Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Aix√≤ significa que obrim tots els migdies de la setmana i nom√©s tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 √©s una classe de cuina gratu√Įta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el t√≠tol, la fem a les 12h,

Sense que ning√ļ s’ofengui, i encara menys els meus ve√Įns del davant – l’esgl√©sia -, la cuina de 12 √©s la contraprogramaci√≥ de la missa de 12. El funcionament √©s molt similar: jo faig un serm√≥ en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i tamb√© oferim l’h√≤stia que √©s un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tom√†quets pera
  • uns 8 tom√†quets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbass√≥
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tom√†quets secs ja hidratats i macerats en oli, s√≥n molt m√©s c√≤modes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en qu√® estan conservats.

Retirem les llavors del tomàquet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. √Čs el gra de blat precuit, per aix√≤ nom√©s li caldr√† un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perqu√® quedi al punt just de cocci√≥.

Barregem els cigrons amb el tomàquet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomàquets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbass√≥. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. √Čs un estri que m’agrada molt perqu√® aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il¬∑lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perqu√® √©s un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat √ļnic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo √©s ideal, i tamb√© si sou vegetarians, perqu√® cont√© prote√Įna de bona qualitat.

Aqu√≠ teniu la justificaci√≥ de l’amanida:

- Cigrons: prote√Įna vegetal

- Blat tendre: complementa la prote√Įna dels llegums, aconseguint una prote√Įna d’alta qualitat. TAmb√© √©s interessant perqu√® √©s un ingredient nou, i aix√≤ sempre sorpr√®n

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportaci√≥ de prote√Įnes, gust i textura

- orellanes: √©s el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dol√ß enmig de l’enrenou.

- Tomàquets secs: un amaniment diferent

- Tomàquet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassó: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no √©s nom√©s una “decoraci√≥”, sin√≥ que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Aix√≤ i m√©s a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana

 

 

Estiu, amanides

dimecres, 30/07/2014

Hi ha amanides refinades, de luxe, complicades, rebuscades, rocambolesques, estratosfèriques, excepcionals, sensacionals, diferents, originals, neoliberals, independistes, generals i particulars.

I hi ha….amanides.

I hi ha….amanides senzilles.

I hi ha ….amanides que m’agraden

I hi ha….aquesta amanida senzilla que m’agrada fer i menjar

No es diu Amanida Walforf, ni Caesar, ni catalana. La pobre √©s tan senzilleta que no t√© ni nom. Les coses quan no els donem cap import√†ncia no les bategem. Fins i tot el moble del passad√≠s t√© un nom “el moble blanc del passad√≠s”. En canvi aquesta amanida d’avui no t√© nom, ni crec que en tingui mai. Aix√≤ s√≠, no √©s res de l’altre m√≥n, no ens far√† saltar al p√≤dium dels guanyadors, no ens far√† cotitzar en borsa, per√≤ t√© la seva gr√†cia i el seu salero, i la seva cosa.

Senyors i senyores, us presento….

 

UNA AMANIDA D’ESTIU

2014-07-30 14.07.46.jpg

200 g de barreja d’enciams

una pastanaga

un nap daikon

un carbassó

un parell de raves

un grapat de nous

un tomàquet

 

per la vinagreta:

3 parts d’oli

1 part de vinagre de poma

sal, orenga

una mica de mel

una anxova molt picolada

 

Fem la vinagreta, simplement barrejant tots els ingredients.

Tallem les verdures en encenalls, fent servir el pelador de patates.

tallem els raves amb un ganivet esmolat o una mandolina

piquem les nous. Tallem el tomàquet a daus

Amanim els enciams amb la vinagreta i barregem amb les nous i els tomàquets. Disposem en un plat.

A sobre posem els encenalls de verdures i acabem amb unes llunes de rave

Podem preparar els encenalls de verdures amb antel·lació, però en aquest cas, hem de guardar-los amb aigua gelada

2014-07-30 14.07.25.jpg

 

 

La ruta del cereal bio II

diumenge, 4/05/2014

Aquest any ens hem tornat a adherir a la iniciativa endegada per la N√ļria Coll d’Etselquemenges¬†http://www.etselquemenges.cat/¬†que juntament amb l’empresa de cereals biol√≤gics Biocop han organitzat: la ruta del cereal bio http://larutadelcerealbio.cat¬†La proposta √©s animar a una colla de restaurants de la ciutat a ampliar la carta amb plats de cereals. l’objectiu √©s, doncs, ampliar l’oferta de restaurants sensibles amb aquest moviment, i fer “rular” els clients habituals de restaurants amb √†nima biol√≤gica. En definitiva, que jo, que no s√≥c de la “onda”, m’hi engresqui i els que s√≥n de la “onda” vinguin a casa meva. I aix√≠ tots ens movem, ens anem coneixent i acabem implicant-nos-hi, perqu√® ja ho diuen els castellans, que el “roce hace el carinyo”.

Aquests som els 13 restaurants on podr√†s tastar plats plens d’imaginaci√≥ basats en tot tipus de cereals, nom√©s fins el dia 11 de maig

Barraca

El Gat blau

El Cafè Blue Project

Gut

Hàbaluc

Hisop

L’Hortet

Miquetes Màgiques

Mordisco

Nonono

Semproniana

Teresa Carles

Tòpik

Doncs un cop em vaig apuntar a la iniciativa d’aquests dos lluitadors – la N√ļria i l’Albert de Biocop – vaig decidir que no aniria amb xirrimandunguies i que apostaria fort. Per aix√≤ vaig optar per el mill. Casum el mill! Mira que √©s punyeteru! El mill √©s un cereal remenut, que es conrea sobretot al continent afric√†. De fet √©s la base de l’alimentaci√≥ de la poblaci√≥ africana i l’acostumen a menjar com a massa, o com a farinetes, tant de cullera com pres amb les mans. Per√≤ a nosaltres no ens agraden gaire aquestes textures pastoses i me les he hagut d’empescar per fer una preparaci√≥ que fos vistosa, saborosa i de textura agradable. I el resultat ha estat el plat que us presento

TERRINA DE MILL AMB COCO, CARBASSA I FESTUCS

Semproniana

100 g de mill pelat Biocop

400 ml de llet de coco

600 g de carbassa

7 ous

200 g de festucs

sal, pebre i romaní en pols

La dificultat del plat és aconseguir una cocció acurada tan del mill com de la terrina. Posem aigua a bullir i hi fem coure el mill només durant deu minuts. Colem i reservem.

coem la carbassa al microones, tapada, durant cinc minuts. Salpebrem i triturem. Ha de quedar un pur√© esp√®s. La separem en dues parts. Una part la farem servir per la terrina (i la deixarem aix√≠, en forma de pur√©), l’altra part la ¬†batrem amb una mica de nata, brou de pollastre o una cullerada de formatge d’untar per aconseguir una crema o salsa

batem els ous juntament amb la llet de coco, salpebrem i hi afegim una mica de roman√≠ en pols. Trinxem els festucs. Barregem el mill cuit amb el pur√© de carbassa, la llet de coco i els ous. Disposem en un motlle de parets baixes i coem al forn a 140¬ļC durant 45 minuts. Punxem amb una broqueta per comprovar si ja est√† cuita. Si la broqueta surt seca √©s que la terrina ja est√† a punt. Un cop freda, la desmotllem i la tallem a quadrats. Saltem unes verdures i les disposem sobre la terrina, que haurem escalfat un moment al microones o al forn. Acompanyem amb la salsa de carbassa i uns quants germinats (i jo tamb√© hi vaig posar quatre pinyons torrats….)

 

Cuina de 12. Una nova activitat a Semproniana

dimarts , 8/04/2014

Fa vint-i-un anys que estic a Semproniana.

Fa vint-i-un anys que veig l’esgl√©sia del Sagrado Coraz√≥n. Amb pluja, a l’hivern, a la primavera, il¬∑luminada, amb gent, de nit, amb n√ļvies, roses, arr√≤s i vestits amb vels. L’he vista de tots colors, vaja. I despr√©s de tant de temps convivint amb l’esgl√©sia, se m’ha empeltat cert aire lit√ļrgic. Cada diumenge veig com els feligresos entren a escoltar la missa de dotze. Com que a mi tamb√© m’agrada tenir feligresos he decidit fer la ¬†contraprogramaci√≥ laica: LA CUINA DE DOTZE.

Com us deia, l’activitat s’emmiralla amb la missa, i per tant la cosa funciona de la mateixa manera.

Comencem a les dotze.

Jo sóc darrera el meu altar (el mostrador de la cuina)

I predico el meu sermó: un parell de receptes de cuina, que explico amb tot detall

Els feligresos combreguen: els servim un vermutet, que avui, per exemple, han estat unes sardines en escabetx. I també els oferim un vermut artesanal de Reus.

L’activitat, tal i com passa a missa, √©s gratu√Įta. El raspall el passem despr√©s, quan els portem el compte del dinar. Perqu√® l’activitat √©s gratu√Įta per els que es queden a dinar.

La √ļnica difer√®ncia √©s que a la CUINA DE 12 hi ha n√ļmeros clausos, perqu√® nom√©s hi podem encabir unes quinze persones.

14_cuinadotze_abril.jpg

les fotos són de l'Iris González. Moltes gràcies!!!!!

I això és tot.

El meu amic Joan Josep Isern va assistir a la primera sessi√≥ de CUINA DE 12 i va tenir la gentilesa de fer-ne un post al seu bloc Totxanes, totxos i maons http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/261922¬†i on hi llegireu les impressions d’una de les primeres “v√≠ctimes”

Aquest diumenge he mostrat les seg√ľents receptes:

- BAKLAVA DE BOLETS, FESTUCS I PERNIL. Trobareu la recepta en aquest enlla√߬†http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/09/16/baklava-per-comencar-un-apat/¬†La √ļnica difer√®ncia √©s que aquesta vegada l’he farcit amb un saltat de bolets, una mica de pernil serr√† talladet menut i uns festucs picats

 

LLAMINERA MARINADA AMB POMA

14_filet_porc_cuinadotze_abril.jpg

4 filets de porc (llaminera)

200 ml de salsa de soja

150 ml de xarop d’aur√≥ (si no en teniu, ho substitu√Įu per 100 ml de mel i 50 ml d’aigua)

una mica de gingebre fresc tallat

dos grans d’all picats

Dues pomes

Una mica de mantega

sal

200 gr. de cusc√ļs precuit

300 ml d’aigua

un raig gener√≥s d’oli d’oliva

 

Introdu√Įm els filets nets dins aquesta marinada i deixem macerar tota la nit. Posem els filets en una safata de forn, amb la marinada i fem coure 20 minuts a 180¬ļC.

mentrestant preparem els acompanyaments. Pelem i tallem un parell de pomes. A una paella, fonem la mantega i hi saltem les pomes, amb un raiget de suc de llimona, un pessic de sal i una culleradeta de sucre. Coem a foc mig fins que la poma adquireix un magnífic to daurat.

Tamb√© aprofitem per hidratar el cusc√ļs. Posem a bullir l’aigua. Posem un bon raig d’oli d’oliva al cusc√ļs. Quan l’aigua bull, vessem sobre el cusc√ļs i esperem que s’hidrati. Un cop fred, separem els grans amb una forquilla. Amanim el cusc√ļs, barrejar-lo amb uns quicos i un raig gener√≥s d’oli d’argan, que em va portar la Najat del seu darrer viatge a Anadir. Tamb√© posem una mica de sal i, en aquest cas, hi he posat tamb√© una mica de poma crua i unes panses.

Traiem el filet de porc del forn, posem el líquid de la marinada a una paella i fem reduir fins aconseguir la textura desitjada, de salsa. Mentrestant tallem el filet de porc a trossos i el posem al plat. Salsem.

 

 

 

La festa del davantal. Dones endavant al 2014

dissabte, 29/03/2014

Cada any,  i aquest és el cinquè, pels volts del dia vuit de març, el dia de la Dona Treballadora, organitzo una trobada de dones valentes i que mouen aquest país. Ens posem un davantal i ens disposem a preparar-nos el sopar. Aquesta trobada té un nom, és la FESTA DEL DAVANTAL, i les dones convidades són el grup de les Dones EndavantAl.

Aquest any, he volgut donar-li un tomb a la festa i sorprendre a les convidades, amb un nou format. Si cada any ens prepar√†vem el sopar, aquesta vegada he volgut preparar el REBOST, no debades √©s el 2014, que vol dir l’any que lluitarem amb m√©s for√ßa per a ser independents. Agombolats en aquest fervor nacionalista, hem de preservar i defensar els nostres trets diferencials, les nostres tradicions arrelades i tot all√≤ que exal√ßa el sentiment de pertinen√ßa a una cultura. Nosaltres som fills del llard de porc, m√©s que de l’oli d’oliva – que potser s√≠ que √©s el greix habitual a la Catalunya Nova – per√≤ la Catalunya Vella per donar gust als plats i als brous ha emprat sempre el sag√≠, el llard de porc i la cansalada. Nom√©s quan la religi√≥ prescrivia restriccions plaents aliment√†ries, a taula apareixia el setrill. Si a pag√®s faltaven els embotits, els tupins i els llardons, la sensaci√≥ d’incertesa i precarietat era absoluta. I a Mallorca els xuetes feien veure que menjaven botifarres per no ser assenyalats. En definitiva, som fills del porc…i de la matan√ßa

La matan√ßa del porc √©s la festa dels catalans, i ho dic tan fresca i tan tranquil¬∑la, perqu√® malgrat no he mirat el r√†nquing de la import√†ncia de les festes en el sentiment dels catalans, jo aix√≠ ho sento. I de la mateixa manera que hi ha restaurants que diuen impunement que serveixen la millor hamburguesa, cervesa, patates o el qu√® sigui….del m√≥n, jo dic tan panxa que la matan√ßa √©s la festa dels catalans. Vull recalcar que √©s una FESTA, encara que no sembli que “matar (un porc) i treballar (embotint tot el dia)” pugui considerar-se una festa. Ho vivim com una festa perqu√® √©s una joia trobar-se per treballar junts i construir un rebost que ens assegurar√† les viandes de tot l’any, no nom√©s de la fam√≠lia sin√≥ del ve√Įnat. Avui per a tu, dem√† per a mi. Ens ajudem, fem comunitat, compartim i transmetem als menuts de casa l’alegria de tenir ve√Įns. Perqu√® a la matan√ßa no hi faltava mai la quitxalla, a la que es transmetia els valors que s’hi practicaven, no que es deien sin√≥ que es feien; que √©s la manera com els catalans ens expliquem: fent, no dictant.

Per aix√≤ vaig pensar que far√≠em totes plegades una Matan√ßa del Porc. Vaig trucar al mestre Tubau, que t√© els dits pelats de fer matances a les masies del Bages, i vam organitzar el festival de les botifarres, la sobrassada, el pat√© i els llardons. Vaig voler fer llardons expressament, en record a una de les Dones Endavant-al, la Tatiana Sisquella, que ja no podr√† tornar a venir i a qui enyorarem molt, i que de menuda menjava llardons a cor que vols a la Cansaladeria dels seus pares al Mercat de Santa Eul√†lia, a l’Hospitalet.

Així va anar gràficament la gran FESTA DEL DAVANTAL

2014-03-10 18.19.37.jpg

El porc era ral.

 

 

 

 

 

 

 

 

 I no vaig fer la foto de la taula de:

Estel Solé

Míriam Tortosa

Benedetta Tagliabue

Itziar Castro

Anna Tarrés

 

S-10. 10 sopars, 10, a Semproniana, per 10‚ā¨

dimarts , 25/02/2014

14_s10.jpg

Fa dies que aquesta iniciativa rutlla, per√≤ no havia pogut explicar-ho al bloc, perqu√® simplement, he anat de b√≤lit i sempre que he volgut escriure unes l√≠nies, un altre tema ha passat pel davant i tot plegat ha quedat arraconat per a “un altra dia”. Per√≤ ha arribat el moment, tot i que avui tenia previst penjar un post sobre cigrons…en fi, ja en parlar√© dem√†.

En definitiva, nom√©s es tracta d’explicar que a Semproniana aquest curs hem endegat la S10, una tarja que segueix el patr√≥ de la T10, l’abonament de viatges de transports de Barcelona.

La “S” de la S10 significa: Semproniana, Sopar, Setmana.

10 = 10 sopars a 10‚ā¨

Per tant, est√† operativa a Semproniana a l’hora de sopar dels dies d’entre setmana (dimarts, dimecres i dijous). El funcionament √©s senzill√≠ssim. Es tracta de comprar l’abonament al mateix restaurant o directament a la plana web i anar-lo gastant com convingui. Cada vegada que vingueu, us “clicarem” el nombre de sopars gastats. Que sou una parella, clicarem dos requadres de la S10, que sou un grup de 10, clicarem els 10 requadres i santes pasq√ľes.

Què hi trobareu per aquest mòdic preu?

Doncs un sopar complert: un primer, un segon i unes postres. Cada dia diferents. Podreu triar entre dues opcions de cada. En el cap√≠tol de primer plat, hi ha propostes com trinxat de patata i col, coca de recapte amb formatge de cabra, baklava de carbass√≥ i tom√†quets secs, crema de c√©leri amb t√≤fona, amanida de piquillos, nous i olivada, llenties amb brandada de bacall√† i molt√≠ssims plats m√©s. El segon plat sempre contempla una carn i un peix: secret ib√®ric amb mostassa, llu√ß amb salsa d’avellanes, confit d’√†nec amb taronja, milfulles de tonyina i tom√†quet especiat, pollastre al cococurri….. I les postres: brownie, crema de llimona, pessic de pastanaga, mat√≥ i poma….i anar fent. El preu inclou una beguda – aigua o copa de vi -.

DSC06358.JPG

Albergínia amb formatge de cabra

IMG_0028.JPG

pasta fullada amb crema de llimona, maduixes i nata

VOLS DIR QUE NO HI PERDEU?

√Čs la pregunta que em fa tothom.

Doncs no, no hi perdo, sin√≥ que hi guanyo. Potser, ben mirat, ben comptat, no hi guanyo cap c√®ntim, potser quedo en paus. All√≤ que en diuen “el punt d’equilibri”, els que es dediquen als n√ļmeros. Per√≤ ja se sap que un restaurant, si mira molt els n√ļmeros, si fila molt prim, si talla el filet massa just, potser hi guanya, per√≤ acaba perdent el que m√©s importa: la clientela.

Podr√≠em dir que no hi guanyem perqu√® √©s una inversi√≥. El meu avi deia que la publicitat s’ha de fer al plat. Per tant, tots aquells euros que destinaria a posar un anunci v√©s a saber on, els inverteixo en el plat de la S10.

I d’aquesta manera guanyem noves visites, clients que potser no haurien vingut a casa nostra, haurien anat a cal ve√≠, potser. I guanyem en bonhomia, en fer que hi hagi una opci√≥ per poder sortir tantes vegades com es vulgui, sense haver de patir tant per la butxaca de l’endem√†.¬†

Sigui com sigui, m’agrada haver fet la S10. He guanyat en satisfacci√≥. I ja est√†.

 

 

Coca de llardons, mató i melmelada de figues

dimecres, 19/02/2014

IMG_0250.JPG

S’acosta Dijous Gras i aquest any m’empeny una gran decisi√≥ a celebrar-lo. No tant per les connotacions religioses i tradicionals que comporta la festa, que tamb√©, sin√≥ perqu√® ser√† la meva petita reivindicaci√≥ de la import√†ncia de preservar la nostra cultura culin√†ria, la nostra manera de menjar. I cal dir que preservar la nostra cultura culin√†ria implica, necess√†riament, donar-li una import√†ncia cabdal al porc. Ens agradi o no, nosaltres estem fets de llard, som fills de la botifarra i el nucli de les nostres c√®l¬∑lules podria ser un llard√≥. Que el nostre greix patrimonial √©s l’oli √©s un invent americ√†, dir que la nostra dieta tradicional es basa en les hortalisses √©s no saber-ne ni un borrall de climatologia mediterr√†nia. Mengem hortalisses, clar que s√≠, tamb√© cereals, per descomptat, una mica de peix, un pessic de carn i el porc de dalt a baix.

Per aix√≤, m’emmalalteix l’√†nima i el meu arrelat sentiment nacional constatar les dessercions cont√≠nues dels compatriotes. Cada dia hi ha m√©s adeptes a la dieta vegetariana, vegana, crud√≠vora i una nova tend√®ncia que encara no t√© nom i que considero la mar de divertida i coherent que √©s “vegetari√† amb pernil”. Sembla ser que hi ha certs vegetarians que no poden prescindir del pernil de gla. Llavors, han tirat pel dret i l’inclouen a la dieta com a “complement prote√Įc”. Un aplaudiment!

Doncs aix√≤, que aquest Dijous Gras menjar√© amb intenci√≥ nacional, com si em meng√©s un tros d’estel¬∑lada: botifarra d’ou i coca de llardons.

Aquí teniu la recepta de coca de llardons per si voleu fer-la a casa i menjar-la en totes les manifestacions, reivindicacions i festes diverses per tirar endavant el procés de ser catalans de ple dret. Gairebé la menjaré com una píndola independentista, per insuflar força, pit i collons.

 

COCA DE LLARDONS

IMG_0252.JPG

De maneres de fer aquesta coca n’hi ha tantes com fleques i cases que en fan. Jo l’havia fet sempre a partir d’una pasta de full, per√≤ l’altra dia no en tenia a m√† i vaig optar per una massa de coca de recapte, i va quedar magn√≠fica….Em va semblar molt m√©s f√†cil, accessible i realista aquest tipus de massa (a m√©s que molt menys greixosa) que la pasta de full.

300 gr. de farina

150 ml d’aigua

25 ml d’0li d’oliva

10 gr. de llevat fresc

un pessic de sal

150 gr. de llardons

200 gr. de sucre en gra

IMG_0246.JPG

acabades de sortir del fornt

Dissolem el llevat en l’aigua t√®bia i aboquem en la farina amb la mica de sal. Afegim l’oli i pastem amb les mans fins aconseguir una pasta homog√®nia i fina. Ara aboquem la pasta sobre una taula una ¬†mica enfarinada, l’estirem una mica i hi aboquem el sucre i els llardons esmicolats. Estirem amb el corr√≥ per tal d’incloure el sucre i els llardons a la massa.

podem fer-ne plecs, com si fos una pasta de full, posant els llardons entre els plecs o fer-ne làmines fines. 

Llavors la tallem al gust i hi afegim una mica de sucre per sobre. Si hem fet plecs, per tant ser√† m√©s gruixuda, l’haurem de coure vint minuts al forn, a 180¬ļC.

Si l’hem fet fina, amb deu minuts (vigilant sempre) en tindrem prou.

Fa uns mesos vaig tenir la sort que una clienta amiga, la Montse Illa em regalés un parell de pots de la seva magnífica melmelada de figues.

M’ha semblat un acompanyament ideal per a la coca de llardons, complementada amb una mica de formatge fresc. Una combinaci√≥ reeixida, la veritat.

Per√≤ un cop acabada la melmelada de figues, l’altra opci√≥ ha estat acompanyar-la d’una poma caramel¬∑litzada (amb sucre i un xic de suc de llimona), un pur√© de poma i uns punts de iogurt.

 WIN_20140109_144308.JPG

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Semproniana a mida. Els plats a talles

dimarts , 24/12/2013

No √©s nou d’avui, per√≤ com passa amb tot all√≤ que fa un mateix, encara no n’havia parlat!: A Semproniana oferim tota la carta en TRES TALLES. ¬†√Čs √ļnic al m√≥n, en el sentit que no ho he vist fer enlloc m√©s. I abans ning√ļ no em tregui la patent, ho deixo patentat al bloc. Molt probablement ning√ļ m√©s no ho fa perqu√® √©s una murga per a la cuina (ara ja ens hem avesat a fer-ho, per√≤ al principi va ser tot un enrenou). Hem de tenir plats de tres mides diferents, com si f√≥ssim a la casa dels Tres Ossets, i quan prenem comanda, un cop el client ha decidit que vol menjar li hem de demanar en quina mida vol, i tota la pesca. I anar fent….tot i aix√≤ val ¬†a dir que l’experi√®ncia √©s molt positiva i els clients estan molt i molt contents de poder triar quina talla els conv√© m√©s.

Tots els plats de la carta poden demanar-se en talla S, M ó XL.

La talla S ve a ser una tapa.

La talla M és la ració que normalment trobes als restaurants

La talla XL √©s m√©s aviat per compartir o per fer un festival d’aquell plat

El que fa que hi hagi molt√≠ssimes possibilitats de trobar el format de men√ļ que m√©s et convingui.

A la web de Semproniana podeu consultar la carta que ara estem oferint.

http://www.semproniana.net/home/carta-i-menus/

S√≥n moltes les justificacions d’aquesta proposta, que est√† tenint un √®xit considerable. Aquest format permet tastar molts m√©s plats, si vas en parella, alhora que permet compartir tota mena de plats, si vas en grup. Si t’agrada molt un plat concret, pots fer un festival, menjant un XL tot per a tu. Perqu√®, a m√©s de les talles, els plats els preparem que siguin tots “compartibles”, porcionant-los o presentant-los de tal manera que es puguin compartir f√†cilment.

Cadasc√ļ se sap la seva gana i, ja que hi som (malgrat fa de mal dir)…la seva butxaca. Aix√≤ fa que, per exemple, si nom√©s faries un plat perqu√® no tens massa gana, et demanis una talla S, per fer un tastet i acompanyar la resta de la taula mentre mengen els seus plats. I si no vols fer un gran dispendi, doncs et comparteixis un primer i facis un parell de talles S com a segon. O mil i una combinacions. Aquesta √©s la gr√†cia de les talles: que es perd la rigidesa i entrem al m√≥n de tot √©s possible.

Per això, ara quan em diuen quin tipus de cuina faig, jo els contesto que faig la cuina de la GUITARRA.


 

 

DSC04167.JPG

Arròs del Venere amb sobrassada talla S i talla M

DSC04169.JPG

Terra de cusc√ļs, talla M i talla S

 

DSC00121.JPG

Croquetes de carn a la brasa, talla XL (n'hi van 6)

DSC00122.JPG

Croquetes de carn a la brasa, talla M (n'hi van 4)

DSC00123.JPG

Bric de brie amb dàtils (talla M)

DSC00125.JPG

Bric de brie amb dàtils (talla S)

DSC00124.JPG

Magret d'ànec amb salsa d'escalònies (talla S)

La història de la col de galàpeg i en Pau Santamaria

divendres, 20/12/2013

Estava jo bregant entre cassoles i tel√®fons, que √©s la √ļnica cosa que s√© fer alhora, malgrat la fama que tenim les dones de saber fer dues coses al mateix temps, quan per la porta entra en Pau Santamaria (aclareixo la dada: √©s el fill del gran Santi Santamaria) portant un cistell sota el bra√ß, el contingut del qual es basava en una col de pell de gal√†peg i una coliflor.

 

M’explica en Pau que el seu pare havia fet una tasca de cerca dels millors productors pagesos de l’entorn, que eren els seus prove√Įdors, i que era una pena perdre aquest patrimoni. Per aix√≤, ara, en Pau els havia recuperat i oferia als restauradors portar-nos aquesta saviesa a ciutat.

Per començar, em deixava la col i la coliflor perquè la tastés. Val a dir que les dues hortalisses eren prou bones. No vaig trobar grans matisos a la coliflor, en canvi la col de galàpeg em va entusiasmar.

Les fulles més verdes, tan turgents, van ser ideals per embolcallar un moniato escalivat, barrejat amb bolets, botifarra negra i pinyons. I fer-ne aquest plat que va tenir un èxit considerable entre els clients de Semproniana

 

COL DE PELL DE GALÀPEG FARCIDA DE MONIATO I BOTIFARRA NEGRA

Quatre fulles externes de col de pell de galàpeg

un moniato gros

400 gr. de bolets variats

una botifarra negra

250 ml de brou de pollastre

una ceba grossa

2 grans d’all

una nou generosa de mantega

una mica de farina

 

Comencem per la salsa. Sofregim la ceba ¬†i els grans d’all picats, lentament, amb la mantega. Quan sigui ben tova, afegim els bolets. Apugem una mica el foc, perqu√® els bolets es coguin i perdin l’aigua. Ara retirem la MEITAT DELS BOLETS, i els reservem. Hi posem la farina, donem un parell de voltes perqu√® es cogui i ho cobrim amb el brou de pollastre i deixem que el conjunt cogui durant uns quinze minuts, a foc lent, perqu√® tots els sabors s’intercanvi√Įn. Triturem b√©. Reservem.

Escalivem el moniato al forn. L’emboliquem amb paper d’alumini el coem a 200¬ļC durant mitja hora. Esperem que es refredi per pelar-lo.

Traiem la pell de la botifarra i l’esmicolem. La barregem amb l’altra MEITAT DE BOLETS. Tamb√© afegim el moniato escalivat i aixafat. Hem de fer com una massa homog√®nia de moniato, botifarra negra i bolets.

Farcim la fulla de col amb la barreja de moniato, botifarra i bolets. Emboliquem sobre si mateix. Per escalfar-ho, ho posem al forn tapat amb un paper d’alumini. TAmb√© ho podem escalfar al microones, tapat.

Acompanyem la col amb la salsa de bolets, ben calenta.

Acabem amb uns pinyons torrats.

Sopar inèdit amb Llucia Ramis

dilluns, 11/11/2013
DSC03959.JPG

una mostra dels comensals que van venir al sopar: ben a prop de la Llucia

Ja em repr√®s els sopars in√®dits que fem un cop al mes amb l’Ada Castells, a Semproniana. Convidem a venir a un autor/a i donem l’oportunitat als seus lectors de sopar-hi, en un grup redu√Įt de no m√©s de vint persones.

La veritat √©s que no hi ha hagut cap sopar en que no sorgeixin multitud d’an√®cdotes. El sopar del tret de sortida de la temporada 2013-2014 va ser amb la LLUCIA RAMIS.

Vam parlar de la seva obra, per√≤ tamb√© de la seva fam√≠lia i d’ella mateixa. Tres hores farcides de converses, riures, somriures i plats.

El proper és aquest DIMECRES, dia 13 de novembre, amb la NÚRIA PERPINYÀ,  a les 20h a Semproniana.

DSC03957.JPG

DSC03958.JPG

Què vam sopar?

Timbal de patata, botifarra negra i salsa de sidra

DSC03967.JPG

 

Salmó amb salsa de taronja amb cacauets de wasabi

 

DSC03969.JPG

I per postres (sense fotografia) FLAM DE ¬†MAT√ď AMB PASTILLES JUANOLA.