Arxiu de la categoria ‘Tallers’

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Això significa que obrim tots els migdies de la setmana i només tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 és una classe de cuina gratuïta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el títol, la fem a les 12h,

Sense que ningú s’ofengui, i encara menys els meus veïns del davant – l’església -, la cuina de 12 és la contraprogramació de la missa de 12. El funcionament és molt similar: jo faig un sermó en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i també oferim l’hòstia que és un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomàquets pera
  • uns 8 tomàquets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassó
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomàquets secs ja hidratats i macerats en oli, són molt més còmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en què estan conservats.

Retirem les llavors del tomàquet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per això només li caldrà un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquè quedi al punt just de cocció.

Barregem els cigrons amb el tomàquet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomàquets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassó. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquè aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquè és un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat únic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo és ideal, i també si sou vegetarians, perquè conté proteïna de bona qualitat.

Aquí teniu la justificació de l’amanida:

- Cigrons: proteïna vegetal

- Blat tendre: complementa la proteïna dels llegums, aconseguint una proteïna d’alta qualitat. TAmbé és interessant perquè és un ingredient nou, i això sempre sorprèn

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportació de proteïnes, gust i textura

- orellanes: és el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

- Tomàquets secs: un amaniment diferent

- Tomàquet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassó: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no és només una “decoració”, sinó que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Això i més a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

L’experiment aigua/oli al Taller de Cuina del Campus de l’escola AULA

dilluns, 18/08/2014

Aquest ha estat el cinquè any que durant el mes de juliol el meu equip i jo gestionem els tallers de cuina del Campus d’Estiu de l’escola AULA a Barcelona.

AULA és una escola inquieta i amb una vessant educativa molt ferma, de manera que no en tenen prou que en el taller fem cupcakes o galetes, hem d’anar més enllà i aconseguir que la cuina encurioseixi als nens, sempre des d’un punt de vista lúdic. Som a l’estiu! I el campus és per, sobretot, passar-ho bé.

Per això ja fa dos anys que el campus se centra en la ciència. Cada taller descobrim un fenomen físic o químic que succeeix entre els fogons, i a aquest fenomen físic li atribuïm un aliment i una recepta.

Les conclusions de l’experiència són que als nanos els agrada i els encurioseix molt la ciència amagada en allò que veuen cada dia, però que gairebé mai no observen. És a dir, diferenciem entre veure i observar. Ells veuen com els pastissos creixen però no observen ni es pregunten quina és la raó per la que un pastís creix.

Si us animeu a fer aquests tallers, millor trieu uns experiments molt senzills, molt clars i molt visuals. No vulgueu explicar grans conceptes, més aviat només un de ben clar i comprensible. I prioritzeu els experiments que són ràpids i vistosos a aquells que tenen un procés llarg, bàsicament per no perdre l’interés dels nanos.

2014-07-22 14.36.04.jpg

He pensat que aniré penjant tots els tallers, per si us són d’interés i necessitat.

EXPERIMENT 1. BARREJA OLI-AIGUA (MAIONESA-LACTONESA)

 

L’aigua i els greixos són immiscibles. No es barregen mai. La molècula d’aigua (H2O) es comporta com un imant . Té un pol positiu i un altre negatiu. L’oli, per la seva banda, es comporta d’una forma completament oposada. És un compost neutre. No té polaritat. És a dir, no es comporta com un imant. Per això, no sent ni atracció ni repulsió per les molècules d’aigua. L’efecte és el mateix que si apropes un imant a un tros de fusta, per exemple.  Així, solament seran solubles en aigua aquelles substàncies que es comportin com un imant. És per aquest motiu pel que no hem de llençar oli per l’aixeta ja que fa una capa superficial a l’aigua que dificulta la respiració dels essers vius.

La proteïna és un emulsionant, el que significa que el greix atrapa gotetes d’aigua fent que el resultat sigui una salsa. La lecitina de soja, la del rovell d’ou i la caseïna de la llet són proteïnes, són agents emulsionants. És com si aquestes proteïnes abracessin l’oli i l’aigua, donant estabilitat a la barreja.

 

L’experiment:

-      Veurem que l’oli i l’aigua no es poden barrejar

-      Farem una lactonesa, una versió de la maionesa amb llet i oli

 

Elements necessaris:

Oli d’oliva

Aigua

2 pots tipus melmelada amb tapa.

Iman

Procediment:

1er pas). En un pot  posem aigua i desprès oli, veiem que es queda a dalt. Movem per que s’integri i deixem a la nevera.

2on pas). En l’altre pot posem oli al fons i desprès aigua, veiem que l’oli puja a dalt.

3er pas). Amb l’iman podem explicar perquè no es barregen, volem enganxar la part de davant de l’iman al ferro i no podem. Si li donem la volta veiem que s’enganxa.

4rt) Traiem el got de l’aigua i l’oli de la nevera i veiem que l’oli ha surat.

5e) Fem una lactonesa amb 3 d’oli per un de llet i afegim sal. Per ajudar a l’emulsió de la llet amb l’oli aquesta no ha d’estar freda.

 

TOMÀQUET FARCIT D’AMANIDA D’ARRÒS (per a 4 persones)

Experiment: Emulsió aigua i greixos

2014-08-08 12.25.54.jpg

Ingredients:

4 tomàquets tipus canari

150 gr. d’arròs blanc llarg (s’ha de tenir cuit)

1 pastanaga (per ratllar-la)

8 olives sense pinyol

100 gr. de blat de moro cuit

1 llauna de tonyina

orenga

100 gr. de maionesa

 

Bullim l’arròs, quinze minuts. El refresquem i l’escorrem bé.

Amb un ganivet, tallem la part del peduncle del tomàquet. Buidem les llavors amb una cullereta. Reservem.

Ratllem la pastanaga. Piquem les olives.

En un bol barregem  amb una cullera les olives, la pastanaga, el blat de moro, la tonyina, la culleradeta d’orenga i l’arròs i acabem amb una cullerada de maionesa. Farcim el tomàquet amb l’amanida d’arròs.

 

 

 

Al voltant d’una cassola

diumenge, 15/06/2014

Me’n faig un fart, de fer tallers i de fer-ho passar bé a la gent al voltant d’una cassola. Cada taller, cada classe, comença aparentment igual, però acaba radicalment diferent.

En aquest cas, tenia el repte de fer cuinar una colla d’executius, dels de debò, de tot Europa. Són els caps de cada zona d’Europa d’una gran multinacional. Tot homes. I una dona, jo. Confessaré que no m’ho van posar gens fàcil, gens. No sabien el que els esperava, i quan els vaig demanar que es posessin un davantal, la cara de rebuig va ser unànime. No tenien cap interés, ni en posar-se aquella peça de roba que els feia sentir del tot ridículs ni, molt menys, tenien cap interés en saber què s’hi cou dins una olla. Em volia fondre. Perquè, a més, el taller era rigorosament en anglès. I jo em defenso en anglès, sí, però no pretengueu que faci bromes ni discursos. De manera que els vaig obligar, com si fossin alumnes de primària i els vaig dir, amb dificultat tant de lèxic com d’interpretació, que o es posaven a pelar, tallar, barrejar i coure o aquell vespre ningú no sopava. Tot i que van acceptar a contracor, el resultat va ser un éxit. Potser perquè me’n vaig cuidar, i molt, que no faltés mai vi a les copes, o potser perquè a mida que anaven disseccionant patates van anar reconciliant-se, tant amb la cuina com amb l’entorn i, també, amb el món.

2014-03-26 19.54.42-2.jpg

Vaig separar la gran quantitat d’homes reacis a les cassoles en tres grups, cada un dels quals va elaborar un plat que formava part d’un menú complet. Amb el neguit de tot plegat no vaig arribar a temps de fer fotos de la resta de plats, però sí que vaig fer-ne de les postres, potser perquè ja era al final de tot i, finalment, vaig poder exhalar un profund sospir mentre exclamava en un català ortodox i intel·ligible per als presents: Buf, prova superada!

El menú era senzill, amb plats que em sento còmoda:

Unes bledes farcides de gambes amb salsa dels seus caps

Un pollastre amb navalles, salsa de soja i mel amb cuscús

 

Un fondant de xocolata amb taronja

2014-03-26 21.31.27.jpg

Per a la massa de xocolata

250 gr de farina

175 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Per el farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata líquida

1 rajolí de llet

1 ou

 

1 taronja

30 gr. de sucre

 

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 180ºC, durant deu minuts.

 

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a làmines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les làmines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Cuina de 12. Diumenge 13 d’abril

dilluns, 14/04/2014

Cuina de 12 és la nova activitat de Semproniana, que trobareu explicada amb deteniment en l’entrada anterior. La qüestió és que per no donar papers i fer-ho tot més fàcil, remeto als assistents a les classes a venir a cercar les receptes que explico a aquest bloc. És per això que a partir d’ara, i si la força m’acompanya, cada setmana penjaré les receptes que anem cuinant en el magnífic espai dominical de cuina que hem endegat a Semproniana, des de fa no més de tres setmanes.

Aprofito per avisar a tutti quanti que el proper diumenge dia 20 d’abril no hi haurà CUINA DE 12, per la senzilla raó de que tanquem Semproniana per vacances (dos dies!)

I sense més dilació, aquí teniu les receptes que vam fer ahir

 

Aletes de pollastre amb salsa de taronja

500 g d’aletes de pollastre

1 taronja

50 ml de salsa de soja

2 cullerades de mel

1 gra d’all picat

Una mica pebre

 

Tallem les aletes de pollastre rebutjant la punta i la pell sobrera.

Fer juliana amb la pell de la taronja, procurant rebutjar tota la part blanca. Escaldar la pell tres vegades. En un bol posar la pell de la taronja, amb el seu suc, la mel, la soja, l’all i el pebre. Barrejar fins a dissoldre la mel. Posar les aletes en una safata de forn i marinar-les amb la barreja de taronja durant un mínim de dues hores. Escórrer-les i reservar el marinat. Coure-les al forn, a 200ºC durant vint minuts, ruixant-les de tant en tant amb el suc de marinat.

2014-04-13 12.50.59-1.jpg

 

BUNYOLS DE BACALLÀ AMB ALLIOLI DE MEL

400 gr. de bacallà dessalat

2 alls

Unes fulles de julivert

1 ou

150 ml de llet

50 ml de cervesa (o Vichy)

200 gr. de farina

Una culleradeta de llevat químic

Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallà)

Oli per fregir

 

Per a l’allioli de mel

3 grans d’all confitats

1 ou

Oli

Sal

1 cullerada de mel

 

Fem l’allioli. Primer confitem els alls, coberts d’oli, a poc a poc, a foc molt i molt suau, fins que queden tous. Posem els grans d’all a la batedora, juntament amb l’ou, la sal i la mel. Cobrim d’oli i batem fins que lligui. Anem afegint oli a mida que en necessiti. Posem l’allioli en un biberó.

 

Piquem o triturem l’all i el julivert.

Posem el bacallà dessalat amb la pell cap amunt, en una olla. Cobrim amb aigua, i una fulla de llorer. Posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallà.  Esperem que refredi i l’esmicolem.

El barregem amb l’all i el julivert. Incorporem els rovells de l’ou, la llet, la cervesa,  la farina, el llevat i la sal. Muntem les clares a punt de neu i les incorporem amb cura que no s’abaixin.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que són bruns, els retirem i els fem escórrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Fem unes línies d’allioli i hi disposem els bunyols a sobre

2014-04-13 13.18.07.jpg

 

Creps amb salmó i formatge fresc

1 ou

1 got de farina de fajol

2 gots de llet

Una culleradade sucre

Salmó fumat

Formatge fresc o d’untar

Espinacs tendres

Nous

Cibulet

Una mica de mantega

Mantega clarificada

Una patata

 

Batem l’ou, afegim la llet, hi dissolemel sucrei tamisem la farina. Barregem el conjunt i deixem reposar.

Courem les creps. Tallem la patata per la meitat, la clavem en una forquilla. Suquem la patata en la mantega clarificada i untem la paella amb la mantega. Reservem.ç

Fem el farcit. Simplement barregem el formatge d’untar amb les nous ben picades i el cibulet. Untem les creps amb el formatge d’untar, posem els espinacs frescos i el salmó. Enrotllem sobre si mateixos i els tallem. Els servim.

2014-04-13 13.44.34.jpg

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’església del Sagrado Corazón. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il·luminada, amb gent, de nit, amb núvies, roses, arròs i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I després de tant de temps convivint amb l’església, se m’ha empeltat cert aire litúrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi també m’agrada tenir feligresos he decidit fer la  contraprogramació laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sóc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermó: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, és gratuïta. El raspall el passem després, quan els portem el compte del dinar. Perquè l’activitat és gratuïta per els que es queden a dinar.

La única diferència és que a la CUINA DE 12 hi ha números clausos, perquè només hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessió de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922 i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “víctimes”

Aquest diumenge he mostrat les següents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enllaç http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/ La única diferència és que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serrà talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’auró (si no en teniu, ho substituïu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cuscús precuit

300 ml d’aigua

un raig generós d’oli d’oliva

 

Introduïm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180ºC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnífic to daurat.

També aprofitem per hidratar el cuscús. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cuscús. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cuscús i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cuscús, barrejar-lo amb uns quicos i un raig generós d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. També posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat també una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el líquid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens preparàvem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades és el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb més força per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot allò que exalça el sentiment de pertinença a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, més que de l’oli d’oliva – que potser sí que és el greix habitual a la Catalunya Nova – però la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sagí, el llard de porc i la cansalada. Només quan la religió prescrivia restriccions plaents alimentàries, a taula apareixia el setrill. Si a pagès faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensació d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matança

La matança del porc és la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil·la, perquè malgrat no he mirat el rànquing de la importància de les festes en el sentiment dels catalans, jo així ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el què sigui….del món, jo dic tan panxa que la matança és la festa dels catalans. Vull recalcar que és una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perquè és una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurarà les viandes de tot l’any, no només de la família sinó del veïnat. Avui per a tu, demà per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir veïns. Perquè a la matança no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sinó que es feien; que és la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per això vaig pensar que faríem totes plegades una Matança del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que té els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el paté i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podrà tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

I més tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….bé, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquí uns anys vés a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serà als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bé, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bé. El vam fer en un escenari, com uns autèntics màsterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo érem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentació, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menú triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble ració del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessió….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bé i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastís de formatge, perquè té dues preparacions que requereixen molta manipulació: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corró i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això també és interessant d’aprendre. La pasta brisa és un bàsic que serveix per múltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta és una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raïm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a més, és cert! la combinació del formatge i el raïm és brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè érem a Alacant, a la zona de Vinapoló, famosa per el seu raïm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

Bé, aquí teniu documentació gràfica i la recepta

_MG_2136.jpg

PASTÍS DE MASCARPONE I RAÏM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De raïm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corró i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ºC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raïm i el disposem per sobre del pastís. Coem a 180ºC

 

 

 

_MG_2124.jpg 

Fruites i verdures per prevenir el càncer

dilluns, 14/10/2013

La Federació Catalana contra el Càncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura és una bona prevenció contra aquesta malaltia.

Per a sensibilitzar a la població, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar més fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostració d’una senzillíssima i econòmica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol·licitar via xarxes socials. Això de les xarxes socials, dígame? funciona la mar de bé.

Vam fer la demostració al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. És com transportar-te a un poble, amb turistes, això sí. Carrers petits, gent saludant-se a plaça, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta és canviar de ciutat. I el mercat és una delícia.

Vam fer allò que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al  cap (amb tomàquets secs, alfàbrega….i altres històries), però com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitjó (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Però anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. Així, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones són diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perquè tenen unes línies circulars al peduncle, o sigui al cul del meló. Les melones són més dolces, menys fibroses i, en definitiva, més bones.

13_fecec_fruiteria.JPG

els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)

13_fecec_melons.JPG

13_fecec_enciam frances.JPG

busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós

Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Califòrnia per el color. Les catalanes són blanques i les de Califòrnia són més fosques. També m’explica que el pinyó xinès, de gran predicament per el bon preu que té és bo cru, però cuinat s’enrancia i perd tot l’interés. Sabrem que tenim un pinyó xinès perquè té una forma més arrodonida i un peduncle que sembla un ull.

13_Fecec_nous catalanes.JPG

Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia

13_Fecec_equip directiu.JPG

A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa

Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al públic

13_fecec_sucs de fruites.JPG

 

I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.

 

Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites

13_taller_fecec_Recepta.jpg

un pebrot groc

un pebrot vermell

un pebrot verd (que no sigui dels de fregir)

200 gr. de formatge d’untar

Un grapat de nous

Un mango

Orenga

Julivert

Un enciam francès

Raïm

Oli i sal

 

És qüestió d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180ºC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a làmines més o menys regulars. Reservem.

Fem un farcit amb formatge d’untar i tot allò que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert.  Ho barregem tot en un bol. Estirem les làmines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix.

A part, fem una amanida, d’enciam francès amb xampinyons crus i raïm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam.

Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dolç, d’una qualitat sensacional, que no només feia el plat més bonic, sinó que li donava un toc encara més saborós i tenia certa coherència amb el plat (el pebre vermell és el resultat d’assecar pebrots)

 

13_fecec_pebrots.JPG

Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....

En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar són els de morro de vaca. I ensenyo perquè en diuen morro de vaca, perquè a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben bé un morro de vaca.

Moltes gràcies FECEC per convidar-me a l’acte de presentació de la Setmana de Prevenció del Càncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenció és el primer pas. 

Inauguració de la botiga d’estris de cuina Tescoma

divendres, 11/10/2013

A Barcelona, en plena Travessera de Gràcia, han obert una botiga de petits estris de cuina de la marca Tescoma. Ara potser ja fa un parell de mesos que està en funcionament. Tenen una mica de tot, i sempre es troba un estri divertit i que et falta.

Una temptació, vaja.

El dia de la inauguració, per animar el cotarro, van organitzar un concurs de pastissos, que va tenir un éxit sonat. Es van presentar uns 40 participants, amb els seus pastissos corresponents, que el jurat (entre ells jo mateixa) vam haver de tastar. I que tot i estar magnífics, una mica més i no ho explico….només per una qüestió de volum i de pujada de sucre considerable. De president del jurat teníem al celebèrrim Paco Torreblanca, el mestre dels mestres pastissers. I va ser molt divertit viure tot plegat.

13_tescoma_pastís.JPG

Aquest va ser el primer premi del concurs. Una sablé farcida de crema de llimona amb fruites vermelles. La sablé estava magnífica

13_SEGON PREMI_CONCURS PASTISSOS.JPG

i aquí teniu el segon premi. Magnífic!

13_TORREBLANCA I ISMA.JPG

Part del jurat (la tercera era jo mateixa) fent la feina de tastar el segon premi!

El concurs va tenir éxit, sí, i va aplegar gent,  però deixem-nos estar, el caramelet, la guinda del pastís, va ser la visita de Jordi Cruz a la botiga. Ni Ismas Prados, ni Pacos Torreblancas ni Ades Parellades que valguin. El fervor que aixeca en Cruz és inigualable. Tot i que volia també fer un post lloant la valentia de Tescoma a l’hora d’obrir una botiga a Barcelona, en aquests moments tan complicats, també volia aprofitar les fotografies d’en Jordi per apujar les visites al bloc. Perquè és automàtic, els altres posts en els que en Jordi Cruz hi té fotografia tenen gran predicament i generen molt d’interés. Així, doncs, foto que tinc d’en Jordi, foto que penjo…i la resta és una excusa…No home no! Que tot plegat ha estat veritablment una excusa per explicar una exclusiva (EXCLUSIVA!) que aquest mes d’octubre faré una demo de cuina a la botiga de Tescoma. I que em vingueu a veure! Encara no tinc clar el dia ni la temàtica, però de seguida que ho sàpiga us ho comunico

 

13_tescoma_jurat.JPG

D'esquerra a dreta: David Pallas, Marta, Isma Prados, jo mateixa i Jordi Crux

De cop, una munió de dones de totes les edats i condicions (també homes) van embogir, traient les càmeres de llocs inverosímils i disparant a tort i a dret (una fotografia de Jordi Cruz en el patrimoni personal deu augmentar molt el valor del propietari).
Vaig poder copsar la falera Jordicruzista en la que estem immersos. És realment espectacular. Feia una mica de feredat. Em va confessar en Jordi que li costa una mica de moure’s, d’ençà de l’éxit irrebatible de MasterChef, el programa concurs de cuina que tots heu vist on fa de jurat. Li costa moure’s, perquè a qualsevol cantonada, a qualsevol racó surt una càmera o una salutació. N’està molt agraït, però se li ha fet estrany una popularitat tan immediata. 
13_Tescoma_paparazzi.JPG

fervor cruz

Taller de cuina per a nens a l’espai de cuina Su 23.11

dimecres, 17/07/2013

La Su i en Txep ja fa anys que, després d’una sòlida trajectòria entre cassoles, van obrir un petit espai de cuina, més que bonic, en una zona cèntrica de Terrassa, però que sembla ben bé que ets ben lluny del brogit de la ciutat.

Allà, a l’Espai de Cuina, el fum del brou bullint entela el rellotge i es perd la noció del temps. Els horaris els marquen la fermentació de les masses, el marinat dels peixos o el xup-xup del guisat. I prou.

La Su estima la cuina i sap la importància d’haver tastat i menjat de tot des de ben petits, per saber apreciar què hi ha al plat. I com que ella no té ni un gram de mandra, va començar a organitzar tota mena de tallers, cursos i casals de cuina per a nens.

Els meus fills van tenir la gran oportunitat de participar en un d’aquests magnífics tallers de cuina per a nens que fa la Su al seu Espai de Cuina Su 23.11, http://www.espaidecuina.com/escoladecuina/inici.html

Penjo les fotografies que certifiquen com de bé ho van passar els nanos, com de debò van cuinar i com van berenar!

Si teniu menuts a casa, encara que sigui només un dia, feu cap a casa la Su!

09_2_su_santiago_cuinant.jpg

La Su explica com s'ha de fer l'aperitiu

Aperitius salats

INGREDIENTS: (6 PAX)

250 gr Pasta de full congelada

1 rovell d’ou

Farcits: formatge ratllat, salsitxes franfurt, tonyina

 

PREPARACIÓ:

deixar descongelar la pasta de full a temperatura ambient. Aplanar-la amb un corró. Tallar les vores amb un ganivet, i donar-li diverses formes, segons es vulgui: normalment o rectangulars o rodones. Punxar la pasta amb una forquilla i omplir-la segons el tipus d’aperitiu.

 

Anxoves: Tallar la pasta fent un rectangle més llarg que ample, i untar una vora llarga amb ou batut, per tal que al doblegar-la per la meitat longitudinal, i tancar-la sobre si mateixa, quedi enganxada. Omplir amb anxoves, posades una darrera l’altra, la meitat longitudinal de la banda, la mateixa que ja hem pintat amb ou . Tancar la pasta doblant la meitat sobre l’altre. Posar-hi llavors de sèsam pel damunt. I quan es posa a la safata cal marcar els talls per poder-la tallar després al refredar-se.

Salsitxes de Frankfurt: Igual que les anteriors o bé fent uns quadrats de pasta de full i posant la salsitxa en diagonal i ajuntant 2 extrems. També es poden fer com si fossin crestes.

Palmeres de formatge: tallar  la pasta i posar-hi formatge pel damunt, plegar la pasta en 3 trossos, fer-ho 3 vegades.

Tallar uns quadrats més aviat grans i enrotllar de dins cap a fora els dos extrems. Deixar solidificar una estona a la nevera i tallar les palmeres

Rodanxes amb ametlles: Prèviament posar les ametlles en un got o recipient, amb ou batut i sal.

Tallar un quadrat, pintar-lo amb ou batut  i enrotllarlo sobre si mateix. Deixar solidificar i tallar . Posar una ametlla damunt de cada pasteta.

09_2_truita_francesca_taller_su.jpg

concentrats girant la truita

09_francesca_su_truita.jpg

Aquesta foto la poso perquè m'agrada la cara serena que fan, malgrat la truita és al foc....

 

Truites enrotllades

INGREDIENTS: (6 PAX)

4 ous

oli

1 paquet de formatge cremos 

sal

200 gr de pernil dolç

brotxetes

 

PREPARACIÓ:

Batre un ou en un cassó amb un pessic de sal. Posar a escalfar una paella amb un raig d’oli I abocar-hi l’ou batut, amb ajut d’una cullera fer una truita plana (com una crepe) donar-li la volta amb una espàtula I reservar. Repetir l’operació amb cada ou.

Un cop totes les truites fetes, al damunt de cada truita posar-hi una mica de formatge cremos I a sobre un tall de pernil dolç. Enrotllar I tallar de canto (al biaix).

Enganxar cada tros amb una brotxeta.

 

09_santiago_tallant_su.jpg

concentració màxima en el tall

 

Mouse de xocolata

INGREDIENTS: (6 PAX)

180 gr de xocolata cobertura

4 ous

60 gr de sucre 

1 pessic de sal

 

PREPARACIÓ:

Separar clares de rovells.

Desfer la xocolata al bany maria o microones (descongelar), deixar refredar una mica. Afegir els rovells i remenar fins integrar-los.

Muntar les clares a punt de neu i a mig muntar afegir el sucre. Continuar muntant fins que quedi ben ferma. Barrejar amb l’anterior i posar en gotets (no omplir massa !).

Reservar a la nevera 2h.

 

 09_su_santiago_tallant.jpg

 09_su_francesca_cuinant_truita.jpg

 

 09_su_santiago_cuinant.jpg

09_su_pasta full_taller cuina.jpg