Arxiu de la categoria ‘Semproniana’

Campus de cuina per adolescents. Paella i rissoto

dilluns, 6/07/2015

Ja hem acabat el 1r Campus de cuina per adolescents i joves a Semproniana. Hem sigut poquets, però ha estat un gran éxit, perquè totes les receptes han sortit boníssimes i els participants s’ho han passat molt bé!

Tant, que volen tornar l’any que ve.

M’estic plantejant de repetir l’experiència la setmana del 31 d’agost al 4 de setembre. Dependrà del nombre d’inscrits, o sigui que si esteu interessats, feu-m’ho saber!

El Campus de cuina dura dues hores, de 17h a 19h, cada dia de la setmana triada. El preu és de 100€ tota la setmana o 25€ si veniu un dia o més

Aquesta setmana de juliol que l’hem fet, hem treballat els següents temes:

- Arrossos

- Sopes fredes

- Carn

- Pasta

- Pastissos

 

Campus de cuina per adolescents a Semproniana

Primeres passes amb les cassoles

PAELLA senzilla

15_paella_Adolescents

Primera paella a la vida feta per els alumnes

Hem fet una paella molt senzilla, amb poca xixa, perquè el que m’interessava era parlar, sobretot, dels elements imprescindibles, dels temps de cocció i dels passos, sense atabalar als alumnes.

400 gr d’arròs bomba

12 gambes

24 musclos

2 cebes

2 grans d’all

4 tomàquets

1 l llarg de brou de peix

oli i sal

Comencem sofregint la ceba. Ho podem fer de dues maneres: lentament, amb un raig d’oli, durant un mínim de deu minuts. O de la manera “empordanesa”. Un cop picada, la posem a la paella amb un bon raig d’oli i coberta d’aigua (només coberta). La coem a foc fort fins que absorbeix tota l’aigua i gairebé queda cremada. La tornem a mullar amb aigua, gairebé coberta, i la continuem coent al foc fins que torna a desaparèixer l’aigua. Agafa un to molt bonic. Ara, hi posem els tomàquets ratllats i els grans d’all picats, coem lentament fins que treuen l’oli, o sigui fins que siguin confitura.

Ara hi posem l’arròs i l’enrossim, un parell de minuts, a foc fort. Salpebrem. I seguidament hi aboquem el brou. Molt important: ha d’estar ben calent!

Deixem coure lentament, sense remenar, uns quinze minuts.

Un parell de minuts abans d’acabar la cocció afegim les gambes pelades i els musclos. I, finalment, tapem amb paper de diari o amb paper d’alumini i deixem que reposi un parell de minuts més abans de portar-ho a taula.

Està clar que podem fer el sofregit més ric: afegint-hi pebrot vermell, pebrot verd, carn de nyora…

Hi podem afegir verdures com mongeta tendra, pèsols o carxofes. Si hi posem carxofes o mongeta tendra, les posarem després de fer el sofregit. Si hi posem pèsols els posarem a mitja cocció.

En el cas que s’hi volgués posar costella, l’enrossirem al principi de tot i, després, farem el sofregit de ceba i tomàquet (sense treure la costella de la paella). En definitiva, la costella serà el primer que courem.

Si hi volem posar pollastre i salsitxa, serà el primer que enrossirem (a foc fort) i després ho reservarem, ho retirarem. Ho tornarem a integrar a mitja cocció de l’arròs.

 

RISOTTO del que hi ha a la nevera

 

15_rissoto_adolescents

rissoto cremós de bolets i espàrrecs

 

2 cebes

400 g d’arròs (ideal Arborio o Carnaroli, però el que hem fet servir és bomba i queda molt bé)

100 ml de vi blanc

100 g de mantega (50 g per el sofregit i 50 g per el “mantecato”)

Sal i pebre

un manat d’espàrrecs

300 g de bolets variats

1 litre i mig de brou de verdures o de pollastre

 

Sofregim la ceba picada en  50 g de mantega, a foc lent, i sense que agafi color.

Afegim arròs, l’enrossim, un parell de minuts i el ruixem amb vi blanc. Deixem evaporar, a foc lent. Posem els bolets tallats i els espàrrecs, pelats i tallats.

Anem afegint cullerots de brou calent, a mida que el va absorbint. Sempre anem sacsejant, perquè surti el midó i l’arròs es torni en una crema. Salpebrem

18 minuts de cocció.

Just al final, fem el “mantecato”: Afegim el formatge i la resta de la mantega. Sacsegem bé i servim. Ha de quedar cremós.

Podem arrodonir-lo amb unes làmines de tòfona o, simplement, amb un parell de tocs de molinet de pebre blanc

 

15_CAMPUS_ADOLESCENTS_2

Orgulloses del rissoto

 

Gastrorecup, el sopar contra el malbaratament alimentari

dimecres, 10/06/2015

Aquest dimecres dia 17 de juny, a Semproniana celebrem un sopar molt especial. Amb el nom de GASTRORECUP, pretenem deixar palès com d’òptim pot ser un aliment rebutjat per el circuit comercial.

CONVO GASTRORÉCUP_jpeg.jpg

 

QUÈ FAREM

Aquesta nit, el 17 de juny, tots els plats que servirem s’hauran cuinat a partir d’aliments recuperats. I tots els plats els cuinarem amb ànim gastronòmic, amb l’intenció de fer lluir l’aliment tant com en sàpiguem.

QUÈ ÉS UN ALIMENT RECUPERAT?

Considerem un aliment recuperat aquell que està en perfecte estat de consum però que ha estat rebutjat del circuit comercial per:

- S’ha enlletgit, és a dir, ha patit un cop que l’ha macat – modificant la seva aparença original – o ha perdut el color viu que el caracteritza, o ha perdut la seva forma original

- El comerç l’ha retirat per raons de protocol o sistemes de control.

- Ha superat la data de consum preferent, que no de caducitat

- No ha estat acceptat en el circuit comercial per no respondre als paràmetres de qualitat del mercat.

Amb l’ànim de donar visibilitat a aquests productes i qüestionar la sostenibilitat social i econòmica del sistema, proposem GASTRORECUP.

 

PER QUÈ HO FEM?

Ara per ara, GASTRORECUP és un únic sopar, però la iniciativa pretén assolir una periodicitat, per una banda; i, per l’altra, pretén transformar-se en un moviment que uneixi en xarxa al comerç de proximitat i als restaurants. Les grans empreses distribuïdores i els grans centres de producció culinària, tenen uns sistemes establerts per a redirigir els excedents. En canvi, en els petits comerços i els petits restaurants, aquests protocols són febles o inexistents. La nostra lluita contra el malbaratament podria ser més ferma si generéssim una nova xarxa que unís els establiments del barri, recollint prestament els aliments rebutjats dels petits comerços i fent-los útils.

El nostre desig és que els restaurants que creguin en la necessitat de lluitar contra el malbaratament alimentari ofereixin periòdicament àpats #gastrorecup i s’uneixin al moviment

EL FUNCIONAMENT DEL SOPAR

Semproniana funcionarà com sempre, en el sentit que ocuparem les taules que els assistents han d’haver reservat amb anterioritat. Adverteixo que a aquestes alçades ja està tot gairebé reservat. Els assistents aniran arribant a partir de les 21h del vespre.

No hi haurà carta, els comensals s’hauran d’adaptar als plats que els servirem: un primer, un segon i unes postres. No podran triar perquè nosaltres tampoc hem pogut triar els aliments que hem cuinat. Com que rebrem els aliments el mateix dia del sopar, no podem avançar quins i quants plats oferirem.

El preu del sopar és de 4€ (en concepte de cost de personal i posada en marxa del local), begudes apart.

No hi haurà parlaments ni discursos. La intenció és que el sopar sigui tan normal com el d’un dia qualsevol. Això sí, a les taules hi trobareu un manifest, una declaració d’intencions per transformar el que és un àpat d’un dia en un moviment.

 

QUI HA COL·LABORAT EN LA IDEA I L’EXECUCIÓ DEL PROJECTE #GASTRORECUP

Som Gent de Profit

Mireia Barba d’Espigoladors

Noel Garcia d’Spora Sinergies

Plataforma Aprofitem els Aliments

Joan Pluvinet

Oriol Parra

Montse Palacín

I els proveïdors dels aliments rebutjats: Comerciants del Mercat del Ninot, Guzmán Gastronomia, Canal Pastisser, Turris, GranBlau,

 

I per si encara no creieu que totes les accions, per petites que siguin, són necessàries:

“El malbaratament és un problema global, atès que més de 1.300 milions de tones d’aliments es perden globalment des del camp fins als nostres plats. Tan sols a Catalunya llencem cada any més de 260.000 tones de menjar*, i la restauració no n’està exempta, ja que entre un 4% i un 10%  de les compres de menjar d’establiments HORECA acaben a les escombraries innecessàriament.

 

El “totus cookum” ja està en marxa!

dimecres, 29/04/2015

La pasta fresca, la  llet de coco i les mandarines confitades protagonitzen la primera edició d’aquest taller de cuina en grup al Semproniana.

Aquesta setmana de Sant Jordi ha estat un “no parar” (gravacions, xerrades, tallers, màster class,…) però, per no fer-vos ballar el cap, us ho dosificaré en diferents posts! Comencem pel començament: desprès de la presentació del 15 de maig, que va donar el tret de sortida al nostre nou taller de cuina dels dimarts el vespre, vam inaugurar amb la sala plena fins la bandera.

IMG_8514

Tots a taula assaborint els plats i fent el primer selfie de la nit.

IMG_8511

IMG_8493A més a més de cuinar, beure i menjar, ens vam atipar de fer contactes. Les agendes van anar gairebé  més de bòlid que els ganivets, aconseguint  que el personal acabés  la jornada amb els estòmacs ben farcits, 3 receptes més al seu background gastronòmic i la llista dels amics dels facebooks, twitters, intagrams i altres xarxes socials traient més fum que les cassoles!

IMG_8501

Activitat frenètica als fogons!

Però anem a la teca. El menú va consistir en  una pasta fresca amb tomàquets secs i verdures saltades , un pollastre coco-curri i unes postres a base de mandarines confitades, carquinyolis  i iogurt , amb topping de festucs. Els assistents es van dividir en 3 grups, 1 per cada preparació, i van quedar  tan cofois de les seves creacions que es van voler immortalitzar amb elles…

Una part de l'equip de les postres vacil·lant de creació davant la càmera.

Una part de l’equip de les postres vacil·lant de creació davant la càmera.

El trending topic que va presidir la conversa de l’equip que es va encarregar de fer els espaguetis, van ser els talladors-decoradors de verdures, un gadget culinari que va triomfar més que als 70 aquella famosa pastilla de glutamat…

Spirelli Gefu

Però un cop tothom va expressar el seu desig de compra-lo quan abans millor (especialment els pares i mares, que van decidir que era la manera ideal per fer que la canalla mengés verdura amb la pasta sense gairebé adonar-se’n) l’equip es va tornar a concentrar en la feina.

IMG_8479

IMG_8504

El Mario es pren molt seriosament això de fer pasta!

El toc final de l’Ada: brots d’espinac fresc.

 

PASTA FRESCA AMB TOMÀQUETS SECS I VERDURES SALTADES

IMG_8491

400 gr de tallarines fresques

1 carbassó

2 pastanagues

2 cebes

1 grapat de tomàquets secs

 

Tallar la ceba a juliana i saltar-la a la paella.

Triturar els tomàquets secs amb el seu oli

Fer espaguetis de carbassó i pastanaga. Afegir-la a la ceba. Posar-

hi una bona cullerada de tomàquets secs

Bullir les tallarines 3-4 minuts

Afegir els espinacs i la pasta. Donar un cop de paella i servir.

 

Pel que fa a la brigada coco-curri, un dels temes més comentats va ser el del coriandre, aquesta planta de la família de les apiàcies amb aspecte semblant al del juliverts, que compta amb gairebé tants fans com detractors per la peculiaritat del seu aroma cítric i punyent que tant agrada al sud-est asiàtic i que ara s’ha posat tan de moda (tot i ser un condiment d’ús comú a la cuina mediterrània des de fa segles).

 

POLLASTRE COCO-CURRI AMB CARABASSA I CORIANDRE

Dues cebes

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

4 pits de pollastre

400 g de llet de coco

150 ml de brou de pollastre

1 cullerada sopera de curri

1 grapat de coriandre

400 g de carbassa

Sal, pebre

Tallar la ceba brunoise amb els pebrots verd i vermell.

Tallar el pollastre a daus. Saltar en una paella. Reservar. Sofregir la

ceba i els pebrots en la mateixa paella. Afegir la llet de coco i el

brou de pollastre. Ara posem el pollastre i estofem una mitja hora.

Afegim el curri i coriandre picat.

A part tallem la carbassa i la saltem a la paella amb una mica d’oli,

sal i pebre.

Acabem el plat amb els daus de carbassa i més coriandre picat

 

La carabassa saltada va complementar magníficament aquest pollastre coco-curri.

La carabassa saltada va complementar magníficament aquest pollastre coco-curri.

 

Però el dream team de la nit va ser, sense cap mena de dubtes,  el que es va encarregar de les postres, que va començar  amb només 4 gats i al final, com hi havia over booking darrera els fogons, va anar arreplegant tots els que s’havien quedat arraconats i també els més actius,  els que no es podien estar  ni 5 minuts sense posar-hi cullerada.  El resultat  final  va ser molt reeixit i, tant els més  llaminers com els que eren més de salat, el van aplaudir, elogiar, enaltir,  exalçar,  lloar i ponderar  amb tota mena d’afalacs i moixaines El secret: l’encertat punt de sucre que el feia molt lleuger i gens embafador, especialment  per un sopar . 

IMG_8523

Una de les estrelles de la nit.

COPA DE IOGURT AMB CARQUINYOLIS, MANDARINES CONFITADES I TOPPING DE FESTUCS

 

4 mandarines

3 iogurts

50 g de coco

200 g de galetes Maria

20  g de festucs

½ l. De nata

150 g de sucre

Per l’almívar de les mandarines: 200 g de sucre i 200 g d’aigua

 

Tallem les mandarines a vuitens. Bullir-les amb sal. Les colem i les

submergim amb aigua i sucre i les fem bullir mitja hora.

Batem la nata a velocitat mitjana. La nata ha d’estar ben freda. Hi

afegim el sucre en pluja. Quan ja  ha muntat, barregem el iogurt,

amb cura que la nata no s’abaixi. Finalment hi posem el coco ratllat.

Piquem els festucs pelats  i esmicolem les galetes.

A la base del got posem les galetes esmicolades, a sobre la crema

de iogurt i acabem amb les mandarines i els festucs picats

IMG_8527

(Recepta amb fotos del pas a pas)

IMG_8473

Xafant els carquinyolis amb una ma de morter per posar-los a la base de la copa i donar-hi la textura cruixent.

IMG_8475

IMG_8476

IMG_8477

IMG_8497

Refredant les mandarines abans de posar-les damunt la crema de iogurt.

IMG_8518

IMG_8519

IMG_8520

IMG_8524

En resum: que ja trobada va ser tot un èxit i això sempre és un bon auguri per un taller que s’acaba d’estrenar . Ah! I estigueu atents a aquesta pantalla que ben aviat us donarem a conèixer la programació que tenim prevista per aquesta temporada, amb tota mena de tallers temàtics que aniran des de Cuina newfreegan, passant per receptes megafàcils per quedar com tot un xef, cuina Raw food (plats crus per a vegans, però també receptes sense foc de la cuina catalana, italiana o japonesa)  o tallers-daiting de cuina afrodisíaca per aprendre a conquistar per l’estomac.

Bon profit a tothom!

Bon profit a tothom!

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

Un pícnic urbà sense formigues a les estovalles

dilluns, 20/04/2015

Em fa molta il·lusió presentar-vos aquest menú, que hem anomenat PIC-NIC-URB, i que acabem d’incorporar a la carta ara que per fi  arrenca el bon temps i ens comença a venir de gust menjar d’una manera més informal, però sense perdre qualitat pel camí ni la màgia de la bona cuina.

DSC_1837

No em digueu que no fa goig! (FOTO: Ivan Moreno)

De fet, aquest menú en té molta de màgia, perquè transmet a primer cop d’ull l’esperit bucòlic dels pícnics, tant en la presentació com en les elaboracions. Destapar les carmanyoles, descobrir el continguts de pots, potets i paperines… És a dir, el factor sorpresa, és una de les premisses d’aquesta mena d’àpats, i per això hi hem posat molta cura en la presentació dels plats, la manera d’embolcallar-los, així com en els tipus de preparacions. Paperines, flascons i potets de vidre, recipients de cartró d’un sol ús, caixetes de fruita costumitzades i absolutament handmade o una barbacoa en miniatura amb carbó de veritat, són alguns dels elements que intervenen en aquest menú, i que el fan fresc, dinàmic, diferent, evocador i, com diu la meva amiga Pepa, que tingui pessigolles!

DSC_1861

La nostra barbacoa miniatura (FOTO: Ivan Moreno)

Pel que fa a les elaboracions, la condició indispensable és que no sigui complicat de tallar o d’agafar, sinó que fins i tot, si es vol,  es pugui menjar amb les mans: els xips de verdures, la mini pizza amb rúcula fresca, l’amanida de temporada, la tarrina de foie, les caixetes d’ou ferrat, les sopes fredes i cremes vegetals servides en botelles de tap clàssic, la mini parrillada de filet, botifarra, pollastre i verdures, el brownie, el cheese cake, l’ampolleta de cervesa que acompanya qualsevol àpat d’aquestes característiques… En definitiva, que és com una ràfega d’aire lliure que fa esclatar la primavera (i l’estiu) dins el menjador del restaurant i ens trasllada a un parc o una plaça sense haver-nos de moure de la taula.

Per acabar-ho d’adobar, el sistema de posar-lo a taula és ideal per a tastaolletes que els agrada provar una miqueta de tot, per a families o grups a qui els abelleix  començar amb un pica-pica variat, per a parelles que volen una cita romàntica original, sense riscos innecessaris…

DSC_1881

I, què me’n dieu d’aquestes postres? (FOTO: Ivan Moreno)

Us recomano vivament que no us perdeu aquesta novetat que incorporem ja a la carta del Semproniana i que té els avantatges de l’invent anglès amb nom francès, el pícnic, sense els seus principals inconvenients: la feina i la incomoditat.

A més a més, us he de dir que l’estètica pícnic està tant de moda que, fins i tot, temples del bon gust com les galeries londinenques “Fortnum & Maison” n’han tret una edició rústic chic, amb cistella clàssica de vímet tipus vintage inclosa, que pots omplir amb les seves delicatessens. I, en una versió més accessible, una coneguda firma de roba i parament de la llar d’origen gallec, ha presentat tota una col·lecció  de vaixelles, gots i estovalles de colorins i materials diversos per practicar-lo (sense haver d’anar a Londres a equipar-se) que sembla bastant fashion. En fi, que aquest menú que ens hem empescat té tots els elements per ser el hit d’aquesta temporada. I si a tot això li afegim el fet que només val 25€, ja ho teniu: l’èxit està assegurat!

RECEPTA DE MOUSSE DE FOIE

250 g de mousse de foie

700 ml de nata líquida

50 g de conyac
Sal i pebre
Simplement fem bullir la nata líquida fins que redueixi a la meitat. Afegim el foie, deixem fondre i hi posem el conyac, sal i pebre. Triturem bé, colem i fem refredar en un potet.
nosaltres l’acabem amb blat de moro deshidratat, pols de pernil i porradell.
El blat de moro deshidratat es pot substituir per blat de moro cuit.
La pols de pernil la fem assecant pernil al forn, a 150ºC durant 15 minuts, deixant-lo refredar i picant-lo al morter.

 

 

Presentació del Totus cookum

dijous, 16/04/2015

 

La cuina com a excusa per a relacionar-nos, exercitar sentits i desenvolupar habilitats.

 

15_totuscookum_4.jpg

Ahir vam fer la presentació a la premsa d’una de les noves activitats culinàries d’aquesta temporada: un taller que hem anomenat així perquè està dissenyat per cuinar (i sopar) en grup i què, a més a més de cuinejar i degustar, ens permet connectar-nos amb la nostre part més sensitiva i, perquè no, conèixer gent nova!

La trobada va consistir en fer posar els davantals als nostres convidats, armar-los amb culleres, cassoles, ratlladors i ganivets per contes de micròfons i bolígrafs, i posar-los a jugar a les cuinetes per tal que experimentessin en pell pròpia de què anava la cosa.

Com veieu, vam barrejar periodistes i amics d’altres sectors (una pallassa com la Pepa Plana, o una entrenadora de natació sincronitzada com l’Anna Tarrés, ambdues molt amigues de la casa) per escenificar la melange que pretenem que es produeixi a aquestes sessions dels dimarts al vespre (20:00h) i que va ser tot un èxit.

15_totuscookum_3.jpg

A veure com ha quedat aquesta salsa….

Què ningú s’equivoqui: aquest taller no és una lliçó teoricopràctica de cuina amb degustació en un laboratori gastronòmic blanc i asèptic on un guru dels fogons imparteix càtedra, sinó que s’assembla més a una festa, a una celebració dels sentits, a una trobada d’amics o desconeguts que s’embruten les mans plegats i que aprenen cuina d’una manera activa, gairebé sense adonar-se’n, mentre gaudeixen d’una immersió total en la proposta plantejada en cada sessió. I tot plegat en un espai singular i viscut com és el Semproniana(si les parets parlessin!!!).

15_totucookum_3.jpg

Fent punta al llapis….ai!, a la pastanaga!

 

Una manera diferent de socialitzar, de compartir afició i xerrameca, tot i que això no exclou que les receptes que executem no siguin coronades gairebé sempre per l’èxit, ans al contrari: i és que la perfecció a la cuina s’assoleix quan es produeix una veritable comunió entre tècnica i emoció!

15_totuscookum_2.jpg

I aquest va ser el resultat! Ens va quedar deliciós: cruixent per fora, amorós per dintre i amb el toc audaç i desvergonyit de la salsa  Així que, pels que no veu poder venir, us adjunto la recepta i ja em direu com us ha quedat.

15_totuscookum_5.jpg

 

 

CRUIXENT DE CONFIT D’ÀNEC AMB FOIE I VERDURES

4 cuixes d’ànec confitades

Una terrina de mousse d’oca o d’ànec

4 làmines de pasta bric

2cebes

2 pastanagues

4 alls tendres

4 cullerades de melmelada de mores

2 cullerades de mostassa a l’antiga

Oli d’oliva

Sal i pebre

 

Ratllem la pastanaga. Sofregim la ceba picada, molt lentament, fins que quedi ben enrossida, afegim la pastanaga ratllada i els alls tendres picats. Fem coure uns deu minuts, a foc lent..

Desossem les cuixes d’ànec i barregem la carn de l’ànec amb les verdures sofregides.

Posem l’equivalent a una quarta part del farcit al mig de la làmina de bric, posem una cullerada de mousse o paté d’ànec i emboliquem sobre sí mateix. Enfornem a a 180ºC, uns 10 minuts, o fins que la pasta bric agafi un to daurat.

Mentrestant, preparem la salsa, simplement barrejant la mostassa amb la melmelada de mora.

Servim els brics amb la salsa de mostassa i móra

TALLER TOTUS COOKUM

Tots els dimarts a les 20:00h

taller + sopar: 50€

mínim 6 persones per grup, màxim 15

Reserva plaça a semproniana@semproniana.net 

o bé truca al 93 453 18 20

També pots venir al Semproniana,

Rosselló 148 Barcelona, i en parlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Més calzonne! Aquest, al taller de cuina per a adolescents.

divendres, 10/04/2015

DSC_2077

Els nostres tallers de cuina -mal m’està dir-ho- són la pera llimonera: no només aprenem a cuinar i ens en cruspim el resultat, sinó que, a més a més, ens ho passem d’allò mes be! I avui, per acabar-ho d’adobar, ha vingut l’Iván Moreno a fer-nos aquesta sessió de fotos tan impressionant per deixar-ne constància!

DSC_1934

DSC_1970

Els divendres a la tarda, entre 2/4 de 6 i 2/4 de 8, un grup de nois i noies entre 13 i 19 anys, rejoveneixen la sala de tallers del Semproniana i l’omplen d’energia i modernitat.  Cuinem, xerrem,  olorem, seguim cuinant, fem amics, tastem, expliquem un acudit, ratllem, riem, rentem, cotorregem, tallem, tastem, cantussegem, sofregim, inventem noves receptes, batem,  remenem, fem volar coloms, ens embrutem les mans, assaborim, ens posem al dia en qüestions musicals i d’últimes tendències, masteguem, fantasiegem,…

DSC_2034

DSC_1947

I és que, tallers hi ha molts (i amb el bum dels programes de cuina, encara més!) però, la veritat sigui dita: crear caliu, transmetre la màgia de transformar allò que és cru, brut, amb pell, pel o plomes, en una menja, una festa pels sentits, fer-ho be i, a més a més, no morir en l’intent, no és una gesta fàcil.

DSC_1984

DSC_2045

I si a tot plegat s’hi afegeix el fet que els adolescents són el públic més exigent i més complicat de seduir que hi ha, aleshores ja és quan em penjo jo mateixa una medalla (feta amb una rodanxa de carabassó penjant d’una cinta de porro, of course!) i em petonejo les galtes fins que sembla que me les hagi fregat amb compota de fruits del bosc… I em felicito de poder oferir això a uns preus molt competitius (només 100€ per 4 sessions) que permeten les famílies gaudir d’aquesta oportunitat: veure com els seus fills ja no s’escarxofen sempre al sofà, jugant amb la consola, mentre esperen que els posin el plat a taula, sinó que han perdut la por a entrar a la cuina i, fins i tot, s’ofereixen de tant en tant a fer el sopar. I això, amics i amigues, soferts mares i pares d’adolescents, no te preu!!!!

DSC_1901

DSC_1917

Per això hi estic tan orgullosa, tan, tan, que he decidit explicar-vos-ho i compartir amb vosaltres la recepta què, tot s’ha de dir,  ens va sortir per llepar-se’n els dits!!!!

DSC_1992

CALZONE DE VERDURES AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMÀQUET

Ingredients per a 5 racions individuals

PER A LA MASSA

500 gr. de farina

25 gr. de llevat fresc

50 ml d’oli d’oliva

150 ml d’aigua

1 polsim de sal i un altre d’orenga

1 ou (i un pinzell de cuina!)

PEL FARCIMENT

2 cullerades de melmelada de tomàquet

150 gr. de formatge tendre de cabra ratllat

200 gr. de verdures prèviament escaldades (bròquil, carabassó, mongeta verda…)

Un altre polsim d’orenga

 

Barrejar la farina amb l’oli, afegir-hi l’aigua amb el llevat dissolt, la sal i l’orenga. Pastar fins aconseguir una bola que deixarem créixer un 10% aproximadament mentre, per exemple, tallem les verdures. Un cop ha crescut la massa la estirem amb l’ajut d’un corró(i posant una miquetona de farina, molt poca, a la taula o fusta de treball per tal que no se’ns enganxi!), intentant que quedi rodona, l’airegem i la tornem a desar damunt la superfície de treball.

Ha arribat l’hora de posar-hi el farcit però, abans, estenem la melmelada de tomàquet (no gaire quantitat perquè sinó se’ns mulla excessivament la massa!), hi afegim, a una meitat de la pizza i sense arribar als marges (que desprès s’hauran de doblar), el formatge, les verdures tallades al gust i, opcionalment, la resta de l’orenga. A tot això, no ens hem d’oblidar d’encendre el forn a 200º per tal que es vagi escalfant!

I ara arriba el moment més complicat, que és el de  plegar la massa per la meitat i cobrir amb ella la part del farciment, com si fos una empanada. Per segellar-la farem una mena de bora o cordó amb la pròpia massa. Ja només ens queda batre un ou i pintar-hi el calzone amb l’ajut d’un pinzell de cuina.

I ja no cal res més que fornejar-la uns 30 minuts a 180º  i tenir una bona gana per gaudir-ne!

Que vagi de gust!

Patacutxi i un calzone

dissabte, 4/04/2015

Cada dissabte al migdia, a Semproniana, des de fa 15 anys fem Patacutxi, el taller de cuina per a nens mentre els adults acompanyants dinen. Perdoneu que m’ho digui jo mateixa, però és una magnífica idea, perquè tothom gaudeix de la visita al restaurant, tant els adults com els infants. Els adults menjant i parlant tranquil·lament, i els infants remenant entre cassoles i gaudint del resultat.

En el darrer Patacutxi, el del dissabte 4 d’abril, hem cuinat una Calzone, una pizza embolicada.

2015-04-04 15.27.03.jpg

Aquí teniu la recepta

CALZONE PATACUTXI

Per la massa

500 g de farina

200 ml d’aigua

50 ml d’oli d’oliva

20 g de llevat de forner

sal

 

Per al farcit

150 g de salsa de tomàquet

100 g de formatge tendre ratllat

100 g de pernil dolç

100 g de mongetes tendres

un grapat d’avellanes

 

Comencem fent la massa. Dissolem el llevat fresc en l’aigua i la vessem sobre la farina. Afegim la sal i pastem una mica. Ara hi afegim l’oli d’oliva i continuem pastant fins aconseguir una massa fina i elàstica. Estirem amb un corró, en forma rodona. En una part de la rodona hi posem el farcit, que haurem fet barrejant tots els ingredients.

Tanquem sobre si mateixa i amb els dits pessiguem fins segellar bé la calzone. Pintem amb ou batut i enfornem a 180ºC durant 30 minuts o fins que estigui ben daurada.

2015-04-04 14.15.41.jpg

Al taller, el morter és fonamental, és un estri que ens identifica

Un cop acaben la recepta, dinem. És tard i tenim gana! Aquí teniu a la benjamina del taller d’aquest dissabte, escurant el iogurt de postres!

2015-04-04 15.22.39.jpg

 

 

Una vedella marinada a Cuina de 12

dimarts , 31/03/2015

Cada diumenge, ja ho sabeu, a Semproniana fem CUINA DE 12, que ve a ser allò que fan a les esglésies, cada diumenge, la missa de 12 en versió culinària.

En definitiva, que els diumenges fem una classe de cuina gratuïta per als nostres clients. Si véns a dinar, et regalem una classe de cuina.

Les receptes que mostro les penjo al bloc, perquè tothom les pugui tenir a l’abast i no hagin de distreure’s prenent notes.

Aquesta setmana he fet un brioix, la recepta del qual la trobareu aquí i una vedella marinada, que els entesos en diuen TATAKI DE VEDELLA

 

TATAKI DE VEDELLA AMB CARBASSÓ

2015-03-31 14.26.21.jpg

 

Per a quatre persones

600 g de culata de vedella en una peça o de part baixa de l’entrecot (faux-filet)

100 g de tomàquets secs

100 ml de salsa de soja

100 ml de mel

un pessic generós de soja

100 ml d’oli d’oliva

Un carbassó

2015-03-31 13.15.12.jpg

En una paella ben calenta, amb un raig d’oli, marquem el tall de la vedella per tots els costats. Depenent del gruix del tall, ho deixarem coure més o menys estona, però en cap cas més d’un minut per cada cara del tall. Un cop marcat, el submergim en aigua i gel, per trencar la cocció i per premsar el múscul.

Triturem els tomàquets secs i ho barregem amb la soja, la mel, l’oli d’oliva i l’orenga. Submergim el tall de vedella en aquesta barreja i deixem macerar durant tota una nit. Traiem la vedella del marinat i la tallem ben fina, l’acompanyem d’un carbassó tallat a finíssimes tires, amanit amb una mica d’oli i sal.

Acabem amb la salsa del marinat.

2015-03-31 13.19.53.jpg

El Patacutxi ha sortit a la tele!

dilluns, 16/03/2015

Un equip dels informatius de cap de setmana de Tele5, ens ha visitat aquest dissabte per fer un reportatge del nostre ja emblemàtic taller de cuina infantil.

Els dissabtes -els assidus del Semproniana ja ho sabeu!- és el dia del Patacutxi, un taller de cuina, amb dinar inclòs,  per a infants d’entre 4 i 10 anys que fem de 2 quarts d’1 a 2 quarts de 4 del migdia des de fa ja 3 lustres. Més avall os explico de què va aquest singular taller de cuina per a la canalla, que, ara per ara, és únic al món i que va sorgir de la meva experiència com a mare i com a comensal quan els meus fills eren molt menuts i anàvem a dinar de restaurant.

PATACUTXI 6

Però la noticia és què, aquest dissabte, els de l’informatiu del migdia de tele 5 ens han vingut a enregistrar per un reportatge per emetre l’endemà (diumenge 15 de març) sobre el taller. Si us sembla, veieu el mini reportatge que ens van fer i seguim parlant desprès….

http://www.telecinco.es/informativos/Ultima-moda-Talleres-cocina-ninos_2_1955655102.html

Ep! Que quedi clar que no és que se m’hagi encomanat aquesta febre, moda o bogeria foodie, (digueu-li com vulgueu) d’aquests últims temps que ha desembocat en el triomf de concursos gastronòmics com ara Masterchef (especialment exitós en la seva edició junior) i que ha fet que els tallers de cuina infantil proliferin com a bolets a tot arreu! La veritat és que no hi tinc res en contra, més aviat al contrari, perquè han ajudat a posar de moda un món, el de la gastronomia i l’alimentació, que em fascina. Però el Patacutxi és fruit, com us deia unes línies més amunt, de la experiència personal, en veure que els dinars en família al restaurant no eren, precisament, una bassa d’oli. De fet, la experiència acabava quan “un cop havien escampat prou menjar per terra, cridat algunes consignes infantils i corregut tres vegades pel menjador, parlant amb els veïns de taula;  demanàvem capcots el compte i marxàvem a corre-cuita, demanant disculpes reiteradament als clients i als cambrers” i ens plantejàvem si havia estat una bona idea sortir a dinar fora en família…. Com ja vaig explicar en una ocasió a les planes del diari “Ara”  “… la manera d’entendre l’oci difereix entre les generacions. Els adults gaudim de la passivitat, seient i menjant. Els infants gaudeixen de l’activitat, amb el moviment i, el menjar potser sí que els agrada, però allargar-ho durant més d’una hora els és una tortura. Per això vaig pensar que seria una idea fer una activitat lúdica i familiar al Semproniana. Una activitat simultània: mentre els adults acompanyants dinen tranquil•lament, els infants gaudeixen d’aprendre a fer plats salats i postres i, després, dinen amb nosaltres, l’equip de monitors cuiners. És tracta d’una bona oportunitat perquè descobreixin aliments, s’animin a tastar nous gustos, comprenguin el procés culinari, el comparteixin amb altres nens i, el més important, s’ho passin bé en un restaurant. Són 2 hores complertes que culminen quan els infants porten a la família el que han cuinat. La cara de felicitat de nens i adults, incloent-hi les dels altres clients del restaurant i els cambrers, és l’èxit del taller. ”

PATACUTXI 2 BIS

Doncs bé, he de dir que des d’aleshores, -15 ó 16 anys enrere, com passa el temps!- aquest taller ha anat sempre com un tro, i s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la casa. És per això que sempre s’agraeix que vinguin els mitjans per fer de notaris d’una creació de la que n’estic molt satisfeta i que cada dia és diferent perquè, tot i que la quitxalla té uns trets similars a tota arreu, està composada d’individus únics que sempre aporten la seva singularitat, el seu enginy i uns comentaris i cabòries que hi ha per llogar-hi cadires! Si les parets de la sala on es fa el Patacutxi parlessin!

PATACUTXI 5

Un hort efímer i l’abadessa del s.XII Hildegarda de Bingen, protagonitzen la 6ª edició de la “FESTA DEL DAVANTAL”

dissabte, 14/03/2015

Muriel Casals, Magda Oranich, Núria Ribó, Anna Tarrés, Lloll Bertran, Pepa Plana, Carol López, Dolo Beltran o Elena Gadel, són només alguns dels noms de les participants d’aquesta trobada gastronòmica anual. Aquest dilluns dia 9 hem celebrat la 6ª edició d’aquest atropament que, des de l’any 2010, organitzo al restaurant Semproniana amb l’excusa de la commemoració del dia de la dona treballadora i sota el lema “Tornem-nos a penjar el davantal!”. La  proposta consisteix a reunir un nodrit grup de dones amb pes específic a casa nostra -de les que remouen les cireres o portent la paella pel mànec, per fer servir 2 símils gastronòmics-, per cuinar plegades el sopar i fer un gest que cada vegada és menys habitual entre nosaltres, com és el d’entrar a la cuina de casa per preparar alguna cosa de menjar. I és què, per assolir el  reconeixement social i professional, les dones hem hagut de lluitar molt i, sovint, els fogons domèstic se n’han ressentit
MUNTATGE-1

És per això que el Semproniana es transforma un cop l’any en un animat gineceu, un espai on s’hi practica una mena de ritual d’exorcisme en el qual les assistents fan l’exercici de perdre la por a entrar a la cuina, foragitant aquell esglai que a algunes els fa aquesta estança de la casa per temor que la porta es tanqui a la seva esquena i les obliguin a rentar els plats i a tornar a establir allà els seus dominis tot lligant-les la cama a la pota de la taula! Bromes a part, la trobada és una ocasió perfecte per intercanviar experiències vitals, adreces electròniques, xafarderies, projectes, anhels, establir futures col·laboracions  professionals si s’escau i, sobre tot,  gaudir d’un àpat deliciós en bona companyia en un marc que vol ser tan acollidor com entranyable. Si la passada edició el leitmotive va ser el porc i la cuina de matança, aquesta ha estat l’hort, i no només com a concepte metafòric per remetre’ns a les qualitats i versatilitat dels vegetals a la cuina, sinó amb una presència real i protagònica: un gran hort va aparèixer com per art de màgia al bell mig del menjador del restaurant! HORT-1

 

IMG-20150311-WA0000 (2) IMG-20150311-WA0024

Collir les verdures que hi contenia, rentar-les, tallar-les i convertir-les en plats deliciosos i originals, com ara la “Terra de cuscús i verdures de l’hort“ (un plat que es pot trobar a la nova carta del restaurant)  va ser un dels reptes que vaig plantejar a les meves convidades que, com demostren les fotografies que hi adjunto a aquest document, van gaudir d’allò més de la proposta, tant,  que fins i tot van convertir l’espai en una mena de sorral improvisat on algunes s’hi van acabar rebolcant com a nenes petites!

IMG-20150310-WA0040 IMG-20150310-WA0018 LLOLL BERTRAN A L`HORT-1 IMG-20150311-WA0026 IMG-20150311-WA0027 IMG-20150311-WA0012

Regressions a la infància a part, la jornada va començar amb el ja tradicional parlament, que sempre faig apujada a una cadira, encoratjant les assistents a deixar el complexes i  les convencions socials al vestíbul i passar-s’ho d’allò més bé, sempre i quan, això si, es rentin les mans abans de començar el taller de cuina i no els falti una bona copa de vi entre els dits. Dit això, la concurrència es va dividir en 4 grups (aperitiu, 1er plat, segon i postres)  i vaig donar el tret de sortida a l’animada elaboració dels plats.

IMG-20150310-WA0027 IMG-20150310-WA0036 IMG-20150310-WA0038 IMG-20150310-WA0033 IMG-20150310-WA0034   CAROL LOPEZ AMB FONS DE BAR IMG-20150311-WA0018 IMG-20150311-WA0011 IMG-20150311-WA0009 IMG-20150311-WA0010 CARROT CAKE EN TEST

EL MENÚ

-Llagostins amb kataifi i salsa pesto

- Terra de cuscús i verdures de l’hort

- pollastre coco-curri

-Carrot cake en test

Un dels moments àlgids de la jornada va ser la actuació de la investigadora i filòsofa Georgina Rabassó, que va presentar una humanista i feminista avant la lettre (tan avant la lettre que va viure al segle XII!!!): la Hildegarda de Bingen, abadessa, escriptora, pensadora, teòloga, exegeta, predicadora, dona de ciència, biògrafa, poeta i compositora. A més a més, també va descobrir a la perplexa audiència una recepta per apaivagar la luxúria femenina d’aquesta visionaria feta a base d’escarola. I com a cirera de tan erudita exposició, va interpretar magníficament una de les seves cançons -no us ho perdeu!- en llatí i cadència gregoriana. El text “L’escarola silvestre” contingut a l’obra “Physica” de la prolífica autora de la baixa edat mitjana, va ser llegit amb passió i devoció per l’actriu (i incommensurable speaker de l’espectacle de burlesque Taboo, de la Sala Apolo) Itziar Castro, que va comptar amb l’entusiasme incondicional de la concurrència.

GEORGINA-HILDEGARDA IMG-20150310-WA0010

El banquet va transcórrer entre corredisses de taula en taula de les assistents i amb la xerinola i animació de cada any. Ara només falten 365 dies per tornar a gaudir d’una festa tan estimulant com esperada!

GEORGINA, ANNA, EVA, ITZIAR IMG-20150310-WA0042

Les assistents:

  1. Rocío Martínez Sempere (política i economista)
  2. Itziar Castro (actriu)
  3. Magda Oranich (advocada i política)
  4. Eva Piquer (escriptora i periodista cultural)
  5. Eva Moreno (sexòloga i creadora del tuppersex)
  6. Carme Canet (periodista i actriu)
  7. Teresa Alsina (empresària)
  8. Anna Arqué (portaveu de l’ICEC, International Comission of European Citizens)
  9. Cristina Badia (psicòloga)
  10. Núria Ribó (periodista)
  11. Anna Tarrés (entrenadora de natació sincronitzada)
  12. Inés Bordas (pintora)
  13. Mónica Artigas (periodista)
  14. Pepa Plana (pallassa)
  15. Mar Galtés (periodista especialitzada en economia)
  16. Silvia Soler (escriptora i periodista)
  17. Mercedes Basso (ex directora de Caixa Fòrum i actual directora de la Fundación Arte y Mecenazgo)
  18. Anna Bertran (actriu)
  19. Lloll Bertran (actriu)
  20. Carol López (dramaturga)
  21. Begoña Garcia (periodista i escriptora)
  22. Muriel Casals (presidenta d’Òmnium Cultural)
  23. Dolo Beltran (actriu, cantant, vocalista del grup Pastora, lletrista)
  24. Txell Bonet (periodista)
  25. Natza Farré (periodista)
  26. Montse Baldomà (periodista)
  27. Carme Fenoll (directora General de Biblioteques de Catalunya)
  28. Salomé de Cambra (artista plàstica)
  29. Gemma Salvador (nutricionista)
  30. Ada Castells (periodista i escriptora)
  31. Mireia Aixalà (actriu)
  32. Cristina Brondo (actriu)
  33. Júlia Bertrán (periodista)
  34. Anna Sahun (actriu)
  35. Núria Casas (periodista)
  36. Gemma Recoder (responsable de SunMusic i directora de Canet Rock)
  37. Laura Duran (periodista i directora artística de Canet Rock)
  38. Marina Portabella (voluntària de la ONG Niños sin Barreras)
  39. Elena Gadel (actriu i cantant)
  40. Georgina Rabassó (investigadora i filòsofa)
  41. Elianne Ros (periodista)
  42. Francina Vila (regidora de Dona i Drets Civils i del Districte d’Horta-Guinardó de l’Ajuntament de BCN)