivets, el fakir era el més indicat!

I per acabar, més fotos i les receptes, és clar!!!

DSC09841.JPG

Montse Ingla, Mercedes Basso, SĂ­lvia Soler, PatrĂ­cia Gabancho, Gemma Salvador, Natza FarrĂ©, NĂșria RibĂł, LĂ­dia Heredia, Mai Balaguer esperen "la sorpresa"

 

GOTET DE BACALLÀ AMB PIPES CARAMEL·LITZADES.

  • 350 g de retalls de bacallĂ  dessalat
  • 2 grans d’all
  • 1 bitxo
  • 50 ml d’oli
  • 50 ml de crema de llet
  • 50 ml de llet
  • 50 g de pipes pelades
  • 50 g de sucre
  • Uns quants grans de pebre
  • 1 fulla de llorer

 

Per a l’oli de nyores (opcional)

  • 1 nyora
  • 100 ml d’oli 0,4Âș

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli, a foc lent, i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els retirem ràpidament.

Posem el bacallà en una cassola amb la pell cap avall, cobert amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Traiem  el bacallà de l’aigua, retirem la pell i les espines que li quedin i ho posem en el vas de la batedora. Escalfem la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

Caramel·litzem les pipes. Les posem amb el sucre, en un cassĂł i les coem, a foc molt lent, donant voltes fins que el sucre prengui. És important no deixar de donar voltes, perquĂš sinĂł hi ha el perill que es cremin.

Fem l’oli de nyores. És opcional, perĂČ hi queda molt bĂ©. Hem de començar hidratant la nyora, en aigua tĂšbia, durant una bona estona, una hora com a mĂ­nim. La traiem de l’aigua, l’eixuguem, rasquem la polpa amb un ganivet i la barregem  amb l’oli i un polsim de sal. Si cal, triturem. Ja tindrem l’oli de nyores.

Posem la brandada en el gotet, a sobre una mica d’oli de nyores i acabem amb unes pipes caramel·litzades.

 

 DSC09847.JPG

COCA DE BOTIFARRA NEGRA, AVELLANES I FORMATGE BRIE, AMANIDA De fulles de mostassa

500 gr. de farina

300 ml d’aigua

25 gr. de llevat fresc

1 culleradeta de sal

Una botifarra negra

Un grapat d’avellanes picades

200 gr. de formatge brie

 

1 ceba

2 grans d’all

Fulles de mostassa

Germinats d’alfals

ReducciĂł de taronja

Oli d’oliva

Sal

 

Dissolem el llevat en l’aigua. Vessem sobre la farina, afegim la sal i pastem amb les mans fins aconseguir una massa llisa i fina.

Estirem amb un corrĂł i tallem a lĂ mines.

Sofregim una ceba i la posem sobre la lĂ mina de massa. Coem a 180ÂșC durant quinze minuts. Posem la botifarra negra, unes avellanes picolades i el formatge brie i donem un cop de forn abans de servir-ho.

Acompanyem amb una amanida de fulles de mostassa, germinats i una vinagreta de taronja dolça.

 

 RABLÉ DE CONILL FARCIT D’ESPINACS, AMB ESPINACS SALTATS I PURÉ DE PATATA 

  • 4 lloms de conill sense ossos
  • 200 g d’espinacs tendres
  • 20 g de mostassa a l’antiga
  • Conyac
  • 2 pastanagues
  • ComĂ­
  • Unes gotes de suc de llimona
  • 40 g sucre
  • Oli, sal i pebre

 

Salpebrem els lloms de conill i els farcim amb els espinacs tendres. Lliguem amb fil de cuinar.

Col·loquem els rables de conill a una safata de forn . Amanim amb oli i un raig de conyac. Ho coem al forn a 180Âș durant uns 30 minuts.

Mentre, tallem la pastanaga a tires fines i la caramel·litzem. A un cassó posem les tires de pastanaga amb el sucre, unes gotes de llimona i comí.

Retirem el conill de la safata de forn i aprofitem el suc que ha deixat anar per barrejar-ho amb la mostassa. Ho batem bé fins aconseguir una salsa lligada.

Tallem el conill a rodanxes i el servim acompanyat de la pastanaga en juliana. Salsem amb la salsa de mostassa.

 

 

PASTÍS DE TE VERD I XOCOLATA.

200 gr. de galetes tipus digestive

100 gr. de mantega

 

200 gr. de nata

100 gr.de nata

El suc de mitja llimona

500 gr. de formatge d’untar

100 gr. de sure

4 lĂ mines de gelatina.

1 cullerada de te matcha.

 

Escalfar els 100 gr. de nata amb el suc de la llimona i el formatge d’untar. Afegir-hi la gelatina hidratada  i eixugada. Fora del foc posar el te matcha.

Muntar els 200 gr. de nata amb el sucre. Incorporar a la barreja anterior.

Trinxar la galeta amb la mantega i fer unes bases de pastĂ­s individual. Farcir amb la crema de formatge i te matcha. Deixar quallar a la nevera.

Servir acompanyat de salsa de xocolata

 DSC09840.JPG

Aquest any no hi van faltar:

Inés Bordas

Virginia Tibau

PatrĂ­cia Gabancho

Muriel Casals

LĂ­dia Heredia

SĂ­lvia Soler

Magda Oranich

Itziar Castro

Mercedes Basso

NĂșria RibĂł

Elena Brustenga

Natza Farré

Eva moreno

Tere Alsina

Ada castells

Gemma Salvador

Carme Fenoll

Mai Balaguer

Elisenda Roca

Montse Ingla

Carme Canet

Anna Manso

Ada Parellada

Dimecres InĂšdits amb Ada Castells. Sopar amb Eduard MĂĄrquez

dissabte, 23/02/2013

La veritat Ă©s que el sopar amb l’Eduard MĂĄrquez a Semproniana ja fa molts dies que el varem fer. PerĂČ com que la talla personal i professional de l’escriptor MĂĄrquez no tĂ© caducitat, ni tampoc els plats que varem servir, penso que no passa res que el sopar el fĂ©ssim fa un parell de mesos i tot just ara en pengi la crĂČnica que l’Ada Castells va escriure per al Time Out, i les receptes que vam cuinar.

DSC08655.JPG

AixĂ­, doncs, aquĂ­ teniu el resum del sopar tertĂșlia:

 

Els Dimecres InĂšdits al Semproniana es continuen celebrant a bon ritme. Aquest novembre li ha tocat entaular-se a l’escriptor Eduard MĂĄrquez, autor de L’Ășltim dia abans de demĂ . Com no podia ser d’altra manera, la conversa ha girat entorn l’ofici d’escriure. Pel que fa als llibres que s’han posat metafĂČricament damunt la taula, hem començat per un plat tan suavet com Els ponts de Madison County i hem acabat amb droga dura: la poesia d’Emily Dickinson. Ha estat com si escrivĂ­ssim un conte sobre la qualitat i el summum ha aparegut en forma d’albergĂ­nia farcida de xai amb canyella, que ens ha remĂšs al Sarajevo d’El silenci dels arbres, o no al de la novel·la sinĂł mĂ©s aviat una Ăšpoca mĂ©s prĂČspera de la ciutat.

Com es fa? Escalivem l’albergĂ­nia al forn. Infusionem cinc minuts la canyella en un brou de verdures bullint. En calent, hi introduĂŻm la fulla de gelatina remullada. Immediatament, ho estenem en una safata mĂ©s o menys fonda, folrada amb plĂ stic film i ho deixem al frigorĂ­fic. Quan la gelatina hagi quallat, la tallem a daus molt petits. Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomĂ quet, a foc lent, uns vint minuts. Hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comĂ­ i unes fulles de coriandre picades. Traiem la polpa de les albergĂ­nies i la barregem amb la carn i les verdures. Folrem uns motlles amb la pell de l’albergĂ­nia i els farcim amb la barreja. Ho premem bĂ© i ho enfornem cinc minuts. Servim l’albergĂ­nia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

 DSC08660.JPG

El menĂș inspirat en els seus freqĂŒents viatges per la MediterrĂ nia va ser el segĂŒent:

 

FALAFEL, VERSIÓ LLIURE

CARBASSONS FARCITS DE LLAGOSTINS

ALBERGÍNIA EMBOLICANT UN XAI

MENTA, XOCOLATA I TÉ VERMELL

DSC08667.JPG

Falafel a la nostra manera

DSC08669.JPG

carbassons farcits de llagostins

 

DSC08673.JPG

Xai embolicat amb albergĂ­nia

La recepta més ben explicada. Xai embolicat amb albergínia

  • 2 albergĂ­nies
  • 200 g de carn picada de xai
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 2 tomĂ quets ratllats
  • 1 gra d’all
  • Unes llavors de comĂ­
  • 2 fulles de coriandre fresc
  • 2 branques de canyella
  • 250 ml de brou de verdures
  • 1 fulla de gelatina

 

Escalivem l’albergĂ­nia durant mitja al forn, a 180ÂșC.

Mentre, infusionem cinc minuts la canyella al el brou de verdures bullint. En calent, introduïm la fulla de gelatina remullada al brou de verdures infusionat. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem refredar al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, ho desemmotllem i ho tallem a daus molt petits. Reservem.

Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Ben sofregit hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades.

Traiem la polpa de les albergínies amb cura de no trencar la pell i barregem l’albergínia amb la carn i les verdures.

Folrem uns motlles amb la pell de l’albergĂ­nia i farcim l’interior amb la barreja de polpa d’albergĂ­nia, xai i sofregit. Premem bĂ© i introduĂŻm al forn durant cinc minuts per recuperar la calor.

Desemmotllem i servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

DSC08675.JPG

menta, xocolata i gelat de té vermell

 

DSC08661.JPG

Els participants al sopar. Atents, molt atents, a les paraules de l'Eduard MĂĄrquez

DSC08664.JPG

la instigadora de les trobades. l'Ada Castells

 

Dimecres InĂšdits a Semproniana. Sopar amb Jordi Llavina

divendres, 5/10/2012

DSC08483.JPG

 

L’insĂČlit inĂšdit del Llavina

Amb l’Ada Castells hem reprĂšs els Dimecres inĂšdits a Semproniana, una trobada mensual amb un escriptor i una vintena de comensals-lectors que la temporada passada va ser tot un Ăšxit culinĂ rioliterari. Dimecres 3 d’octubre li va tocar el torn a Jordi Llavina i el sopar es va inspirar en el seu Ășltim poemari Vetlla.

L’escriptor ens va explicar com Ă©s la seva vida des de la set del matĂ­, hora en quĂš pren un cafetĂł en un bar de Vilafranca on irremeiablement atreu personatges curiosos, fins a les moltes hores en quĂš s’aboca en l’escriptura. En els darrers mesos ha estat treballant una novel·la i, durant el sopar, va gosar llegir-nos-en un tast abans fins i tot que la veiĂ©s la seva editora d’Ara Llibres. I Ă©s que el dia abans, Llavina havia posat el punt final a la seva primera novel·la, La captaire, i estava delerĂłs de compartir-la. L’escriptor, conegut tambĂ© com a comunicador literari, va recomanar un munt de llibres. Del seu amic David Monteagudo va dir que en llegĂ­ssim el conte El grito i de l’EspinĂ s, el seu Els lectors i jo, on hi ha una carta d’un jovenĂ­ssim Llavina dirigida al columnista.

La literatura de Jordi Llavina va inspirar un menĂș ple de llavineries 

LLAVINERIES

Arengada amb raïm 

ArrĂČs Venere amb sobrassada
Llom de cĂšrvol amb oli perfumat de safrĂ 
CremĂłs de iogurt, xocolatina blanca i lĂ mina d’eucaliptus

Vins i aigĂŒes

 

 

Arengada amb raĂŻm i mascarpone

 DSC08491.JPG

  • 2 arengades
  • 200 ml de llet
  • 75 gr. de mascarpone
  • 100 gr. de raĂŻm moscatell

 

Dessalem l’arengada durant unes 6 hores en llet. Les traiem de la llet, la llencem i netegem les arengades, traient bĂ© les espines i tallem els quatre filets a rectangles.

En un motlle cilindre menut, col·loquem cada filet d’arengada envoltant el motlle per dins. Farcim la base del motlle amb formatge Mascarpone i acabem amb lĂ mines de raĂŻm moscatell pelat.

 

Postres de iogurt, xocolata blanca i eucaliptus

Per al sablé

250 gr. de farina

100 gr. mantega

1 ou

20 gr. sucre

un pessic de sal

Per la crema de iogurt

  • 250 gr. de iogurt grec
  • 100 ml de nat lĂ­quida
  • 2 fulles de gelatina
  • 50 g de sucre
Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou, el sucre i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Posem a la nevera durant una hora. Estirem amb un corrĂł entre dos papers de forn i tallem amb la forma desitjada. Enfornem durant deu minuts

Batem els ous i el sucre fins que agafin un to blanquinĂłs. Afegim l’oli de girasol. I desprĂ©s els secs: la farina, la sal i el llevat. Finalment, la pastanaga

Posem en una mĂ niga pastissera i estirem en un motlle rectangular, un dit de gruix. Coem a 180ÂșC al forn durant deu minuts.

Posem els fulls de gelatina en remull.

Ensucrem els iogurts. Muntem la nata. Integrem els iogurts en la nata muntada, amb cura que no s’abaixi.

Traiem la gelatina del remull, l’eixuguem i la fonem al microones, amb una mica de nata. No ha de bullir, nomĂ©s ha de fondre i no agafar massa calor.

A poc a poc, integrem la gelatina a la nata amb iogurt.

DSC08498.JPG

NO US PERDEU LA PROPERA: DIA 7 DE NOVEMBRE AMB ALÍCIA GIMENEZ-BARTLETT

Dimecres inĂšdit. Miquel de Palol

dimecres, 6/06/2012

Sopar de cĂ­nics

DSC07431.JPG

L’Ășltim Dimecres inĂšdit del Semproniana, Ă©s  ha comptat amb Miquel de Palol com a convidat. El poeta, assagista, novel·lista, amant del peix cru i autodeclarat cĂ­nic en presĂšncia dels comensals, va il·lustrar als presents amb una bona dosi d’humor i erudiciĂł entusiasta. El sopar va començar de la manera mĂ©s planera, amb l’escriptor descalçant-se per sentir-se mĂ©s cĂČmode, i va acabar amb grans elevacions transcendentals –i, val a dir, etĂ­liques- reblades amb una discussiĂł sobre qui Ă©s DĂ©u, sĂ­ existeix i si ens ha fet. Tot va transcĂłrrer en presĂšncia d’una llaminera feta acompanyada d’un nap daikon per no oblidar-nos del vessant mĂ©s ludicosexual de la poesia de Palol.

DSC07412.JPG

Si la voleu fer a casa, us passem de la recepta amb escal·lĂČnies enlloc  del nap, que sĂłn mĂ©s fĂ cils de trobar. Comencem cremant literalment una ceba al forn, a 120ÂșC, durant tres hores. Llavors la triturem amb oli de gira-sol i cobrim la llaminera. La deixem macerar 24 hores. Traiem la llaminera del macerat, la netegem i la coem al forn, a 180ÂșC deu minuts. La tallem i l’acompanyem d’una salsa d’escal·lĂČnies. Sofregim l’escal·lĂČnia a foc lent amb mantega i afegim sucre, vi negre i brou. Ho deixem reduir fins que espesseeixi, durant uns 15 minuts, i ho passem pel colador xinĂšs.

DSC07425.JPG

La propera cita serĂ  el 20 de juny, amb Carme Riera. Al Semproniana ja van escalfant els fogons per coure Epitelis tendrĂ­ssims! Cal reservar trucant al 934531820. Places limitades a 20 comensals.

 

MENÚ MIQUEL DE PALOL

TĂ rtar de llagostins, cogombre, papaia

DSC07417.JPG

Suquet d’aranya amb patata

DSC07421.JPG

Llaminera cremada amb nap daikon

DSC07424.JPG

Semifredo de castanya

DSC07428.JPG

No explico les receptes, perĂČ si n’hi haguĂ©s alguna que volguĂ©ssiu concretament, ja ho sabeu, a demanda!

Sopars inÚdits. Una matança pacífica amb Alzamora

diumenge, 29/04/2012

12_sopars inĂšdits.jpg

Dimecres passat, dia 18 d’abril, al Semproniana, la cita literĂ ria va ser amb SebastiĂ  Alzamora, autor de Crim de Sang. Com sol passar en els Dimecres InĂšdits, organitzats per Ada Castells i una servidora, hi va haver de tot: es va començar amb la quotidianitat del mal en el context d’una guerra i es va acabar parlant de la portada de l’Ășltima novel·la d’Alzamora, que va causar gairebĂ© tanta polĂšmica com el Chelsea-Barça. Els assistents van agrair a l’escriptor que arribĂ©s escopetejat desprĂ©s d’assistir a la festa d’Òmnium al Luz de Gas. CoincidĂšncies de la vida, tot es va ajuntar en dimecres, perĂČ Alzamora, com el vampir del seu llibre, va demostrar poders paranormals i va complir amb tothom.

 

PĂšsols sanguinaris

El plat estrella van ser uns pĂšsols amb matança inspirats en les truculĂšncies del seu llibre. Per preparar-los va caldre botifarra crua, puntes de vedella talada, costellĂł de porc, cap de llom i una tira de cansalada viada. l’essĂšncia de la carn es va barrejar amb la ceba, tomĂ quets, un pessic de sucre, un got de vi blanc cremat i dos cullerots d’aigua. tambĂ© s’hi van afegir dos cabdells d’enciam tallat petit, una fulla de llorer, un manat de ceba tendra pelada i sencera i fulles de menta. I, naturalment, els pĂšsols, que amb la picada final, van resultar una delĂ­cia.

DSC07116.JPG

 

EL SOPAR

Crema de patata amb sobrassada

DSC07105.JPG

PÚsols amb matança

Llaminera amb postres de mĂșsic

DSC07125.JPG

Sorbet de pomada

DSC07130.JPG

 

La propera cita serĂ  el 30 de maig amb Miquel de Palol per parlar de les seves Meditacions des de Catalunya o de tot allĂČ que calgui.

 

Tres anys de Festa del Davantal

dilluns, 19/03/2012

12_dones davantal1.jpg

Al meu calendari hi ha dues dates assenyalades: Nadal i el davantal.

Un cop l’any, d’ençà fa tres anys, organitzo una trobada d’una trentena de dones, de totes les edats i oficis, a Pla dels Àngels. Som una trentena de dones que coincidim en molts aspectes vitals: treballem molt, ens esforcem mĂ©s i correm tot el dia per intentar arribar…cada una al lloc on vol arribar. Coincidim en tants aspectes vitals que ens costa coincidir, fĂ­sicament, trobar-nos.

Tot i que no calen motius, l’excusa Ă©s commemorar el dia de la dona treballadora. D’ençà la dona s’ha incorporat de ple i dret al mĂłn laboral, els davantals han quedat relegats, ben plegadets al calaix. Per aixĂČ ens tornem a posar el davantal, un cop l’any, amb l’alegria de saber que ens el posem quan ens plau.

De fet, perĂČ, tot plegat Ă©s una excusa, perquĂš la festa del davantal Ă©s una festa, i prou, sense reivindicacions de cap mena. I el dia de la dona treballadora Ă©s nomĂ©s un recordatori que cal trobar-nos, que ja fa un any que no ens hem vist.

la foto 05.JPG

El gruix de dones convidades Ă©s sempre el mateix, perĂČ cada any hi ha noves incorporacions. Aquest any “les noves” han sigut la NĂșria RibĂł, l’Eli Serra, la Natza FarrĂ©, l’AgnĂšs Busquets i la Montse Alcoverro.

I aquest any, hem tingut un tast de l’espectacle de mans de Nico Baixas, un artista amb pedigrí d’artista en totes les seves molùcules que fa ballar els seus llargs dits, a ritme de hip-hop, tango o dibuixant un sensual striptease.

Per descomptat les receptes també han estat una novetat. Quatre plats, dels que no tinc document gràfic perquÚ alhora de sopar ja estàvem molt esverades.

Com a agraĂŻment per haver organitzat el sarau, l’Anna TarrĂ©s em va condecorar com a “nova entrenadora oficial de la SelecciĂł espanyola de nataciĂł sincronitzada” i sense saber ni com em va “encasquetar” (i mai millor dit) un barret de bany, en el que totes havien de signar, com a record de la festa.

Ja temo que passarĂ  l’any que ve….Ho temo i ho desitjo!

la foto 07.JPG

 

QUI VA VENIR

  1. ITZIAR CASTRO.
  2. ANNA TARRÉS.
  3. MAGDA ORANICH.
  4. EVA PIQUER.
  5. MURIEL CASALS.
  6. ELENA BRUSTENGA.
  7. EVA MORENO.
  8. ADA CASTELLS.
  9. BIBIANA BALLBÉ.
  10. PATRÍCIA GABANCHO.
  11. TONI MISERACHS.
  12. ANNA ARQUÉ.
  13. MAI BALAGUER.
  14. INÉS BORDAS.
  15. MÒNICA ARTIGAS.
  16. ANNA RIBALTA.
  17. SÍLVIA BEL.
  18. LALI SERRA.
  19. MAR GALTÉS.
  20. NATZA FARRÉ.
  21. NÚRIA RIBÓ.
  22. AGNÈS BUSQUETS.
  23. CRISTINA BADIA
  24. MONTSE ALCOVERRO
  25. ELI SERRA
  26. CARME CANET
  27. TERESA ALSINA
la foto 04.JPG

LES RECEPTES

APERITIU

la foto 60.JPG

VIEIRA AMB BOLETS, ALLS TENDRES I SOPA DE PÈSOLS

4 vieires netes

1 manat d’alls tendres

150 gr. de barreja de bolets

 

Per la sopa de pĂšsols

250 gr. de pĂšsols fins

250 gr. de brou vegetal

Unes fulles de menta picades

1 formatget desnatat

 

 

Bullim els pÚsols fins en brou vegetal, només deu minuts. fora del foc, afegim el formatget i ho triturem en el seu suc.

Saltem l’all tendre picat i els bolets, tot junt. Afegim una mica de sal i coem fins que els bolets han perdut l’aigua, a foc viu.

Passem la vieira per la planxa.

En un bol posem la sopa de pĂšsols, la vieira i coronem amb els bolets. Acabem amb una mica de sal Maldon.

 la foto 28.JPG

PRIMER PLAT

COCA DE BRANDADA DE BACALLÀ AMB ESCALIVADA I PINYONS TORRATS

200 gr. de farina

100 gr. de mantega

1 ou

Una culleradeta de llevat quĂ­mic

Un pessic de sal

 

Escalivada: pebrot vermell, albergĂ­nia, ceba

Un grapat de pinyons torrats

 

Per la brandada

350 gr. de retalls de bacallĂ  dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

 

Freguem la mantega amb la farina, fins aconseguir textura sorrenca. Afegim l’ou, la sal i el llevat. Pastem amb les mans fins que tenim una massa fina i llisa. Sobre una superfície enfarinada, o entre dos papers de forn, estirem la massa amb un corró fins tenir el gruix desitjat. Folrem un motlle engreixat i enfarinat. Punxem amb una forquilla i farcim amb la brandada.  Coem al forn durant vint minuts.

Fora del forn acabem amb escalivada i pinyons torrats.

 

SEGON PLAT

HAMBURGUESA AMB CALÇOTS I ROMESCO

Per a l’hamburguesa

300 gr. De carn picada de vedella

200 gr. de carn picada de porc

Un ou

1 gra d’all

Un grapat de fulles de julivert fresc

2 cullerades de pa ratllat

 

Un manat de calçots

300 ml d’oli de gira-sol

 

Per al romesco

20 avellanes

2 tomĂ quets escalivats

3 grans d’all escalivat

1 branquillĂł de julivert fregit

1 nyora bullida

1 llesca de pa fregit

300 ml d’oli verge d’arbequina

2 cullerades de postres de vinagre

1 culleradeta de pebre vermell picant

 

Confitem els calçots, pelats i picats, coberts d’oli, a foc molt lent, gairebĂ© sense ni que bulli. Han de quedar tous. Els piquem i els barregem amb la carn picada, l’ou, el pa ratllat, l’all picat i el julivert, una mica de sal i pebre. Amb les pastem fins aconseguir barrejar bĂ© tots els ingredients. Fem les formes d’hamburguesa i premem bĂ©. Les passem per una planxa o una paella calenta amb un raiget d’oli. A foc mig, esperem que es cogui per un costat i amb l’ajut d’una espĂ tula, donem la volta i esperem que es cogui per l’altra costat.

Piquem les avellanes i els alls al morter, afegim el vinagre, el pa, el tomĂ quet pelat i sense llavors, la carn de la nyora, fins aconseguir una pasta homogĂšnia.

 la foto 11.JPG

POSTRES

MOUSSE DE MANGO I IOGURT. TEULES DE TARONJA

250 gr. de iogurt grec

200 gr. de nata líquida d’un 35% mínim de greix

75 gr. de sucre

2 fulles de gelatina

 

1 mango

 

Per la teula

50 gr. de mantega

100 gr. de farina

100 gr. de sucre

100 gr. de clares d’ou

50 gr. d’ametlla filetejada

 

Dissoldre el sucre en les clares. Barrejar amb la farina i la mantega pomada o fosa. Fem rodonetes, posem unes ametlles filetejades i coem al forn a 170ÂșC.

 

Fonem les fulles de gelatina amb una mica de nata lĂ­quida, al microones.

Batem el iogurt amb el sucre. Afegim la gelatina. Muntem la nata. Integrem la nata amb el iogurt.

Tallem el mango a dauets.

En un got o copa posem una base de mango, posem la mousse de iogurt a sobre. Acabem amb unes teules.

 la foto 03.JPG

Sopars inĂšdits a Semproniana. Amb MĂ rius Serra. Kafka a la cassola.

dimecres, 29/02/2012

DSC06458.JPG

Les lletres han tornat a Semproniana, situat a una antiga editorial. L’escriptor Màrius Serra hi va inaugurar fa una setmana el cicle de sopars literaris Dimecres Inùdits, organitzat per Ada Parellada i Ada Castells, en companyia d’una vintena d’amants de la bona conversa. Es va parlar de Neruda, de Kafka i de sofregits. Màrius Serra va revelar quù s’està coent a la seva cuina d’escriptor i ens va fer riure amb aventures diverses per aquests mons a la recerca de llibres curiosos. El proper sopar literari serà el 28 de març amb el poeta Joan Margarit i ja s’han obert les inscripcions.

http://www.btv.cat/btvnoticies/2012/02/23/restaurant-semproniana-fomenta-contacte-entre-lectors-i-escriptors/#None

DSC06436.JPG

Ada Çastells en plena disquisició

El menĂș MĂ rius Serra era ple de referĂšncies a la seva obra i avui us oferim una de les receptes mĂ©s celebrades durant el sopar, amb enigma inclĂČs:

K DE TRUITA DE PATATES I ALTRES FUTILESES

DSC06430.JPG

És una truita cuita al forn en una cassola (pot canviar segons temporada)

  • 8 ous
  • 400 g de barreja de bolets
  • Unes branques de farigola fresca
  • 30 g de ceba deshidratada
  • 200 g de foie gras a daus
  • 16 castanyes pelades
  • 2 patates
  • 1 gra d’all
  • Unes fulles de julivert
  • Oli d’oliva
  • Oli de tĂČfona
  • Flor de sal

 

Primer confitem la patata. La tallem a lĂ mines molt fines i la coem, al forn, a 180ÂșC, durant deu minuts, amb una lĂ mina d’oli. Ha de quedar torrada. Es pot fregir, tambĂ©. La reservem

Saltem els bolets a una paella amb un fil d’oli, a foc fort, amb un gra d’all i julivert picat, fins que perdin l’aigua. Posem una mica de sal. Reservem.

Col·loquem els ingredients a la cassola per aquest ordre: raig d’oli oliva,patata,barreja de bolets,castanyes laminades,ous batuts,foie i posem al forn fins que qualli, uns cinc minuts, a 180ÂșC. Retirem del forn i acabem amb  una mica de ceba deshidratada,una mica de flor de sal,farigola fresca i un raig d’oli de tĂČfona.

La generositat de MĂ rius Serra Ă©s destacable. Vam fer una mena de concurs, emprant les xarxes socials, tan en boga en el seu començament. Els participants al concurs havien d’esbrinar uns plats que plantejaven un enigma lingĂŒĂ­stic i, tambĂ©, proposar una recepta de xocolata. Val a dir que el concurs va tenir ben pocs participants: un. Una amiga meva. En  MĂ rius em va regalar els enigmes. La K que presideix aquesta recepta Ă©s un dels enigmes plantejats. Aquesta K amaga el nom d’un estri molt comĂș a la cuina. Voleu jugar-hi?

….D’acord, no Ă©s fĂ cil. PerĂČ Ă©s divertit. És una K que no estĂ  acompanyada. EstĂ  SOLA: Una K-sola! Tants anys bregant amb cassoles i mai no havia pensat que sona igual que una K sola. CatalĂ  a l’atac!

Nova iniciativa a Semproniana: Sopar amb MĂ rius Serra. 22 de febrer

dijous, 16/02/2012

Les lletres tornen al carrer RossellĂł, 148.  Semproniana, situat en una antiga editorial, reprĂšn la seva connexiĂł amb el mĂłn literari per fomentar el contacte entre els lectors i els noms mĂ©s destacats de la literatura actual. L’Ada Parellada i l’Ada Castells conviden a sopar, un dimecres al mes, un escriptor perquĂš ens reveli quin Ă©s el seu proper projecte inĂšdit. Es limita l’assistĂšncia a 20 comensals per afavorir una bona conversa. El sopar que se serveix tambĂ© Ă©s inĂšdit i estĂ  basat en l’obra de l’autor.

Dimecres inĂšdit

Ada Castells i Ada Parellada
us proposen: Un dimecres inĂšdit

22 de febrer a les 21:30h hores

Sopar amb l’escriptor

MĂ rius Serra

a Semproniana

MenĂș inĂšdit inspirat en

MĂ rius Serra:

Ravioli VenĂšcia

CloĂŻsses arrebossades, picants

Macarró XL farcit de carn d’olla,

Brick de brie amb dĂ tils i salsa de Chartreuse

K  Truita de patates amb enĂ­gma de foie….

I després

Un peix que bé podria ser parent de la carpa Isidora

Ca N’Estruch Blanc

Marmellans Negre

Amb la col·laboració de:

Time Out i Escola d’Escriptura de l’Ateneu.

Preu: 40.00€

Preu especial per alumnes de l’escola: 32.00€

Inscripcions: semproniana@semproniana.net

www.semproniana.net

 

Places limitades a 20 comensals

Se sabrĂ  tot

diumenge, 9/10/2011

Finalment s’ha sabut.

És una pregunta habitual, recurrent: Com t’ho fas per fer tantes coses? Com pots estar a tot arreu?

Jo, fins ara, ho he anat trampejant. Els contestava que era una qĂŒestiĂł ben simple: cĂłrrer tot el dia, llevar-se ben d’hora, esforçar-se, no parar ni un minut, i no pensar que els diumenges sĂłn dies de descans.

PerĂČ no es podia amagar mĂ©s. I com ha de ser, una periodista ho ha destapat. La MĂČnica Planas, en la seva columna de l’ARA, del dia 8 d’octubre 2011, ho ha aclarit: Som dues.

http://www.ara.cat/ara_premium/passi-ho_be/millor-bolet-televisiu_0_568743134.html

Per un costat, jo, en tot allĂČ de quotidiĂ . I per l’altra, la meva amiga, l’ADA CASTELLS, que en hores lliures, es disfressa d’ADA PARELLADA, i va pels puestus.

Va ser un dia que jo estava molt cansada. Vaig quedar amb l’Ada Castells (d’ara en endavant “la Castells”) a fer un cafù. Les parpelles queien, malgrat la cafeïna. I la Castells es va apiadar: “Vols que t’ajudi? Si m’organitzo, puc esgarrapar unes hores”.

-          Com em pots ajudar? – li vaig preguntar

-          Molt fĂ cil. Em disfresso de tu. Em poso una perruca rossenca, un davantal i em moc molt. El truc Ă©s moure’m molt, com tu. AixĂ­ ningĂș no dubtarĂ . I grĂ cies al moviment constant, ningĂș es podrĂ  fixar que no sĂłc ben bĂ© tu.

-          Uhmmm, no ho veig clar…

-          SĂ­, dona, sĂ­! No pateixis gens. Som de la mateixa edat, les dues parlem catalĂ  i ens diem igual. Quan suplantes una persona, el mĂ©s difĂ­cil, quan mĂ©s rĂ pidament t’enxampen, Ă©s quan et criden per darrera i, absort en els pensaments, no contestes. En aquest cas ho tenim resolt. Quan cridin Ada!, jo sempre em girarĂ©.

I aixĂ­ va ser. Em sap greu si us he defraudat, perĂČ tambĂ© Ă©s cert que, en la majoria dels casos, la qualitat de la suplantadora Ă©s molt mĂ©s alta que la de l’original. No hi perdeu res, ans al contrari, hi guanyeu!

I, la MĂČnica ho ha dit, a la seva columna de crĂ­tica de televisiĂł, a l’ARA, parlant de la nova temporada de CAÇADORS DE BOLETS: (…) I s’hi ha incorporat el taller de l’Ada Castells per cuinar amb la canalla en aquesta tendĂšncia a infantilitzar la televisió”

I com que ja no cal amagar-me mĂ©s, dirĂ© que la Castells ja m’ho deia: vols dir Ada (en aquest cas referint-se a la Parellada) que una secciĂł de cuina per a nens a Caçadors de bolets tĂ© sentit?

I jo me la mirava i li deia: no sĂ© si el format Ă©s el mĂ©s adequat i no sĂ© si a tothom li agradarĂ , perĂČ celebro enormement la iniciativa de la nostra televisiĂł pĂșblica. Em trec el barret. Ha estat una aposta molt arriscada, molt, perquĂš cabia la possibilitat que el pĂșblic ho interpretĂ©s com un bolet infantil al mig d’un programa consolidat, talment com ho ha fet la MĂČnica Planas.

Mira Ada (en aquest cas referint-me a la Castells), en aquest paĂ­s tenim una situaciĂł desfavorable en qĂŒestiĂł d’educaciĂł en alimentaciĂł als infants, que desemboca en un problema de salut pĂșblica. Els nostres infants mengen i menjaran malament perquĂš ningĂș no els estĂ  ensenyant a fer-ho.

-          VĂ©s, mai s’ha ensenyat a menjar. S’aprĂšn a casa, aixĂČ â€“ va replicar la Castells

-          Ara ho has dit! A menjar s’aprenia  a casa, perquù la mare o l’àvia o la cuinera (en les cases benestants) sempre tenia els focs encesos, anava a comprar i cuinava àpats estructurats. Ara, aquesta dona s’ha incorporat al món laboral remunerat.

-          I ben fet que ha fet – m’interromp la Castells.

-          I tant! Tu i jo no estem a casa, fent el sofregit, oi que no? I de ben segur que les nostres mares, tampoc. Nosaltres ja som la primera generació de filles que no han vist les seves mares cuinar.  Amb la nostra generació s’ha trencat la transmissió de coneixements culinaris i alimentaris.

-          No sé on vols anar a parar

-          Doncs, sĂ­. Ja Ă©s hora de plegar, tens raĂł. Resumint, si a casa no s’aprĂšn de manera tĂ cita i natural a menjar, a on s’ha d’aprendre?

-          No ho sé

-          Doncs ara ve el quid de la qĂŒestiĂł – dic amb vehemĂšncia – No podem permetre que els nens no ho aprenguin, hem de buscar un espai on ensenyar-ho. Els cuiners i molts pares suggereixen que sigui l’escola qui ensenyi als nens a alimentar-se. PerĂČ l’escola estĂ  saturada de continguts educatius. La soluciĂł Ă©s: TOTS HEM D’EDUCAR EN ALIMENTACIÓ, tenint en compte les nostres possibilitats i les nostres capacitats:

  • A casa
  • A l’escola
  • Al menjador escolar
  • Les Administracions PĂșbliques: oferint programes de prevenciĂł de salut (xerrades, tallers, futlletons,..)
  • La industria alimentĂ ria: sent transparents amb els seus productes i explicant com estan elaborats. Ensenyant les fĂ briques, el procĂ©s de fabricaciĂł, els ingredients. Oferint programes d’educaciĂł en alimentaciĂł
  • Els cuiners, els professionals de la cuina
  • Els pediatres
  • I ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Els mitjans tenen molta força. Les famĂ­lies en sĂłn grans consumidores, sobretot de televisiĂł, i tenen molta credibilitat, sobretot entre els infants. Els mitjans tenen moltĂ­ssim a pelar en l’assumpte de l’educaciĂł en alimentaciĂł. Tant la publicitat, com les sĂšries familiars i com els programes. Ensenyar a menjar als infants i donar eines a les famĂ­lies no Ă©s infantilitzar un mitjĂ , Ă©s fer un servei pĂșblic. I ajudar a les famĂ­lies.

Un OLÉ  a CAÇADORS DE BOLETS!

http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=tallerada