Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

Un pícnic urbà sense formigues a les estovalles

dilluns, 20/04/2015

Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest menú, que hem anomenat PIC-NIC-URB, i que acabem d’incorporar a la carta ara que per fi  arrenca el bon temps i ens comença a venir de gust menjar d’una manera més informal, però sense perdre qualitat pel camí ni la màgia de la bona cuina.

DSC_1837

No em digueu que no fa goig! (FOTO: Ivan Moreno)

De fet, aquest menú en té molta de màgia, perquè transmet a primer cop d’ull l’esperit bucòlic dels pícnics, tant en la presentació com en les elaboracions. Destapar les carmanyoles, descobrir el continguts de pots, potets i paperines… És a dir, el factor sorpresa, és una de les premisses d’aquesta mena d’àpats, i per això hi hem posat molta cura en la presentació dels plats, la manera d’embolcallar-los, així com en els tipus de preparacions. Paperines, flascons i potets de vidre, recipients de cartró d’un sol ús, caixetes de fruita costumitzades i absolutament handmade o una barbacoa en miniatura amb carbó de veritat, són alguns dels elements que intervenen en aquest menú, i que el fan fresc, dinàmic, diferent, evocador i, com diu la meva amiga Pepa, que tingui pessigolles!

DSC_1861

La nostra barbacoa miniatura (FOTO: Ivan Moreno)

Pel que fa a les elaboracions, la condició indispensable és que no sigui complicat de tallar o d’agafar, sinó que fins i tot, si es vol,  es pugui menjar amb les mans: els xips de verdures, la mini pizza amb rúcula fresca, l’amanida de temporada, la tarrina de foie, les caixetes d’ou ferrat, les sopes fredes i cremes vegetals servides en botelles de tap clàssic, la mini parrillada de filet, botifarra, pollastre i verdures, el brownie, el cheese cake, l’ampolleta de cervesa que acompanya qualsevol àpat d’aquestes característiques… En definitiva, que és com una ràfega d’aire lliure que fa esclatar la primavera (i l’estiu) dins el menjador del restaurant i ens trasllada a un parc o una plaça sense haver-nos de moure de la taula.

Per acabar-ho d’adobar, el sistema de posar-lo a taula és ideal per a tastaolletes que els agrada provar una miqueta de tot, per a families o grups a qui els abelleix  començar amb un pica-pica variat, per a parelles que volen una cita romàntica original, sense riscos innecessaris…

DSC_1881

I, què me’n dieu d’aquestes postres? (FOTO: Ivan Moreno)

Us recomano vivament que no us perdeu aquesta novetat que incorporem ja a la carta del Semproniana i que té els avantatges de l’invent anglès amb nom francès, el pícnic, sense els seus principals inconvenients: la feina i la incomoditat.

A més a més, us he de dir que l’estètica pícnic està tant de moda que, fins i tot, temples del bon gust com les galeries londinenques “Fortnum & Maison” n’han tret una edició rústic chic, amb cistella clàssica de vímet tipus vintage inclosa, que pots omplir amb les seves delicatessens. I, en una versió més accessible, una coneguda firma de roba i parament de la llar d’origen gallec, ha presentat tota una col·lecció  de vaixelles, gots i estovalles de colorins i materials diversos per practicar-lo (sense haver d’anar a Londres a equipar-se) que sembla bastant fashion. En fi, que aquest menú que ens hem empescat té tots els elements per ser el hit d’aquesta temporada. I si a tot això li afegim el fet que només val 25€, ja ho teniu: l’èxit està assegurat!

RECEPTA DE MOUSSE DE FOIE

250 g de mousse de foie

700 ml de nata líquida

50 g de conyac
Sal i pebre
Simplement fem bullir la nata líquida fins que redueixi a la meitat. Afegim el foie, deixem fondre i hi posem el conyac, sal i pebre. Triturem bé, colem i fem refredar en un potet.
nosaltres l’acabem amb blat de moro deshidratat, pols de pernil i porradell.
El blat de moro deshidratat es pot substituir per blat de moro cuit.
La pols de pernil la fem assecant pernil al forn, a 150ºC durant 15 minuts, deixant-lo refredar i picant-lo al morter.

 

 

Presentació del Totus cookum

dijous, 16/04/2015

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentació a la premsa d’una de les noves activitats culinàries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat així perquè està dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a més a més de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part més sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de natació sincronitzada com l’Anna Tarrés, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg

A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningú s’equivoqui: aquest taller no és una lliçó teoricopràctica de cuina amb degustació en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix càtedra, sinó que s’assembla més a una festa, a una celebració dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebé sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersió total en la proposta plantejada en cada sessió. I tot plegat en un espai singular i viscut com és el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg

Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’ÀNEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 làmines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i móra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més calzonne! Aquest, al taller de cuina per a adolescents.

divendres, 10/04/2015

DSC_2077

Els nostres tallers de cuina -mal m’està dir-ho- són la pera llimonera: no només aprenem a cuinar i ens en cruspim el resultat, sinó que, a més a més, ens ho passem d’allò mes be! I avui, per acabar-ho d’adobar, ha vingut l’Iván Moreno a fer-nos aquesta sessió de fotos tan impressionant per deixar-ne constància!

DSC_1934

DSC_1970

Els divendres a la tarda, entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8, un grup de nois i noies entre 13 i 19 anys, rejoveneixen la sala de tallers del Semproniana i l’omplen d’energia i modernitat.  Cuinem, xerrem,  olorem, seguim cuinant, fem amics, tastem, expliquem un acudit, ratllem, riem, rentem, cotorregem, tallem, tastem, cantussegem, sofregim, inventem noves receptes, batem,  remenem, fem volar coloms, ens embrutem les mans, assaborim, ens posem al dia en qüestions musicals i d’últimes tendències, masteguem, fantasiegem,…

DSC_2034

DSC_1947

I és que, tallers hi ha molts (i amb el bum dels programes de cuina, encara més!) però, la veritat sigui dita: crear caliu, transmetre la màgia de transformar allò que és cru, brut, amb pell, pel o plomes, en una menja, una festa pels sentits, fer-ho be i, a més a més, no morir en l’intent, no és una gesta fàcil.

DSC_1984

DSC_2045

I si a tot plegat s’hi afegeix el fet que els adolescents són el públic més exigent i més complicat de seduir que hi ha, aleshores ja és quan em penjo jo mateixa una medalla (feta amb una rodanxa de carabassó penjant d’una cinta de porro, of course!) i em petonejo les galtes fins que sembla que me les hagi fregat amb compota de fruits del bosc… I em felicito de poder oferir això a uns preus molt competitius (només 100€ per 4 sessions) que permeten les famílies gaudir d’aquesta oportunitat: veure com els seus fills ja no s’escarxofen sempre al sofà, jugant amb la consola, mentre esperen que els posin el plat a taula, sinó que han perdut la por a entrar a la cuina i, fins i tot, s’ofereixen de tant en tant a fer el sopar. I això, amics i amigues, soferts mares i pares d’adolescents, no te preu!!!!

DSC_1901

DSC_1917

Per això hi estic tan orgullosa, tan, tan, que he decidit explicar-vos-ho i compartir amb vosaltres la recepta què, tot s’ha de dir,  ens va sortir per llepar-se’n els dits!!!!

DSC_1992

CALZONE DE VERDURES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMÀQUET

Ingredients per a 5 racions individuals

PER A LA MASSA

500 gr. de farina

25 gr. de llevat fresc

50 ml d’oli d’oliva

150 ml d’aigua

1 polsim de sal i un altre d’orenga

1 ou (i un pinzell de cuina!)

PEL FARCIMENT

2 cullerades de melmelada de tomàquet

150 gr. de formatge tendre de cabra ratllat

200 gr. de verdures prèviament escaldades (bròquil, carabassó, mongeta verda…)

Un altre polsim d’orenga

 

Barrejar la farina amb l’oli, afegir-hi l’aigua amb el llevat dissolt, la sal i l’orenga. Pastar fins aconseguir una bola que deixarem créixer un 10% aproximadament mentre, per exemple, tallem les verdures. Un cop ha crescut la massa la estirem amb l’ajut d’un corró(i posant una miquetona de farina, molt poca, a la taula o fusta de treball per tal que no se’ns enganxi!), intentant que quedi rodona, l’airegem i la tornem a desar damunt la superfície de treball.

Ha arribat l’hora de posar-hi el farcit però, abans, estenem la melmelada de tomàquet (no gaire quantitat perquè sinó se’ns mulla excessivament la massa!), hi afegim, a una meitat de la pizza i sense arribar als marges (que desprès s’hauran de doblar), el formatge, les verdures tallades al gust i, opcionalment, la resta de l’orenga. A tot això, no ens hem d’oblidar d’encendre el forn a 200º per tal que es vagi escalfant!

I ara arriba el moment més complicat, que és el de  plegar la massa per la meitat i cobrir amb ella la part del farciment, com si fos una empanada. Per segellar-la farem una mena de bora o cordó amb la pròpia massa. Ja només ens queda batre un ou i pintar-hi el calzone amb l’ajut d’un pinzell de cuina.

I ja no cal res més que fornejar-la uns 30 minuts a 180º  i tenir una bona gana per gaudir-ne!

Que vagi de gust!

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

Una vedella marinada a Cuina de 12

dimarts , 31/03/2015

Cada diumenge, ja ho sabeu, a Semproniana fem CUINA DE 12, que ve a ser allò que fan a les esglésies, cada diumenge, la missa de 12 en versió culinària.

En definitiva, que els diumenges fem una classe de cuina gratuïta per als nostres clients. Si véns a dinar, et regalem una classe de cuina.

Les receptes que mostro les penjo al bloc, perquè tothom les pugui tenir a l’abast i no hagin de distreure’s prenent notes.

Aquesta setmana he fet un brioix, la recepta del qual la trobareu aquí i una vedella marinada, que els entesos en diuen TATAKI DE VEDELLA

 

TATAKI DE VEDELLA AMB CARBASSÓ

2015-03-31 14.26.21.jpg

 

Per a quatre persones

600 g de culata de vedella en una peça o de part baixa de l’entrecot (faux-filet)

100 g de tomàquets secs

100 ml de salsa de soja

100 ml de mel

un pessic generós de soja

100 ml d’oli d’oliva

Un carbassó

2015-03-31 13.15.12.jpg

En una paella ben calenta, amb un raig d’oli, marquem el tall de la vedella per tots els costats. Depenent del gruix del tall, ho deixarem coure més o menys estona, però en cap cas més d’un minut per cada cara del tall. Un cop marcat, el submergim en aigua i gel, per trencar la cocció i per premsar el múscul.

Triturem els tomàquets secs i ho barregem amb la soja, la mel, l’oli d’oliva i l’orenga. Submergim el tall de vedella en aquesta barreja i deixem macerar durant tota una nit. Traiem la vedella del marinat i la tallem ben fina, l’acompanyem d’un carbassó tallat a finíssimes tires, amanit amb una mica d’oli i sal.

Acabem amb la salsa del marinat.

2015-03-31 13.19.53.jpg

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Un hort efímer i l’abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ª edició de la “FESTA DEL DAVANTAL”

dissabte, 14/03/2015

Muriel Casals, Magda Oranich, Núria Ribó, Anna Tarrés, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol López, Dolo Beltran o Elena Gadel, són només alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronòmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ª edició d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoració del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes específic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mànec, per fer servir 2 símils gastronòmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada és menys habitual entre nosaltres, com és el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I és què, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domèstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per això que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allà els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada és una ocasió perfecte per intercanviar experiències vitals, adreces electròniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un àpat deliciós en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada edició el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no només com a concepte metafòric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinó amb una presència real i protagònica: un gran hort va aparèixer com per art de màgia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscús i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allò més de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infància a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestíbul i passar-s’ho d’allò més bé, sempre i quan, això si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit això, la concurrència es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboració dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

- Terra de cuscús i verdures de l’hort

- pollastre coco-curri

-Carrot cake en test

Un dels moments àlgids de la jornada va ser la actuació de la investigadora i filòsofa Georgina Rabassó, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teòloga, exegeta, predicadora, dona de ciència, biògrafa, poeta i compositora. A més a més, també va descobrir a la perplexa audiència una recepta per apaivagar la luxúria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposició, va interpretar magníficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatí i cadència gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolífica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passió i devoció per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrència.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcórrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animació de cada any. Ara només falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. Rocío Martínez Sempere (política i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i política)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexòloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresària)
  8. Anna Arqué (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicòloga)
  10. Núria Ribó (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. Mónica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa Fòrum i actual directora de la Fundación Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol López (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse Baldomà (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia Aixalà (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. Júlia Bertrán (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. Núria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artística de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina Rabassó (investigadora i filòsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de BCN)

 

Tàrtar de fuet a Cuina de 12

dimarts , 10/03/2015

Per refrescar una mica la memòria, aclareixo el títol. Cuina de 12 és l’activitat culinària que fem tots els diumenges, a Semproniana, a les 12. Es tracta, ras i curt, d’una classe de cuina gratuïta per als clients de diumenge, per qui ve a dinar diumenge.

Ahir (diumenge 8 de març) vaig dedicar la Cuina de 12 a la Dona Treballadora i vaig proposar una recepta per a un dia especial i que no ens dugués gens de feina. Que fos fet i menjat. Un tàrtar de fuet amb tuc i mostassa

Tàrtar de fuet

 

 

TÀRTAR DE FUET

Un fuet tendre i bo (que no porquegi)

Dos tomàquets del tipus pera

Mitja  poma

Un grapat de pinyons torrats

orenga

Un parell d’orellanes seques

Galetes Tuc

Per l’oli de mostassa:

100 g de mostassa a l’antiga

oli d’oliva

A aquest tàrtar hi podem posar el què vulguem, per donar sabor, més o menys malícia. Jo vaig triar aquests ingredients perquè eren els que tenia a mà.

Ratllem els tomàquets i els posem en un colador perquè perdin l’aigua i ens quedi només la polpa. Pelem el fuet i el trinxem en un robot, procurant que quedin trossos i no una massa. Barregem la polpa dels tomàquets, la poma pelada i tallada a dauets, els pinyons torrats, l’orenga i les orellanes picades.

Fem un oli de mostassa, es tracta simplement de batre la mostassa amb l’oli fins aconseguir la textura desitjada.

Emmotllem el tàrtar (això, és clar, és opcional) i l’acompanyem de l’oli de mostassa i una galeta Tuc (jo l’he tallat perquè quedés més bonic).

El tema de posar-hi poma i orellanes és perquè contrarestin amb un sabor dolcenc i fresc, al fuet. La mostassa hi dona un toc avinagrat que combina amb el greix del fuet. I la galeta Tuc, amb el punt salat (atès que no hi he posat gens de sal) és interessant, a més que compleix el tracte: no s’ha d’encendre cap fogó i ja ve fet.

En definitiva, un aperitiu o un primer plat divertit, fàcil i diferent.

Tàrtar de fuet amb Tuc

Tàrtar de fuet

 

Tàrtar de fuet

 

Diumenge. Cuina de 12 a Semproniana. Pollastre coco-curri

divendres, 30/01/2015

Si veniu a dinar diumenge, us regalem una classe de cuina.

Així, ras i curt.

El sistema és senzill. Reserveu la taula per dinar i anuncieu que vindreu  a CUINA DE 12.

Els qui vulguin anar a missa que sàpiguen que al davant de Semproniana hi ha l’Església del Sagrado Corazón i que hi fan missa, just a la mateixa hora. Ells fan Missa de 12 i nosaltres, a Semproniana, Cuina de 12.

Hi ha ben poques diferències.

A missa hi ha altar, a Semproniana també, en forma de taulell de cuina

A missa hi ha mossèn, a Semproniana hi ha l’Ada Parellada fent un sermó de llegums, peixos i bolets

A missa el mossèn beu el vi, a Semproniana els assistents prenen un vermut.

La missa és gratuita, la Cuina de 12 també.

A missa reparteixen hòsties, a Semproniana….no tantes.

Diumenge passat, els assistents a Cuina de 12 em van demanar que pengés la recepta que vam elaborar.

 

POLLASTRE COCO-CURRI

2015-01-25 16.45.51-2.jpg

Una ceba gran

4 pits de pollastre tallats a daus

2 llaunes de llet de coco

1 cullerada sopera de curri

sal

pebre

Salpebrem el pollastre i l’enrossim a la cassola on farem la salsa. Reservem.

Piquem la ceba i la sofregim amb un fil d’oli durant vint minuts, a foc lent, a la mateixa cassola on hem enrossit el pollastre. Afegim la llet de coco i fem reduir fins una tercera part o fins que assoleixi la textura que desitgem (de salsa). Afegim el curri, una mica més de sal si s’escau, i el pollastre. Fem que tot plegat faci un bull i el pollastre quedi ben impregnat i servim.

 

Torna la Cuina de 12 a Semproniana. Amanida de cigrons

dimarts , 23/09/2014

Aquest diumenge hem tornat a l’horari habitual de Semproniana. Això significa que obrim tots els migdies de la setmana i només tanquem les nits de diumenge i dilluns.

I si tornem a obrir els diumenges al migdia, això vol dir que tornem a fer la CUINA DE 12.

Per qui no ho recordi, la CUINA DE 12 és una classe de cuina gratuïta per als nostres clients de diumenge. I tal com diu el títol, la fem a les 12h,

Sense que ningú s’ofengui, i encara menys els meus veïns del davant – l’església -, la cuina de 12 és la contraprogramació de la missa de 12. El funcionament és molt similar: jo faig un sermó en forma de classe de cuina; reparteixo un vermutet del color de la sang de Crist i també oferim l’hòstia que és un tastet dels plats cuinats.

Aquest diumenge hem començat amb aquesta recepta tan senzilla i tan fresca:

AMANIDA DE CIGRONS I BLAT TENDRE

2014-09-21 14.22.17.jpg

  • 400 g de cigrons cuits
  • 100 g de blat tendre
  • dos tomàquets pera
  • uns 8 tomàquets secs
  • un grapat de festucs
  • un grapat d’orellanes
  • oli d’oliva
  • sal
  • un carbassó
  • una pastanaga
  • una mica de germinats de ceba

Hem de procurar comprar els tomàquets secs ja hidratats i macerats en oli, són molt més còmodes de treballar. Els triturem amb una mica d’oli d’oliva, o amb el mateix oli en què estan conservats.

Retirem les llavors del tomàquet i el tallem a dauets,

Tallem menudes les orellanes, piquem els festucs. Bullim el blat tendre. Ara ja se’n troba als supermercats grans. És el gra de blat precuit, per això només li caldrà un bull de deu minuts i refrescar-lo immediatament perquè quedi al punt just de cocció.

Barregem els cigrons amb el tomàquet a daus, el blat tendre, els festucs i les orellanes. Amanim amb els tomàquets secs triturats i una mica de sal.

Disposem en un bol i acabem amb espaguetis de pastanaga i de carbassó. Aquests espaguetis es fan amb un estri molt divertit que venen a les botigues de coses curioses de cuina. És un estri que m’agrada molt perquè aconsegueix una forma i una textura dels vegetals crus, molt divertida. A Internet he trobat aquesta foto per il·lustrar el tipus d’estri a que em refereixo

xxx-6542-7308-178460.jpg

2014-09-21 14.22.34.jpg

 

A la classe de cuina vaig explicar que les amanides poden fer-se de tants ingredients com us plagui o us vingui de gust, però que tots els ingredients han de tenir un perquè.

Vaig voler fer una amanida de llegums perquè és un aliment que ha d’estar present a la nostra dieta. A vegades si volem fer plat únic i volem fer una amanida, aquesta que us proposo és ideal, i també si sou vegetarians, perquè conté proteïna de bona qualitat.

Aquí teniu la justificació de l’amanida:

- Cigrons: proteïna vegetal

- Blat tendre: complementa la proteïna dels llegums, aconseguint una proteïna d’alta qualitat. TAmbé és interessant perquè és un ingredient nou, i això sempre sorprèn

- Festucs: fruita seca. Molt interessant incloure-la per l’aportació de proteïnes, gust i textura

- orellanes: és el contrapunt sorprenent. El color es confon amb els cigrons, no el veus i te’l trobes a la boca. Un gust dolç enmig de l’enrenou.

- Tomàquets secs: un amaniment diferent

- Tomàquet fresc: Sabor, color i vitamines

- pastanaga i carbassó: Vegetals crus, molt saludables i que donen color, textura i volum al plat

- Germinats: no és només una “decoració”, sinó que donen un gust molt interessant – en aquest cas a ceba, com si fos ceba tendra – textura i nutrients.

 

Això i més a…………..CUINA DE 12. Cada diumenge a Semproniana