Arxiu de la categoria ‘Tallers’

Al voltant d’una cassola

diumenge, 15/06/2014

Me’n faig un fart, de fer tallers i de fer-ho passar bĂ© a la gent al voltant d’una cassola. Cada taller, cada classe, comença aparentment igual, però acaba radicalment diferent.

En aquest cas, tenia el repte de fer cuinar una colla d’executius, dels de debò, de tot Europa. SĂłn els caps de cada zona d’Europa d’una gran multinacional. Tot homes. I una dona, jo. ConfessarĂ© que no m’ho van posar gens fĂ cil, gens. No sabien el que els esperava, i quan els vaig demanar que es posessin un davantal, la cara de rebuig va ser unĂ nime. No tenien cap interĂ©s, ni en posar-se aquella peça de roba que els feia sentir del tot ridĂ­culs ni, molt menys, tenien cap interĂ©s en saber què s’hi cou dins una olla. Em volia fondre. Perquè, a mĂ©s, el taller era rigorosament en anglès. I jo em defenso en anglès, sĂ­, però no pretengueu que faci bromes ni discursos. De manera que els vaig obligar, com si fossin alumnes de primĂ ria i els vaig dir, amb dificultat tant de lèxic com d’interpretaciĂł, que o es posaven a pelar, tallar, barrejar i coure o aquell vespre ningĂş no sopava. Tot i que van acceptar a contracor, el resultat va ser un Ă©xit. Potser perquè me’n vaig cuidar, i molt, que no faltĂ©s mai vi a les copes, o potser perquè a mida que anaven disseccionant patates van anar reconciliant-se, tant amb la cuina com amb l’entorn i, tambĂ©, amb el mĂłn.

2014-03-26 19.54.42-2.jpg

Vaig separar la gran quantitat d’homes reacis a les cassoles en tres grups, cada un dels quals va elaborar un plat que formava part d’un menĂş complet. Amb el neguit de tot plegat no vaig arribar a temps de fer fotos de la resta de plats, però sĂ­ que vaig fer-ne de les postres, potser perquè ja era al final de tot i, finalment, vaig poder exhalar un profund sospir mentre exclamava en un catalĂ  ortodox i intel·ligible per als presents: Buf, prova superada!

El menú era senzill, amb plats que em sento còmoda:

Unes bledes farcides de gambes amb salsa dels seus caps

Un pollastre amb navalles, salsa de soja i mel amb cuscĂşs

 

Un fondant de xocolata amb taronja

2014-03-26 21.31.27.jpg

Per a la massa de xocolata

250 gr de farina

175 gr. de mantega pomada

20 gr. de cacau en pols

100 gr. de sucre

1 ou

 

Per el farcit

150 gr. de xocolata del 70% de cacau

200 ml de nata lĂ­quida

1 rajolĂ­ de llet

1 ou

 

1 taronja

30 gr. de sucre

 

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamisada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho deixem refredar a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoles de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i hi fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de llet i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparaciĂł i coem al forn, a 180ÂşC, durant deu minuts.

 

Mentrestant preparem la salsa de taronja. Traiem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. L’escaldem tres vegades, canviant l’aigua, perquè perdi l’amargor. En una cassola, posem la pell de la taronja amb el sucre, tapem amb aigua i deixem coure fins que perdi pràcticament tota l’aigua i quedi amb textura de xarop.

Tallem les taronges a lĂ mines, evitant totes les pells.

Presentem les cassoles de xocolata amb les lĂ mines de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Cuina de 12. Diumenge 13 d’abril

dilluns, 14/04/2014

Cuina de 12 Ă©s la nova activitat de Semproniana, que trobareu explicada amb deteniment en l’entrada anterior. La qĂĽestiĂł Ă©s que per no donar papers i fer-ho tot mĂ©s fĂ cil, remeto als assistents a les classes a venir a cercar les receptes que explico a aquest bloc. És per això que a partir d’ara, i si la força m’acompanya, cada setmana penjarĂ© les receptes que anem cuinant en el magnĂ­fic espai dominical de cuina que hem endegat a Semproniana, des de fa no mĂ©s de tres setmanes.

Aprofito per avisar a tutti quanti que el proper diumenge dia 20 d’abril no hi haurĂ  CUINA DE 12, per la senzilla raĂł de que tanquem Semproniana per vacances (dos dies!)

I sense més dilació, aquí teniu les receptes que vam fer ahir

 

Aletes de pollastre amb salsa de taronja

500 g d’aletes de pollastre

1 taronja

50 ml de salsa de soja

2 cullerades de mel

1 gra d’all picat

Una mica pebre

 

Tallem les aletes de pollastre rebutjant la punta i la pell sobrera.

Fer juliana amb la pell de la taronja, procurant rebutjar tota la part blanca. Escaldar la pell tres vegades. En un bol posar la pell de la taronja, amb el seu suc, la mel, la soja, l’all i el pebre. Barrejar fins a dissoldre la mel. Posar les aletes en una safata de forn i marinar-les amb la barreja de taronja durant un mínim de dues hores. Escórrer-les i reservar el marinat. Coure-les al forn, a 200ºC durant vint minuts, ruixant-les de tant en tant amb el suc de marinat.

2014-04-13 12.50.59-1.jpg

 

BUNYOLS DE BACALLĂ€ AMB ALLIOLI DE MEL

400 gr. de bacallĂ  dessalat

2 alls

Unes fulles de julivert

1 ou

150 ml de llet

50 ml de cervesa (o Vichy)

200 gr. de farina

Una culleradeta de llevat quĂ­mic

Un pessic de sal (vigileu la sal del bacallĂ )

Oli per fregir

 

Per a l’allioli de mel

3 grans d’all confitats

1 ou

Oli

Sal

1 cullerada de mel

 

Fem l’allioli. Primer confitem els alls, coberts d’oli, a poc a poc, a foc molt i molt suau, fins que queden tous. Posem els grans d’all a la batedora, juntament amb l’ou, la sal i la mel. Cobrim d’oli i batem fins que lligui. Anem afegint oli a mida que en necessiti. Posem l’allioli en un biberó.

 

Piquem o triturem l’all i el julivert.

Posem el bacallà dessalat amb la pell cap amunt, en una olla. Cobrim amb aigua, i una fulla de llorer. Posem al foc. Quan trenca el bull i fa una mica d’escuma, retirem el bacallà.  Esperem que refredi i l’esmicolem.

El barregem amb l’all i el julivert. Incorporem els rovells de l’ou, la llet, la cervesa,  la farina, el llevat i la sal. Muntem les clares a punt de neu i les incorporem amb cura que no s’abaixin.

Amb una cullera, anem agafant porcions de bunyol i els fregim en oli roent. Ajudem que girin, amb una escumadera. Quan els veiem que sĂłn bruns, els retirem i els fem escĂłrrer sobre una reixeta o un paper absorbent.

Fem unes línies d’allioli i hi disposem els bunyols a sobre

2014-04-13 13.18.07.jpg

 

Creps amb salmĂł i formatge fresc

1 ou

1 got de farina de fajol

2 gots de llet

Una culleradade sucre

SalmĂł fumat

Formatge fresc o d’untar

Espinacs tendres

Nous

Cibulet

Una mica de mantega

Mantega clarificada

Una patata

 

Batem l’ou, afegim la llet, hi dissolemel sucrei tamisem la farina. Barregem el conjunt i deixem reposar.

Courem les creps. Tallem la patata per la meitat, la clavem en una forquilla. Suquem la patata en la mantega clarificada i untem la paella amb la mantega. Reservem.ç

Fem el farcit. Simplement barregem el formatge d’untar amb les nous ben picades i el cibulet. Untem les creps amb el formatge d’untar, posem els espinacs frescos i el salmó. Enrotllem sobre si mateixos i els tallem. Els servim.

2014-04-13 13.44.34.jpg

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’esglĂ©sia del Sagrado CorazĂłn. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il·luminada, amb gent, de nit, amb nĂşvies, roses, arròs i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I desprĂ©s de tant de temps convivint amb l’esglĂ©sia, se m’ha empeltat cert aire litĂşrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi tambĂ© m’agrada tenir feligresos he decidit fer la  contraprogramaciĂł laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sĂłc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermĂł: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, Ă©s gratuĂŻta. El raspall el passem desprĂ©s, quan els portem el compte del dinar. Perquè l’activitat Ă©s gratuĂŻta per els que es queden a dinar.

La única diferència és que a la CUINA DE 12 hi ha números clausos, perquè només hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessiĂł de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922 i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “vĂ­ctimes”

Aquest diumenge he mostrat les segĂĽents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enllaç http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/ La Ăşnica diferència Ă©s que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serrĂ  talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’aurĂł (si no en teniu, ho substituĂŻu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cuscĂşs precuit

300 ml d’aigua

un raig generĂłs d’oli d’oliva

 

IntroduĂŻm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180ÂşC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnĂ­fic to daurat.

TambĂ© aprofitem per hidratar el cuscĂşs. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cuscĂşs. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cuscĂşs i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cuscĂşs, barrejar-lo amb uns quicos i un raig generĂłs d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. TambĂ© posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat tambĂ© una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el lĂ­quid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens preparĂ vem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades Ă©s el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb mĂ©s força per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot allò que exalça el sentiment de pertinença a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, mĂ©s que de l’oli d’oliva – que potser sĂ­ que Ă©s el greix habitual a la Catalunya Nova – però la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sagĂ­, el llard de porc i la cansalada. NomĂ©s quan la religiĂł prescrivia restriccions plaents alimentĂ ries, a taula apareixia el setrill. Si a pagès faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensaciĂł d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matança

La matança del porc Ă©s la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil·la, perquè malgrat no he mirat el rĂ nquing de la importĂ ncia de les festes en el sentiment dels catalans, jo aixĂ­ ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el què sigui….del mĂłn, jo dic tan panxa que la matança Ă©s la festa dels catalans. Vull recalcar que Ă©s una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perquè Ă©s una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurarĂ  les viandes de tot l’any, no nomĂ©s de la famĂ­lia sinĂł del veĂŻnat. Avui per a tu, demĂ  per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir veĂŻns. Perquè a la matança no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sinĂł que es feien; que Ă©s la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per això vaig pensar que farĂ­em totes plegades una Matança del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que tĂ© els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el patĂ© i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podrĂ  tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa EulĂ lia, a l’Hospitalet.

AixĂ­ va anar grĂ ficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

MĂ­riam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

I mĂ©s tallers de nens….

dimarts , 4/02/2014

Reviso mails, fotos….bĂ©, com de tant en tant fem tots, netejo l’ordinador. Abans “fèiem els armaris”, ara endrecem ordinadors….i d’aquĂ­ uns anys vĂ©s a saber a què traurem la pols…de ben segur que no serĂ  als llibres.  Ep! Alerta! que me’n vaig de mare! Això passa sempre quan s’endreça, que de cop i volta t’has quedat absort en un paper, un jersei o una fotografia i te n’oblides de tot. Ep! Alerta! que haig de tornar al tema.

Doncs bĂ©, endreçava l’ordinador i he trobat aquestes fotos d’un taller que vaig fer a Alacant fa, pel cap baix, un parell d’anys. Va anar molt bĂ©. El vam fer en un escenari, com uns autèntics mĂ sterchefsjuniors, i l’organitzador era TESCOMA, la marca d’estris i gadgets de cuina. Els nens i jo Ă©rem a l’escenari, mentre els pares, ben asseguts a les butaques miraven com es defenien els nens a la cuina. Jo vaig aprofitar que tenia als pares ben aposentats a explicar-los algunes de les meves idees de com hem d’educar als fills en  alimentaciĂł, com quan explico que no s’ha de canviar mai els plats del menĂş triat, però no obligar a menjar al nen si no li agrada un plat, i alhora no donar-li doble raciĂł del que li agrada “per compensar”. Els pares van escoltar atentament, o potser no… però van aplaudir molt al final de la sessiĂł….

Ah! I la recepta va ser un èxit, va funcionar molt bĂ© i els nens ho van passar bomba. Vaig triar un pastĂ­s de formatge, perquè tĂ© dues preparacions que requereixen molta manipulaciĂł: una pasta brisa, que s’ha de fer amb les mans, estirar amb el corrĂł i omplir la base d’un motlle. El motlle s’ha d’engreixar i enfarinar prèviament, i això tambĂ© Ă©s interessant d’aprendre. La pasta brisa Ă©s un bĂ sic que serveix per mĂşltiples preparacions i val la pena saber com es fa. Inclou la tècnica de l’arenat, fregant la farina i la mantega fins integrar els dos productes. Aquesta Ă©s una tècnica base per a les masses i galetes.

Vaig farcir el pastisset amb mascarpone perquè em va semblar un formatge diferent, per descobrir-los als nens un nou producte. I ho vaig acabar amb raĂŻm per dues raons, perquè diu la dita que “uvas y queso saben a beso” (sempre m’ha agradat aquesta frase tan bonica i, a mĂ©s, Ă©s cert! la combinaciĂł del formatge i el raĂŻm Ă©s brutal!) i, per altra banda, ho vaig triar perquè Ă©rem a Alacant, a la zona de VinapolĂł, famosa per el seu raĂŻm de taula. Vaig pensar que cal destacar els aliments autòctons.

El raïm és un aliment tou, el que ens permet fer servir els ganivets. Amb els nens començo a ensenyar-los a tallar amb ganivets de taula. Sempre hem de buscar aliments tous.

BĂ©, aquĂ­ teniu documentaciĂł grĂ fica i la recepta

_MG_2136.jpg

PASTĂŤS DE MASCARPONE I RAĂŹM

Per a sis pastissets

250 gr. De farina

125 gr. De mantega

1 cullerada de sucre

1 ou

 

250 gr. De mascarpone

100 gr. De sucre

2 ous

100 ml de llet

 

100 gr. De raĂŻm

 

Freguem la farina amb la mantega fins aconseguir una textura sorrenca. Afegim el sucre i l’ou batut. Pastem fins que sigui una massa llisa. Engreixem i enfarinem un motlle. Estirem ala massa amb el corrĂł i folrem el motlle. Punxem amb una forquilla i farcim amb cigrons crus. Coem al forn durant deu minuts, a 180ÂşC.

Mentre es cou, preparem la crema de mascarpone. Batem els rovells amb el sucre. Integrem el mascarpone i la llet. Farcim la base amb barreja de mascarpone.

Tallem els grans de raĂŻm i el disposem per sobre del pastĂ­s. Coem a 180ÂşC

 

 

 

_MG_2124.jpg 

Fruites i verdures per prevenir el cĂ ncer

dilluns, 14/10/2013

La FederaciĂł Catalana contra el CĂ ncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura Ă©s una bona prevenciĂł contra aquesta malaltia.

Per a sensibilitzar a la poblaciĂł, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar mĂ©s fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostraciĂł d’una senzillĂ­ssima i econòmica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol·licitar via xarxes socials. Això de les xarxes socials, dĂ­game? funciona la mar de bĂ©.

Vam fer la demostraciĂł al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. És com transportar-te a un poble, amb turistes, això sĂ­. Carrers petits, gent saludant-se a plaça, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta Ă©s canviar de ciutat. I el mercat Ă©s una delĂ­cia.

Vam fer allò que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al  cap (amb tomĂ quets secs, alfĂ brega….i altres històries), però com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitjĂł (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Però anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. AixĂ­, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones sĂłn diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perquè tenen unes lĂ­nies circulars al peduncle, o sigui al cul del melĂł. Les melones sĂłn mĂ©s dolces, menys fibroses i, en definitiva, mĂ©s bones.

13_fecec_fruiteria.JPG

els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)

13_fecec_melons.JPG

13_fecec_enciam frances.JPG

busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós

Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Califòrnia per el color. Les catalanes sĂłn blanques i les de Califòrnia sĂłn mĂ©s fosques. TambĂ© m’explica que el pinyĂł xinès, de gran predicament per el bon preu que tĂ© Ă©s bo cru, però cuinat s’enrancia i perd tot l’interĂ©s. Sabrem que tenim un pinyĂł xinès perquè tĂ© una forma mĂ©s arrodonida i un peduncle que sembla un ull.

13_Fecec_nous catalanes.JPG

Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia

13_Fecec_equip directiu.JPG

A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa

Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al pĂşblic

13_fecec_sucs de fruites.JPG

 

I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.

 

Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites

13_taller_fecec_Recepta.jpg

un pebrot groc

un pebrot vermell

un pebrot verd (que no sigui dels de fregir)

200 gr. de formatge d’untar

Un grapat de nous

Un mango

Orenga

Julivert

Un enciam francès

RaĂŻm

Oli i sal

 

És qĂĽestiĂł d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180ÂşC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a lĂ mines mĂ©s o menys regulars. Reservem.

Fem un farcit amb formatge d’untar i tot allò que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert.  Ho barregem tot en un bol. Estirem les lĂ mines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix.

A part, fem una amanida, d’enciam francès amb xampinyons crus i raĂŻm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam.

Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dolç, d’una qualitat sensacional, que no nomĂ©s feia el plat mĂ©s bonic, sinĂł que li donava un toc encara mĂ©s saborĂłs i tenia certa coherència amb el plat (el pebre vermell Ă©s el resultat d’assecar pebrots)

 

13_fecec_pebrots.JPG

Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....

En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar sĂłn els de morro de vaca. I ensenyo perquè en diuen morro de vaca, perquè a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben bĂ© un morro de vaca.

Moltes grĂ cies FECEC per convidar-me a l’acte de presentaciĂł de la Setmana de PrevenciĂł del CĂ ncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenciĂł Ă©s el primer pas. 

InauguraciĂł de la botiga d’estris de cuina Tescoma

divendres, 11/10/2013

A Barcelona, en plena Travessera de GrĂ cia, han obert una botiga de petits estris de cuina de la marca Tescoma. Ara potser ja fa un parell de mesos que estĂ  en funcionament. Tenen una mica de tot, i sempre es troba un estri divertit i que et falta.

Una temptaciĂł, vaja.

El dia de la inauguraciĂł, per animar el cotarro, van organitzar un concurs de pastissos, que va tenir un Ă©xit sonat. Es van presentar uns 40 participants, amb els seus pastissos corresponents, que el jurat (entre ells jo mateixa) vam haver de tastar. I que tot i estar magnĂ­fics, una mica mĂ©s i no ho explico….nomĂ©s per una qĂĽestiĂł de volum i de pujada de sucre considerable. De president del jurat tenĂ­em al celebèrrim Paco Torreblanca, el mestre dels mestres pastissers. I va ser molt divertit viure tot plegat.

13_tescoma_pastĂ­s.JPG

Aquest va ser el primer premi del concurs. Una sablé farcida de crema de llimona amb fruites vermelles. La sablé estava magnífica

13_SEGON PREMI_CONCURS PASTISSOS.JPG

i aquĂ­ teniu el segon premi. MagnĂ­fic!

13_TORREBLANCA I ISMA.JPG

Part del jurat (la tercera era jo mateixa) fent la feina de tastar el segon premi!

El concurs va tenir Ă©xit, sĂ­, i va aplegar gent,  però deixem-nos estar, el caramelet, la guinda del pastĂ­s, va ser la visita de Jordi Cruz a la botiga. Ni Ismas Prados, ni Pacos Torreblancas ni Ades Parellades que valguin. El fervor que aixeca en Cruz Ă©s inigualable. Tot i que volia tambĂ© fer un post lloant la valentia de Tescoma a l’hora d’obrir una botiga a Barcelona, en aquests moments tan complicats, tambĂ© volia aprofitar les fotografies d’en Jordi per apujar les visites al bloc. Perquè Ă©s automĂ tic, els altres posts en els que en Jordi Cruz hi tĂ© fotografia tenen gran predicament i generen molt d’interĂ©s. AixĂ­, doncs, foto que tinc d’en Jordi, foto que penjo…i la resta Ă©s una excusa…No home no! Que tot plegat ha estat veritablment una excusa per explicar una exclusiva (EXCLUSIVA!) que aquest mes d’octubre farĂ© una demo de cuina a la botiga de Tescoma. I que em vingueu a veure! Encara no tinc clar el dia ni la temĂ tica, però de seguida que ho sĂ piga us ho comunico

 

13_tescoma_jurat.JPG

D'esquerra a dreta: David Pallas, Marta, Isma Prados, jo mateixa i Jordi Crux

De cop, una munió de dones de totes les edats i condicions (també homes) van embogir, traient les càmeres de llocs inverosímils i disparant a tort i a dret (una fotografia de Jordi Cruz en el patrimoni personal deu augmentar molt el valor del propietari).
Vaig poder copsar la falera Jordicruzista en la que estem immersos. És realment espectacular. Feia una mica de feredat. Em va confessar en Jordi que li costa una mica de moure’s, d’ençà de l’Ă©xit irrebatible de MasterChef, el programa concurs de cuina que tots heu vist on fa de jurat. Li costa moure’s, perquè a qualsevol cantonada, a qualsevol racĂł surt una cĂ mera o una salutaciĂł. N’estĂ  molt agraĂŻt, però se li ha fet estrany una popularitat tan immediata. 
13_Tescoma_paparazzi.JPG

fervor cruz

Taller de cuina per a nens a l’espai de cuina Su 23.11

dimecres, 17/07/2013

La Su i en Txep ja fa anys que, desprĂ©s d’una sòlida trajectòria entre cassoles, van obrir un petit espai de cuina, mĂ©s que bonic, en una zona cèntrica de Terrassa, però que sembla ben bĂ© que ets ben lluny del brogit de la ciutat.

AllĂ , a l’Espai de Cuina, el fum del brou bullint entela el rellotge i es perd la nociĂł del temps. Els horaris els marquen la fermentaciĂł de les masses, el marinat dels peixos o el xup-xup del guisat. I prou.

La Su estima la cuina i sap la importĂ ncia d’haver tastat i menjat de tot des de ben petits, per saber apreciar què hi ha al plat. I com que ella no tĂ© ni un gram de mandra, va començar a organitzar tota mena de tallers, cursos i casals de cuina per a nens.

Els meus fills van tenir la gran oportunitat de participar en un d’aquests magnĂ­fics tallers de cuina per a nens que fa la Su al seu Espai de Cuina Su 23.11, http://www.espaidecuina.com/escoladecuina/inici.html

Penjo les fotografies que certifiquen com de bé ho van passar els nanos, com de debò van cuinar i com van berenar!

Si teniu menuts a casa, encara que sigui només un dia, feu cap a casa la Su!

09_2_su_santiago_cuinant.jpg

La Su explica com s'ha de fer l'aperitiu

Aperitius salats

INGREDIENTS: (6 PAX)

250 gr Pasta de full congelada

1 rovell d’ou

Farcits: formatge ratllat, salsitxes franfurt, tonyina

 

PREPARACIĂ“:

deixar descongelar la pasta de full a temperatura ambient. Aplanar-la amb un corró. Tallar les vores amb un ganivet, i donar-li diverses formes, segons es vulgui: normalment o rectangulars o rodones. Punxar la pasta amb una forquilla i omplir-la segons el tipus d’aperitiu.

 

Anxoves: Tallar la pasta fent un rectangle més llarg que ample, i untar una vora llarga amb ou batut, per tal que al doblegar-la per la meitat longitudinal, i tancar-la sobre si mateixa, quedi enganxada. Omplir amb anxoves, posades una darrera l’altra, la meitat longitudinal de la banda, la mateixa que ja hem pintat amb ou . Tancar la pasta doblant la meitat sobre l’altre. Posar-hi llavors de sèsam pel damunt. I quan es posa a la safata cal marcar els talls per poder-la tallar després al refredar-se.

Salsitxes de Frankfurt: Igual que les anteriors o bé fent uns quadrats de pasta de full i posant la salsitxa en diagonal i ajuntant 2 extrems. També es poden fer com si fossin crestes.

Palmeres de formatge: tallar  la pasta i posar-hi formatge pel damunt, plegar la pasta en 3 trossos, fer-ho 3 vegades.

Tallar uns quadrats més aviat grans i enrotllar de dins cap a fora els dos extrems. Deixar solidificar una estona a la nevera i tallar les palmeres

Rodanxes amb ametlles: Prèviament posar les ametlles en un got o recipient, amb ou batut i sal.

Tallar un quadrat, pintar-lo amb ou batut  i enrotllarlo sobre si mateix. Deixar solidificar i tallar . Posar una ametlla damunt de cada pasteta.

09_2_truita_francesca_taller_su.jpg

concentrats girant la truita

09_francesca_su_truita.jpg

Aquesta foto la poso perquè m'agrada la cara serena que fan, malgrat la truita és al foc....

 

Truites enrotllades

INGREDIENTS: (6 PAX)

4 ous

oli

1 paquet de formatge cremos 

sal

200 gr de pernil dolç

brotxetes

 

PREPARACIĂ“:

Batre un ou en un cassó amb un pessic de sal. Posar a escalfar una paella amb un raig d’oli I abocar-hi l’ou batut, amb ajut d’una cullera fer una truita plana (com una crepe) donar-li la volta amb una espàtula I reservar. Repetir l’operació amb cada ou.

Un cop totes les truites fetes, al damunt de cada truita posar-hi una mica de formatge cremos I a sobre un tall de pernil dolç. Enrotllar I tallar de canto (al biaix).

Enganxar cada tros amb una brotxeta.

 

09_santiago_tallant_su.jpg

concentraciĂł mĂ xima en el tall

 

Mouse de xocolata

INGREDIENTS: (6 PAX)

180 gr de xocolata cobertura

4 ous

60 gr de sucre 

1 pessic de sal

 

PREPARACIĂ“:

Separar clares de rovells.

Desfer la xocolata al bany maria o microones (descongelar), deixar refredar una mica. Afegir els rovells i remenar fins integrar-los.

Muntar les clares a punt de neu i a mig muntar afegir el sucre. Continuar muntant fins que quedi ben ferma. Barrejar amb l’anterior i posar en gotets (no omplir massa !).

Reservar a la nevera 2h.

 

 09_su_santiago_tallant.jpg

 09_su_francesca_cuinant_truita.jpg

 

 09_su_santiago_cuinant.jpg

09_su_pasta full_taller cuina.jpg

Pomes a la Fira MediterrĂ nia, Mar Obert, a Torroella de MontgrĂ­

dilluns, 24/06/2013

Ja sĂ© que va passar fa una colla de dies, però la feina no m’havia permès dedicar una estona a escriure quatre ratlles per al post.

Em van convidar a la 8ena Fira MediterrĂ nia, Mar Obert, a Torroella de MontgrĂ­, a presentar el show de cuina, en el que el cuiner Joan Carles Sánchez del restaurant Portal del Mar va cuinar sis plats amb poma de Girona. Mentre en Joan Carles anava cuinant, un productor de la Poma de Girona, en Jordi Aulet, anava explicant curiositats sobre el producte i aclarint dubtes sobre els termes que acompanyen al producte.  IGP i producciĂł integrada. La IGP significa IndicaciĂł GeogrĂ fica Protegida (IGP) Ă©s la denominaciĂł emprada per a designar els productes agroalimentaris que procedeixen d’un lloc, una zona geogrĂ fica o, excepcionalment, un paĂ­s que degui la qualitat especial, la reputaciĂł o una altra caracterĂ­stica concreta al seu origen geogrĂ fic i que siguin produĂŻts, transformats o elaborats en el lloc, la zona o el paĂ­s que dĂłna nom a la indicaciĂł, incloses les denominacions tradicionals de productes agroalimentaris, geogrĂ fiques o no.

La producció integrada minimitza l’ús de productes agroquímics i aplica processos que afavoreixen la diversitat de l’ecosistema agrícola en preservar la flora i la fauna autòctones i potenciar l’activitat conservadora del medi rural i del paisatge.

L’explicaciĂł d’aquests termes i de moltes curiositats mĂ©s van ocupar gairebĂ© tota la sessiĂł. mentrestant, en Carles anava cuinant els plats amb poma de Girona. Estic convençuda que els que no vareu poder venir us agradarĂ  tenir les receptes.

 

  

13_rcpt_torroella montgrĂ­.jpg

 

P1040944.JPG

Sopa de tomĂ quet i anxova amb poma

P1040948.JPG

maki amb poma i surimi

P1040949.JPG

carpaccio de gamba amb poma

P1040956.JPG

Entre en Carles i en Jordi Aulet

P1040947.JPG

P1040951.JPG

P1040953.JPG

fent el rissoto

P1040939.JPG

Un plat amb aromes d’Argençola

dijous, 20/06/2013

La visita a Argençola, on vaig ser jurat del III Concurs de Sals aromatitzades,  va ser molt profitosa, tant, que he tingut teca per a dos posts. Amb els productes que vaig comprar a la Fira, n’he fet, ara per ara, un plat deliciós.

AquĂ­ el teniu

 IMG_2290.JPG

AMANIDA DE PATATA VIOLETA

Quatre patates violetes

200 gr. de formatge de cabra sant Gil d’Albió

Un tomàquet gros d’amanir

Una cullerada sopera de gelea de safrĂ  de “Al Pot Petit hi ha”

100 gr. d’avellana crua de Riudoms

 

Per al puré d’alvocat

Dos alvocats madurs

Un grapat de fulles de julivert

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Comencem bullint les patates violetes. Han de bullir el just, no més, perquè sinó perden el color. I quan siguin bullides, les hem de refrescar immediatament per tallar la cocció. És molt important aquest pas, perquè sinó, com deia, perden el color violeta que és una part importantíssima de la seva gràcia. Sabem que són cuites punxant-les amb una broqueta de bambú i, quan cedeixen, ja les tenim a punt.

Tallem el tomĂ quet a daus, si podem pelar-lo i retirar les llavors, molt millor.

Esmicolem el formatge de cabra.

Fem el puré d’alvocat. Pelem i el triturem, juntament amb les fulles de julivert, l’oli d’oliva, una mica de sal i pebre.

Pelem les patates violeta i les tallem a daus. Piquem les avellanes.

Muntem el plat: a la base hi posem el puré d’alvocat, a sobre la barreja de patates violeta, formatge de cabra i tomàquet. Acabem amb les avellanes picades, un raig d’oli, sal, pebre mòlt i unes gotes de gelea de safrà.

IMG_2308.JPG

 

Patata violeta. www.canfiol.com

 

DSC00071.JPG

Gelea de safrà. http://www.alpotpetithiha.com/productes/

 

 

Formatge Cal Fort de  http://es.formatgessantgil.cat