La setmana passada vaig iniciar unes petites entrevistes al suplement TOTIMÉS de la revista LECTURAS. No cal dir que em fa una il·lusió immensa i que és un luxe immens poder dinar amb els entrevistats, persones de trajectòria professional molt diversa i enriquidora.

Com que sempre passa, en els mitjans l’espai és reduit, i de tot el què parlo amb els entrevistats, només se’n publica una petita mostra. Per això, aprofito el bloc per penjar-hi l’extended version, tant de text com de les fantàstiques fotografies que ens fa el Lluis Bou i la Núria Portas.

L’entrevista és personal, i intenta, emprant el menjar com a vehicle, endinsar-nos en l’univers personal del personatge: els seus records, els seus hàbits actuals, el seu posicionament. Intento allunyar-me de la vessant professional, per la que és més conegut, i procuro endinsar-me en la més personal, que inclou els gustos, els interessos i com brega amb el dia a dia.

D’aquesta manera, si mai heu de convidar a dinar a l’entrevistat, ja teniu el camí aplanat. Sabreu com fer-lo feliç a taula i què és allò que mai no heu de cuinar.

Espero que us interessi!

ARIADNA OLTRA.

Periodista. Pa amb tomàquet i lluç arrebossat.

L’Ariadna arriba a Semproniana encara amb el maquillatge de plató. Ve directe de TV3, dels Matins. Està cansada, però no es nota. Somriu neguitosa, té feina pendent i vol enllestir el dinar. Dues hores més tard, prenc un té amb una Ariadna múrria i vital. És molt jove.

Comencem el dinar amb un pa amb tomàquet amb lluç arrebossat. És un dels plats que enyora de quan era petita, em confessa

• En menjàvem per sopar, tant acabat de fer com fred. Ens encantava. Els menús de casa eren variats, però peculiars, perquè el meu pare és un “tiquis-miquis” amb el menjar. Llavors, quan el meu germà i jo no volíem tastar algun plat ens escudàvem amb la frase “el pare tampoc no en menja!”. La meva mare estava fregida! Però de grans, tant el meu germà com jo mengem de tot, gairebé ens agrada tot!

I, ara, quin aliment et torna boja?

• Les carxofes. Ja m’agradaven de petita, fregides. Ara, les menjo de totes maneres: en crema, al forn, sempre acabant amb un glop d’aigua. I el formatge….el posaria a tot arreu! Un altre dels meus aliments fetitxe és la mel. Ja veus: amarg, salat i dolç. Tot i que m’agrada menjar de manera endreçada i crec que l’ordre és fonamental a la vida, penso que és molt saludable transgredir de tant en tant: puc menjar un iogurt amb muesli, al matí, i al cap d’unes hores, perquè sí, un croissant de xocolata!

Cuines?

• M’agrada molt cuinar, tot i que ara, amb l’exigència del programa m’és més difícil. Sovint compro plats cuinats casolans, d’una botiga prop de casa, que tenen gairebé el mateix gust que si els cuinés jo. El cap de setmana, si puc, cuino. La meva recepta preferida és un llom farcit de formatge i cansalada. L’unto amb mostassa de Dijon i el cuino al forn tres quarts d’hora. L’endemà encara és més bo.

T’agrada convidar?

• I tant. Però sense estressar-me. Sóc pragmàtica, a la feina, a la vida i a la cuina. Quan tinc convidats els preparo safates de formatge, embotits i pa amb tomàquet. Puc menjar pa amb tomàquet a tots els àpats del dia. És un gran invent.

El dinar, al nostre país, s’està aprimant. Cada vegada dinem més ràpid i menys estructurat. I tu? Dines d’esgarrapada, davant l’ordinador?

• Dino asseguda a taula. Sóc endreçada i procuro organitzar el meu temps. És important trobar el moment de calma per dinar….però alguna vegada he portat l’ordinador a taula, ho confesso. I el mòbil…no m’agrada, però no ho puc evitar, no sé com sempre acaba sobre la taula.

Has fet mai una dieta?

• Jo era nedadora de competició. Entrenava moltes hores al dia. Quan vaig deixar la natació, el metge em va recomanar fer una dieta dissociada, de les que no barregen nutrients, amb l’objectiu d’adaptar el meu organisme al nou ritme de vida, menys exigent físicament. Em va anar bé perquè vaig aprendre a menjar i, el més important, a escoltar el meu cos. La natació i la dieta em va fer ser molt disciplinada i  ordenada. També em va ensenyar que una norma fonamental de la disciplina és saltar-se les normes! De tant en tant no menjo tan bé com voldria, però en sóc conscient.

Quin és el teu àpat preferit?

• Quan tinc temps, al cap de setmana, és fantàstic l’esmorzar. Sempre l’acabo amb alguna cosa dolça i un té. Mai no he begut cafè, però sóc una gran bevedora de té. Al matí em desperta, i al vespre, em relaxa. És màgic! Per descomptat, també m’agrada el gust. Em diverteix variar, n’he descobert un de te verd, xocolata i coco!

Ets intrèpida?

• No gens! Si no ho veig clar, no ho tasto. No sóc gaire de cuines exòtiques i no menjo peix cru, tot i que he menjat sushi. Quan viatjo m’adapto, clar, però gaudeixo molt més amb la nostra cuina

La cuina de casa….de la iaia….

• En el meu cas de les àvies i dels avis! Perquè tots quatre cuinen. L’àvia Roser broda els macarrons; l’àvia Pilar és una mestra amb els calamars farcits; la truita de patates de l’avi Alfons és imbatible; i l’avi Manel és un mestre de la paella.

Tots aquests plats nostrats s’estan perdent…

• A la majoria de les cases ja no es cuinen els plats de la nostra cuina tradicional, massa feina. Hauríem de fer un esforç per preservar-los.

Penso que la manera per assegurar la continuïtat d’aquests plats és fer que els infants els cataloguin com plats “normals”, habituals a la seva dieta.

• Si, tens raó, però ara els infants són els que decideixen què es menja a casa. És molt possible que les escoles siguin qui realment estan educant en alimentació, fins i tot més que les famílies.

Per acabar el dinar i la conversa, mengem un delírium tremens de xocolata.

• Sóc gairebé addicta a la xocolata! I combinada amb taronja és la meva perdició.

Un refrany que alimenta les teves converses….

• Al pot petit hi ha la bona confitura, en el sentit que no s’ha d’associar mai gran amb bo.

• Pa amb tomàquet i lluç arrebossat
• Cassola de truita de patates amb fetge d’ànec
• Bacallà amb carbassa
• Delírium tremens de xocolata