Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Un hort efímer i l’abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ª edició de la “FESTA DEL DAVANTAL”

dissabte, 14/03/2015

Muriel Casals, Magda Oranich, Núria Ribó, Anna Tarrés, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol López, Dolo Beltran o Elena Gadel, són només alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronòmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ª edició d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoració del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes específic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mànec, per fer servir 2 símils gastronòmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada és menys habitual entre nosaltres, com és el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I és què, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domèstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per això que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allà els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada és una ocasió perfecte per intercanviar experiències vitals, adreces electròniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un àpat deliciós en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada edició el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no només com a concepte metafòric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinó amb una presència real i protagònica: un gran hort va aparèixer com per art de màgia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscús i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allò més de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infància a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestíbul i passar-s’ho d’allò més bé, sempre i quan, això si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit això, la concurrència es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboració dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

- Terra de cuscús i verdures de l’hort

- pollastre coco-curri

-Carrot cake en test

Un dels moments àlgids de la jornada va ser la actuació de la investigadora i filòsofa Georgina Rabassó, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teòloga, exegeta, predicadora, dona de ciència, biògrafa, poeta i compositora. A més a més, també va descobrir a la perplexa audiència una recepta per apaivagar la luxúria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposició, va interpretar magníficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatí i cadència gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolífica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passió i devoció per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrència.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcórrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animació de cada any. Ara només falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. Rocío Martínez Sempere (política i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i política)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexòloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresària)
  8. Anna Arqué (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicòloga)
  10. Núria Ribó (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. Mónica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa Fòrum i actual directora de la Fundación Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol López (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse Baldomà (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia Aixalà (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. Júlia Bertrán (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. Núria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artística de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina Rabassó (investigadora i filòsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de BCN)

 

Tàrtar de fuet a Cuina de 12

dimarts , 10/03/2015

Per refrescar una mica la memòria, aclareixo el títol. Cuina de 12 és l’activitat culinària que fem tots els diumenges, a Semproniana, a les 12. Es tracta, ras i curt, d’una classe de cuina gratuïta per als clients de diumenge, per qui ve a dinar diumenge.

Ahir (diumenge 8 de març) vaig dedicar la Cuina de 12 a la Dona Treballadora i vaig proposar una recepta per a un dia especial i que no ens dugués gens de feina. Que fos fet i menjat. Un tàrtar de fuet amb tuc i mostassa

Tàrtar de fuet

 

 

TÀRTAR DE FUET

Un fuet tendre i bo (que no porquegi)

Dos tomàquets del tipus pera

Mitja  poma

Un grapat de pinyons torrats

orenga

Un parell d’orellanes seques

Galetes Tuc

Per l’oli de mostassa:

100 g de mostassa a l’antiga

oli d’oliva

A aquest tàrtar hi podem posar el què vulguem, per donar sabor, més o menys malícia. Jo vaig triar aquests ingredients perquè eren els que tenia a mà.

Ratllem els tomàquets i els posem en un colador perquè perdin l’aigua i ens quedi només la polpa. Pelem el fuet i el trinxem en un robot, procurant que quedin trossos i no una massa. Barregem la polpa dels tomàquets, la poma pelada i tallada a dauets, els pinyons torrats, l’orenga i les orellanes picades.

Fem un oli de mostassa, es tracta simplement de batre la mostassa amb l’oli fins aconseguir la textura desitjada.

Emmotllem el tàrtar (això, és clar, és opcional) i l’acompanyem de l’oli de mostassa i una galeta Tuc (jo l’he tallat perquè quedés més bonic).

El tema de posar-hi poma i orellanes és perquè contrarestin amb un sabor dolcenc i fresc, al fuet. La mostassa hi dona un toc avinagrat que combina amb el greix del fuet. I la galeta Tuc, amb el punt salat (atès que no hi he posat gens de sal) és interessant, a més que compleix el tracte: no s’ha d’encendre cap fogó i ja ve fet.

En definitiva, un aperitiu o un primer plat divertit, fàcil i diferent.

Tàrtar de fuet amb Tuc

Tàrtar de fuet

 

Tàrtar de fuet

 

Diumenge. Cuina de 12 a Semproniana. Pollastre coco-curri

divendres, 30/01/2015

Si veniu a dinar diumenge, us regalem una classe de cuina.

Així, ras i curt.

El sistema és senzill. Reserveu la taula per dinar i anuncieu que vindreu  a CUINA DE 12.

Els qui vulguin anar a missa que sàpiguen que al davant de Semproniana hi ha l’Església del Sagrado Corazón i que hi fan missa, just a la mateixa hora. Ells fan Missa de 12 i nosaltres, a Semproniana, Cuina de 12.

Hi ha ben poques diferències.

A missa hi ha altar, a Semproniana també, en forma de taulell de cuina

A missa hi ha mossèn, a Semproniana hi ha l’Ada Parellada fent un sermó de llegums, peixos i bolets

A missa el mossèn beu el vi, a Semproniana els assistents prenen un vermut.

La missa és gratuita, la Cuina de 12 també.

A missa reparteixen hòsties, a Semproniana….no tantes.

Diumenge passat, els assistents a Cuina de 12 em van demanar que pengés la recepta que vam elaborar.

 

POLLASTRE COCO-CURRI

2015-01-25 16.45.51-2.jpg

Una ceba gran

4 pits de pollastre tallats a daus

2 llaunes de llet de coco

1 cullerada sopera de curri

sal

pebre

Salpebrem el pollastre i l’enrossim a la cassola on farem la salsa. Reservem.

Piquem la ceba i la sofregim amb un fil d’oli durant vint minuts, a foc lent, a la mateixa cassola on hem enrossit el pollastre. Afegim la llet de coco i fem reduir fins una tercera part o fins que assoleixi la textura que desitgem (de salsa). Afegim el curri, una mica més de sal si s’escau, i el pollastre. Fem que tot plegat faci un bull i el pollastre quedi ben impregnat i servim.

 

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Això significa que obrim tots els migdies de la setmana i només tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 és una classe de cuina gratuïta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el títol, la fem a les 12h,

Sense que ningú s’ofengui, i encara menys els meus veïns del davant – l’església -, la cuina de 12 és la contraprogramació de la missa de 12. El funcionament és molt similar: jo faig un sermó en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i també oferim l’hòstia que és un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomàquets pera
  • uns 8 tomàquets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassó
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomàquets secs ja hidratats i macerats en oli, són molt més còmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en què estan conservats.

Retirem les llavors del tomàquet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per això només li caldrà un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquè quedi al punt just de cocció.

Barregem els cigrons amb el tomàquet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomàquets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassó. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquè aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquè és un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat únic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo és ideal, i també si sou vegetarians, perquè conté proteïna de bona qualitat.

Aquí teniu la justificació de l’amanida:

- Cigrons: proteïna vegetal

- Blat tendre: complementa la proteïna dels llegums, aconseguint una proteïna d’alta qualitat. TAmbé és interessant perquè és un ingredient nou, i això sempre sorprèn

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportació de proteïnes, gust i textura

- orellanes: és el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

- Tomàquets secs: un amaniment diferent

- Tomàquet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassó: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no és només una “decoració”, sinó que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Això i més a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

Estiu, amanides

dimecres, 30/07/2014

Hi ha amanides refinades, de luxe, complicades, rebuscades, rocambolesques, estratosfèriques, excepcionals, sensacionals, diferents, originals, neoliberals, independistes, generals i particulars.

I hi ha….amanides.

I hi ha….amanides senzilles.

I hi ha ….amanides que m’agraden

I hi ha….aquesta amanida senzilla que m’agrada fer i menjar

No es diu Amanida Walforf, ni Caesar, ni catalana. La pobre és tan senzilleta que no té ni nom. Les coses quan no els donem cap importància no les bategem. Fins i tot el moble del passadís té un nom “el moble blanc del passadís”. En canvi aquesta amanida d’avui no té nom, ni crec que en tingui mai. Això sí, no és res de l’altre món, no ens farà saltar al pòdium dels guanyadors, no ens farà cotitzar en borsa, però té la seva gràcia i el seu salero, i la seva cosa.

Senyors i senyores, us presento….

 

UNA AMANIDA D’ESTIU

2014-07-30 14.07.46.jpg

200 g de barreja d’enciams

una pastanaga

un nap daikon

un carbassó

un parell de raves

un grapat de nous

un tomàquet

 

per la vinagreta:

3 parts d’oli

1 part de vinagre de poma

sal, orenga

una mica de mel

una anxova molt picolada

 

Fem la vinagreta, simplement barrejant tots els ingredients.

Tallem les verdures en encenalls, fent servir el pelador de patates.

tallem els raves amb un ganivet esmolat o una mandolina

piquem les nous. Tallem el tomàquet a daus

Amanim els enciams amb la vinagreta i barregem amb les nous i els tomàquets. Disposem en un plat.

A sobre posem els encenalls de verdures i acabem amb unes llunes de rave

Podem preparar els encenalls de verdures amb antel·lació, però en aquest cas, hem de guardar-los amb aigua gelada

2014-07-30 14.07.25.jpg

 

 

La ruta del cereal bio II

diumenge, 4/05/2014

Aquest any ens hem tornat a adherir a la iniciativa endegada per la Núria Coll d’Etselquemenges http://www.etselquemenges.cat/ que juntament amb l’empresa de cereals biològics Biocop han organitzat: la ruta del cereal bio http://larutadelcerealbio.cat La proposta és animar a una colla de restaurants de la ciutat a ampliar la carta amb plats de cereals. l’objectiu és, doncs, ampliar l’oferta de restaurants sensibles amb aquest moviment, i fer “rular” els clients habituals de restaurants amb ànima biològica. En definitiva, que jo, que no sóc de la “onda”, m’hi engresqui i els que són de la “onda” vinguin a casa meva. I així tots ens movem, ens anem coneixent i acabem implicant-nos-hi, perquè ja ho diuen els castellans, que el “roce hace el carinyo”.

Aquests som els 13 restaurants on podràs tastar plats plens d’imaginació basats en tot tipus de cereals, només fins el dia 11 de maig

Barraca

El Gat blau

El Cafè Blue Project

Gut

Hàbaluc

Hisop

L’Hortet

Miquetes Màgiques

Mordisco

Nonono

Semproniana

Teresa Carles

Tòpik

Doncs un cop em vaig apuntar a la iniciativa d’aquests dos lluitadors – la Núria i l’Albert de Biocop – vaig decidir que no aniria amb xirrimandunguies i que apostaria fort. Per això vaig optar per el mill. Casum el mill! Mira que és punyeteru! El mill és un cereal remenut, que es conrea sobretot al continent africà. De fet és la base de l’alimentació de la població africana i l’acostumen a menjar com a massa, o com a farinetes, tant de cullera com pres amb les mans. Però a nosaltres no ens agraden gaire aquestes textures pastoses i me les he hagut d’empescar per fer una preparació que fos vistosa, saborosa i de textura agradable. I el resultat ha estat el plat que us presento

TERRINA DE MILL AMB COCO, CARBASSA I FESTUCS

Semproniana

100 g de mill pelat Biocop

400 ml de llet de coco

600 g de carbassa

7 ous

200 g de festucs

sal, pebre i romaní en pols

La dificultat del plat és aconseguir una cocció acurada tan del mill com de la terrina. Posem aigua a bullir i hi fem coure el mill només durant deu minuts. Colem i reservem.

coem la carbassa al microones, tapada, durant cinc minuts. Salpebrem i triturem. Ha de quedar un puré espès. La separem en dues parts. Una part la farem servir per la terrina (i la deixarem així, en forma de puré), l’altra part la  batrem amb una mica de nata, brou de pollastre o una cullerada de formatge d’untar per aconseguir una crema o salsa

batem els ous juntament amb la llet de coco, salpebrem i hi afegim una mica de romaní en pols. Trinxem els festucs. Barregem el mill cuit amb el puré de carbassa, la llet de coco i els ous. Disposem en un motlle de parets baixes i coem al forn a 140ºC durant 45 minuts. Punxem amb una broqueta per comprovar si ja està cuita. Si la broqueta surt seca és que la terrina ja està a punt. Un cop freda, la desmotllem i la tallem a quadrats. Saltem unes verdures i les disposem sobre la terrina, que haurem escalfat un moment al microones o al forn. Acompanyem amb la salsa de carbassa i uns quants germinats (i jo també hi vaig posar quatre pinyons torrats….)

 

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’església del Sagrado Corazón. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il·luminada, amb gent, de nit, amb núvies, roses, arròs i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I després de tant de temps convivint amb l’església, se m’ha empeltat cert aire litúrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi també m’agrada tenir feligresos he decidit fer la  contraprogramació laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sóc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermó: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, és gratuïta. El raspall el passem després, quan els portem el compte del dinar. Perquè l’activitat és gratuïta per els que es queden a dinar.

La única diferència és que a la CUINA DE 12 hi ha números clausos, perquè només hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessió de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922 i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “víctimes”

Aquest diumenge he mostrat les següents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enllaç http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/ La única diferència és que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serrà talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’auró (si no en teniu, ho substituïu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cuscús precuit

300 ml d’aigua

un raig generós d’oli d’oliva

 

Introduïm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180ºC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnífic to daurat.

També aprofitem per hidratar el cuscús. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cuscús. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cuscús i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cuscús, barrejar-lo amb uns quicos i un raig generós d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. També posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat també una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el líquid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens preparàvem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades és el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb més força per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot allò que exalça el sentiment de pertinença a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, més que de l’oli d’oliva – que potser sí que és el greix habitual a la Catalunya Nova – però la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sagí, el llard de porc i la cansalada. Només quan la religió prescrivia restriccions plaents alimentàries, a taula apareixia el setrill. Si a pagès faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensació d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matança

La matança del porc és la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil·la, perquè malgrat no he mirat el rànquing de la importància de les festes en el sentiment dels catalans, jo així ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el què sigui….del món, jo dic tan panxa que la matança és la festa dels catalans. Vull recalcar que és una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perquè és una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurarà les viandes de tot l’any, no només de la família sinó del veïnat. Avui per a tu, demà per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir veïns. Perquè a la matança no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sinó que es feien; que és la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per això vaig pensar que faríem totes plegades una Matança del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que té els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el paté i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podrà tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

S-10. 10 sopars, 10, a Semproniana, per 10€

dimarts , 25/02/2014

14_s10.jpg

Fa dies que aquesta iniciativa rutlla, però no havia pogut explicar-ho al bloc, perquè simplement, he anat de bòlit i sempre que he volgut escriure unes línies, un altre tema ha passat pel davant i tot plegat ha quedat arraconat per a “un altra dia”. Però ha arribat el moment, tot i que avui tenia previst penjar un post sobre cigrons…en fi, ja en parlaré demà.

En definitiva, només es tracta d’explicar que a Semproniana aquest curs hem endegat la S10, una tarja que segueix el patró de la T10, l’abonament de viatges de transports de Barcelona.

La “S” de la S10 significa: Semproniana, Sopar, Setmana.

10 = 10 sopars a 10€

Per tant, està operativa a Semproniana a l’hora de sopar dels dies d’entre setmana (dimarts, dimecres i dijous). El funcionament és senzillíssim. Es tracta de comprar l’abonament al mateix restaurant o directament a la plana web i anar-lo gastant com convingui. Cada vegada que vingueu, us “clicarem” el nombre de sopars gastats. Que sou una parella, clicarem dos requadres de la S10, que sou un grup de 10, clicarem els 10 requadres i santes pasqües.

Què hi trobareu per aquest mòdic preu?

Doncs un sopar complert: un primer, un segon i unes postres. Cada dia diferents. Podreu triar entre dues opcions de cada. En el capítol de primer plat, hi ha propostes com trinxat de patata i col, coca de recapte amb formatge de cabra, baklava de carbassó i tomàquets secs, crema de céleri amb tòfona, amanida de piquillos, nous i olivada, llenties amb brandada de bacallà i moltíssims plats més. El segon plat sempre contempla una carn i un peix: secret ibèric amb mostassa, lluç amb salsa d’avellanes, confit d’ànec amb taronja, milfulles de tonyina i tomàquet especiat, pollastre al cococurri….. I les postres: brownie, crema de llimona, pessic de pastanaga, mató i poma….i anar fent. El preu inclou una beguda – aigua o copa de vi -.

DSC06358.JPG

Albergínia amb formatge de cabra

IMG_0028.JPG

pasta fullada amb crema de llimona, maduixes i nata

VOLS DIR QUE NO HI PERDEU?

És la pregunta que em fa tothom.

Doncs no, no hi perdo, sinó que hi guanyo. Potser, ben mirat, ben comptat, no hi guanyo cap cèntim, potser quedo en paus. Allò que en diuen “el punt d’equilibri”, els que es dediquen als números. Però ja se sap que un restaurant, si mira molt els números, si fila molt prim, si talla el filet massa just, potser hi guanya, però acaba perdent el que més importa: la clientela.

Podríem dir que no hi guanyem perquè és una inversió. El meu avi deia que la publicitat s’ha de fer al plat. Per tant, tots aquells euros que destinaria a posar un anunci vés a saber on, els inverteixo en el plat de la S10.

I d’aquesta manera guanyem noves visites, clients que potser no haurien vingut a casa nostra, haurien anat a cal veí, potser. I guanyem en bonhomia, en fer que hi hagi una opció per poder sortir tantes vegades com es vulgui, sense haver de patir tant per la butxaca de l’endemà. 

Sigui com sigui, m’agrada haver fet la S10. He guanyat en satisfacció. I ja està.