Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

La ruta del cereal bio. Fins al dia 19 de maig.

diumenge, 12/05/2013

sardines marinades sobre una base de cuscĂşs. Fotografia de Pau Esculies

El món, més que per cultures, està dividit per cereals: Àsia, arròs; Àfrica, mill, Amèrica, blat de moro; Europa, blat. Segons alguns estudiosos de la matèria, les ètnies s’han definit a partir de la seva alimentació, així doncs nosaltres som el que som perquè hem menjat blat tothora. Això era abans, perquè ara, malgrat ens vanagloriem que la nostra és la dieta mediterrània, basada en un consum prioritari de cereals, llegums, hortalisses i peix, si analitzem el què mengem descobrirem que el que realment practiquem és una dieta atlàntica amb totes les de la llei (proteïna + proteïna i, si queda un forat, un bon tall de carn).

Probablement l’origen del canvi de paràmetres alimentaris es troba en les penúries patides durant la postguerra més cruel, en la que els cereals van ser la nostra única font de nutrients i la carn la veien en pintura o encabida dins de dubtosíssimes llaunes vingudes de la llunyana Rússia. El prestigi del consum de carn va adquirir tals dimensions que un cop menjada la paella, els fideus o la coca de recapte, d’un lloc o l’altre de la taula se sent la recurrent pregunta “i de tall, que hi ha?” No es pot concebre un àpat com cal sense un segon plat contundent de carn o peix, el que anomenem plat principal.

La Núria Coll, incansable, fa pedagogia de l’alimentació saludable des de la seva activíssima web, www.etselquemenges.cat, i és la endegadora de la Ruta dels Cereals, http://larutadelcerealbio.cat/, una iniciativa que proposa que 13 restaurants de renom de la ciutat de Barcelona, de totes les tendències, oferim fins el 19 de maig, un menú basat en cereals biològics, tots de Biocop, l’empresa pionera al nostre país en productes biològics.

El menú que oferim a Semproniana és:

Crema de carbassa amb croquetes de mill

Copa de blanc Silencis, Raventós i Blanc, Penedès

Sardines sobre una base de cuscĂşs

Copa de Coma 11, Capçanes, Montsant

Crema de ratafia amb fruites vermelles i cruixent de civada

 

I aquĂ­ us deixo la recepta de la fotografia!

24 sardines mitjanes

El suc de mitja llimona

1 branca de farigola

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Per al cuscĂşs

300 gr. de cuscĂşs Biocop precuit

un mango

un grapat d’avellanes

barreja d’enciams

 

Retirem el cap de les sardines, les espines i les netegem (o demanem al peixater que ho faci!). Les posem en una safata i les macerem amb el suc de llimona, oli d’oliva, farigola, sal i pebre. Les deixem macerar una mitja hora, com a mínim.

amb aigua bullint cobrim el cuscĂşs Biocop. Afegim una cullerada d’oli i esperem que el cuscĂşs s’hidrati. Amb una forquilla separem els grans de cuscĂşs.

Tallem el mango i les avellanes. Barregem amb el cuscĂşs. TambĂ© hi barregem una mica d’enciam. Amanim amb oli d’oliva (jo ho vaig fer amb oli d’avellanes, una petita trampeta…., sal i pebre blanc).

Posem el cuscús en un motlle quadrat. Premem bé. A sobre hi posem les sardines ben escorregudes. I ja està!!

 

 

Xavi Coral. Entrevista al Lecturas

dilluns, 6/05/2013

Aquesta va ser la darrera entrevista que vaig fer a la revista Lecturas. Va ser una experiència magnĂ­fica, que tornaria a repetir ara mateix. L’entrevista i les fotos s’havien quedat colgades enmig del lio del meu ordinador.

Avui, endreçant documents i intentant buscar vés a saber què, hi he topat i, ja païda, ben reposada, la penjo al bloc.

13_lecturas_xavi coral.JPG

 

Ens acompanya cada tarda a Divendres, amb l’Espartac Perán. És tan simpàtic com sembla a la tele. Ell no distingeix pantalla o vida, a tot arreu ho passa bé. Em regala el titular: Visc per sopar i viatjar.

No em demanis receptes perquè jo no cuino res.

Res de res?

No. A casa potser encenem els fogons dos cops l’any

Però alguna plat si que gosaries cuinar…

Tinc una especialitat: botifarra esparracada amb ou remenat i roquefort. M’encanten els formatges.

I com t’alimentes?

Dino a la tele, lleuger, i sopo sovint a restaurants. Quan sopem a casa comprem a menjar preparat a una botiga a la vora de casa que ho fan molt bo. No tinc fills i tinc més llibertat.

A quina mena de restaurants vas?

M’agraden els que tenen idees, arguments, que volen dir alguna cosa amb els plats

Per tant els de cuina d’autor

Però també els tradicionals, si han buscat recuperar aquesta o aquella recepta, si l’han heretat i la volen preservar, si volen ser coherents amb l’entorn. És a dir, aquells restaurants amb discurs afegit. Una cuina intel·lectual, podríem resumir

Per tant et sedueix tant una deconstrucciĂł de truita com unes llenties guisades.

Si, tot i això sóc més de tastar, més de cuina experimental, perquè el plat fondo m’atabala. Surto molt per feina i no sóc d’afartar-me. Per a mi, sortir a sopar és un moment màgic, surto a passar-m’ho bé, per això m’agrada més l’experiència que alimentar-me.

Així també et deu agradar la cuina ètnica

Sóc molt curiós, però encara m’agrada més la nostra. Ara bé, tinc la dèria de viatjar.  He estat a tot el món i a tot arreu tasto la cuina. La que més m’ha agradat és la japonesa.

I quin viatge recordes especialment?

Un viatge a l’Argentina i Napa Valley, fent ruta per bodegues. Deu ser perquè els meus avis són del Penedès,que m’agraden molt els vins. Trobo que en aquests països han sabut fer turisme de vins, aquí tanquem les bodegues els dies de festa!

Ja han  sortit els avis! Parla’m de la cuina de l’àvia!

Era una cuinera excepcional, de plats de tota la vida. Recordo amb nostàlgia el tall rodó amb pomes i l’escudella barrejada. La meva mare va fer molts cursos de cuina i en sap molt. És molt rigorosa seguint les receptes. Penso que els meus germans i jo no sabem cuinar perquè no ens ha calgut.

13_lecturas_Xavi coral_2.JPG

Què no t’agrada?

No suporto gaire el picant. I no demanaria mai menuts. No pel gust, sinó pel concepte. Ara, si me’ls trobo al plat, els menjo!

I a la vida?

Se’m posa molt malament la crueltat gratuïta

I que se’t posa bé?

M’agrada molt que em diguin que sóc igual que sempre, que la popularitat no m’ha fet canviar gens.

Com afrontes el dia?

Faig un esmorzar molt poc glamurós. Un cop al mes comprem pa i ens preparem entrepans, que els congelem. Quan ens llevem, els posem al forn i els tornem a embolicar. No sóc d’esmorzar a primera hora. De fet, surto volant de casa perquè sacrifico l’hora de l’esmorzar per dormir més. Em costa molt llevar-me

Què piques?

Res, mai. Sóc d’àpats.

De postres, què vols?

Tinc una relaciĂł molt freda amb les postres. No em diuen res.

13_lecturas_Xavi coral_3.JPG

Un moble tunejat de toons.

dilluns, 1/04/2013

A Semproniana els clients lloen la decoraciĂł. I Ă©s ben cert que Ă©s un espai bonic, jo m’hi sento molt a gust. TambĂ© Ă©s ben cert que m’agrada molt la decoraciĂł i que m’ho passo molt bĂ© fent-ho jo mateixa.

Fa anys, als Encants, vaig comprar un moble mostrador d’una joieria. Era un moble que volia semblar noble, però no tenia cap mena de valor, perquè era de fullola pintat com si fos fusta bona. Durant molts anys hi tenia els licors. 

moblelicors.jpg

 

 Ara estic fent canvis a l’entrada, l’estic transformant en un espai fresc, clar. De fet, estic transformant l’entrada en un obrador. El color fosc del moble m’atabalava, de manera que vaig decidir pintar-lo de color clar, d’un color blanc trencat. 

I quan el tenia a punt, vestit de blanc, el vaig trobar massa bla, poc interessant; de fet, el vaig trobar molt avorrit, tot i que havia aconseguit l’objectiu de transformar-lo en un  moble mĂ©s fresc i lleuger.

Disconforme amb el resultat, me’l vaig mirar, del dret i del revĂ©s. I patapam, ho vaig veure. Vaig agafar un retolador permanent negre, una mica gruixut i vaig decidir convertir el moble en un dibuix, en un Toon com diuen els americans.

Ho sembla? A mi, si!

DSC09884.JPG

Ara falta saber què hi posarĂ© en la vitrina….però això Ă©s un altre tema.

To be continued….

 

Dimecres Inèdits amb Ada Castells. Sopar amb Eduard Márquez

dissabte, 23/02/2013

La veritat Ă©s que el sopar amb l’Eduard Márquez a Semproniana ja fa molts dies que el varem fer. Però com que la talla personal i professional de l’escriptor Márquez no tĂ© caducitat, ni tampoc els plats que varem servir, penso que no passa res que el sopar el fĂ©ssim fa un parell de mesos i tot just ara en pengi la crònica que l’Ada Castells va escriure per al Time Out, i les receptes que vam cuinar.

DSC08655.JPG

AixĂ­, doncs, aquĂ­ teniu el resum del sopar tertĂşlia:

 

Els Dimecres Inèdits al Semproniana es continuen celebrant a bon ritme. Aquest novembre li ha tocat entaular-se a l’escriptor Eduard Márquez, autor de L’Ăşltim dia abans de demĂ . Com no podia ser d’altra manera, la conversa ha girat entorn l’ofici d’escriure. Pel que fa als llibres que s’han posat metafòricament damunt la taula, hem començat per un plat tan suavet com Els ponts de Madison County i hem acabat amb droga dura: la poesia d’Emily Dickinson. Ha estat com si escrivĂ­ssim un conte sobre la qualitat i el summum ha aparegut en forma d’albergĂ­nia farcida de xai amb canyella, que ens ha remès al Sarajevo d’El silenci dels arbres, o no al de la novel·la sinĂł mĂ©s aviat una època mĂ©s pròspera de la ciutat.

Com es fa? Escalivem l’albergínia al forn. Infusionem cinc minuts la canyella en un brou de verdures bullint. En calent, hi introduïm la fulla de gelatina remullada. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, la tallem a daus molt petits. Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades. Traiem la polpa de les albergínies i la barregem amb la carn i les verdures. Folrem uns motlles amb la pell de l’albergínia i els farcim amb la barreja. Ho premem bé i ho enfornem cinc minuts. Servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

 DSC08660.JPG

El menĂş inspirat en els seus freqĂĽents viatges per la MediterrĂ nia va ser el segĂĽent:

 

FALAFEL, VERSIĂ“ LLIURE

CARBASSONS FARCITS DE LLAGOSTINS

ALBERGĂŤNIA EMBOLICANT UN XAI

MENTA, XOCOLATA I TÉ VERMELL

DSC08667.JPG

Falafel a la nostra manera

DSC08669.JPG

carbassons farcits de llagostins

 

DSC08673.JPG

Xai embolicat amb albergĂ­nia

La recepta més ben explicada. Xai embolicat amb albergínia

  • 2 albergĂ­nies
  • 200 g de carn picada de xai
  • 1 ceba
  • 1 pastanaga
  • 2 tomĂ quets ratllats
  • 1 gra d’all
  • Unes llavors de comĂ­
  • 2 fulles de coriandre fresc
  • 2 branques de canyella
  • 250 ml de brou de verdures
  • 1 fulla de gelatina

 

Escalivem l’albergínia durant mitja al forn, a 180ºC.

Mentre, infusionem cinc minuts la canyella al el brou de verdures bullint. En calent, introduïm la fulla de gelatina remullada al brou de verdures infusionat. Immediatament, ho estenem en una safata més o menys fonda, folrada amb plàstic film i ho deixem refredar al frigorífic. Quan la gelatina hagi quallat, ho desemmotllem i ho tallem a daus molt petits. Reservem.

Sofregim la ceba picada, l’all, la pastanaga i tomàquet, a foc lent, uns vint minuts. Ben sofregit hi afegim la carn de xai, sal, pebre, una mica de comí i unes fulles de coriandre picades.

Traiem la polpa de les albergínies amb cura de no trencar la pell i barregem l’albergínia amb la carn i les verdures.

Folrem uns motlles amb la pell de l’albergínia i farcim l’interior amb la barreja de polpa d’albergínia, xai i sofregit. Premem bé i introduïm al forn durant cinc minuts per recuperar la calor.

Desemmotllem i servim l’albergínia acompanyada dels daus de gelatina de canyella.

DSC08675.JPG

menta, xocolata i gelat de té vermell

 

DSC08661.JPG

Els participants al sopar. Atents, molt atents, a les paraules de l'Eduard Márquez

DSC08664.JPG

la instigadora de les trobades. l'Ada Castells

 

Entrevista per al Lecturas a Joan Pera

dissabte, 26/01/2013

El curs passat feia unes petites entrevistes setmanals a la revista Lecturas. Es va acabar a l’arribar l’estiu. Val a dir que em va fer molta pena, perquè m’ho passava magnĂ­ficament bĂ©. Les trobareu totes penjades al bloc.

Al bagul de l’ordinador me n’han quedat dues, que encara no les havia pujat. Ara, que fa aquest fred tan intens, ens anirĂ  de perles una mica de l’escalfor de Joan Pera.

Que vagi de gust!

12_lecturas_joan pera2.JPG

Volia preguntar-li allò tan enze de si sempre li han fet broma amb allò que “és la pera”, però me n’he oblidat tan bon punt ha arribat. En Joan Pera encisa i et fa oblidar el guió. Ell sí que segueix el guió, a Violines y Trompetas, cada dia al Borràs.

Mira, jo vaig néixer amb el llombrigo trencat

Què mana?

Sí, en deien així. Em costava de cicatritzar. Sempre he estat delicat de la panxa, però m’agrada molt menjar. De fet, moltes vegades hem parlat mig en broma mig seriosament, de muntar un restaurant, amb la meva dona. Seria un restaurant on el més important seria el producte. Per això no l’obrim, perquè no hi ha bon producte avui dia.

Doncs jo no crec que sigui així. Crec que si se sap buscar, se’n troba de molt bo.

Les coses no són com abans, i jo sé distingir entre les coses bones i les que no ho són. Avui no em trobo gaire bé i estic convençut que és dels pesticides que hi havia a la síndria d’anit.

I qui cuinaria?

La meva dona! Jo també cuino, però segueixo les receptes al peu de la lletra i tot ho embruto! Ella, en canvi, ho fa per intuïció i li surt de meravella! Te un sisè sentit, perquè diu “quan vegis que està cuit, treu-ho del forn” I com es veu que està cuit?

Ets de xup-xup o de planxa i crus?

De xup-xup i de sucar pa! M’agrada molt el pa. Deu ser que em faig vell, només menjaria pa!

Què recordes de petit?

Els fideus del motllo de nou. Eren uns fideus cargolats i els trencàvem amb les mans abans de cuinar-los. Sempre he menjat fideus. A casa cada diumenge fem fideus a la cassola, amb costella. És la única recepta que em sé de memòria i em queda de meravella.

Quin és el secret?

Enrossir molt uns trossos de cansalada fins que quedin com llardons, juntament amb la costella. També hi afegeixo salsitxes. M’agrada que hi hagi tall. Llavors ve el sofregit: molta ceba, pebrot vermell i pebrot verd. Gairebé són fideus amb samfaina. Molt tomàquet i poca pasta. De fet, trobo la pasta molt pocasolta, és farina i aigua, només! Quan és temporada, també hi poso rossinyols i rovellons

Amb això que dius que no trobes bon producte, et deu costar amb els tomàquets, oi?

Tot ho faig amb RAF, i pels sofregits tinc un privilegi, uns pots de tomàquet en conserva que em porta una de les meves consogres, que és de Solsona. Si és per amanir, sempre de Montserrat, ben madur. Ara, quan trobo els de Mutxamiel, allò és un festival! I també els Cor de Bou!

Para, para….si ets l’enciclopèdia dels tomĂ quets!

Saps que els meus pares tenien una fruiteria? He crescut envoltat de pomes i escaroles! I el pare tenia barca. Al matí ens portava espàrrecs i cacauets, i a la tarda un peix acabat de pescar, excepcional. I nosaltres, els fills, sempre rondinàvem “una altra vegada peix!” Només ens agradaven els rogers i els calamars. La mare els feia a la bruta, sense netejar, amb bossa de tinta i tot! I amb el pop, que no sabíem què fer-ne, en feia croquetes!

I ara on compres?

Si tinc temps, sóc dels que faig quilòmetres per comprar bon producte.

12_lecturas_joan pera.JPG

Quin és el plat que et fa feliç?

Doncs una amanida de tomàquet i ceba dolça, de les que en diuen bavosa. Sóc feliç menjant-la a quarts de dues de la nit, quan torno de la funció.

Què esmorzes?

Com que sopo tard, al matí no tinc mai gana. Ha de passar una bona estona per agafar embranzida amb l’esmorzar. Això sí, si pogués menjaria un dels esmorzars de la meva infància. Vivíem al costat d’una botiga de menuts i veia com coïen en grans calderes. Acabades de bullir, menjàvem les turmes, el cor a la planxa, morro i pota al pil-pil. El meu esmorzar predilecte era la mamella enfarinada i fregida.

 No és com esmorzar un cafè amb llet, no

Clar que no tinc mamella cada dia a l’abast. I llavors em  conformo amb un magnífic entrepà de tonyina, pebrot vermell, olives i seitons. Mai més he tornat a trobar aquelles llaunes immenses de tonyina en escabetx que venien a la botiga de les olivetes, quan era petit.

Un entrepà contundent. I de què més farceixes el pa?
Un dels meus entrepans favorits és el de berberetxos. Tal qual: pa amb tomàquet i berberetxos, procurant que no caigui gaire suc de la llauna perquè sinó estova massa el pa i és massa fort.

12_lecturas_joan pera4.JPG

I què més recordes de quan eres petit?

Que a la peixateria llençaven les espardenyes, o me les regalaven. I ara van tan cares! Altres peixos que gairebé no veig és el congre, que nosaltres menjàvem el dia de sant Joan. I l’escrita amb patates, uhm, les patates eren excepcionals. Ara em ve a la memòria un dia que el meu pare va pescar una morena, llefiscosa. La va portar a can Dimas i el senyor Fàbregas va fer una paella i un suquet amb pèsols, excepcionals.

No m’has parlat gens de carn

No som de carn. Quan érem petits, només menjàvem costelles de xai quan teníem febre. Un cop l’any el pare matava un ànec per rostir. A ell li guardaven el coll, que el menjava amb gran delit. Tots el miràvem amb enveja, i sempre he pensat que aquell coll, que maig no vaig tastar, devia ser la delícia més impressionant del planeta.

Qui va a comprar a casa teva?

Mira, la meva dona compra el menjar i jo els capricis! NomĂ©s compraria olives de kalamata, berberetxos dels que es guarden en vitrines…El menjar de debò mai no el trobo necessari!

Explica’m una anècdota alimentària

Un dia els caps de Focus em van convidar a dinar. Em van portar a un restaurant d’un deixeble de Ferran Adrià. Jo tenia molta gana. Per començar ens van donar una nècora minúscula. Amb la carta a la mà, vaig demanar una truita de patates, que per molt estranya que fos, segur que m’atiparia. Em van portar una crema de ceba, amb una escuma de patata i un rovell d’ou cru. Era deconstruida

Ets molt tradicional, eh?

No t’ho pensis. Quan feia la Estraña Pareja, passava tota la setmana pensant què cuinaria el diumenge, el dia que dinava amb la família. Retallava receptes de cuina i tot il·lusionat decidia fer  “Un micuit de foie adornat amb quatre perles de magrana i una reducció de Mòdena”. Però arribava el diumenge i a taula érem 25, la meva dona ja s’havia avançat a fer una bona olla de macarrons i el foie i les magranes quedaven per una altra ocasió

Per quan sou poquets…

Si només som quatre o sis, llavors, mengem qualsevol cosa!

I de dolços, que me’n dius?

M’agraden molt, però me n’haig d’estar. De petit era tirant a gros. Quan vaig dir a casa que em volia dedicar al teatre, em van dir “Que no veus que amb aquest cul no pots fer d’actor?”. No puc menjar tot el que em ve de gust. Ara, davant una merenga, no em puc resistir.

El teu secret més ben guardat

Abans de començar la funció sempre haig de menjar xuxes, ossets tous i ensucrats. Li dic al regidor “Si no em dones xuxes, no començo”. M’encanten!

 

 

MENĂš

Tacs de waygiu amb patates

Corball a la planxa amb verdures

Quatre gelats

Llenties amb brandada de bacallĂ , per el Gran Recapte del Banc dels Aliments

dissabte, 1/12/2012

DSC07393.JPG

M’apunto a la iniciativa de BLOGS CONTRA LA FAM, promoguda per la Sara Maria AixĂ s, amb aquesta gustosĂ­ssima recepta de llenties amb brandada de bacallĂ  que servim a Semproniana, als migdies, com a primer plat de menĂş.

Moltes gràcies per la magnífica iniciativa, i a seguir lluitant perquè no hi hagi fam al món ni al nostre veïnat.

500 gr. de llenties pardines

125 gr. de brandada de bacallĂ 

125 ml de nata lĂ­quida

1 culleradeta de pebre vermell

 

Per fer la brandada

350 gr. de retalls de bacallĂ  dessalat

2 grans d’all

Un bitxo

50 ml d’oli

50 ml de crema de llet

50 ml de llet

 

Fregim els alls pelats i el bitxo en l’oli i quan els alls agafin un to torrat, mai negre, els enretirem ràpidament.

Posar en bacallà en una cassola amb la pell cap avall, tapat amb aigua, una fulla de llorer i uns quants grans de pebre. Fem coure cinc minuts des del moment que comença a bullir. Treure el bacallà de l’aigua, retirar la pell i les espines que li quedin i posar-lo en el vas de la batedora. Escalfar la crema de llet i la llet. A mesura que anem batent el bacallà, anem abocant l’oli perfumat i la crema de llet calenta.

El resultat ha de tenir textura de crema. Tastem i rectifiquem de sal, si cal.

unim la nata i la brandada en una cassola, l’escalfem fins que espessi. Afegim les llenties, donem un bull i servim, empolsinat de pebre vermell

S’asseu el client a la taula 3 i….

dijous, 22/11/2012

….li hem de servir un aperitiu. EstĂ  acostumat a rebre aquesta deferència.

Val a dir que el nostre client dels aperitius fa exactament vint anys que un cop a la setmana, dina a Semproniana. Un dia li vaig fer un aperitiu especial i li va encantar. A mi em va afalagar que li agradĂ©s, per això, cada setmana li hem anat preparant nous aperitius. Però fixa’ t que aquesta setmana, va ser com totes. El nostre client estimat va fer la reserva, com sempre i, com sempre, va seure a la taula 3. Però aquesta vegada….no vam pensar en pensar en el sĂşper aperitiu i…..un cop assegut a taula, nervis…i què fem? què fem? què fem collons?

Doncs vam fer una coca amb mango, micuit i magrana. I, escolta, al client li va agradar moltĂ­ssim!!!!!!!!!!

I com que estem prou contents del resultat, aquĂ­ teniu l’aperitiu que vam preparar a correcuita, però que a partir d’ara serĂ  un aperitiu recurrent i espero que us sigui ben profitĂłs per aquestes festes.

 

COCA LLEUGERA DE FOIE I MANGO

12_bric_foie_2.JPG

Dues fulles de massa bric

100 gr. de micuit d’Ă nec

uns grans de magrana

Un quart de mango fresc

unes fulletes d’enciam

sal

(i una mica de sucre)

Dobleguem la fulla de bric en dos, procurant que quedi en forma rectangular. La coem a forn, sense aire, sobre un silpad o paper de forn, a 180ÂşC, entre 8 i 10 minuts. Ha de quedar torrat.

Un cop fredes, les guardem en una capsa que tanqui hermèticament.

Tallem el mango a dauets. Tallem el micuit a dauets.

disposem sobre el bric, el mango, unes fulles d’enciam, el micuit, uns grans de magrana i un pessic de flor de sal.

HO pots acompanyar d’una mica de reducciĂł de Mòdena, o cremar-ho amb una mica de sucre i un bufador

Les Receptes de Semproniana

dissabte, 17/11/2012

BĂ©, ja el tenim aquĂ­.

Ha nascut un altre llibre, el meu petit. Mira, ara m’ha vingut al cap allò que la meva mare sempre explicava. La meva mare va tenir vuit fills. El primer porta el nom de l’avi patern, la segona el nom de l’Ă via paterna, la tercera el de l’Ă via materna, el quart el del besavi, la cinquena es deia Montserrat en record al santuari on els meus pares es van casar, la sisena es diu com l’estimada tieta Margarita (la de MatarĂł, li dèiem) i la setena….per fi, va ser batejada amb el nom de la meva mare, Maria Antònia.

La mare explicava que el meu pare no li deixava posar el seu nom perquè sempre hi havia un compromĂ­s (de nom s’entĂ©n) que acabava pesant mĂ©s que el desig dels progenitors. Però quan va arribar la setena, i preveient que seria l’Ăşltima (jo vaig ser un deslĂ­sss) es va plantar i va dir: S’ha acabat, aquesta menuda es dirĂ  com jo.

Doncs aquesta història m’ha vingut al cap, just ara quan us volia explicar, que desprĂ©s d’escriure una vintena de llibres, quan CossetĂ nia em va venir a demanar un nou tĂ­tol, em vaig plantar i vaig dir: S’ha acabat, ara toca escriure les receptes de casa  meva. Una mica perquè queia pel seu propi pes, una mica perquè m’hi vaig veure impel·lida per peticiĂł dels clients i amics, i una mica perquè ara fa vint anys que vaig obrir el meu estimat restaurant i calia celebrar-ho. I aquest llibre Ă©s una part important de la celebraciĂł.

Ja sĂ© que Ă©s un recurs fĂ cil a l’hora d’explicar la sensaciĂł de fer el llibre i veure’l culminat, però ha estat com tenir un fill. DesprĂ©s d’una gestaciĂł, molt agradable, i una espera que sempre es fa llarga, un dia el reps. La majoria de mares reben les criatures amb tendresa, emociĂł i alegria. Però hi ha mares que quan s’encaren amb les criatures tenen una sensaciĂł de desgrat, ni les troben boniques, ni saben què fer-ne. No Ă©s que els manqui l’instint maternal, no Ă©s que iniciĂŻn una relaciĂł torturada que durarĂ  tota un vida, simplement Ă©s que tenen un ensurt categòric i, com tots els ensurts, se n’han de refer amb temps. Quan he rebut les Receptes de Semproniana, m’he espantat, perquè no m’acabava de fer el pes la coberta, perquè alguna foto l’hauria canviat, perquè hi he trobat a faltar alguna recepta i perquè me’n sobra alguna d’altra i perquè hi he detectat un parell d’errors. En definitiva, quan el vaig rebre hi vaig trobar mĂ©s defectes que virtuts. Però a mida que passen els dies, em vaig refent de l’ensurt, i m’hi vaig reconciliant, fins el punt que avui la balança s’ha decantat, i ara ja li trobo totes les virtuts.

És un llibre de receptes franques, sense secrets i sense racons. És el que som. Hi trobareu això: receptes i històries. Una part del que hem fet al llarg de vint anys.

Per explicar que el llibre ha sortit, l’he enviat a una colla d’amics i amigues. Enviar el llibre estava bĂ©, però la meva feina sempre acompanya les lletres d’aromes i de gust, per això l’he enviat amb una recepta en format real, amb el pessic de xocolata i plĂ tan.

Ara, nomĂ©s queda veure com creix aquesta criatura….

DSC08591.JPG

Tots els pastissos embolcallats i ben disposats sobre el llibre

 

PASTÍS D’AMETLLA, PLÀTAN  I CACAU

150 gr. D’ametlla en pols

250 gr. De sucre llustre

75 gr. De farina

8 clares d’ou

175 gr. De mantega fosa

40 gr. De cacau en pols

Per els plĂ tans

2 plĂ tans

Una nou de mantega

20 gr. de sucre

 

Pelem, tallem i saltem els plàtans a la paella, amb el sucre i la mantega, vigilant que no es desfacin. Han de caramel·litzar.

Fem el pastís. Muntem les clares amb el sucre. Afegim els la mantega fosa, suaument. Ara, posem l’ametlla en pols, la farina i el cacau, vigilant que no s’abaixin les clares. Quan tinguem la barreja homogènia, integrem els plàtans i vessem la mescla en un motlle engreixat i enfarinat i coem deu minuts al forn, a 180ºC. Deixem refredar.

 

DSC08588.JPG

a punt per sortir cap a casa els amics i les amigues

Foto: L'Ada Parellada acaba de publicar les receptes del Restaurant Semproninana en aquest llibre de Cossetània Edicions i ens l'ha enviat amb aquest pastís de xocolata que ha triomfat a la redacció. Aquí teniu la Montse Barcon, la Laura Duran, la Mai Revilla i la Mònica Roca atacant-lo!

Les amigues han rebut el pastĂ­s!

Dimecres Inèdits a Semproniana. Sopar amb Jordi Llavina

divendres, 5/10/2012

DSC08483.JPG

 

L’insòlit inèdit del Llavina

Amb l’Ada Castells hem reprès els Dimecres inèdits a Semproniana, una trobada mensual amb un escriptor i una vintena de comensals-lectors que la temporada passada va ser tot un èxit culinĂ rioliterari. Dimecres 3 d’octubre li va tocar el torn a Jordi Llavina i el sopar es va inspirar en el seu Ăşltim poemari Vetlla.

L’escriptor ens va explicar com Ă©s la seva vida des de la set del matĂ­, hora en què pren un cafetĂł en un bar de Vilafranca on irremeiablement atreu personatges curiosos, fins a les moltes hores en què s’aboca en l’escriptura. En els darrers mesos ha estat treballant una novel·la i, durant el sopar, va gosar llegir-nos-en un tast abans fins i tot que la veiĂ©s la seva editora d’Ara Llibres. I Ă©s que el dia abans, Llavina havia posat el punt final a la seva primera novel·la, La captaire, i estava delerĂłs de compartir-la. L’escriptor, conegut tambĂ© com a comunicador literari, va recomanar un munt de llibres. Del seu amic David Monteagudo va dir que en llegĂ­ssim el conte El grito i de l’EspinĂ s, el seu Els lectors i jo, on hi ha una carta d’un jovenĂ­ssim Llavina dirigida al columnista.

La literatura de Jordi Llavina va inspirar un menú ple de llavineries 

LLAVINERIES

Arengada amb raïm 

Arròs Venere amb sobrassada
Llom de cèrvol amb oli perfumat de safrà
CremĂłs de iogurt, xocolatina blanca i lĂ mina d’eucaliptus

Vins i aigĂĽes

 

 

Arengada amb raĂŻm i mascarpone

 DSC08491.JPG

  • 2 arengades
  • 200 ml de llet
  • 75 gr. de mascarpone
  • 100 gr. de raĂŻm moscatell

 

Dessalem l’arengada durant unes 6 hores en llet. Les traiem de la llet, la llencem i netegem les arengades, traient bé les espines i tallem els quatre filets a rectangles.

En un motlle cilindre menut, col·loquem cada filet d’arengada envoltant el motlle per dins. Farcim la base del motlle amb formatge Mascarpone i acabem amb làmines de raïm moscatell pelat.

 

Postres de iogurt, xocolata blanca i eucaliptus

Per al sablé

250 gr. de farina

100 gr. mantega

1 ou

20 gr. sucre

un pessic de sal

Per la crema de iogurt

  • 250 gr. de iogurt grec
  • 100 ml de nat lĂ­quida
  • 2 fulles de gelatina
  • 50 g de sucre
Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou, el sucre i la sal. Pastem fins aconseguir una massa fina. Posem a la nevera durant una hora. Estirem amb un corrĂł entre dos papers de forn i tallem amb la forma desitjada. Enfornem durant deu minuts

Batem els ous i el sucre fins que agafin un to blanquinós. Afegim l’oli de girasol. I després els secs: la farina, la sal i el llevat. Finalment, la pastanaga

Posem en una mĂ niga pastissera i estirem en un motlle rectangular, un dit de gruix. Coem a 180ÂşC al forn durant deu minuts.

Posem els fulls de gelatina en remull.

Ensucrem els iogurts. Muntem la nata. Integrem els iogurts en la nata muntada, amb cura que no s’abaixi.

Traiem la gelatina del remull, l’eixuguem i la fonem al microones, amb una mica de nata. No ha de bullir, només ha de fondre i no agafar massa calor.

A poc a poc, integrem la gelatina a la nata amb iogurt.

DSC08498.JPG

NO US PERDEU LA PROPERA: DIA 7 DE NOVEMBRE AMB ALĂŤCIA GIMENEZ-BARTLETT

Receptes per cuidar el cor

diumenge, 30/09/2012
12_menus corazon.jpg
Si ho podem fer, s’ha de fer, si tenim a les nostres mans la possibilitat de tenir cura dels nostres cors, hem de fer-ho. Si tenim la paella pel mĂ nec, hem d’oferir plats i menĂşs que previnguin les malalties cardiovasculars.
Perquè les xifres sĂłn dantesques i ens situen en un escenari poc optimista. Les malalties cardiovasculars provoquen 17.000 defuncions l’any, a  Catalunya. SĂłn la primera causa de mort entre les dones, superant  les morts masculines pel mateix motiu. MĂ©s d’un 50% de la poblaciĂł catalana Ă©s obesa o pateix sobrepès. I els infants no en sĂłn immunes. Espanya Ă©s el paĂ­s amb mĂ©s obesitat infantil d’Europa, amb un 45,2€ dels nens d’entre 6 i 9 anys amb problemes de sobrepès. A Catalunya el percentatge se situa en un 30%.
Tot i les xifres, que evidencien una realitat fefaent, ens costa prevenir. La prevenciĂł d’aquestes malalties es centra en l’abandonament del tabac, l’activitat fĂ­sica i seguir una alimentaciĂł equilibrada. Aprofitant la celebraciĂł del Dia Mundial del Cor, que Ă©s el 29 de setembre, hem presentat uns plats elaborats amb ingredients, coccions i combinacions cardiosaludables. A tots els plats hi ha presència de nous, perquè sĂłn riques en Omega3, o el què Ă©s el mateix sĂłn un aliment que neteja les artèries i ajuda a que tot flueixi!
Aquestes sĂłn les fotos dels plats i del dia que hem presentat la campanya
nueces4247.jpg
nueces4311.jpg

LES RECEPTES:

Llenties beluga amb nous i llagostins

600 gr. De llenties beluga cuites

100 gr. De nous

1 ceba gran

2 tomĂ quets

2 grans d’all

1 fulla de llorer

1 branca de farigola

Un raiget de conyac

Oli d’oliva

Sal

Una culleradeta de sucre

Un litre de brou de peix

12 llagostins

 

 

Pelem els llagostins. Reservem els cossos. Daurem els caps i les pells, juntament amb els alls tallats de qualsevol manera i un raig generĂłs d’oli. Comencem a foc fort. Quan ha canviat de color, afegim la ceba tallada, els tomĂ quets tallats, la fulla de llorer i la farigola, una mica de sal i sucre. Abaixem el foc i deixem sofregir durant uns quinze minuts. Ruixem amb el conyac, esperem que l’absorbeixi. Finalment mullem amb el brou de peix i trenquem el bull. Passem el conjunt per un colador xinès. En el brou resultant posem les llenties, les nous i els cossos dels llagostins. Deixem coure uns cinc minuts, rectifiquem de sal i pebre, servim.

semproniana 2012-1351.jpg

CORBALL AMB PESTO DE NOUS I ALBERGĂŤNIA ESCALIVADA

4 supremes de corball

2 albergĂ­nies

Oli d’oliva

Flor de sal

 

Per el pesto

80 gr. De nous

60 gr. De parmesĂ 

40 gr. D’alfĂ brega fresca

120 ml d’oli d’oliva

 

Triturem els ingredients del pesto fins aconseguir la textura desitjada. Posem les albergĂ­nies en una safata, les salpebrem i les untem amb oli. les rostim al forn, a 180ÂşC, mitja hora. Les deixem refredar, les pelem i les tallem.

En una paella antiadherent, posem un raig d’oli i rostim les supremes de corball, per el costat de la pel, a foc mig, fins que es faci crosta. Donem la volta i coem per l’altra costat. Afegim flor de sal.

Saltem l’albergĂ­nia en una paella, a foc mig, amb un raig d’oli i un pessic de sal.

Servim el corball amb l’albergĂ­nia rostida i el pesto de nous.

 semproniana 2012-1411.jpg

RAVIOLI DE MANGO I MELĂ“ AMB IOGURT I NOUS

Un mango

Mig melĂł

100 gr. De nous

200 gr. De iogurt grec

2 fulles de gelatina

 

Posem les fulles de gelatina en remull, en aigua freda

Tallem el mango i el melĂł en mandolina, fent lĂ mines fines i regulars. Amb un motlle, tallem rodones de mango i melĂł. Reservem. Batem el iogurt amb la mel. Al centre d’una rodona de melĂł posem una mica de iogurt i tapem amb la rodona de mango. Reservem.

Triturem la resta del mango. fonem les fulles de gelatina i les integrem a la meitat del purĂ© de mango. L’estirem en una safata protegida amb plĂ stic film i refredem a la nevera fins que prengui. La tallem a dauets.

La resta del mango el posem en un biberĂł, per salsar.

Muntem el plat: a la base posem unes lĂ­nies de mango i unes gotes de iogurt amb mel. A sobre posem els raviolis i acabem amb els dauets de mango i les nous picades.

 

 semproniana 2012-1450.jpg

Â