Arxiu de la categoria ‘Restaurants’

PASTÍS DE PERA TOCADA PERÒ NO ENFONSADA

dilluns, 16/01/2017

Per la base


300 g de farina
150 g de mantega
Un ou


Arenem la farina amb la mantega. Afegim l’ou i barregem fins a aconseguir una massa llisa. Guardem a la nevera embolicada amb plàstic film

Pel farcit


100 g de mantega pomada
100 g d’ametlla en pols
100 g de sucre glas
20 g de farina
1 ou
6 peres


Batre la mantega amb el sucre fins a aconseguir textura cremosa. Afegir l’ou sencer (millor si està a temperatura ambient). Incorporem l’ametlla en pols. Afegim la farina. Barregem tot el conjunt.

Pelem i tallem les peres.

Estirem la massa brisa i posem en un motlle engreixat i enfarinat. Tapem amb una lĂ mina de paper de forn i cobrim amb llegum crua. Enfornem a 180ÂșC durant 20 minuts. Enretirem els llegums i el paper de forn i disposem les peres amb harmonia.

Cobrim amb la massa d’ametlla. Enfornem a 180ÂșC durant 30 minuts.

_DSC4123.MOV.Imagen fija002

_DSC4027.MOV.Imagen fija001

Del camp al plat perdem multitud d’aliments, i tots en som responsables.

La restauració, tot i no ser l’agent principal malbaratador, llença fins a un 10% de la compra de menjar.

Llençar menjar és poc Útic, perquÚ només amb la meitat del que llencem podríem nodrir tota la població que passa gana al món.

Llençar menjar Ă©s poc sostenible. Per produir aliments que no consumirem calen milions de litres d’aigua que escasseja. Per transportar aliments, que acabaran a la brossa, aboquem tones de CO2 a l’atmosfera.

Llençar menjar Ă©s poc educatiu. Menjar no Ă©s nomĂ©s un acte fisiolĂČgic, l’acte de menjar estĂ  farcit de valors que fan de nosaltres una societat civilitzada.

LLENÇAR MENJAR ÉS INJUST

HA ARRIBAT EL MOMENT DE:

  • SABER-HO
  • ENTOMAR EL PROBLEMA
  • BUSCAR SOLUCIONS

La proposta #Gastrorecup vol animar als restaurants a realitzar Ă pats amb aliments rebutjats pel circuit comercial, a un preu econĂČmic, per conscienciar tant la poblaciĂł com el propi sector a implicar-se activament en la lluita contra el malbaratament alimentari.

El #GastroRecup a Semproniana s’ha celebrat recuperant aliments provinents de Mercats de Barcelona, Mercabarna i els proveĂŻdors habituals del restaurant, i ha comptat amb la col·laboraciĂł de Som Gent de Profit, Espigoladors, l’AgĂšncia de Residus de la Generalitat de Catalunya i la Plataforma Aprofitem els Aliments.

En l’ediciĂł celebrada el dia 11 de gener de 2017, vam transformar 150 kg d’aliments recuperats, entre hortalisses, fruita, llegums, pasta, carn, peix i lĂ ctics provinents nomĂ©s de 6 proveĂŻdors habituals del restaurant, d’alguns supermercats de proximitat i d’ESPIGOLADORS.

100 persones van gaudir d’un sopar abundant i de gran qualitat.

NOMÉS VA SER UN DIA I TAN SOLS 6 PROVEÏDORS. Si multipliquem per tots els dies de l’any i per la multitud d’empreses d’alimentaciĂł, el resultat Ă©s esfereĂŻdor.

Vam demostrar als assistents a l’esdeveniment que amb aliments que s’anaven a llençar a les escombraries podem oferir QUANTITAT I QUALITAT.

EL MENÚ:

#gastrorecup

Aliments sense cost

Que no tenen preu

Jo no trio, tu no tries

els plats no sĂłn a triar, toca el quĂš toca

Amanida de col, tomĂ quet, espĂ rrecs i iogurt

Cols velles, tomĂ quet Kumato no venut, espĂ rrecs macats i iogurt a punt de caducar

ClĂ ssic trinxat de patata, col i cansalada

Patates grillades i cols petites del camp, cansalada vella 

Brou vegetal amb mozzarella i verdures

Tota mena de verdures, xampinyons tocats i mozzarella que el majorista no ha pogut vendre perquÚ té data de consum preferent massa propera 

Guisadet de carxofes i bacallĂ 

Carxofes triades al camp (obertes, tocades), retalls de bacallĂ  de la parada del mercat

Hummus de cigrons amb torrades

Cigrons de la parada de llegums cuits que no poden ser venuts l’endemà d’haver estat bullits 

Enrotllat de tonyina i pico de gallo

Carn de cap de tonyina (fresquĂ­ssim) del nostre proveĂŻdor de peix que ven tonyina tallada i a punt de cuinar

Llom amb mooolta ceba

Canya de llom del supermercat, envasada, i per tant amb data de consum preferent massa propera. Cebes del camp, grillades.

Enrossit de botifarra i raĂŻm

Botifarra envasada amb data de consum preferent propera. RaĂŻm de majorista, amb grans tocats.

Espaguetis amb pebrotets picants i embotit

Espaguetis provinents del nostre proveïdor de pasta. Llençaven un palet perquÚ han deixat de comercialitzar la marca. Pebrotets rebutjats perquÚ són picants. Embotit cuit envasat amb data de consum preferent propera.

Cassola de truita de patata i bolets

Patata grillada provinent de camp. Xampinyons i gírgoles de majorista, tocats. 

Suquet de retalls de peix

Retalls provinents del nostre proveĂŻdor de peix, que comercialitza peix al tall per a la restauraciĂł.

Sopa de cantaloup i papaia

Cantaloup i papaies massa madurs provinents de majoristes

Tatin de poma

Un parell de pomes velles, en una caixa de 24 unitats, fan rebutjat la caixa sencera. Provinents de majorista

PlĂ tan amb rom i cacau

El plĂ tan tĂ© una vida molt curta. Si el guarden en cĂ meres, la pell ennegreix. Si el deixen fora de cambra frigorĂ­fica, madura molt rĂ pid. Ens ha arribat 50 kg de plĂ tans barrejats, frescos i blancs amb madurs i negres. Acompanyem les postres amb un pa de pessic del supermercat del barri. És un pa de pessic industrial envasat i tĂ© la data de consum preferent molt propera.

Crema de mandarina agredolça amb gelat de vainilla

Si en una malla de mandarines n’hi ha una de feta malbĂ©, els supermercats llencen la bossa sencera. Ara Ă©s temporada de mandarines. Totes recollides dels supermercats del barri

PastĂ­s de pera i ametlla

Peres massa madures. Peres massa tacades. Ercolina, d’aigua i de Puigcerdà, la majoria dolcíssimes. Altres massa dures (recollides molt verdes i no han fet la maduració corresponent)

PA DE TURRIS

(tres sacs de pa variat. DeliciĂłs)

_DSC4151.MOV.Imagen fija002 _DSC4101.MOV.Imagen fija001_DSC4034.MOV.Imagen fija001 _DSC4021.MOV.Imagen fija001_DSC3999.MOV.Imagen fija001 _DSC4230.MOV.Imagen fija001_DSC4188.MOV.Imagen fija001 _DSC4191.MOV.Imagen fija001 _DSC4125.MOV.Imagen fija001

AllĂČ que nosaltres en diem K, ells en diuen Fritata

dijous, 9/06/2016

Un dia en MĂ rius Serra em va fer un regal que llueixo amb orgull, em va regalar un enigma.

Diu aixĂ­:

K. Estri de cuina comĂș de 6 0 7 lletres.

(soluciĂł al final del post)

D’aixĂČ fa una colla d’anys, perĂČ el plat ha restat inamovible a la nostra carta. Malgrat els anys, continua sorprenent i continua generant interĂšs, tant el plat com l’enigma.

Es tracta d’un plat d’una senzillesa absoluta. Simplement quallem uns ous acompanyats de tot allĂČ que et plagui, en una cassola. El gran avantatge Ă©s que es tracta d’una truita, sense haver de patir per la forma, ni per si s’enganxa ni gaire per la cocciĂł. La grĂ cia, segons el meu parer, Ă©s que quedi una mica crueta al centre. Amb aquest tipus de cocciĂł aquesta melositat interna estĂ  garantida.

A la carta de Semproniana la servim amb unes patates prĂšviament confitades o fregides, tallades molt primes, unes castanyes, uns bolets saltats i uns daus de fetge d’ànec fresc. Ho rematem amb una mica d’oli de tĂČfona, farigola fresca i ceba deshidratada.

PerĂČ tambĂ© n’hem fet aquesta versiĂł que us presento avui:

 K de truita amb avellanes


8 ous

1 patata grossa

1 ceba grossa

50 g d’avellanes

100 g d’espinacs frescos

25 g de ceba deshidratada

Flor de sal

Oli d’oliva


 

Tallem les patates tan fines com puguem i les fregim en abundant oli calent. Com que seran tallades fines costarà molt poca estona per coure’s. Les posem sobre paper absorbent.

Tallem la ceba a làmines i la coem, en una cassola, a foc lent, amb un bon raig d’oli, uns deu minuts. La reservem.

En una cassola esmaltada que pugui anar al forn, hi posem un raig d’oli. A sobre hi posem les patates, una cullerada generosa de ceba sofregida, unes quantes fulles d’espinacs i ho cobrim amb els ous batuts.

Quallem al forn, a 180ÂșC, durant uns vuit minuts.

Quan surti del forn hi posem unes avellanes picades i rematem amb flor de sal i una mica de ceba deshidratada.

A la fotografia hi veureu uns pinyons torrats i, si us hi fixeu bé, unes castanyes. Tot plegat, va al gust.

Doncs quina sorpresa vaig tenir quan aquells nois tan simpaticots em van dir que de K, res de res, que aixĂČ que estaven menjant era una autĂšntica FRITATA. Em va agradar el seu cosmopolitisme, perĂČ no negarĂ© que em disgusta alhora que m’admira com en saben els italians de fer anar els seus tĂČtems pel mĂłn. Fa molts anys, com ja us he dit, que cuino les meves K, perĂČ vista l’anĂšcdota, el nom del mateix en italiĂ , les FRITATA, desbanca els intents de posar les nostres creacions al mapa.

 

K = CASSOLA (Una K SOLA)

Ada Parellada

 

 

Ada Parellada

Ada Parellada

LA FESTA DEL DAVANTAL 2016

dimarts, 15/03/2016

Escric aquest post amb son, alegria i enyorança. La son i l’alegria s’entenen: ahir vam fer la Festa del Davantal i, Ă©s clar, vam anar a dormir molt tard. Tard, sĂ­, perĂČ amb molta alegria i una gran felicitat: va ser un gran Ăšxit i vam gaudir com si ens hi anĂ©s la vida.

I ara que dic aquestes paraules tan suades: com si ens hi anĂ©s la vida, s’escau explicar perquĂš dic que tinc enyorança. L’enyorança va en dues direccions. Per una banda, enyoro la Festa del Davantal, fins l’any que ve no tornarĂ  i tot un any sense viure la catarsi d’anit, em fa sentir enyorança. PerĂČ l’enyorança veritable, la de debĂČ, la que sento profundament amb l’afegit d’una tristor immensa, Ă©s l’enyorança de no tenir entre nosaltres, amb una copeta de vi i aquell somriure sincer, a la nostra estimada Muriel Casals.

La Muriel no havia faltat a cap de les edicions de la Festa del Davantal i, enguany, ha estat la setena! I el fet que faci tot just un mes que hagi marxat encara fa que la seva absĂšncia sigui mĂ©s dolorosa. Per aixĂČ avui l’enyoro, i mĂ©s ara que doblego els davantals per guardar-los a l’armari fins l’any que ve. M’he assegut a l’ordinador per escriure aquest post desprĂ©s de guardar el davantal brodat pels nois i les noies d’ASPASIM, el taller ocupacional de persones amb discapacitats psĂ­quiques que cusen com els Ă ngels. Al davantal hi posava “Muriel, t’estimem”. AixĂ­ va estar present durant tota la festa que, enguany, hem dedicat als formatges.

Vam tenir cabres, de broma, aixĂČ sĂ­, que vam aprendre a munyir.

Vam tenir a la MercÚ Lagrava, la formatgera de més prestigi del Pirineu, que ens va ensenyar a fer un formatge.

I vam tenir a tot aquest reguitzell de dones, que van cuinar un primer plat de coca d’albergínia amb formatge de cabra i un pastís senzill de formatge.

Abigail Sisquella
Ada Castells
AgnĂšs Busquets
Anna Arqué
Anna Aurich
Anna Bertran
Anna Manso
Anna Sahun
Anna Tarrés
Anna Ribalta
Ariadna Oltra
Begoña Garcia
Carlota Basil
Carme Canet
Carme Lluveras
Carmina Ganyet
Carol LĂłpez
Cristina Badia
Cristina Brondo
Helena Rakosnik
Elisenda Roca
Eva Moreno
Francina Vila
Gemma Recoder
Gemma Salvador
Itziar Castro
Laura Duran
Magda Oranich
Mai Balaguer
Mar Galtés
Maria Espada
Maria José Álvarez
Maria Rovira
Marta Rovira
Mireia Portas
MĂłnica Artigas
Montse LlussĂ 
Natza Farré
NĂșria DĂ­az
NĂșria RibĂł
Pepa Plana
Silvia Soler
Sol PicĂł
Tere Alsina

Estic cansada, avui, sĂ­, perĂČ molt feliç.

Preparant i organitzant el sopar.

Les cabres que ens van visitar, i que vam aprendre a munyir.

Donant el tret de sortida de la festa.

Vam descobrir tot el procĂ©s de la creaciĂł del formatge…

… que comença aprenent a munyir!

IMG_5524

La MercĂš Lagrava ens va ensenyar com fer formatge.

I després vam poder practicar les nostres habilitats,

i aprendre tots els trucs!

El deliciĂłs tast de formatges de diferents tipus que vam compartir.

Per fer totes les activitats, vam fer diferents grups.

IMG-20160316-WA0006

IMG-20160316-WA0008

El davantal creat en record a la Muriel.

Un dels grups, preparant el primer plat: coca d’albergínia amb formatge de cabra.

IMG_5521

Preparant el pastĂ­s de formatge!

Foto de grup. Moltes grĂ cies a totes!

 

En menys d’un metre quadrat, un prodigi: l’Adagio!

dimarts, 29/09/2015

Els barcelonins hem perdut les Rambles, engolides per el turisme massiu. No Ă©s que em queixi del turisme. Mai! Mira, avui puc escriure aquest post perquĂš el Barça juga la Champions i a Semproniana escoltem mĂșsica perquĂš hi ha ben pocs clients a servir, i els que servim sĂłn, precisament, turistes. De manera que hi ha dies que sort en tenim dels turistes. AixĂ­ doncs, malgrat els turistes ens treuen de polleguera, els beneĂŻm quan entren als establiments i ens valoren els nostres productes. Ens agrada vendre’ls coses perĂČ no ens agrada barrejar-nos amb ells. Som una mica xovinistes, nosaltres.

En definitiva, tot plegat per dir que Ă©s difĂ­cil que nosaltres, els barcelonins, se’ns acudeixi anar a descobrir quĂš hi ha al voltant de les Rambles. I de debĂČ que hi he fet un descobriment dels bons. Al bell mig del carrer Ferran hi ha un petit hotel. Es diu Adagio. Al vestĂ­bul de l’hotel, on als matins hi serveixen esmorzars, hi han obert (ja fa un parell d’anys) un restaurant de tapes. Es diu, Ă©s clar, Adagio Tapas, i estĂ  assessorat per Jordi Herrera, l’artĂ­fex de ManairĂł.

En Jordi i el seu equip han aconseguit un prodigi: elaborar una carta extensa de tapes en un espai reduĂŻt, molt reduĂŻt, reduidĂ­ssim. Gosaria dir que Ă©s la cuina mĂ©s petita que he vist mai. I en aquell univers tan menut, en surten grans plats. És com quan el mag treu el conill del barret de copa. MĂ gia potagia. En Jordi no treu potatges de la cuina, sinĂł magnĂ­fiques creacions que nomĂ©s s’assemblen a la mida de l’espai on han estat fabricades perquĂš se serveixen en mida de mos.

Sempre que vull sorprendre a algĂș els porto a l’Adagio Tapas i desprĂ©s d’haver-hi menjat els ensenyo on s’han cuinat els sensacionals plats. Tothom estira el coll, a veure on hi ha la cuina amagada. I no, no n’hi ha, de cuina amagada. AllĂ , no s’amaguen de res!

AquĂ­ teniu al cuiner, deixeble d’en Jordi,  a la seva endreçadĂ­ssima i racional cuina


15_adagio_cuiner

 

I aquests sĂłn els platillos que he tastat aquesta Ășltima vegada que hi he anat

 

15_Adagio_falsa_paella

A aquesta paella de botifarra negra en diuen falsa paella perquĂš no estĂ  feta d’arrĂČs sinĂł de pasta de sopa d’aquella menuda. Excepcional, tant el gust com la textura. I l’originalitat!

 

 

 

 

 

calamars d'ou a la romana

El plat mĂ©s celebrat: els calamars d’ou a la romana. Espectaculars, sorprenents, divertits, genials

15_Adagio_hamburguesa

Hamburguesa Nikkei, de cranc, bonĂ­tol i llagostĂ­, amb pa de tinta de calamars

 

15_Adagio_pells_patata

I les pells de patata arrebossades amb salsa harissa. Brutals!

 

Creieu-me, hi ha vida, hi ha gust i molt talent a la zona envaĂŻda per els turistes. Animeu-vos a descobrir la nostra Barcelona!