
Diu en Jumon Erra, el director de l’obra de teatre d’UN DISGUST DANÈS, que si tingués un restaurant titularia unes postres amb aquest nom.
D’un cop, d’un rampell, la Carme Ruscalleda i jo mateixa, saltem:
- Ui, no! Això mai! Titular unes postres, precisament, amb el nom de disgust?
Som a la presentació a la premsa d’una obra de teatre que promet: UN DISGUST DANÈS. S’estrena el dijous dia 15 de març i serà en cartell, al Tantarantana, només tres setmanes, fins l’1 d’abril.
L’obra passa a un restaurant d’aquells importants, de gran reconeixement. Però l’argument no es basa tant en el punt de l’arròs sinó en la lenta cocció de l’amistat i la rapidesa amb la que aquesta amistat es pot cremar. On són els lÃmits de l’amistat? Pot una amistat aguantar la pressió de la gestió d’un restaurant d’aquestes caracterÃstiques? Pot una amistat competir amb un projecte empresarial, amb una il·lusió professional? A l’obra s’aborda l’etern debat, el de la conciliació laboral i familiar. I, precisament, aquest debat, on queda absolutament palès és al marc d’un restaurant. Si hi ha un negoci en el que es fa gairebé impossible conciliar aquests dos aspectes vitals és a un restaurant.
La presentació de l’obra a premsa es va organitzar en un dia clau, el 8 de març, dia de la dona treballadora, a Semproniana. I les padrines varem la Carme Ruscalleda i jo.

Potser perquè el nom Ruscalleda és un imant, potser perquè el format de roda de premsa amb debat inclòs era atractiu, potser perquè l’Adam Martin – el mestre de cerimònies – i el Jumon Erra tenen gran poder de convocatòria, potser perquè l’obra té molt d’interès -i aquest punt és indiscutible – , sigui pel què sigui, l’assistència de periodistes va ser molt nombrosa i el moment de les fotografies i els flaixos va ser espectacular.

Al Periódico
Â
Em va fer molta il·lusió que la Carme vingués a Semproniana i confesso que estava molt nerviosa perquè tot anés bé i perquè la Carme trobés que les propostes gastronòmiques què havia preparat per complementar la roda de premsa estiguessin a seva alçada. Després de donar-hi moltes voltes, vaig arribar a la conclusió que era millor cuinar coses normals, sense intentar fer filigranes que probablement haurien estat un fracà s absolut. Vam servir una coca tova de tomà quets secs, unes broquetes de mandarina, pinya i seitó; unes magdalenes de pastanaga (lloades per l’Adam Martin!), uns brioixos farcits de xocolata blanca amb anècdota inclosa, un pastÃs marbre. Volia fer-ne fotografies, però me’n vaig oblidar totalment. Només en vaig fer un parell….
La roda de premsa es va basar en una taula rodona on vam parlar de com la Carme i jo afrontem la feina compaginant-la amb la famÃlia. Va ser emocionant quan ella deia que s’havia perdut moments importants de la vida dels seus fills, però que no se sentia malament perquè els havia transmès valors com l’esforç, la perseverança, la il·lusió i els havia donat tot l’amor del món, malgrat que aquest amor l’havia hagut de dosificar en petites porcions, com si fossin petit fours.

Les actrius, Ota Vallès i l’Elena Vallès desgranaven la seva experiència de conviure amb els horaris bojos del teatre i els fills. De fet, va quedar palès que l’Elena Vallès ho compaginava tan bé com podia, atès que va venir a la roda de premsa amb el seu petit, de divuit mesos.

OTA VALLÈS

ELENA FORTUNY
Quan va acabar la taula rodona, els presents ens vam relaxar i vam fer una mena de berenar/tast i les converses van fluir amb frescor i naturalitat.

JUMON ERRA
Com a cirereta del pastÃs, l’organització m’ha regalat quatre entrades per anar a veure l’obra, que poso a la vostra disposició. Per aconseguir les entrades només heu de deixar un comentari al bloc. Dilluns dia 12 faré el sorteig entre tots els comentaris. I us ho faré saber! El dia que us esperen és el dia 14 de març!!!
Som-hi, animeu-vos-hi! Paga la pena!
I a qui no li toquin les entrades al sorteig, sempre queda l’opció de comprar, clar!

preciosa fotografia simple
 CAKE MARBRE
4 ous
100 gr. de gira-sol
180 gr.de sucre
130 ml de llet
220 gr. de farina
1 sobre de llevat
2 cullerades soperes de cacau pur
Comencem separant les clares dels rovells.
Batem els rovells amb la meitat del sucre fins obtenir una crema de color blanquinós. Afegim l’oli i la llet, batem bé.
Tamisem la farina i el llevat, l’afegim a la barreja anterior.
Batem a punt de neu les clares amb l’altra meitat de sucre.
Integrem la barreja dels rovells amb la de les clares, amb molta cura de que no s’abaixin les clares.
Engreixem i enfarinem un motlle.
Separemla massaen dues parts.
A una de les parts, afegim les dues cullerades de cacau pur, també tamisades.
En el motlle, anem alternant una culleradade massablanca amb una culleradade massade xocolata. Amb una cullera, barregem amb delicadesa perquè ens quedi el dibuix d’un marbre.
Â
















Ada Parellada (Granollers, 1967) va néixer a la Fonda Europa de Granollers. La cuina, les aromes i el plats l’han envoltada des del dia que va treure el nas a aquest món. Potser perquè ho ha vist de sempre l’ha fet el seu ofici, a 
