Arxiu de la categoria ‘Tallers’

|1|2|

Adolescents a la cuina

diumenge, 18/12/2011

Article publicat al suplement “Criatures” del Diari Ara.

Tenim a tocar unes llargues vacances de Nadal, en les que és palesa la descoordinació laboral dels pares amb les festes dels escolars. Els pares considerem prou autònoms als adolescents: tenen les claus de casa, un telèfon mòbil i uns quants euros a la butxaca. Entren i surten a pler, i sovint a casa no hi ha ningú a les hores dels àpats. Per ser autònoms totalment, encara que sigui només unes hores, cal transmetre’ls nocions de cuina. D’altra manera  cauran en el més fàcil: obrir la nevera i endrapar un iogurt acompanyat d’un tros de xoriç o, en el pitjor dels casos, obrir l’armari dels entreteniments i combinar unes galetes de xocolata amb una bossa de xips amb gust a pernil. La mandra a cuinar i a netejar és el seu argument per evitar encendre fogons, en detriment d’una alimentació mínimament equilibrada. Per superar els obstacles els ho hem de posar fàcil. No tots els plats són adequats per aquesta franja d’edat.

Quatre pautes per “enganxar” als adolescents a la cuina:

Han de ser plats “triomfadors”: saborosos, senzills, ràpids i amb els que no s’embrutin gaires estris.

Han de ser receptes amb ingredients comuns a casa. No tinc res en contra que sàpiguen bullir llagostes, però poc els servirà si no en tenen a l’abast. Així que ens dedicarem a la pasta, l’arròs, les patates, els ous, el pollastre, les verdures i els peixos habituals.

Els plats únics són molt més resolutius que dos plats i a més s’embruta menys. Així procurarem buscar receptes que tinguin tots els nutrients en un sol plat: hidrats de carboni, proteïna, vitamines i fibra. Un arròs saltat amb verdures i una mica de pollastre és una bona opció.

Els donarem quatre normes de seguretat a la cuina. Els agafadors han d’estar sempre a prop, bullirem la pasta dins un colador, així no es cremaran al buidar l’olla plena d’aigua bullint i els fregits els deixarem per quan hi ha adults a la vista.

Els deixarem preparacions avançades que els ajudarà a arrencar amb les olles, com les rodetes quan aprenen a anar en bicicleta: salsa de tomàquet, arròs bullit, verdures escaldades,enciam net i tallat.

I un bol ple de  fruita abellidora per acabar l’àpat

A la secció que faig cada dilluns, als MATINS DE TV3, també vaig tocar aquest tema. Adjunto el link per si us ve de gust veure com cuinen la Berta i la Inés, de tretze anys; i en Pau i en Sergi, de quinze.

http://www.tv3.cat/videos/3842590/Cursa-de-karts-de-coixinets-i-apunts-de-cuina-i-solidaritat

 

 

Per acabar, si us interessa la temàtica, he escrit un llibre adreçat a aquesta franja d’edat, editat per Graó. Deixeu-me dir que és un dels llibres dels que n’estic més orgullosa per com ha estat editat, per les receptes triades i per com he enfocat la temàtica. Així doncs, us el recomano.

portada del llibre que vaig escriure adreçat a adolescents

I també afegeixo les receptes que van cuinar cada un d’ells, per si us animeu!

 

pasta al pesto amb salmó, dauets de tomàquet i parmesà

400 gr. De pasta

Un filet de salmó fresc

Un manat d’alfàbrega

Un grapat de pinyons

Una culleradeta de sal

Dues cullerades de formatge parmesà

2 tomàquets

Oli d’oliva

Sal

 

Bullim la pasta durant 14 minuts. La refresquem. Saltem el salmó sense espines ni pell, tallat a dauets, a una paella, amb una mica d’oli. Pelem els tomàquets, traiem les llavors i en fem dauets.

Fem el pesto triturant tots els ingredients (oli, alfàbrega, pinyons, formatge, sal). Unim la pasta amb el salmó, el tomàquet i amanim amb el pesto. Acabem amb el formatge parmesà.

 

  Arròs saltat amb verdures i trossets de cansalada, salsa de soja i mel

300 gr. D’arròs basmati

100 gr. De cansalada

Una pastanaga ratllada

Quatre blat de moro mini en conserva

Tres cullerades de soja

100 gr. De mel

 

Comencem bullint 12 minuts l’arròs basmati, el colem i el refresquem immediatament.

Torrem la cansalada, tallada a dauets. Afegim la soja i la mel, quan agafi textura de salsa, afegim les verdures. Fem unes voltetes i, finalment, hi posem l’arròs. Sacsegem i servim immediatament

 

 

  Lluç al forn amb patata, tomàquet i ceba

4 patates petites

2 tomàquets de pera

4 supremes de lluç

Un rajolí de vi blanc

Sal

Oli d’oliva

 

Comencem per les patates i el tomàquet, ho posem en un bol apte per a microones i ho coem amb un rajolí d’oli, sal i una mica de vi blanc. Ha de coure durant cinc minuts, a potència màxima.

Amb cura de no cremar-nos, traiem el plàstic film i hi posem a sobre el lluç. Ho tornem a coure tres minuts, a potència màxima. Ho acabem amb un rajolí d’oli i ja ho tindrem a punt per menjar.

 

pits de pollastre amb crosta

2 pits de pollastre

Unes làmines de pernil

Una cullerada de pa ratllat

Una cullerada de formatge ratllat

Fruita seca variada: quicos, nous, avellanes

Unes fulles de julivert

Un dauet de mantega

Sal

Un tronc d’api

Un tros de formatge blau

Oli d’oliva

 

Piquem la fruita seca amb el formatge ratllat, el pa, el julivert i la mantega.

Farcim el pollastre amb el pernil i napem amb la barreja de fruita seca.

Coem cinc minuts al microones.

Servim acompanyat d’una amanida d’api i formatge blau

 

 

 

Etiquetes: , , , , , , , , , ,
Publicat a General, Mitjans, Receptes, Tallers | 4 comentaris »

Un taller per engrescar als infants a menjar pomes

dissabte, 1/10/2011
A aquestes alçades, si sou més o menys, o menys o més, seguidors del bloc, sabreu la fal·lera i dedicació a l’educació en alimentació a les famílies, tant als pares com als infants, als avis, als cangurs i a tot l’entorn de l’infant.
Cada vegada m’hi endinso més, perquè cada vegada considero que hi ha més necessitat de “professionalitzar” l’educació en alimentació. Sona estrany, barrejar educar en alimentació amb professió, tenint en compte que fins ara, havia estat domini de l’entorn domèstic. Eren les nostres mares i àvies que, sense adonar-se’n, ens anaven ensenyant, al llarg dels anys, com menjar i quins eren els plats que ens identificaven i que, al final de la singladura educativa, acabaríem estimant. Però aquestes mares i àvies, avui, treballen tot el dia i…no hi arriben.
D’aquesta manera, tot i que és a casa on els infants han d’aprendre a menjar, perquè és on millor podem treballar els hàbits i on millor podem aprendre les qualitats sensorials dels aliments, per altra banda, les úniques que són efectives per educar en alimentació, molts pares deleguen l’educació en alimentació a l’escola, per una qüestió quantificable: no hi arriben, no tenen temps; i per una qüestió qualitativa: no tenen cap interès en convertir l’únic àpat que comparteixen amb els infants – el sopar – en una lluita.
A més, s’hi ha d’afegir que molts pars no saben com enfrontar-se a uns llegums, a una sopa, o a un fricandó. Generació rere generació anem perdent llençols en la transmissió del patrimoni culinari, i en conseqüència, en les habilitats culinàries.
El què deia, que a la porta de l’escola és on escolto frases com “ja aprendrà a menjar enciam a l’escola, a casa no n’hi he donat mai”, o “com que a l’escola ja mengen equilibrat, a casa amb qualsevol cosa ja fem”. No hi vulgueu llegir una recriminació entre línies, ni tan sols una queixa, sinó una constatació del què passant.
Per això és el moment de professionalitzar l’educació en alimentació, de buscar talleristes que, amb un missatge únic, i uns tallers consensuats per experts en la matèria, ensenyin als infants a menjar, i ajudin als pares en aquesta difícil tasca d’engrescar als nens a menjar. I de treballar tots plegats: pares, talleristes, mestres, Administració Pública, mitjans de comunicació…
Per això em va fer especial il·lusió, fa uns dies, quan un grup de mestres d’infantil em va convidar a la seva aula perquè els donés idees i recursos per a educar en alimentació als petits.
I jo, vaig agafar la capa i les pomes i, tota contenta, vaig anar a fer-los el meu taller de LA POMA.
L’objectiu del taller és engrescar als infants a menjar pomes. Per què la poma, concretament? Doncs perquè és una fruita avorrida, no ens enganyem. I si necessiteu una prova per demostrar que als nens no els abelleix mai, és ben fàcil: poseu una fruitera, a la taula del menjador, amb pomes, mandarines, maduixes, plàtans, figues, cireres (ja sé que no són de la mateixa temporada…) i veureu com la pobre poma va quedant arraconada, arraconada, fins que queda arrugada com una pansa….
Les pomes són un bon recurs de fruita, durant tot l’any, i una mica de propaganda entre els nens no els farà cap mal.
Per això, vaig a les escoles i on em demanen a fer el taller de la poma.
Com s’estructura el taller?
Primer demano als nens què en saben de la poma. Vaig escrivint a una pissarra tot el què em diuen, dividint-ho en seccions:
- Salut: tot el què em diuen sobre que la poma és bona pel cos, per anar al lavabo, per donar-nos energia…tot el què als nens se’ls acut
- Gust: si és dolça, àcida, sucosa….
- Natura: Que surt d’un arbre, que creix al camp….
- Cultura: mai no em diuen res, els nens, sobre aquest aspecte, però jo els explico que la poma és una de les poques fruites que es menja a tot el món. Totes les cultures en mengen!
Ara ja sabem moltes coses, de la poma, en general. Les coneixerem una a una. És el moment divertit, perquè escenifico cada varietat de poma, faig el pallasso, vaja.
La GOLDEN és la poma dels NASSOS. Té molts piquets, i cada piquet és un nas, per on respira. Al respirar madura molt ràpidament. Què vol dir madurar? Doncs que passa de:
- Verda a groga
- De sucosa a seca
- De cruixent a farinosa
- D’àcida a dolça

el que s'ha de fer per animar-los a menjar Golden, la poma dels nassos

Em disfresso de rei, i els presento el rei de les pomes: la STARKING. Com que els nens saben una mica d’anglès, de seguida veuen que king vol dir rei, i star, estrella. Si us fixeu bé, veureu que el cul de l’starking té cinc puntes, cinc puntes d’estrella!
I que té un rei, sempre al costat? Doncs una reina. Els ensenyo la reineta. Aquí riuen tots, perquè la pobre reineta sembla la Fiona, la dona d’Srek, tan marró, tan boteruda….li recomanarem que es posi crema hidratant!

Amb capa, per explicar les diferències entre el REI i la REINETA

I, ara, la Granny Smith. Aquesta poma no té nassos, no té piquets, això vol dir que no madura mai, sempre és verda, sucosa, cruixent i molt àcida. És la més àcida de totes. I els ensenyo a parlar amb àcid ¿?, com es diu Granny Smith en àcid? Granny Smithhhhhhhhhhh. Tots els nens ho diuen.

Per explicar la Fuji, porto un barret de xinesa i estiro els ulls. Observeu el vàter dibuixat a la dreta, per explicar que la poma fa anar al lavabo....

I, finalment, em poso un barret de xinès i els ensenyo la única poma que no parla ni anglès ni català, la que parla xinès: la FUJI. Tots els nens s’estiren els ulls, com un xinès. Els explico que el seu aroma ens va arribar des de la Xina, i que la vam anar a buscar, de tant aromàtica com és!

ja hem parlat de totes les pomes

Quan ja coneixen les pomes. Les tasten, un bocinet. I les puntuen. Cada nen tria la seva preferida. Així, quan vagin a mercat ja no demanaran “una poma”, sinó una Granny Smithhhhh o una Fuji!

tastem les pomes. La meva cara de pallassa és notable....són expressions per aconseguir engrescar els nens (encara que aquestes nenes eren mestres!)

Ara sí, ara ve el moment estel·lar, fan un pastisset. Més que senzill, un pastisset que podem fer fins i tot a una aula.
Jo porto poma cuita. Els nens esmicolen una galeta i la barregen amb mantega, fan una massa, que premem sobre un motlle. Acaben amb poma cuita, ben col·locada, i acaben la “creació” amb unes panses.

fent el pastisset

Ja hem passat gairebé dues hores junts. I no hem parlat d’altra cosa que….d’una poma!

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a General, nens, Tallers | 4 comentaris »

La gana fa aquestes coses

dimecres, 25/05/2011

M’han convidat a Mallorca, a Manacor, a fer unes classes a mestres d’infantil, primària i secundària. Són uns tallers ben especials, en els que els dono recursos perquè treballin l’alimentació, des d’una visió molt àmplia – cuina, salut i cultura – a l’aula. Amb les mestres hi estic unes tres hores, el què es tradueix en que tinc moltes hores lliures, que aprofito per escriure, avançar temes pendents i treballar molt, en definitiva. 

Avui he dinat força, la Cristina – la responsable del curs - m’ha convidat a dinar en un restaurant de cuina tradicional mallorquina. He menjat un lluç amb verdures, tot cobert de julivert, i també una esqueixada original, i unes postres que en deien menjar blanc i era com una crema anglesa,…vaja que tot molt bé. 

lluç a la mallorquina

En definitiva, que m’he quedat tipa com una bacona, i al vespre no tenia gens de gana. He fet allò que critico, però que avui m’he permès, perquè estic sola a l’hotel i tinc feina: no he sopat. 

I, clar, ara és tard i tinc gana. Em fa mandra sortir a sopar sola, la veritat. M’aguantaré una mica i demà esmorzaré el fabulós buffet de l’hotel. Ja ho imagino, ho estic veient, gairebé: esmorzaré un pa d’aquells negres, alemanys (n’hi ha molts d’alemanys a Mallorca, la veritat), untat amb sobrassada, formatge de maó i una bona cullerada de mel. TINC GANA. 

Saps què? em distreuré fent un post. I aquí estic, fent un post. Busco un tema i una fotografia per a il·lustrar-lo, i mentre m’inspiro mirant fotografies en la meva galeria de fotos, topo amb aquesta que va fer la Sara-Maria Aixàs, de Delícies del Rebost, un dia que va venir a fer un taller de pa a casa. I davant la fotografia, em moro definitivament, de GANA. I aquí estic mirant la fotografia i pensant que menjo primer: l’ordinador, el mòbil o els sabonets del lavabo. 

la fotografia que em fa escriure coses rares

LA RECEPTA DE L’ENTREPÀ/TAPA DE CARXOFES I MOZZARELLA 

L’entrepanet és molt senzill. Simplement es tracta de confitar unes carxofes netes en oli de girasol (cobertes en oli, amb herbes aromàtiques i un parell d’alls) a foc lentíssim, durant una mitja hora o fins que quedin tendres. 

Les conservem cobertes en oli fins el moment que les anem a menjar (duren uns quinze dies, o fins i tot més). Quan fem l’entrepà, les eixuguem de l’oli i les clavem en una broqueta, arrebossem unes boletes de mozzarella en llavors de rossella i acabem amb un tros de xapata.

Etiquetes: , , ,
Publicat a General, Receptes, Tallers | 2 comentaris »

Mans i pans a Pla dels Àngels

dijous, 3/03/2011
11_taller_mans i pans_Eva i jo modernes.JPG

Eva Moreno i Ada Parellada

Acabem d’estrenar taller, l’Eva Moreno i jo, a Pla dels Àngels. Es diu “Mans i pans” i en el taller aprenem a fer pa (un pa domèstic) i l’Eva ens ensenya a fer massatges eròtics, emprant la massa del pa com si fos un cos.

Un dia, l’Eva i jo parlàvem de les nostres feines. L’Eva Moreno és la creadora del tapersex, que molts ja coneixereu, però per si hi ha algú que no n’hagi sentit a parlar, es tracta de reunions fetes a casa, on es mostra la varietat i l’ús de tota mena de joguines eròtiques. Jo li explicava que m’alimento de la gastronomia, què vol dir això? – Em preguntava l’Eva. I jo li deia que tot el què tenia a veure amb la gastronomia  m’interessava.

L’Eva es va quedar tota pensarosa i va exclamar: totes dues fem una mica el mateix, ????, vaig quedar-me amb cara de pregunta infinita. Sí, clar, va dir l’Eva; totes dues procurem transformar el que el nostre cos reclama en plaer i, perquè no dir-ho, en un art. Procurem que sigui plaent, molt plaent, el què pot ser un tràmit o pot ser rutinari. Renoi! No ho havia plantejat mai d’aquesta manera. Ben cert, alimentar-nos pot arribar a ser un tràmit, i pot ser molt rutinari, però amb una mica d’intenció, ho podem transformar en gastronomia. I el sexe, ni t’ho explico, no cal que doni explicacions.

I mentre parlàvem, xerràvem i col·loquiàvem, vam inventar-nos un taller en el que les dues érem protagonistes i en el que unim la gastronomia i el sexe. MANS I PANS és el nom del taller, on ensenyem a fer pa i massatges eròtics. Ho fem a Pla dels Àngels perquè, precisament, era el forn del convent dels Àngels.

11_fent pa_mans i pans.jpg

comencem a fer la massa de pa

Fem un pa molt senzill, per fer a casa, sense cap intenció d’emular ni substituir el pa de forner. Mengem pa diàriament i no ens parem a pensar com s’elabora. Els ingredients del pa són ben senzills, i estan a l’abast de tothom: farina, llevat, aigua i sal. El procés d’elaboració és també molt senzill: es tracta de barrejar tots els ingredients i pastar fins aconseguir una massa elàstica. I ja està. Ja està el pa senzill, perquè el pa de flequer és un compendi d’ingredients, tècniques, tecnologia, experiència i saviesa, un art complex.

taller_ada_mans2[1].jpg

en ple procés de pastat

11_pa_mans i pans.jpg

els panets abans de fermentar

 

Doncs quan els participants han preparat el pa, entra l’Eva en acció i ens ensenya a despertar el sentit eròtic del tacte amb la massa de pa. L’Eva aprofita la textura de la massa –que s’hi sembla increïblement a la pell- per recuperar el sentit del tacte amb un bon massatge eròtic. Desprès, oferim als participants uns entrepans molt originals i una copeta de vi, i xerrem sobre l’experiència sensorial. És el moment de les preguntes, els dubtes i, perquè no, de les confessions.

11_eva moreno_mans i pans.jpg

una fotografia genial de l'Eva

En acabar, els participants s’enduen el pa que han fet. 

És un taller obert a totes aquelles persones que volen  gaudir dels plaers quotidians de la vida

Mans i pans es fa un dilluns de cada mes, el proper és el dia 21 de març, de 20h a 22h a Pla dels Àngels. El preu del taller és de 30€

Si us hi voleu apuntar només heu d’enviar un correu electrònic a mansipans@hotmail.com

ENTREPANS

Roast-beef de secreto amb maionesa d’estragó i cacauets de wasabi. Enciam.

  • 1 secreto ibèric
  • Oli d’oliva
  • Una fulla de llorer
  • Uns grans de pebre negre
  • Sal
  • Un ou
  • 150 ml d’oli d’oliva de 0’4º
  • Unes fulles d’estragó fresc
  • Mitja llimona
  • Un grapat de cacauets de wasabi
  • Un grapat d’enciam

 

En una safata de forn, posem el secreto, amb sal, els grans de pebre negre, la fulla de llorer i un bon raig d’oli d’oliva. Rostim a 200ºC durant deu minuts. Deixem refredar i tallem fi.

Fem una maionesa amb l’oli d’oliva, l’ou, sal i un raig de suc de llimona. Batem fins que agafi textura de maionesa.

Untem el panet amb maionesa d’estragó, posem el rostit de secreto i acabem amb una mica d’enciam i els cacauets de wasabi

 

Tomàquets secs, brie, dàtils i pols de quicos

Pa de motlle sense crosta

Uns quants tomàquets secs  hidratats i conservats en oli

Un parell de dàtils molsuts

100 gr. De formatge brie

Quicos

Mantega

Tallem el pa de motlle per la meitat.  Piquem els quicos fins que quedin tipus pols o granulats

Hi posem un tros de brie, els tomàquets secs tallats a tires, els dàtils tallats, també, a tires. Acabem amb la pols de quicos i tapem amb un rectangle de pa de motlle. Untem amb mantega i passem els sandvitxos per la planxa, fins torrar.

Pintxo de pop i allioli de pera amb pebre vermell.

Unes llesques de pa de barra

Un tros de pop bullit

Un ou

100 ml d’oli d’oliva 0’4º

Un gra d’all

Una pera madura

Pebre vermell

Tallem el pop a làmines. Fem un allioli, batent l’oli d’oliva, el gra d’all, mitja pera, l’ou i un pessic de sal.

Untem la llesca de pa amb l’allioli de pera, posem a sobre el pop a làmines, i acabem amb una mica de pebre vermell dolç o picant, al gust.

Carxofes amb mozzarella, alfàbrega i rosella.

Unes llesques de pa de barra

Unes quatre carxofes

Oli de gira-sol

Grans de pebre negre

Un parell de fulles de llorer

Unes boles petites de mozzarella

Unes fulles d’alfàbrega

Un grapat de llavors de rosella

Flor de sal

Confitem les carxofes. Traiem les fulles més dures, les repelem, traiem les barbes i les tallem en quatre. Les cobrim amb oli de gira-sol, hi posem uns grans de pebre negre i unes fulles de llorer. Fem coure, a foc molt lent, durant vint minuts o fins que siguin toves. S’ha de procurar que l’oli no bulli. Les conservem en el mateix oli de la cocció.

Sobre una llesca de pa, hi posem un quart de carxofa, una boleta de mozzarella, mitja fulla d’alfàbrega i unes llavors de rosella. Acabem amb una mica de flor de sal.

Etiquetes: , , , , , ,
Publicat a General, Pa, pla dels àngels, Receptes, Tallers | 2 comentaris »

Cuinant es fan amics….i quins amics!

dimarts , 22/02/2011

Amb el perill de fer-me pesada en aquest tema dels tallers de cuina, torno a parlar-ne, en el blog. I és que cada vegada que en faig un, m’agafen unes ganes boges de parlar-ne, potser no afegiré res nou, potser no interessa a ningú, però les ganes de parlar-ne són les mateixes que quan cuino aquelles gambes amb botifarra, tan sensacionals (com a mínim, per a mi) i tinc ganes de tornar a donar la recepta, i “regodearme”, com diuen els castellans, en el record del gust, dels aromes, del plaer de menjar-les. I tal i com va dir Mario Cabré, hi ha tant de plaer en fer les coses com en explicar-les.

No recordes l’anècdota? Cap problema, la torno a explicar, perquè m’encanta. Diuen que en Mario Cabré, aquell torero que flirtejava amb les arts escèniques, va protagonitzar una pel·lícula, Pandora y el holandés errante, amb la mítica Ava Gardner, en el marc incomparable de Tossa de Mar. Diuen que la química entre els dos protagonistes va ser potent, i una nit la passió va esclatar. Acabada “la faena”, amb un rabo y dos orejas, en Cabré es va afanyar a vestir-se, ràpidament. L’Ava, mig adormida, li va preguntar: – On vas? Quina pressa tens? Passa res? – En Cabré li va contestar: – Tinc pressa per anar a explicar-ho als meus amics –

M’encanta aquesta anècdota, perquè respon a un desig ben humà, fer enveja a la resta dels humans i, també, la necessitat d’explicar, de treure de dins, allò bo que ens ha passat. Explicar-ho, en definitiva. És tan important fer-ho com explicar-ho. Per això no ens cansem d’explicar aquell plat tan bo que hem cuinat, que hem menjat, parlar d’aquell restaurant sensacional que hem descobert i, en el meu cas, de la màgia que es genera quan cuinem plegats.

I això va passar fa uns dies, a Pla dels Àngels. Un grup de l’Associació de Dissenyadors Professionals em va demanar de fer un taller/sopar. El sistema és més o menys sempre el mateix. Els convocats no saben ben bé on van, ni què hi van a fer. Quan arriben, els rebem amb una copeta de vi i els “encasquetem” un davantal. Dividim la totalitat dels participants en quatre grups, cada un dels quals farà un plat, amb l’assessorament d’un cuiner.

No hi ha “ni trampa ni cartón” i el què cuinem serà el què menjarem, això vol dir que si no surt bé o no surt a temps, caput, no ho podrem menjar…..però ja us avanço que no ha passat mai, sempre ho mengem i ho mengem a temps, tot i que hi ha vegades que no és gaire bonic o queda una mica massa cuit, o una miqueta cru o una mica sec o una mica moll…..Però quina il·lusió que fa menjar el què hem cuinat plegats.

Amb lleugeres variacions, sempre passa el mateix: majoritàriament tothom està feliç de poder cuinar, tothom vol posar-se a treballar, però sovint hi ha un reticent, un escaquejat i un que tant li fa. Val a dir que en comptades ocasions no hem aconseguit seduir-los, engrescar-los a cuinar i a interessar-los en l’activitat. I si veiem que no s’hi volen implicar de cap manera, doncs ben lliures que són, no passa res, perquè sempre hi ha una copeta de vi a punt, i també és divertit mirar o anar de “flor en flor”, comentant la jugada amb aquest o amb aquell altre.

I amb lleugeres variacions, a mi sempre em passa el mateix. Malgrat l’experiència (potser he fet una cinquantena de tallers d’aquesta mena), sovint prejutjo a algun dels assistents, identificant-los com a “no actius en la cuina” i, finalment, sempre em donen la sorpresa, són els més pálante i els que ens deixen a la resta enrere. I és que una, quan topa amb en Miguel Milà, Premi Nacional de Cultura 2010, Premi Nacional de Disseny 1987 i Creu de Sant Jordi el 1993, un dels principals impulsors del FAD (Foment de les Arts Decoratives), creador d’alguns dels llums i mobles més emblemàtics, es queda una mica tallada a l’hora de posar-li un davantal i fer-lo cuinar……un ànec embolcallat amb verdures…..

DSC01232.JPG

 

 

 

DSC01241.JPG

 

DSC01250.JPG

 

DSC01256.JPG

DSC01257.JPGDSC01261.JPGDSC01262.JPGDSC01264.JPG

LES RECEPTES QUE VAM CUINAR (no hi ha fotografies….ooohhh!)

Méli-mélo de papaia i tomàquet

8 cues de llagostí bullits

1 Papaia

2 Tomàquets

1 cogombre

Un paquet de germinats d’alfals

50 ml d’oli de llavor de raïm

Un rajolí de vinagre de Xères

Sal, pebre

Piquem els llagostins. Pelem la papaia, retirem el “caviar” i la piquem. Obrim el cogombre, longitudinalment, traiem les llavors i el tallem a dauets.

Pelem el tomàquet, el tallem a quarts i el piquem a dauets. Barregem la papaia amb el tomàquet i el cogombre, amanim amb oli de llavor de raïm, vinagre de Xerès, sal i pebre. Muntem el méli-mélo en un motlle. A la base posem el tomàquet, el cogombre i la papaia, i a sobre els llagostins

Acabem amb germinat d’alfals

Una versió del “pato pekín”

Dues cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca

Dues làmines de pasta bric

Una ceba

Una pastanaga

1 all tendre

Dues cullerades de melmelada de mores

1 cullerada de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada, li donem un parell de voltes, perquè perdi la cruor.

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb la ceba i la pastanaga.

Tallem les làmines de pasta bric en quatre i disposem en el vèrtex del triangle una cullerada de confit d’ànec i un dauet de micuit o paté. Tanquem bé el paquet i coem al forn preescalfat a 180ºC, uns sis minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics acompanyats de la salsa, una mica de wasabi i l’all tendre tallat a làmines.

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a General, pla dels àngels, Tallers | 5 comentaris »

Aquestes coses que jo faig: taller d’entrepans a Granollers

dilluns, 7/02/2011

De tant en tant em diuen et vindré a veure a Semproniana, i jo els dic que no hi seré perquè tinc un taller a una escola d’aquí o d’allà. I, llavors em pregunten, I què hi fas a les escoles? Els ensenyes a cuinar?  

Doncs no, no els ensenyo a cuinar, perquè a les escoles, majoritàriament, no hi ha un espai adequat per ensenyar a cuinar, i perquè jo no vaig a fer un curs, sinó un taller, que vol dir que només estaré un dia amb aquell grup d’escolars. I si algú és capaç d’ensenyar a cuinar en una hora en un espai on no hi ha infraestructures culinàries, ja podem plegar totes les escoles de cuina del país i part de l’estranger.  

Res, que no, que no ensenyo a cuinar perquè, a més de les raons esmentades, als menuts tampoc no els és de molt profit aprendre a fer una recepta, si no tenen necessitat de cuinar a casa, i si tampoc no tenen prou autonomia per cuinar. Estic dient que no els nens no han d’aprendre a cuinar? Estic dient que la cuina no és una disciplina interessant per aprendre de ben menuts?  

No, no estic dient això. Els infants poden començar a ajudar a la cuina de ben menuts, aprenent, d’aquesta manera, els diferents aliments; també els serà de molt profit conèixer els perills inherents de la cuina – ganivets i focs -; i, per descomptat, tenir nocions culinàries serà un vehicle cap a l’autonomia i els anirà molt bé.  

El què vull dir és que l’escola no és l’espai més adequat per a cuinar, sinó que és molt millor aprendre’n a casa. També vull dir que calen unes infraestructures mínimes per aprendre a cuinar i, sobretot, vull dir que en un sol dia no es pot ensenyar gaire cosa. Ara bé, que de tot se n’aprèn, per descomptat!  

El què jo faig a les escoles són tallers d’alimentació: parlem i coneixem els aliments, experimentem amb els gustos, treballem aspectes de nutrició i manipulem aliments. I quan faig aquest resum, l’interlocutor fa cara de “Ah, molt interessant”, però continua sense saber què pebrots faig a les escoles. Perquè quan fas tallers de cuina, tot és més fàcil d’explicar: agafes uns ingredients, els manipules, els transformes, els presentes i els menges. No hi ha secrets amagats i complexos.  

He decidit, doncs, explicar-ho ben il·lustrat.  

A Granollers, ciutat d’on sóc filla i que és molt activa en qüestions de salut i alimentació, la unitat de promoció de la salut col·labora amb el projecte internacional heyomi (que són les primeres paraules de healthy – saludable, – young – joves-, minds – cervells) http://www.heyomi.eu/main/a/index.php. Una de les accions és fer tallers d’alimentació als escolars de sisè de primària.  

I cap allà vaig anar amb els meus trastos, eines i aperos: els ingredients.  

Vaig organitzar un taller d’entrepans, perquè l’entrepà és un magnífic esmorzar i berenar, però, també, si està ben fet, pot ser un excel·lent substitut del dinar i del sopar. Per descomptat, molts dels nois i noies de sisè es preparen ells mateixos el berenar i, sovint, també l’esmorzar, però quan passin a secundària – que tindran dues tardes lliures – é,s molt probable que s’hagin de preparar el dinar. A vegades, els pares surten al vespre, o als nois els abelleix de preparar un sopar. Aprendre a fer entrepans divertits, bons i equilibrats és molt interessant a aquesta edat.  

El primer que fem és repassar la piràmide dels aliments, quins és el significat de la forma de la piràmide, quins són els grups d’aliments, quins són els principals nutrients de cada un dels aliments i quina és la seva funció en l’organisme.  

DSC00591.JPG

parlem sobre la piràmide dels aliments. Escola Salvador Espriu

Val a dir que tot i que la piràmide es treballa durant tota la primària, els alumnes tenen els conceptes una mica barrejats i un repàs és molt interessant de fer. Ho intento fer el màxim amè possible, tot i que es tracta de mitja hora de conceptes teòrics.  

Ara, comencem a treballar amb els aliments. Els explico que hem de fer un entrepà que tingui la “forma” de la piràmide, és a dir, que tingui força hidrats de carboni, suficients vitamines i una mica de proteïnes.  

I per acabar de consolidar els conceptes els demano que separin els ingredients que he portat en les tres columnes: hidrats, vitamines i proteïnes.  

DSC00608.JPG

separem, escrivint en una pissarra, els ingredients en hidrats, vitamines i proteÏnes

També faig un apunt sobre quins són els ingredients del pa i sobre els tipus de pa. Val a dir que els descobreixo grans veritats: que el pa només porta farina, sal, aigua i llevat, i que el pa integral porta els mateixos ingredients que el pa normal (però amb més nutrients)  

DSC00601.JPG

de quins tipus de pa disposem?

DSC00600.JPG  

I, ara, comencem la part pràctica. Separo la totalitat del grup en grups reduïts de treball. Cada grup ha de decidir cinc ingredients amb els que han de fer l’entrepà – ni més, ni menys – han de venir a comprar els ingredients a la botiga (sovint a la botiga s’acaben els ingredients més desitjats i, llavors, els grups han de canviar d’idea, el què és molt i molt creatiu i educatiu).  Elaboren els entrepans, que és molt important que siguin equilibrats – per descomptat -, però també han de ser originals – diferents – i, sobretot, bons (no s’hi valen porqueries)  

DSC00620.JPG

dissenyen l'entrepà amb llapis i paper

DSC00624.JPG

La botiga on es "compren" els ingredients per fer els entrepans

 DSC00962.JPG 

DSC00974.JPG

la compra d'un grup: pa de pita, xampinyons, pernil, tomàquets, nous

DSC00968.JPG  

 

 

DSC00978.JPG

la compra d'un altre grup: alvocat, pa de motlle integral, poma, tomàquet

 

DSC00980.JPG

fent l'entrepà

DSC00972.JPGDSC00989.JPGDSC00995.JPGDSC00991.JPG

DSC01002.JPG

i, ara, mengem els entrepans!

Un cop han fet l’entrepà, han d’esperar que tothom acabi i el presenten a la resta d’alumnes. En aquest punt, jo en faig una valoració – sempre animant-los i destacant la part positiva de l’entrepà, tot i que alguna vegada també els he “renyat” – i ja se’l poden menjar.  

No cal ni dir que el mengen molt i molt convençuts i contents, encara que hi hagin posat alvocat, anxoves, poma, xampinyons o nous…..tot allò que no haurien imaginat mai que hauria pogut portar un entrepà.  

Els alumnes ho passen bé, però jo, molt millor!

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a ada parellada, Esmorzar, General, nens, Pa, Tallers | 9 comentaris »

Confesso que sóc panarra

dilluns, 31/01/2011
Serà perquè el meu cos demana hidrats de carboni, perquè el pa d’ara és molt millor que el pa d’abans, serà perquè hi ha tantes varietats de pa que la fleca sembla una desfilada de models d’última moda, serà perquè hi ha fleques tan boniques, serà perquè els flequers són guapos i simpàtics, serà perquè el pa és econòmic, còmode i combina amb tot, serà per això o per allò, serà pel què sigui, però ho confesso oberta i públicament: SÓC PANARRA.

I sembla ser que no sóc la única panarra del planeta ni de la ciutat de Barcelona, n’hi ha molts i per això hi ha molta gent que valora els pans fets amb il·lusió i, per sobre de tot, amb ofici.

A Manuel de Falla 32, al bell mig de Sarrià, han obert un temple pels panarres, l’Obrador del Molí. Passar per davant de la fleca és una provocació a la mesura i a la contenció. En el meu univers particular, els llonguets, els pans de pagès, les xapates, les coques, em miren seductors des del mostrador “a l’antiga” i em desferma el desig. En un temps rècord he omplert la bossa de cotó de la fleca amb tota mena  de pans, fins i tot un de xocolata i taronja.  Satisfet el principal desig, m’assec a una tauleta de la fleca i prenc un cafè per tenir temps de recrear-me en l’espectacle de l’obrador en ple funcionament, una mena de cafè-espectacle diürn, un festival pels sentits.

La cambrera observa la meva cara de delit i em diu: – vostè és una panarra?

Aquesta sí que és bona, una cosa és que ho confessi públicament i, l’altra, que  ho porti escrit a la cara……abaixo els ulls, mig avergonyida i, amb un fil de veu, dic com si m’haguessin enganxat copiant a un examen: – si, ho sóc.

I, OHH!, la cambrera m’explica que a l’Obrador del Molí hi ha un CLUB DE PANARRES!!! Oh, Déu Meu! És el millor que m’ha passat mai. La cuso a preguntes: hi haurà gent com jo? Farem teràpia? Què hi fan? Quan es troben? De què parlen?

I la cambrera no s’espanta amb les meves preguntes encadenades, es veu que està acostumada a gent com jo. Déu Meu! Em sento a casa!

A l’Obrador del Molí organitzen tallers pels panarres, on ensenyen a fer pa, els diferents tipus, els misteris de la massa mare, els complexos processos de fermentació i, sobretot, transmeten que el pa és qüestió d’ofici i que en cap cas es basa en fórmules matemàtiques. La matemàtica és la primera ciència que ha de sortir per la porta en un obrador, per deixar-hi entrar la ciència de l’observació, la paciència i l’estima per l’ofici.

No sé ni com ha anat, tan entusiasmada com estava amb el descobriment, però he acabat parlant amb en Pere Roche, el mestre flequer. Ens caiem bé, i em diu: – mira, falten uns dies pel proper taller, però si vols pots venir demà…..a treballar. Però a treballar, eh? I així veuràs com fem el pa.

OH, DÉU MEU! M’està passant a mi? Estic desperta?

Al dia següent, tota cofoia, vaig cap a l’Obrador del Molí, i mireu, mireu, quantes coses vaig fer….

DSC01171.JPG

la col·lecció de preparats per fer massa mare

DSC01183.JPG    DSC01206.JPG

DSC01208.JPG  DSC01209.JPG   DSC01214.JPG
DSC01216.JPG DSC01217.JPG
DSC01200.JPG  DSC01168.JPG  DSC01169.JPG
Obrador.jpg

Etiquetes: , , , ,
Publicat a General, Pa, Tallers | Desactiva els comentaris

Els àpats creatius de Nadal

dimecres, 29/12/2010

Cada any, el dia de Nadal, em desplomo sobre una cadira, amb els peus plens de nafres i unes ulleres que no les supera ni el Dalmau. Són els senyals de les dues setmanes prèvies, el resultat dels sopars d’empresa que servim a Semproniana. No es tracta d’una nova moda basada en maltractar al personal del restaurant ni d’una penitència autoimposada, sinó, simplement que si en el menjador hi caben 100, hi acaben dinant 350, amb les mateixes cadires. Sembla una equació matemàtica impossible, però quan fem recompte, ens preguntem: – però com ho hem pogut fer? –

Nosaltres vivim els sopars d’empresa des de l’altre costat, cuinant i servint, i no us penseu que no ens ho passem bé, ens divertim coneixent tota mena de grups, d’empreses totalment diferents. El sopars d’empresa canvien com un mitjó la decoració humana del local.  I cada grup és un món, que ens manté amb la imaginació ben desperta. Quan una parella dina o sopa al restaurant, miren la carta i trien. Però els qui organitzen el sopar d’empresa pateixen enormement, perquè al triar es senten molt responsables i, és clar, volen el millor per aquell àpat que només fan un cop l’any i tothom està molt il·lusionat.  Per això, quan ens venen a veure per triar el menú, mai acaben escollint els menús que els oferim. Sempre acabem fent alguna cosa diferent, i això és molt divertit, sobretot quan ja ha passat l’àpat, perquè fins le moment d’autos el patiment el tenim nosaltres: Què els podem oferir, de diferent? Ho sabrem fer? És això el què volien?

I com que la memòria és selectiva, gairebé sempre oblidem els oblits (mai millor dit) i els petits fiascos que hem comès i, en canvi, ens queden els bons records, d’aquells clients que ens van plantejar un repte i, finalment, va ser tot un èxit per a el grup i per a nosaltres. El què sí que és cert és que en cada àpat aprenem alguna cosa nova i, fins i tot, ho hem acabat integrant en el nostre funcionament, a la nostra carta o a la decoració del restaurant.

Doncs, gràcies a un àpat d’empresa, som uns autèntics especialistes en un nou format d’àpat:  “tants davantals, tants plats”.  Es tracta de que els assistents al sopar, quan arriben, es troben els ingredients crus i, per tant, si volen sopar, se l’han de preparar. Normalment és una mena de sorpresa, tot i que els participants venen una mica alertats (sobretot perquè no vinguin amb talons de vint centímetres ni lluentons), de que els espera una mica de feina.

Els posem els davantals, els demanem (exigim!) que es rentin les mans i els dividim en tres grups, de cinc persones cada un. A cada taula hi ha els ingredients i els estris necessaris per fer un plat, i també un cuiner de suport (perquè en definitiva, s’ho han de menjar!).

Cada grup té, aproximadament, una hora per fer el plat que té assignat. Entre els membres del grup han d’inventar un nom pel plat i triar un portaveu perquè el presenti. No cal dir que les presentacions són hilarants i que la creativitat dels participants és insuperable (gairebé sempre).

El darrer taller que varem fer, va ser molt i molt divertit i, a més, va sortir tot boníssim. Aquí us deixo un resum fotogràfic i les receptes que vam cuinar.

Han de ser receptes que tinguin una llarga manipulació i una cocció curta. Han de ser plats que es comprengui bé tot el procés i que es puguin reproduir en una cuina domèstica, tot i ser plats festius, perquè els assistents al taller el facin en el proper sopar que tinguin a casa.

P8230014.JPG

preparant les postres

P8230015.JPG

preparant el suau de patata

P8230017.JPG

aquest grup prepara el conill farcit de dàtils

P8230020.JPG

concentració màxima en un llagostí

P8230023.JPG

així s'ha de batre la xocolata!

P8230029.JPG

emplatant les postres

P8230035.JPG    
una fotografia artística de les postres

 

 

SUAU DE PATATA AMB CEPS, LLAGOSTINS I OU ESCALFAT

4 patates mitjanes

Una nou de mantega

12 llagostins

400 gr. De ceps frescos

Sal, pebre

4 ous

Vinagre

Per la salsa

Una ceba mitjana

Un tomàquet madur

Un gra d’all

Una fulla de llorer

Una branca de romaní

Una cullerada de farina

Un rajolí d’anís

Sucre, sal i pebre

400 ml de brou de peix

Bullim les patates amb pell en aigua abundant amb sal fins que estiguin toves, uns trenta minuts.

Les deixem refredar i les pelem, les aixafem amb una forquilla, barrejant-hi una nou de mantega, sal i pebre. Ha de quedar com un puré.

Saltem els ceps, a foc mig, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet. Afegim la patata i barregem bé.

Pelem els llagostins, reservant les pells i els caps. En una paella amb un raig d’oli, posem els caps i les pells dels llagostins, i un els grans d’all. A foc mig, fem que treguin tot el suc. Afegim la ceba tallada, el tomàquet, una fulla de llorer, una mica de sucre, sal i pebre. Deixem que cogui tot plegat, a foc lent. Afegim un raig d’anís, i quan evapori, hi posem una cullerada de farina, deixem coure i finalment hi vessem el brou de peix. Fem coure uns deu minuts, fins aconseguir que els llagostins treguin tota la seva substància. Passem pel colador xinès. Ha de quedar una salsa ben lligada.

En una cassola amb aigua, sal i un raig de vinagre, bullim els ous sense closca, durant 4 minuts exactes. La clara ha d’embolicar el rovell, i aquest ha de quedar tendre.

Un cop passats els minuts pertinents, recollim l’ou amb una escumadera. Rentem els ous amb aigua i gel, amb l’objectiu de treure’ls el gust a vinagre i tallar-los la cocció i immediatament després, els col·loquem sobre paper absorbent.

Saltem els llagostins a foc ràpid, amb una punta d’all i un raig d’oli, un minutet perquè perdin la ruor.

En el moment del passe, posem el puré en un motlle, combinant-lo amb els llagostins, l’acabem amb la salsa de llagostins i finalment l’ou escalfat.

 

 

 

RABLÉ DE CONILL FARCIT DE DÀTILS I ESPINACS, AMB SALSA DE MOSTASSA

2 lloms de conill desossats

4 dàtils grans

50 gr. D’espinacs tendres

1 cullerada sopera de mostassa a l’antiga

Unes branques de coriandre

200 gr. De cuscús

Mig mango

Salpebrem els lloms de conill. Barregem els dàtils i els espinacs picats. Salpebrem i farcim el llom de conill. Lliguem amb fil de cuina.

Posem el conill en una safata i el coem al forn durant cinc minuts a màxima potència. Ara, afegim un raig de conyac. Mullem amb una mica d’aigua i el tornem a introduir al forn durant 15 minuts, a 180ºC.

Rehidratem el cuscús. Piquem el coriandre. Pelem i tallem el mango a daus. Barregem el cuscús amb el coriandre i el mango. Amanim amb oli i el col·loquem a la base del plat.

Tallem el conill i l’escalfem al forn, tapat amb paper d’alumini.

Servim el rablé sobre el cuscús i salsem amb mostassa.

CASSOLA DE XOCOLATA A LA TARONJA

 

Per la massa de xocolata

250 gr. De farina

175 gr. De mantega pomada

20 gr. De cacau en pols

100 gr. De sucre

1 ou

Pel farcit

300 gr. de xocolata del 70% de cacau

400 ml de nata líquida

1 raiget de conyac

1 ou

1 taronja

30 gr. De sucre

Barregem la mantega amb el sucre, incorporem l’ou i la farina tamissada amb el cacau. Emboliquem en plàstic film i ho refredem a la nevera. Estirem amb un corró i fem cassoletes de mida individual.

Preparem el farcit. Bullim la nata líquida i fonem la xocolata. Fora del foc, afegim el raiget de conyac i l’ou.

Farcim les cassoletes amb aquesta preparació i coem al forn, a 200ºC, durant deu minuts.

Mentrestant, preparem la salsa de taronja. Pelem la part taronja de la pell i la tallem a juliana, molt fina. La posem en una cassola, amb el sucre i un dit d’aigua. Coem lentament fins que el suc prengui textura de xarop.

Presentem les cassoles de xocolata amb els grills de taronja i la pell de taronja confitada per sobre.

Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,
Publicat a pla dels àngels, postres i pastisseria, Receptes, Semproniana, Tallers | 5 comentaris »

Vacances de Nadal: nens a la vista!…i al restaurant

dimecres, 22/12/2010

Avui comencen les vacances de Nadal escolars i acaben el dia 10. Encara que fóssim dels que aprovàvem les mates pels pèls, és prou fàcil fer el càlcul: entre el dia 22 de desembre i el 10 de gener hi van 19 dies (sí, sí, que el desembre té 31 dies!). 19 dies plens de festes i emocions, sobretot pels pares, que cada dia hem de viure l’emocionant aventura de combinar les obligacions laborals amb l’entreteniment infantil.

Quan arriba el diumenge, les energies estan sota zero, a l’alçada dels termòmetres. Sortim a escampar la boira, a veure si els nens es cansen. Anem a dinar al restaurant, però amb les criatures tot es complica, no mengen gaire res i de seguida es cansen d’estar a taula. Volen moure’s i comencen a córrer pel menjador. Els cambrers es neguitegen, els clients de les altres taules ens miren malament i decidim marxar perquè estem farts, i no precisament per l’àpat que hem menjat a l’estil Dragon Khan.

De l’episodi del restaurant, el què ens ha sabut més greu ha estat el comentari que hem sentit als de la taula del costat: – són els pares que els maleduquen, les criatures no en tenen cap culpa –

Aquesta història és la meva, però també la teva, la d’ells, la dels veïns,… la de tothom i la de ningú. Els meus fills ja són grans i gaudeixen d’anar al restaurant, a menjar.

Però quan eren menuts, després de la primera experiència de visita a un restaurant – lluç enganxat a la làmpada, mil bocins de pa llepats i mossegats escampats per terra, mirades mortíferes dels clients del voltant, compte estratosfèric – varem decidir anar al fast-food, on els nens eren molt benvinguts, com si tothom els estigués esperant: cadiretes especials, menús pensats per a ells i una immensa piscina de boles, on jugar i jugar.

Em mirareu amb desconcert, però jo necessitava descansar una estona entre les múltiples activitats matinals i les llargues activitats de la tarda, i volia llegir el diari. El fast-food, ja em perdonareu, em regalava aquesta estona. També sovintejàvem les masies de les afores de Barcelona, amb un gran pati i gronxadors. Però gairebé amb la costella de xai penjada de l’ollal, havia de sortir a vigilar que els menuts no deslliguessin les cadenes que impedien que els nens sortissin volant dels gronxadors. Vigilava i em pelava de fred, però els nens ho passaven bé.

Perquè els nens no són maleducats, els nens s’avorreixen, i quan això passa, fan el què primer se’ls acut: moure’s, intentar distreure’s, i marejar. Un restaurant no és un espai adequat per a nens perquè, precisament, és l’espai més avorrit per a un nen, atès que s’hi va a fer allò que els nens NO els agrada: menjar i estar quiets. Per això, en els restaurants, els nens fan el possible per escurçar l’estona d’estada, marejant tant com poden.

Va ser en un d’aquests retirs de vigilant solitari, sota aquell arc de ferro que serveix perquè els nens s’esdenteguin, que vaig pensar en que jo volia oferir una mena de solució per als migdies, perquè mentre els pares dinessin o fessin la sobretaula, els nens estiguessin distrets, fent una activitat amb monitors. Un servei als pares i un entreteniment pels nens. Jo, personalment, en aquell moment ho hauria agraït moltíssim.

I així va néixer Patacutxi, el 1999, el taller de cuina per a nens, a Semproniana, cada dissabte al migdia. Els infants estan amb nosaltres, les monitores, durant dues hores  – de 13:30h a 15:30h -. La primera hora fan el taller de cuina, i després dinen. Mentrestant, els pares dinen al menjador.

Ara hem engegat una nova activitat a Pla dels Àngels (Ferlandina, 23. Raval. Barcelona. 933294047). Potser fa quatre setmanes que hem començat i estem contents, perquè els pares ho estan i els nens ho gaudeixen.

Us presento la nova activitat que fem a Pla dels Àngels.

Es tracta d’una sala de jocs, tots relacionats amb l’alimentació, on els nens juguen tranquil·lament amb una monitora que en tindrà cura, mentre els adults acabeu de dinar.

El funcionament és molt senzill:

  1. Dineu tots junts al restaurant.  
  2.  Quan els nens els ve de gust, baixen a la sala de jocs, on la monitora els espera. Mentrestant, els adults acaben de dinar, fer postres i cafès tranquil·lament.
  3.  A la sala de jocs hi troben quatre tallers:
    1. Fem la nostra fleca. Amb pasta de sal, els nens fan un panet, una barra de pa, un croissant, una ensaïmada,….
    2. Fem un menú saludable. Els nens han d’omplir el seu “plat”, enganxant-hi dibuixos de verdures, carn/peix/ous, fruita, làctics…..
    3. Ens enjoiem. No hi podia faltar! Collarets de macarrons!
    4. Cuinem unes postres de iogurt i plàtan, amb un detall de xocolata
    5. i també hi ha contes i llibres, que han portat l’Institut de la Infància
  5. Mitja hora més tard….els nens pugen al menjador on hi sou els pares, amb tot el què han fet.

 

LES PREGUNTES:

  •  QUAN? CADA DIUMENGE AL MIGDIA.
  • PER A QUINES EDATS? Suggerim fins a vuit anys. L’activitat està pensada per a nens molt menuts, així doncs si els nens de dos anys volen jugar amb nosaltres, seran benvinguts, i els de vuit….també!
  • QUIN HORARI? No hi ha horari. És a dir, quan els nens vulguin baixar a jugar amb nosaltres seran benvinguts. Els tallers estan pensats perquè durin una mitja hora.
  • S’HA DE RESERVAR? No. Això sí, hi ha un aforament màxim de 15 nens, però com que uns entren a una hora i els altres a un altre, la rotació és alta. Si hi ha molts nens, serà qüestió d’esperar una mica, però segur que podreu jugar!
  • ÉS GRATUÏT? Sí, perquè és un servei que donem als clients de Pla dels Àngels.
  •  A ON? A PLA DELS ÀNGELS. Ferlandina, 23. Raval. Barcelona. 933294047. www.semproniana.net

 

LES RAONS. PERQUÈ HO FEM?

 A l’entorn urbà és difícil trobar un restaurant còmode per anar amb nens, més enllà dels fast-food, on els nens són benvinguts amb menús pensats per a ells, joguines que arrodoneixen el menú i zona de jocs.

ja fa onze anys que, a semproniana, oferim una activitat els dissabtes al migdia –un taller de cuina amb dinar, al mateix temps que els adults dinen -. ara, ampliem l’oferta d’activitats infantils, amb aquesta sala de jocs a pla dels àngels.

 Perquè ho fem?

  • perquè ens agrada que vinguin famílies
  • perquè hi ha molt poques opcions (o cap) per sortir a dinar amb els nens, i que tothom ho passi bé
  • perquè quan els meus fills eren menuts em van treure de tots els restaurants
  • perquè el pla dels àngels és el millor espai per anar a dinar en família: la carta té plats per a tothom, hi ha una sala especial per a aquestes activitats, estem al bell mig de la plaça dels àngels i, a més, és econòmic
  • Per ser els més originals del planeta.
4_10_pla_jocs.jpg
la sala de jocs a Pla dels Àngels

       8_10_pla_jocs.jpg      3_10_pla_jocs.jpg

Etiquetes: , , , , ,
Publicat a General, llibres, nens, pla dels àngels, Restaurant, Tallers | 6 comentaris »

Cuinar sense cuina

divendres, 3/12/2010

Doncs com us explicava en el darrer post, he fet una gira per diversos centres del Corte Inglés, per presentar el llibre “Com fet a casa”, i cuinar algunes de les receptes, que es fan sense cuina ni res de res.

Val a dir que l’afluència de públic va ser espectacular, impressionant, fins a 130 persones es van aplegar al Corte Inglés de Sabadell. Cal dir, també, que em vaig posar molt nerviosa davant tantes persones, i que alguna pífia vaig fer. Però, quan ja havia rodat pels sis centres restants, el taller va quedar rodonet. O sigui, que ja ho sabeu, si us cal un taller de cuina sense cuina ni aixeta, allà vaig jo amb els meus aperos…..

DSCF0008 (2).JPG    DSCF0002 (2).JPG    DSCF0004.JPG DSCF0003.JPG

El millor de la gira ha estat que a cada Corte Inglés m’he nodrit de noves receptes, d’idees sensacionals. A Sabadell, m’explicaven un pollastre amb prunes i pomes. Es tracta d’un pollastre a l’ast, dels que vénen envasats al buit. Al líquid que queda a la bossa, hi hidraten unes prunes seques, hi afegeixen una mica de ceba confitada i, finalment, unes pomes. Tot plegat ho fan coure fins que queda amalgamat. Trossegem el pollastre, l’escalfem i el servim amb les prunes i la poma.

A Cornellà m’explicaven una recepta de llobarro amb olivada. El llobarro, obert i untat amb olivada, com si fos el farcit d’un entrepà i cuit al forn, quinze minuts, a 180ºC. L’acompanyem d’un llit de patata i ceba, tallada molt fina.

A Can Dragó em deien que el torró tou sobrer de les festes de Nadal era ideal per fer el romesco. En comptes de triturar-hi ametlla, hi posen un tros de torró.

Sensacionals idees que van rivalitzar i, fins i tot, guanyar a les meves propostes.

 

Torrada de figues i pernil.

4 llesques de pa de motlle sense crosta

100 gr. de formatge d’untar, tipus Philadelphia

50 gr. de pernil serrà

8 figues

Orenga

Pebre vermell picant

Estirem el pa de motlle amb un corró. Ha de quedar ben fi. El torrem al forn, a 180ºC, uns cinc minuts.

Mentrestant, barregem el formatge d’untar amb una cullerada d’orenga i una culleradeta de pebre vermell picant.

Tallem les figues a làmines, no molt gruixudes.

Untem la torrada amb el formatge d’untar, cobrim amb làmines de figues i acabem amb unes làmines de pernil. Servim immediatament, ja que de un altre forma, el pa s’estovaria excessivament.

En el cas de que no tinguem ganes, temps ni paciència per fer la torrada de pa de motlle, podem substituir-la per una torrada comprada. I com de figues no n’hi ha tot l’any, també podem substituir-les per un altre fruita, per exemple, amb unes làmines de raïm negre, meló, o unes làmines de papaia. La qüestió és trobar-hi un toc fresc.

 

Amanida de mango amb chatka i vinagreta de fruits vermells

1 mango no massa madur

Un pot de chatka o una bossa de surimi ratllat

Una bossa d’herba de canonges

Flor de sal

50 gr. de melmelada de gerds

Un raig de vinagre

100 ml d’oli d’oliva

Pelem el mango i el tallem a làmines fines, rectangulars, de manera que ens quedi en forma de caneló quan l’enrotllem sobre sí mateix.

Posem una cullerada de chatka en el centre de la làmina de mango i enrotllem sobre sí mateix.

Preparem la vinagreta de gerds, simplement dissolent la melmelada de gerds amb un raig de vinagre. Emulsionem amb un raig d’oli.

En el cas que no tinguem màquina de tallar embotit o el mango estigui molt madur, trinxem el mango i el posem en la base d’un motlle d’aquells metàl·lics foradats per tots dos cantons. Amanim amb una mica de vinagreta de fruits vermells i acabem amb el surimi ratllat.

També podem fer quadradets de mango, fem un forat amb un estri d’aquells de fer boles de meló, on hi posarem una gota de vinagreta de fruits vermells. A sobre, hi posem el surimi ratllat.

Acompanyem amb canonges, amanits amb la vinagreta de fruits vermells i una mica de flor de sal.

Coca de carxofes i tomàquet

1 paquet de tarteletes de pasta brisa 

1 pot de paté de carxofa

1 tomàquet gran i carnós

Una llauna de 48 gr. d’anxoves en oli

Una cullerada sopera de sèsam torrat

Una cullerada d’olivada

 

És tan senzill com pelar el tomàquet, buidar les llavors i tallar-lo a daus.

Farcir les tartaletes amb una cullerada generosa de paté de carxofa, uns daus de tomàquet, una anxova en cada tartalete i una petita cullerada d’olivada. Amanim amb una mica d’oli de les anxoves. Espolsem sèsam torrat per sobre i ja estarà a punt per menjar.

No li afegirem sal, perquè l’anxova i l’olivada són suficientment salades. Tot i això, es pot afegir una mica de sal a sobre el tomàquet.

Postres ràpides de taronja

4 natilles

2 taronges grans

Un tros de xocolata

Tallem la taronja de manera que no quedi res de la part blanca. La distribuïm tapant la base del plat que anirà a la taula. A sobre col·loquem un parell de cullerades de natilles, ben disposades i ratllem xocolata per sobre.

Podem substituir la taronja per qualsevol un altre fruita: poma, plàtan, nespres o pinya. Totes les fruites queden bé amb les natilles, però la taronja és un bon contrapunt per les natilles, tant pel seu color com pel gust, ja que la seva natural acidesa ajuda a equilibrar la dolçor de les natilles.

Aquestes són unes postres tremendament senzilles, per tant és molt important com les presentem al plat, com les col·loquem perquè quedin vistoses i atractives. Una pura qüestió d’estilisme.

Si ens ha quedat una barra de torró tou al rebost, la triturem amb dues natilles i posem la crema en una màniga pastissera. Farcim unes neules de broc gros i les disposem sobre una salsa de xocolata. Acabem amb uns grills de taronja.

Com sempre, ni una fotografia…..

Etiquetes: , , , , , , ,
Publicat a ada parellada, llibres, postres i pastisseria, Receptes, Tallers | 2 comentaris »

|1|2|