Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Això significa que obrim tots els migdies de la setmana i només tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 és una classe de cuina gratuïta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el títol, la fem a les 12h,

Sense que ningú s’ofengui, i encara menys els meus veïns del davant – l’església -, la cuina de 12 és la contraprogramació de la missa de 12. El funcionament és molt similar: jo faig un sermó en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i també oferim l’hòstia que és un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomàquets pera
  • uns 8 tomàquets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassó
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomàquets secs ja hidratats i macerats en oli, són molt més còmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en què estan conservats.

Retirem les llavors del tomàquet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per això només li caldrà un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquè quedi al punt just de cocció.

Barregem els cigrons amb el tomàquet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomàquets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassó. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquè aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquè és un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat únic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo és ideal, i també si sou vegetarians, perquè conté proteïna de bona qualitat.

Aquí teniu la justificació de l’amanida:

- Cigrons: proteïna vegetal

- Blat tendre: complementa la proteïna dels llegums, aconseguint una proteïna d’alta qualitat. TAmbé és interessant perquè és un ingredient nou, i això sempre sorprèn

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportació de proteïnes, gust i textura

- orellanes: és el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

- Tomàquets secs: un amaniment diferent

- Tomàquet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassó: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no és només una “decoració”, sinó que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Això i més a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

Estiu, amanides

dimecres, 30/07/2014

Hi ha amanides refinades, de luxe, complicades, rebuscades, rocambolesques, estratosfèriques, excepcionals, sensacionals, diferents, originals, neoliberals, independistes, generals i particulars.

I hi ha….amanides.

I hi ha….amanides senzilles.

I hi ha ….amanides que m’agraden

I hi ha….aquesta amanida senzilla que m’agrada fer i menjar

No es diu Amanida Walforf, ni Caesar, ni catalana. La pobre és tan senzilleta que no té ni nom. Les coses quan no els donem cap importància no les bategem. Fins i tot el moble del passadís té un nom “el moble blanc del passadís”. En canvi aquesta amanida d’avui no té nom, ni crec que en tingui mai. Això sí, no és res de l’altre món, no ens farà saltar al pòdium dels guanyadors, no ens farà cotitzar en borsa, però té la seva gràcia i el seu salero, i la seva cosa.

Senyors i senyores, us presento….

 

UNA AMANIDA D’ESTIU

2014-07-30 14.07.46.jpg

200 g de barreja d’enciams

una pastanaga

un nap daikon

un carbassó

un parell de raves

un grapat de nous

un tomàquet

 

per la vinagreta:

3 parts d’oli

1 part de vinagre de poma

sal, orenga

una mica de mel

una anxova molt picolada

 

Fem la vinagreta, simplement barrejant tots els ingredients.

Tallem les verdures en encenalls, fent servir el pelador de patates.

tallem els raves amb un ganivet esmolat o una mandolina

piquem les nous. Tallem el tomàquet a daus

Amanim els enciams amb la vinagreta i barregem amb les nous i els tomàquets. Disposem en un plat.

A sobre posem els encenalls de verdures i acabem amb unes llunes de rave

Podem preparar els encenalls de verdures amb antel·lació, però en aquest cas, hem de guardar-los amb aigua gelada

2014-07-30 14.07.25.jpg

 

 

La ruta del cereal bio II

diumenge, 4/05/2014

Aquest any ens hem tornat a adherir a la iniciativa endegada per la Núria Coll d’Etselquemenges http://www.etselquemenges.cat/ que juntament amb l’empresa de cereals biològics Biocop han organitzat: la ruta del cereal bio http://larutadelcerealbio.cat La proposta és animar a una colla de restaurants de la ciutat a ampliar la carta amb plats de cereals. l’objectiu és, doncs, ampliar l’oferta de restaurants sensibles amb aquest moviment, i fer “rular” els clients habituals de restaurants amb ànima biològica. En definitiva, que jo, que no sóc de la “onda”, m’hi engresqui i els que són de la “onda” vinguin a casa meva. I així tots ens movem, ens anem coneixent i acabem implicant-nos-hi, perquè ja ho diuen els castellans, que el “roce hace el carinyo”.

Aquests som els 13 restaurants on podràs tastar plats plens d’imaginació basats en tot tipus de cereals, només fins el dia 11 de maig

Barraca

El Gat blau

El Cafè Blue Project

Gut

Hàbaluc

Hisop

L’Hortet

Miquetes Màgiques

Mordisco

Nonono

Semproniana

Teresa Carles

Tòpik

Doncs un cop em vaig apuntar a la iniciativa d’aquests dos lluitadors – la Núria i l’Albert de Biocop – vaig decidir que no aniria amb xirrimandunguies i que apostaria fort. Per això vaig optar per el mill. Casum el mill! Mira que és punyeteru! El mill és un cereal remenut, que es conrea sobretot al continent africà. De fet és la base de l’alimentació de la població africana i l’acostumen a menjar com a massa, o com a farinetes, tant de cullera com pres amb les mans. Però a nosaltres no ens agraden gaire aquestes textures pastoses i me les he hagut d’empescar per fer una preparació que fos vistosa, saborosa i de textura agradable. I el resultat ha estat el plat que us presento

TERRINA DE MILL AMB COCO, CARBASSA I FESTUCS

Semproniana

100 g de mill pelat Biocop

400 ml de llet de coco

600 g de carbassa

7 ous

200 g de festucs

sal, pebre i romaní en pols

La dificultat del plat és aconseguir una cocció acurada tan del mill com de la terrina. Posem aigua a bullir i hi fem coure el mill només durant deu minuts. Colem i reservem.

coem la carbassa al microones, tapada, durant cinc minuts. Salpebrem i triturem. Ha de quedar un puré espès. La separem en dues parts. Una part la farem servir per la terrina (i la deixarem així, en forma de puré), l’altra part la  batrem amb una mica de nata, brou de pollastre o una cullerada de formatge d’untar per aconseguir una crema o salsa

batem els ous juntament amb la llet de coco, salpebrem i hi afegim una mica de romaní en pols. Trinxem els festucs. Barregem el mill cuit amb el puré de carbassa, la llet de coco i els ous. Disposem en un motlle de parets baixes i coem al forn a 140ºC durant 45 minuts. Punxem amb una broqueta per comprovar si ja està cuita. Si la broqueta surt seca és que la terrina ja està a punt. Un cop freda, la desmotllem i la tallem a quadrats. Saltem unes verdures i les disposem sobre la terrina, que haurem escalfat un moment al microones o al forn. Acompanyem amb la salsa de carbassa i uns quants germinats (i jo també hi vaig posar quatre pinyons torrats….)

 

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’església del Sagrado Corazón. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il·luminada, amb gent, de nit, amb núvies, roses, arròs i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I després de tant de temps convivint amb l’església, se m’ha empeltat cert aire litúrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi també m’agrada tenir feligresos he decidit fer la  contraprogramació laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sóc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermó: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, és gratuïta. El raspall el passem després, quan els portem el compte del dinar. Perquè l’activitat és gratuïta per els que es queden a dinar.

La única diferència és que a la CUINA DE 12 hi ha números clausos, perquè només hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessió de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922 i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “víctimes”

Aquest diumenge he mostrat les següents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enllaç http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/ La única diferència és que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serrà talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’auró (si no en teniu, ho substituïu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cuscús precuit

300 ml d’aigua

un raig generós d’oli d’oliva

 

Introduïm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180ºC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnífic to daurat.

També aprofitem per hidratar el cuscús. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cuscús. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cuscús i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cuscús, barrejar-lo amb uns quicos i un raig generós d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. També posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat també una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el líquid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens preparàvem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades és el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb més força per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot allò que exalça el sentiment de pertinença a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, més que de l’oli d’oliva – que potser sí que és el greix habitual a la Catalunya Nova – però la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sagí, el llard de porc i la cansalada. Només quan la religió prescrivia restriccions plaents alimentàries, a taula apareixia el setrill. Si a pagès faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensació d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matança

La matança del porc és la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil·la, perquè malgrat no he mirat el rànquing de la importància de les festes en el sentiment dels catalans, jo així ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el què sigui….del món, jo dic tan panxa que la matança és la festa dels catalans. Vull recalcar que és una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perquè és una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurarà les viandes de tot l’any, no només de la família sinó del veïnat. Avui per a tu, demà per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir veïns. Perquè a la matança no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sinó que es feien; que és la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per això vaig pensar que faríem totes plegades una Matança del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que té els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el paté i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podrà tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

S-10. 10 sopars, 10, a Semproniana, per 10€

dimarts , 25/02/2014

14_s10.jpg

Fa dies que aquesta iniciativa rutlla, però no havia pogut explicar-ho al bloc, perquè simplement, he anat de bòlit i sempre que he volgut escriure unes línies, un altre tema ha passat pel davant i tot plegat ha quedat arraconat per a “un altra dia”. Però ha arribat el moment, tot i que avui tenia previst penjar un post sobre cigrons…en fi, ja en parlaré demà.

En definitiva, només es tracta d’explicar que a Semproniana aquest curs hem endegat la S10, una tarja que segueix el patró de la T10, l’abonament de viatges de transports de Barcelona.

La “S” de la S10 significa: Semproniana, Sopar, Setmana.

10 = 10 sopars a 10€

Per tant, està operativa a Semproniana a l’hora de sopar dels dies d’entre setmana (dimarts, dimecres i dijous). El funcionament és senzillíssim. Es tracta de comprar l’abonament al mateix restaurant o directament a la plana web i anar-lo gastant com convingui. Cada vegada que vingueu, us “clicarem” el nombre de sopars gastats. Que sou una parella, clicarem dos requadres de la S10, que sou un grup de 10, clicarem els 10 requadres i santes pasqües.

Què hi trobareu per aquest mòdic preu?

Doncs un sopar complert: un primer, un segon i unes postres. Cada dia diferents. Podreu triar entre dues opcions de cada. En el capítol de primer plat, hi ha propostes com trinxat de patata i col, coca de recapte amb formatge de cabra, baklava de carbassó i tomàquets secs, crema de céleri amb tòfona, amanida de piquillos, nous i olivada, llenties amb brandada de bacallà i moltíssims plats més. El segon plat sempre contempla una carn i un peix: secret ibèric amb mostassa, lluç amb salsa d’avellanes, confit d’ànec amb taronja, milfulles de tonyina i tomàquet especiat, pollastre al cococurri….. I les postres: brownie, crema de llimona, pessic de pastanaga, mató i poma….i anar fent. El preu inclou una beguda – aigua o copa de vi -.

DSC06358.JPG

Albergínia amb formatge de cabra

IMG_0028.JPG

pasta fullada amb crema de llimona, maduixes i nata

VOLS DIR QUE NO HI PERDEU?

És la pregunta que em fa tothom.

Doncs no, no hi perdo, sinó que hi guanyo. Potser, ben mirat, ben comptat, no hi guanyo cap cèntim, potser quedo en paus. Allò que en diuen “el punt d’equilibri”, els que es dediquen als números. Però ja se sap que un restaurant, si mira molt els números, si fila molt prim, si talla el filet massa just, potser hi guanya, però acaba perdent el que més importa: la clientela.

Podríem dir que no hi guanyem perquè és una inversió. El meu avi deia que la publicitat s’ha de fer al plat. Per tant, tots aquells euros que destinaria a posar un anunci vés a saber on, els inverteixo en el plat de la S10.

I d’aquesta manera guanyem noves visites, clients que potser no haurien vingut a casa nostra, haurien anat a cal veí, potser. I guanyem en bonhomia, en fer que hi hagi una opció per poder sortir tantes vegades com es vulgui, sense haver de patir tant per la butxaca de l’endemà. 

Sigui com sigui, m’agrada haver fet la S10. He guanyat en satisfacció. I ja està.

 

 

Coca de llardons, mató i melmelada de figues

dimecres, 19/02/2014

IMG_0250.JPG

S’acosta Dijous Gras i aquest any m’empeny una gran decisió a celebrar-lo. No tant per les connotacions religioses i tradicionals que comporta la festa, que també, sinó perquè serà la meva petita reivindicació de la importància de preservar la nostra cultura culinària, la nostra manera de menjar. I cal dir que preservar la nostra cultura culinària implica, necessàriament, donar-li una importància cabdal al porc. Ens agradi o no, nosaltres estem fets de llard, som fills de la botifarra i el nucli de les nostres cèl·lules podria ser un llardó. Que el nostre greix patrimonial és l’oli és un invent americà, dir que la nostra dieta tradicional es basa en les hortalisses és no saber-ne ni un borrall de climatologia mediterrània. Mengem hortalisses, clar que sí, també cereals, per descomptat, una mica de peix, un pessic de carn i el porc de dalt a baix.

Per això, m’emmalalteix l’ànima i el meu arrelat sentiment nacional constatar les dessercions contínues dels compatriotes. Cada dia hi ha més adeptes a la dieta vegetariana, vegana, crudívora i una nova tendència que encara no té nom i que considero la mar de divertida i coherent que és “vegetarià amb pernil”. Sembla ser que hi ha certs vegetarians que no poden prescindir del pernil de gla. Llavors, han tirat pel dret i l’inclouen a la dieta com a “complement proteïc”. Un aplaudiment!

Doncs això, que aquest Dijous Gras menjaré amb intenció nacional, com si em mengés un tros d’estel·lada: botifarra d’ou i coca de llardons.

Aquí teniu la recepta de coca de llardons per si voleu fer-la a casa i menjar-la en totes les manifestacions, reivindicacions i festes diverses per tirar endavant el procés de ser catalans de ple dret. Gairebé la menjaré com una píndola independentista, per insuflar força, pit i collons.

 

COCA DE LLARDONS

IMG_0252.JPG

De maneres de fer aquesta coca n’hi ha tantes com fleques i cases que en fan. Jo l’havia fet sempre a partir d’una pasta de full, però l’altra dia no en tenia a mà i vaig optar per una massa de coca de recapte, i va quedar magnífica….Em va semblar molt més fàcil, accessible i realista aquest tipus de massa (a més que molt menys greixosa) que la pasta de full.

300 gr. de farina

150 ml d’aigua

25 ml d’0li d’oliva

10 gr. de llevat fresc

un pessic de sal

150 gr. de llardons

200 gr. de sucre en gra

IMG_0246.JPG

acabades de sortir del fornt

Dissolem el llevat en l’aigua tèbia i aboquem en la farina amb la mica de sal. Afegim l’oli i pastem amb les mans fins aconseguir una pasta homogènia i fina. Ara aboquem la pasta sobre una taula una  mica enfarinada, l’estirem una mica i hi aboquem el sucre i els llardons esmicolats. Estirem amb el corró per tal d’incloure el sucre i els llardons a la massa.

podem fer-ne plecs, com si fos una pasta de full, posant els llardons entre els plecs o fer-ne làmines fines. 

Llavors la tallem al gust i hi afegim una mica de sucre per sobre. Si hem fet plecs, per tant serà més gruixuda, l’haurem de coure vint minuts al forn, a 180ºC.

Si l’hem fet fina, amb deu minuts (vigilant sempre) en tindrem prou.

Fa uns mesos vaig tenir la sort que una clienta amiga, la Montse Illa em regalés un parell de pots de la seva magnífica melmelada de figues.

M’ha semblat un acompanyament ideal per a la coca de llardons, complementada amb una mica de formatge fresc. Una combinació reeixida, la veritat.

Però un cop acabada la melmelada de figues, l’altra opció ha estat acompanyar-la d’una poma caramel·litzada (amb sucre i un xic de suc de llimona), un puré de poma i uns punts de iogurt.

 WIN_20140109_144308.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Semproniana a mida. Els plats a talles

dimarts , 24/12/2013

No és nou d’avui, però com passa amb tot allò que fa un mateix, encara no n’havia parlat!: A Semproniana oferim tota la carta en TRES TALLES.  És únic al món, en el sentit que no ho he vist fer enlloc més. I abans ningú no em tregui la patent, ho deixo patentat al bloc. Molt probablement ningú més no ho fa perquè és una murga per a la cuina (ara ja ens hem avesat a fer-ho, però al principi va ser tot un enrenou). Hem de tenir plats de tres mides diferents, com si fóssim a la casa dels Tres Ossets, i quan prenem comanda, un cop el client ha decidit que vol menjar li hem de demanar en quina mida vol, i tota la pesca. I anar fent….tot i això val  a dir que l’experiència és molt positiva i els clients estan molt i molt contents de poder triar quina talla els convé més.

Tots els plats de la carta poden demanar-se en talla S, M ó XL.

La talla S ve a ser una tapa.

La talla M és la ració que normalment trobes als restaurants

La talla XL és més aviat per compartir o per fer un festival d’aquell plat

El que fa que hi hagi moltíssimes possibilitats de trobar el format de menú que més et convingui.

A la web de Semproniana podeu consultar la carta que ara estem oferint.

http://www.semproniana.net/home/carta-i-menus/

Són moltes les justificacions d’aquesta proposta, que està tenint un èxit considerable. Aquest format permet tastar molts més plats, si vas en parella, alhora que permet compartir tota mena de plats, si vas en grup. Si t’agrada molt un plat concret, pots fer un festival, menjant un XL tot per a tu. Perquè, a més de les talles, els plats els preparem que siguin tots “compartibles”, porcionant-los o presentant-los de tal manera que es puguin compartir fàcilment.

Cadascú se sap la seva gana i, ja que hi som (malgrat fa de mal dir)…la seva butxaca. Això fa que, per exemple, si només faries un plat perquè no tens massa gana, et demanis una talla S, per fer un tastet i acompanyar la resta de la taula mentre mengen els seus plats. I si no vols fer un gran dispendi, doncs et comparteixis un primer i facis un parell de talles S com a segon. O mil i una combinacions. Aquesta és la gràcia de les talles: que es perd la rigidesa i entrem al món de tot és possible.

Per això, ara quan em diuen quin tipus de cuina faig, jo els contesto que faig la cuina de la GUITARRA.


 

 

DSC04167.JPG

Arròs del Venere amb sobrassada talla S i talla M

DSC04169.JPG

Terra de cuscús, talla M i talla S

 

DSC00121.JPG

Croquetes de carn a la brasa, talla XL (n'hi van 6)

DSC00122.JPG

Croquetes de carn a la brasa, talla M (n'hi van 4)

DSC00123.JPG

Bric de brie amb dàtils (talla M)

DSC00125.JPG

Bric de brie amb dàtils (talla S)

DSC00124.JPG

Magret d'ànec amb salsa d'escalònies (talla S)

La història de la col de galàpeg i en Pau Santamaria

divendres, 20/12/2013

Estava jo bregant entre cassoles i telèfons, que és la única cosa que sé fer alhora, malgrat la fama que tenim les dones de saber fer dues coses al mateix temps, quan per la porta entra en Pau Santamaria (aclareixo la dada: és el fill del gran Santi Santamaria) portant un cistell sota el braç, el contingut del qual es basava en una col de pell de galàpeg i una coliflor.

 

M’explica en Pau que el seu pare havia fet una tasca de cerca dels millors productors pagesos de l’entorn, que eren els seus proveïdors, i que era una pena perdre aquest patrimoni. Per això, ara, en Pau els havia recuperat i oferia als restauradors portar-nos aquesta saviesa a ciutat.

Per començar, em deixava la col i la coliflor perquè la tastés. Val a dir que les dues hortalisses eren prou bones. No vaig trobar grans matisos a la coliflor, en canvi la col de galàpeg em va entusiasmar.

Les fulles més verdes, tan turgents, van ser ideals per embolcallar un moniato escalivat, barrejat amb bolets, botifarra negra i pinyons. I fer-ne aquest plat que va tenir un èxit considerable entre els clients de Semproniana

 

COL DE PELL DE GALÀPEG FARCIDA DE MONIATO I BOTIFARRA NEGRA

Quatre fulles externes de col de pell de galàpeg

un moniato gros

400 gr. de bolets variats

una botifarra negra

250 ml de brou de pollastre

una ceba grossa

2 grans d’all

una nou generosa de mantega

una mica de farina

 

Comencem per la salsa. Sofregim la ceba  i els grans d’all picats, lentament, amb la mantega. Quan sigui ben tova, afegim els bolets. Apugem una mica el foc, perquè els bolets es coguin i perdin l’aigua. Ara retirem la MEITAT DELS BOLETS, i els reservem. Hi posem la farina, donem un parell de voltes perquè es cogui i ho cobrim amb el brou de pollastre i deixem que el conjunt cogui durant uns quinze minuts, a foc lent, perquè tots els sabors s’intercanviïn. Triturem bé. Reservem.

Escalivem el moniato al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini el coem a 200ºC durant mitja hora. Esperem que es refredi per pelar-lo.

Traiem la pell de la botifarra i l’esmicolem. La barregem amb l’altra MEITAT DE BOLETS. També afegim el moniato escalivat i aixafat. Hem de fer com una massa homogènia de moniato, botifarra negra i bolets.

Farcim la fulla de col amb la barreja de moniato, botifarra i bolets. Emboliquem sobre si mateix. Per escalfar-ho, ho posem al forn tapat amb un paper d’alumini. TAmbé ho podem escalfar al microones, tapat.

Acompanyem la col amb la salsa de bolets, ben calenta.

Acabem amb uns pinyons torrats.

Sopar inèdit amb Llucia Ramis

dilluns, 11/11/2013
DSC03959.JPG

una mostra dels comensals que van venir al sopar: ben a prop de la Llucia

Ja em reprès els sopars inèdits que fem un cop al mes amb l’Ada Castells, a Semproniana. Convidem a venir a un autor/a i donem l’oportunitat als seus lectors de sopar-hi, en un grup reduït de no més de vint persones.

La veritat és que no hi ha hagut cap sopar en que no sorgeixin multitud d’anècdotes. El sopar del tret de sortida de la temporada 2013-2014 va ser amb la LLUCIA RAMIS.

Vam parlar de la seva obra, però també de la seva família i d’ella mateixa. Tres hores farcides de converses, riures, somriures i plats.

El proper és aquest DIMECRES, dia 13 de novembre, amb la NÚRIA PERPINYÀ,  a les 20h a Semproniana.

DSC03957.JPG

DSC03958.JPG

Què vam sopar?

Timbal de patata, botifarra negra i salsa de sidra

DSC03967.JPG

 

Salmó amb salsa de taronja amb cacauets de wasabi

 

DSC03969.JPG

I per postres (sense fotografia) FLAM DE  MATÓ AMB PASTILLES JUANOLA.